Valoració de la vaga d’estudiants del 27-F

Des tots els racons dels Països Catalans, plantant cara

Ahir, 27 de febrer, es va desenvolupar una nova jornada de vaga en l’ensenyament de secundària, formació professional i Universitats. Aquesta jornada de vaga va traspassar els límits autonòmics i va unir les estudiants d’arreu dels Països Catalans en un nou clam multitudinari contra el sistema actual d’educació i a favor d’una educació pública, popular, catalana, de qualitat i antipatriarcal.

Múltiples ciutats, viles i pobles van presenciar mobilitzacions i activitats diverses, doncs la organització de les estudiants de secundària va permetre que la jornada es desenvolupés més enllà de les capitals i que més de 30 pobles i ciutats diferents fossin també protagonistes de la vaga, garantint la territorialitat completa dels Països Catalans. En els barris de les grans ciutats també es van desenvolupar diversos actes descentralitzats durant les primeres hores del dia.

Això respon també a l’enfocament que des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans hem donat a aquesta vaga, un pas més en la Campanya Nacional “Educació digna en una terra lliure”. Centrada en l’enfortiment i la organització del Moviment Estudiantil arreu per tal de guanyar lluites locals de cada centre o Facultat, el 27F ha sigut l’articulació de totes les lluites locals desenvolupades arreu, vehiculant-les mitjançant un discurs global que denunciï els veritables culpables de les problemàtiques amb les que ens trobem les estudiants dels Països Catalans en el nostre dia a dia.

Organització i mobilització de les bases

En la jornada d’ahir vam poder veure com l’organització de la base és l’única que permet que les protagonistes de la vaga no fossim més que nosaltres, les estudiants. I és precisament l’autoorganització de les estudiants la que va permetre que hi hagués un ampli seguiment de la vaga (en algunes ciutats de més del 70%) arreu dels Països Catalans, tot i que el professorat no hi estava convocat. Fóren múltiples lesmostres de suport  que hem rebut des de sindicats de treballadores i professtorat, altres organitzacions estudiantils internacionalistes i organtizacions diverses.

Cal destacar aquest seguiment més enllà de les grans mobilitzacions a les grans ciutats: piquets matiners, xerrades i debats, classes al carrer, dinars i berenars populars, tallers de realització de murals o pancartes, presentacions de treballs de recerca de temàtiques socials d’estudiants de Batxillerat i altres activitats van omplir el llarg del dia als Instituts i Facultats de tot el territori.

També vam poder presenciar grans mobilitzacions a les grans ciutats, on diferents barris i pobles van confluir per participar en la manifestació unitària. Aquest és el cas de Barcelona, Girona, Castelló, València o Palma, entre d’altres.

De la desobediència a l’empoderament

El dia d’ahir va suposar un pas més dins la Campanya Nacional “Educació digna en una terra lliure”que enguany ha impulsat el SEPC. La voluntat de continuar treballant en l’enfortiment del Moviment Estudiantil a través de la feina local continua, i el 27F n’ha sigut un dia de visualització arreu i d’unió de forces a l’hora d’assenyalar els culpables que volen destruir l’educació pública als Països Catalans.

Són exemples d’aquests fets l’obtenció d’una Mesa de Negociacions entre la UPF i el Comitè de Vaga Local, que exigia un fons de beques públic, la gratuïtat dels crèdits de pràctiques (i/o la remuneració d’aquestes), l’augment dels màsters públics i el fraccionament de la matrícula. També, la convocatòria d’una assemblea oberta del Moviment Estudiantil de la Universitat de Lleida per plantejar com continuar treballant a nivell local i així fer més passos cap a l’obtenció de les seves reivindicacions pròpies i l’aturació del claustre de la UB on s’anaven a aprovar uns estatus que pretenien suprimir la democràcia interna dins la Universitat.

El moviment estudiantil al punt de mira

De nou, ja finalitzada la jornada de culminació de totes aquestes lluites, hem de tornar a denunciar la coacció que de facto exerceixen Equips Directius i cossos policials vulnerant el dret fonamental de vaga i manifestació. 

Amenaces amb penalitzacions acadèmiques greus, mentides sobre els terminis legals de convocatòries, provocar la confusió obligant a fer tràmits que no són necessaris…. Alguns Equips Directius buscaven desmotivar l’organització estudiantil i en alguns llocs com l’IES Rafel Campalans d’Anglès (Girona) decidiren desobeir la prohibició i no no permetre la realització de les classes al no tenir permís per sortir del centre.

Pel que fa als cossos policials, segons dades d’Alerta Solidària, més de 150 persones fóren identificades i amenaçades en el dia d’ahir. Totes elles durant, abans o després de les mobilitzacions estudiantils: a Castelló, València, Tarragona, la Seu d’Urgell, Barcelona…  La repressió subtil és poc visible per les baixes xifres en detencions però massiva per l’efecte intimidador i directe sobre les estudiants mobilitzades. L’actuació dels agents de la Brigada Mòbil, les Divisions d’Informació… són l’evidència de la por que tenen a l’auge de mobilitzacions i l’aposta clara per frenar-les.

O ELS SEUS PRIVILEGIS, O LA NOSTRA DIGNITAT

Vaga estudiantil: l’Estat contra l’ensenyament públic i contra el dret de manifestació

La jornada de vaga estudiantil convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha confrontat la comunitat educativa en el seu conjunt, un dia més, a la necessitat d’organitzar-se per fer front als governs de les universitats que reforcen les polítiques neoliberals marcades per uns interessos de classe que no fan més que asfixiar les estudiants i no permeten a la classe treballadora accedir-hi.

 Encara per cloure la jornada i per tant de fer un balanç ponderat del que ha suposat aquesta, des d’Alerta Solidària volem denunciar la coacció que de facto exerceixen els cossos policials vulnerant el dret fonamental de vaga i de manifestació.

 Més de 150 persones identificades i amenaçades

 A la reclusió forçosa que han patit durant més de dues hores poc més de cent estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona per part dels Mossos d’Esquadra cal afegir-hi la següent llista de persones que han estat aturades, identificades i algunes d’elles amenaçades i tractades de manera vexatòria. Totes elles durant o després de les mobilitzacions estudiantils:

• A la UB-Diagonal, de Barcelona: 4 persones.
• A la UAB: entre cent i cent vint persones, tres de les quals han estat dutes a comissaria per ser identificades.
• A Castelló: vint-i-dues persones.
• A Tarragona: tres estudiants de l’IES Pons d’Icart.
• A València: setze persones.
• A Igualada: una persona.
• A la Seu d’Urgell: una persona.

- A Barcelona: quatres persones al matí. Encara per concretar el nombre al vespre amb les detencions d’un mínim de dues persones. Una noia, al carrer Tarragona ha estat ferida per l’actuació policial.

En tots aquests episodis queda l’impacte sobre l’estudiant pel fet de ser identificat per participar en una mobilització justa i altruista. Però més impactant és encara quan se t’explicita l’amenaça de la sanció administrativa, l’amenaça de la detenció, o l’amenaça de seguir-te i tenir-te en el seu particular “punt de mira”.

 La repressió subtil, poc visible per les baixes xifres en detencions, però massiva per l’efecte intimidador i directe sobre un gran nombre de manifestants suposa una coacció planificada des del govern. La carta blanca donada als agents de la Brigada Mòbil i als de la Divisió d’Informació és l’evidència de la por que genera l’auge de mobilitzacions i l’aposta clara per frenar-les, no amb arguments sinó amb intimidació selectiva. La fórmula clàssica de dissuadir la pròpia població de participar en qualsevol protesta per la presència calculada de l’agent repressor. La por contra la llibertat.

 És en aquest context, conegut de fa massa anys pel moviment estudiantil i en concret pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, que l’èxit de la mobilització esdevé més important encara. Per haver fet sortir els i les estudiants de les aules a defensar els seus drets malgrat saber que l’Estat no resta inactiu i respon, via repressió, amb més agressions.

La generació jove d’avui, condemnada a un present de misèria, només té el futur per aspirar a uns mínims de dignitat. I és en l’educació que el germen de justícia i igualtat reverteix per al conjunt de la societat el mal fet per l’especulació i la privatització d’escoles, instituts i universitats. És en l’ensenyament on ens juguem el futur com a societat. I no serà el present d’amenaces i repressió el que ens distraurà del combat. A les aules o al carrer. No ens aturaran.

 Alerta Solidària

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

27 de febrer 2014

Vaga 27 Febrer

Recull de convocatòries del 27-F arreu dels Països Catalans

A continuació enumerem el conjunt de convocatòries que com a SEPC convoquem aquest 27F en aquesta nova jornada de vaga estudiantil de secundària i universitats.

• Alacant – Universitat d’Alacant (13:00h)
• Barcelona 
  • Secundària- Borsa (Passeig de Gràcia, 19) (11:30h)
    • Columna des d’Horta: Plaça Eivissa (09:30h)
    • Columna des de 9 Barris: INS Valldemossa (09:30h)
    • Columna des de Poblenou: <M> Bogatelll (10:45h)
    • Columna des de Sant Gervasi: Plaça Molina (11:00h)
    • Columna des de Gràcia: Gal·la Placídia (11:00h)
    • Columna des de Caldes de Montbui: Estació de Caldes (10:00h)
    • Columna des de Montcada i Reixac: INS Montserrat Miró i Vila (10:15h) i Estació de Montcada (10:30h)
    • Columna des del Prat de Llobregat: Font del Lleó (09:30)
  • Universitats – Plaça Espanya (19:00h)
• Berga – Plaça de Sant Pere (17:30h)
• Castelló - Plaça Maria Agustina (18:30h)
• Celrà - Institut de Celrà (10:00h)
• Cervera - Rotonda de l’Albreda (direcció C/Victòria) (11:30h)
• Figueres - Plaça de l’Ajuntament (11:00h)
• Gandia - Plaça de l’Ajuntament (19:00h)
• Girona - Rectorat de l’UdG (12:00h)
• Igualada - Plaça Catalunya (Estació Vella) (11:00h)
• Lleida - Rectorat de l’UdL (12:00h)
• Manresa - Plaça Crist Rei (11:00h)
• Mataró - Plaça Espanya (10:00h)
• Molins de Rei – Plaça de l’Ajuntament (18:30h)
• Olot - Plaça Rector Ferrer (18:00h)
• Palma - Plaça del Tub (12:00h)
• Reus - Plaça del Mercadal (12:00h)
• Tarragona - Plaça Imperial Tàrraco (11:30h)
• Terrassa - Plaça del Progrés (10:00h)
• Torredembarra - IES Torredembarra (11:00h)
• València - Facultat d’Història (13:30h)
• Vic - Institut Jaume Callís (10:30h)
• Vilafranca del Penedès - Plaça de la Vila (10:30h)
• Cervera: 11.30h, Rotonda de l’Albareda (direcció Carrer de la Victòria)
• Xàtiva - 12h, Porta de l’Ajuntament

Arreu dels Països Catalans, el 27-F plantem cara! Contra els seus privilegis, per la nostra dignitat!

Defensem la llengua: les seues fòbies i mancances, els nostres greuges

Arreu dels territoris dels Països Catalans patim una xacra amb essència directa i mordaç contra la nostra llengua, contra la nostra manera dir-nos catalans en qualsevol punt del mapa nacional. A les Illes Balears i Pitiüses trobem la deriva que porta l’executiu catalanòfob de Bauzà amb el Decret TIL, amb l’anul·lació del català com a requisit per entrar en l’Adminstració pública  o l’impuls del baléà menyspreant i limitant l’esfera d’acció del català. A la Franja han intentat que esperpèntiques sigles substitueixin el mateix nom de la nostra llengua. Al Principat, diferents sentències en pro ‘de la llibertat de llengua’ han afectat a la realitat social i cultural més propera de cada barri i de cada poble.

Al País Valencià, hem patit un nou colp, aquest cop el més corrosiu i greu de les últimes dècades. La Generalitat Valenciana ha disposat la supressió de 72 unitats en valencià (centres on únicament existia la línia en valencià) i de la mateixa manera, 83 dobles línies lingüístiques (sense especificar la llengua afectada). A la comarca dels Ports, de La Plana, del Camp de Morvedre, de Camp de Túria, de l’Horta, de La Ribera, de La Costera, de La Vall d’Albaida, de l’Alcoià-Comtat, de La Safor, de la Marina Alta i Baixa, de l’Alacantí, de les Valls de Vinalopó i del Baix Vinalopó poden veure com el valencià, en el punt de mira de la política espanyolista i catalanòfoba, pot arribar a ser executat.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans considerem aquesta problemàtica com a un conflicte que abasta més enllà de la raó cultural. Representa, aquest conflicte, una visió i manera de fer i de ser llunyana a les realitats més properes del nostre territori; una voluntat de silenciar aquelles realitats nacionals que conviuen (per imposició i opressió històrica) dins l’Estat espanyol. Comarques, pobles i barris on el nostre valencià, el català de totes, no sols resisteix sinó, que creix i (re)naix; ens situem davant, d’aquells que decideixen, no sense abans enaltir una estima ‘valencianista’ per aquesta terra, la llengua que parlen filles i fills de les classes populars, les filles i els fills de cada poble i cada barri des d’on la nostra llengua, volguda i emprada, brolla per no trair ni la nostra pròpia història ni el nostre futur, com a poble.

I davant d’aquest present hostil, animem a col·lectius, entitats, organitzacions i assemblees de les diferents comarques afectades per organitzar-se, per empoderar-se i per fer saber (i veure) que no ens anem a agenollar davant del que, considerem, mancances d’una política, mancances d’unes elits que ni coneixen, ni volen conèixer el que vertaderament és el poble valencià. La seua ignorància ens afecta i la seua des-culturització no pot ser la nostra. Defensem l’escola pública per davant de tota bota, defensem la nostra escola pública i de qualitat davant tota ingerència, defensem la nostra escola pública, de qualitat i en català davant la ignorància.

Cap a la plena normalització del català, defensem la nostra llengua i fugim de les seus fòbies i mancances.

Llista d’Escola Valenciana dels centres afectats per comarques:http://www.escolavalenciana.com/arxiu/upload/unitats/informe_definitiu_arranjament_2014_2015.pdf

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

20 febrer 2014

14 de març, data del judici del cas Rosa Díez

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, dins la campanya “Defensar la llengua no és cap delicte”que es realitza conjuntament amb Alerta Solidària, convoquem una concentració el pròxim 14 de març a les 08.30h als Jutjats de Sabadell, dia i lloc en que se celebrarà un judici contra cinc companyes del sindicat degut als fets que van ocórrer a la UAB el 5 de març de  2010. Des del SEPC entenem que hem de realitzar mostres de suport a les nostres companyes per un procés judicial injust i exagerat que ja hem denunciat en nombroses ocasions en els darrers mesos.

Com és ja ben sabut, aquell dia, UPyD pretenia realitzar una acte que consistia en una conferència de la líder d’aquest partit, Rosa Díez, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Totes coneixem la seva ideologia marcadament espanyolista i les seves declaracions demagògiques sobre la situació política actual. Sabem prou bé les intencions polítiques d’aquest partit: construir un estat uniforme i centralista a nivell polític i espanyolitzar els Països Catalans.

Com era d’esperar, UPyD -en sintonia amb la seva dinàmica habitual de persecució de l’independentisme català- va presentar una denúncia pels fets ocorreguts. Actualment tenim cinc companys imputats, acusats de delicte de provocació a l’odi i la violència contra grups i associacions, quan són ells els que utilitzen l’odi contra la nació i la llengua catalana per obtenir rèdit polític; delicte per impedir el legítim ús de les llibertats de reunió o manifestació, quan és el moviment estudiantil el que contínuament pateix la repressió de les forces de seguretat i és criminalitzat en les seves mobilitzacions; delicte de coacció, quan vam veure aquell dia que les estudiants també van rebre coaccions dels militants d’UPyD i el deganat; i delicte de desordres públics, quan va ser una acció pacífica que no va causar cap mena de desperfecte.

Als cinc companys encausat els demanen 6 anys i mig de presó i una multa de 22 mesos per cadascun d’ells, sumant entre tots una pena de més de 30 anys de presó.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans rebutgem, amb aquestes accions, l’actuació d’aquest partit polític, que pretén criminalitzar el moviment independentista català, mentre veiem com les institucions i la justícia espanyoles segueixen reprimint-nos.

Exigim, per tant, la retirada de l’acusació als encausats i reafirmem el nostre compromís de seguir lluitant per una educació catalana, que es desenvolupi en el marc dels Països Catalans. I així, seguint l’esperit de la campanya Som Força d’Alerta Solidària, seguirem passant a l’atac contra tots aquells que ens criminalitzin, no estarem callades davant la repressió del moviment estudiantil ni davant els atacs a l’independentisme combatiu.

DEFENSAR LA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE!
SOM FORÇA PER PASSAR A L’ATAC!

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

16 de febrer de 2014

Contra la solidaritat burgesa, solidaritat obrera!

Ara ja fa un parell de mesos vàrem ser partícips de la ocupació simbòlica de la seu d’UPyD per part d’estudiants que varen mostrar la seva solidaritat amb les companyes encausades pels fets de la UAB de l’any 2010 relacionats amb aquest partit. No només això, sinó que altres companyes també varen realitzar diferents accions en seus d’aquest mateix partit arreu dels Països Catalans (Palma, Alacant…).

Davant d’aquests fets, no van faltar les reaccions populistes per part dels membres d’aquesta formació política, acusant a aquests estudiants de “feixistes” i de “perpetrar el major atac que ha viscut la democràcia”. A tota aquesta verborrea demagògica no hi varen faltar les veus que van acusar als Mossos d’Esquadra de “còmplices” d’aquesta mostra de solidaritat. I com no, Rosa Díez i el seu partit van pressionar al Departament d’Interior que procedissin contra les estudiants identificades. Un mes més tard, com no podia ser d’una altra manera, els responsables polítics dels Mossos d’Esquadra no van poder-se estar de mostrar un gest de solidaritat amb aquesta formació política que representa els seus mateixos interessos, encara que amb un discurs diferent, llavors van citar a declarar a una companya i van detenir a un company. Aquestes dues companyes la setmana vinent han estat citades a declarar a la ciutat de la justícia.

Fets com aquests demostren que la burgesia sempre anirà unida en la protecció de l’status quo que els beneficia i els protegeix. És per això que davant d’aquesta solidaritat entre les elits polítiques i dominants hem de mostrar la nostra, què és molt més forta que la seva.

Defensar la llengua no es cap delicte!

Defensar a les companyes tampoc!

Alerta Solidària,

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE LES PAELLES 2014

El Consell de l'Estudiantat de la Universitat Jaume I de Castelló finalment organitzarà la tradicional festa de les Paelles el proper divendres 21 de febrer, coincidint en l'aniversari de la Universitat, després d'un conjunt de circumstàncies que han fet que hagen estat a un pam de no celebrar-se enguany, com tot seguit expliquem.

L'organització de la festa serà possible després de nombroses reunions amb Rectorat, assemblees del Front d'Estudiants per la Universitat Públic (FEUP), la principal força de representació d'estudiants, i conversacions amb la resta d'associacions.

Les majors dificultats en l'organització han sigut econòmiques:

El Rector es negava a finançar la festa amb l'excusa de la retallada pressupostària i pretenia que el Consell assumira íntegrament del seu reduït i retallat pressupost el cost de la seua celebració, minvant així el seu marge de maniobra per a la resta del curs i impedint, entre altres, el llançament d'unes ajudes a l'estudi per a pal·liar les moltes denegacions de beques del Ministeri que s'estan produint. Tot això amb l'excusa de la retallada pressupostària que pateix l'UJI i amb l'afirmació que les paelles no són més que “festa i alcohol”.

És evident que a les Paelles hi ha festa i hi ha alcohol, però també és un dels pocs moments en què els estudiants universitaris se senten plenament membres de la universitat, essent una excel·lent oportunitat de fer realitat el lema de “fer UJI” que tant agrada a les nostres autoritats acadèmiques.

A banda, des del Consell i les associacions es presentà una proposta de Paelles que prioritzava l'estalvi (només 15.000€ de despesa total front a les elevades quantitats d'altres anys) que no era tinguda en compte.

Val a dir que l'any passat ja ens vam trobar amb una circumstància molt semblant i el Consell hagué d'assumir les Paelles íntegrament, amb el lloc tradicional canviat per la construcció de l'animalari, amb una reducció de l'aforament a menys de la meitat de l'estudiantat (com pretenia el Rectorat), fins i tot amb la prohibició de portar música “porque la música incita a beber”, com va dir una vicerectora. Només a última hora van tolerar dues xarangues.

La celebració s'ha desenrocat i engegat quan, des del Rectorat, han accedit a fer una important injecció econòmica al programa d'ajudes a l'estudi que està preparant el Consell. A canvi, el Consell assumirà la celebració les Paelles.

Aquest nou acord és el fruit, així mateix, de tot un període de mobilitzacions, vagues, reivindicacions i pressions hagudes en els últims mesos, que han subratllat la importància que tenim els estudiants als centres universitaris, doncs som el 90% de la comunitat educativa.

Des del Consell volem lamentar tots els perjuís i confusions que s'han generat sobre aquest tema, especialment a l'hora de fer les confeccions tradicional de camisetes que organitzen els estudiants. Avancem, així mateix, que pel que fa a la musica, el Consell farà una crida a l'estudiantat per tal que siguen els mateixos alumnes els qui punxen durant la celebració.

Per últim, responent a alguns suggeriments que se'ns han fet arribar, volem comentar que l'opció del copagament com a fórmula per finançar la festa presenta unes complicacions legals notables, atès que serien una espècia de taxa pública que difícilment podria ser pagada per cada estudiant sense haver d'anar al banc, amb els corresponents impostos que això suposaria; a banda de les implicacions morals que tindria i les previsibles tendències augmentatives que en el futur podria tindre.

Salutacions

Junta Permanent
Consell de l'Estudiantat

Posicionament del SEPC davant la Trobada Catalana d’Estudiants

Els següents dies 14 i 15 de febrer es celebrarà la Trobada Catalana d’Estudiants -des d’ara, TCE- a la Facultat de Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La TCE és fruit d’un procés de debat dins de la Plataforma Universitària en Defensa de la Universitat Pública però que s’ha volgut extrapolar a la resta del Moviment Estudiantil d’àmbit català per tal de crear un espai on totes les estudiants organitzades puguin debatre quines línies estratègiques han de marcar la seva acció política a curt i mitjà termini.

Des del SEPC participarem activament d’aquest espai i animem a la resta de l’estudiantat a fer-ho. Trobem necessari que aquest espai permeti tenir un debat profund, en clau de continguts i en clau estratègica, que permeti analitzar de manera realista la situació actual del Moviment Estudiantil dels Països Catalans per tal de traçar de quina manera arribarem a conquerir l’educació que volem. Com bé remarca el manifest de la TCE el moviment estudiantil porta anys de lluita contra l’actual sistema educatiu, que des de fa temps precaritza de manera progressiva i creixent l’educació. Veiem aquesta trobada com la possibilitat d’enfortir un Moviment Estudiantil que resta afeblit per les derrotes que porta a l’esquena i que té davant seu un context totalment diferent al que hi havia hagut fins ara.

Entenem que és imprescindible tenir en compte el context a l’hora de traçar qualsevol aposta estratègica o definir qualsevol reivindicació: la lluita pel canvi social i pel canvi de model educatiu no és ni pot ser aliena al seu entorn; sinó que en aquest es defineix i redefineix segons el què es consideri més adient. La situació en què els Països Catalans es troben actualment, tant en clau social com en clau nacional és excepcional. Les conseqüències i contradiccions de la crisi sistèmica que vivim cada cop són més agudes, alhora que també són més grans les contradiccions de l’Estat espanyol (i francès) quan es posiciona davant la proposta de data i pregunta de consulta de la CAC.

Els múltiples escenaris possibles que puguin resultar de la combinació d’aquests dos factors s’han de tenir en compte si es vol traçar una estratègia clara, que connecti amb el seu entorn i el seu context i que per tant tingui aspiracions de guanyar quelcom tangible.

Finalment, animem a les estudiants d’arreu de tots els territoris dels Països Catalans a assistir a la TCE. Aquesta Trobada només serà fructífera si hi ha representació de tot el país per tal de poder articular un Moviment Estudiantil capaç de respondre com a classe però també com a poble. No podem obviar que hi ha unes opressions que són comunes i que aquestes defineixen el nostre marc natural de lluita: els Països Catalans. Entenem que tota articulació d’un Moviment Estudiantil fora d’aquest marc de lluita ha d’ésser fet en clau internacionalista, com fa la plataforma 11×12.

El SEPC, per tant, instem a tothom a participar-hi. Només un debat profund, tenint en compte els arguments mencionats anteriorment, i amb una forta participació estudiantil ens permetrà dissenyar una estratègia que condueixi el Moviment Estudiantil cap a uns objectius clars a guanyar.

 

Podeu trobar més informació de la Trobada Catalana d’estudiants AQUÍ.

.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

5 de febrer de 2014

Exposició fotogràfica La rebel·lió de la paraula

Des del nostre sindicat us presentem l’exposició «La rebelión de la palabra», que podreu visitar durant tot el mes de febrer al rebedor de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l'UJI, per a donar a conèixer d’una manera visual la rebel·lió de l’Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) i altres resistències de les comunitats indígenes del país.

«LA REBELIÓN DE LA PALABRA és una mirada reflexiva dels deu anys de resistència indígena que es van iniciar l’1 de gener de 1994 a l’estat de Chiapas, Mèxic.

I no pretén ser res més que una mirada o una reflexió. Aquest projecte també pretén donar altres arguments informatius, històrics i mostrar el que ha estat la resistència d’una cultura com la indígena, que durant més de 500 anys ha patit tot tipus de colonitzacions, guerres i conflictes per la terra, la qual ells consideren la seua mare.

El projecte ha estat creat per Ivan Ek i un grup de col·laboradors, després de 5 anys de convivència (1998-2003) amb la cultura indígena i registrant el conflicte zapatista, iniciat l’any 94 per una nombrosa part de la societat civil indígena i l’EZLN»

27F vaga d’estudiants. Plantem cara: o els seus privilegis o la nostra dignitat!

Sis mesos després de l’inici d’aquest curs acadèmic, les estudiants dels Països Catalans seguim veient com l’educació del nostre país és dia rere dia més precària, més elitista, més exclusiva i més alienant. No és novetat: fa mesos, anys, dècades que el Moviment Estudiantil ho advertia. I les seves –també nostres- reivindicacions han estat ignorades deliberadament per posar en entredit els interessos dels qui governen i controlen el sistema educatiu avui en dia.

Hem pogut veure l’aplicació del TIL a les Illes Balears i la digna vaga indefinida de Docents i estudiants; les conseqüències de la ja fa temps aprovada LEC al Principat, que ha portat al professorat a organitzar-se sota plataformes i assembles i a tancar una agenda de mobilitzacions; hem vist com s’atacava la cultura valenciana amb el tancament del Canal 9 o Catalunya Ràdio i com cada cop són menys les aules que imparteixen classes en valencià tot i les constants mobilitzacions de la comunitat valenciana. Hem vist aprovar la LOMQE pel govern espanyol: una llei retrògrada, classista, espanyolista, sexista i mercantilitzadora. Hem vist consolidar el Pla Bolonya a les universitats, convertint les estudiants en clientes i l’educació en un producte d’elit. I, en un futur poc llunyà, veurem la ja anunciada reforma de les Universitats: res més que l’aplicació de l’Estratègia Universitària 2015 que des del SEPC fa temps que denunciem i que implica una reestructuració classista i mercantilitzadora de l’ensenyament superior.

I veiem també com totes aquestes mesures legislatives, que s’apliquen tant des del govern de l’Estat Espanyol com des dels diferents governs autonòmics dels territoris sota dominació espanyola que conformen els Països Catalans, tenen conseqüències nefastes per les classes populars del nostre país. La situació és dramàtica i preocupant, i la mobilització estudiantil, per tant, ha de ser constant i en augment.

Davant d’aquesta situació, com ja vam anunciar amb el llançament de la Campanya Nacional Educació digna en una terra lliure, pensem que com a Sindicat i també el Moviment Estudiantil en general hem d’adaptar-nos a aquesta nova realitat. Els darrers anys de lluita continuada ens han demostrat que no podem seguir únicament una estratègia defensiva que és poc probable que ens dugui a aturar aquestes reformes, donat que això només duu a la frustració i la desmobilització.

En cap moment volem desmerèixer l’herència que rebem de totes aquelles que van esmerçar-se perquè el Moviment Estudiantil pogués frenar els grans plans elititzadors i mercantilitzadors: la LEC, el Pla Bolonya, l’Estratègia Universitat 2015…; ans al contrari. El context ha canviat, i el nombre de lluites i experiències passades que duem a l’esquena ens fan arribar a la conclusió que cal que el Moviment Estudiantil passi de la protesta a la proposta: construir, crear nuclis de contrapoder a nivell local a cada Institut, Facultat i classe que siguin capaços d’aconseguir canvis tangibles i reals a la seva realitat . Canviar les dinàmiques del seu entorn, visibilitzar que la lluita per l’educació pública té conseqüències i pot provocar canvis en el seu entorn material més immediat i, així, transformar la mobilització en organització i fer que les grans reformes educatives caiguin pel pes des de la desobediència i la contraproposta.

Cal tenir present però que apostar per l’enfortiment de les lluites locals només és un primer pas i una eina per visualitzar la necessitat i utilitat de la lluita en l’obtenció de canvis materials. Cal ser conscients d’això i visibilitzar que totes les problemàtiques locals tenen causes globals: que hi hagi estudiants que no puguin pagar-se la matrícula és conseqüència d’un procés planificat d’elitització de la universitat, que la disminució d’hores de llengua catalana respon a una voluntat recentralitzadora… És necessari, doncs, emmarcar en un discurs global totes aquelles reivindicacions locals; connectar i visualitzar de forma conjunta les diferents lluites per denunciar els verdaders causants d’aquesta situació –que són comuns-, doncs el conjunt de les diferents reivindicacions locals no són més que la materialització arreu de tots aquells fets que fa anys anunciàvem que acabarien succeint.

Es fa necessari un dia que faci visible aquesta unió de lluites, un dia que posi de manifest que la feina local que està fent el Moviment Estudiantil té un origen i una causa comuna. Un dia que sigui una eina alhora per tots aquells centres i facultats que estan lluitant per aconseguir canvis al seu entorn. És per això que fem pública la decisió de convocar una vaga d’estudiants de secundària i universitats el dia 27 de febrer arreu dels Països Catalans.

Diferents plataformes unitàries del món educatiu ja han anunciat que també convocaran vaga aquell dia. Com històricament ha fet el nostre Sindicat, fem extensible la convocatòria arreu dels Països Catalans sencers. Entenem que tota lluita té un marc natural on es desenvolupa, i la nostra lluita és la de l’educació del poble i pel poble: la de la construcció d’un marc educatiu únic arreu del nostre país i d’una educació al servei de les seves classes populars. En un context com l’actual en què l’Estat espanyol és posat entre l’espasa i la paret amb la proposta de data i pregunta de la consulta d’independència de la CAC sobre la taula, les estudiants tenim l’obligació històrica de treballar per aprofundir les esquerdes del règim i organitzar la desobediència del demà.

És per això que vetllarem i treballarem perquè aquest 27F responguem de manera contundent com a classe i com a poble per tal que sigui un punt d’inflexió -i no de culminació- en les lluites locals d’arreu o el tret d’inici allà on encara no s’han despertat.

Cal visualitzar de manera conjunta les lluites locals denunciant les causes reals de les problemàtiques amb les que ens trobem. Hem de lluitar per un sistema educatiu que ja no ens pertany i que hem de recuperar. Hem de reapropiar-nos dels nostres espais i hem de desobeir a totes les mesures legislatives que ens imposen. Només deixant de ser submises i passives a les lleis imposades des del govern espanyol i els governs autonòmics serem capaces de començar a construir un marc educatiu català que respongui a les necessitats de les classes populars. Per això hem de forçar als equips de govern de les universitats i als equips directius dels instituts a desobeir a les reformes impulsades i imposades des de la classe governant.

El dia 27 de febrer es planteja, per tant, com a dia per visualitzar i aguditzar les contradiccions del sistema, però també com a dia de lluita descentralitzada per aconseguir una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat. Una lluita que s’ha de dur a terme entre tota la comunitat educativa, amb l’organització de tots els agents que hi participen: professorat, estudiantat, pares i mares, serveis administratius, etc. I també amb tota la societat en general. L’única manera de poder prosseguir amb la nostra lluita és començar a replantejar-nos els privilegis de la classe governant que es contradiuen de manera flagrant amb els nostres drets com a estudiants.

Ens hem de dotar d’un moviment estudiantil fort i consolidat que pugui crear verdaderes estructures de poder popular en un moment on veiem els drets de les estudiants catalanes perillar com feia molts anys que no vèiem. És per això que continuem apostant per la mobilització de les bases, d’aquelles que s’organitzen dia a dia, aquelles que han renunciat a les estratègies pactistes del sindicalisme groc tradicional i que aposten per una lluita contínua, des de les aules. D’aquelles que sabem que el seu model educatiu suposa la pèrdua constant dels nostres drets. La lluita de les qui no tenim frens si el què ens guia és la voluntat de construir una educació popular. D’aquelles que tenim clar que seran o els seus privilegis, o la nostra dignitat.

EL 27-F, PLANTEM CARA.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

febrer 2014

Desobediència contra l’ofensiva espanyolista

Ahir vam poder veure nou atac contra la llengua catalana i el model d’immersió lingüística a la Comunitat Autònoma de Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decretar una nova resolució que, per primer cop, fixa el nombre d’hores en les que s’haurà d’impartir classe en castellà en un 25% si un sol alumne ho demana. A més a més de l’assignatura de llengua castellana, s’haurà d’impartir una altra assignatura troncal en castellà.

Aquesta nova resolució és fruit de la petició de cinc famílies perquè els fills siguin escolaritzats en castellà. La resolució, a més a més, no va destinada a la Generalitat sinó als directors dels cinc centres educatius on estudien els fills de les famílies demandants.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans entenem aquesta mesura com la darrera ofensiva contra la llengua i cultura catalana, i li veiem un clar objectiu polític. Aquest nou atac forma part de l’estratègia espanyolitzadora de les elits de l’Estat espanyol per eliminar i assassinar una llengua, la llengua del nostre poble. Hem pogut veure en els últims temps altres atacs que han intentat ofegar el català i la cultura catalana a la resta dels Països Catalans: l’eliminació de línies en català al País Valencià, el sistema trilingüista impulsat pel govern balear, la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament, el tancament del Canal 9, la Llei de Símbols, la denominació del català de la Franja com a LAPAO, etc.

Davant de tots aquests atacs que podem veure arreu dels Països Catalans, el SEPC entenem que l’única via per fer-los front és la desobediència. Desobediència popular i desobediència institucional contra una legislació que cada cop ens ofega més com a poble. És l’hora de construir un marc educatiu propi dels Països Catalans, amb un ensenyament català tant en llengua com en contingut i amb el català com a única llengua vehicular.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

1 de febrer de 2014