dimarts, 1 de desembre del 2009

Cercavila pel 77 aniversari de les Normes de Castelló



Un any més, com cada desembre, a Castelló commemorem les Normes de 1932, una fita històrica menystinguda per les institucions i, moltes vegades, condemnada a l'oblit. Aquestes normes consagraven i consagren científicament i de manera oficial la unitat de la llengua.

Al llarg de la història la nostra cultura ha patit atacs. El decret de Nova Planta va encetar la persecució política de la llengua catalana a les nostres contrades, intentant anul·lar la nostra identitat col·lectiva com a poble. Fa 70 anys, amb la victòria feixista de 1939, se'ns tornava a prohibir expressar-nos i manifestar-nos en la nostra llengua, perpetuant aquest etnocidi. Amb la constitució espanyola de 1978 i l'entrada en vigor dels estatuts d'autonomia, no sols es divideixen i s'enfronten els interessos immediats del País Valencià, el Principat de Catalunya i les Illes (amb una llengua, cultura i història comunes i diferenciades de la resta de territoris de l'estat espanyol), sinó que es redueix la nostra identitat política i cultural a la d'una simple forma administrativa del regne d'Espanya i es mutila la capacitat dels valencians i valencianes per a decidir el nostre futur i construir el nostre model polític i econòmic. A més, des del govern valencià encara no s'ha acomplert en la seua integritat l'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià aprovada l'any 1983.

És així com volen que passem a ser un simple trosset del regne dels descendents de Felip V (aquell que incendiava Vila-real i Xàtiva), una simple suma d'individus-súbdits sense capacitat de resposta i d'organització col·lectiva, sense lligams i sense memòria històrica. Per això, la nostra llengua, allò que més clarament uneix a les valencianes entre nosaltres i amb la resta de territoris dels Països Catalans, ha estat sempre l'objectiu central de l'ofensiva, el camp de batalla. Perquè menysprear, arraconar i dividir la llengua no sols suposa atacar la nostra identitat, sinó també i de retruc, destruir la nostra capacitat de mobilització i de resposta per a conquerir els nostres drets (socials, nacionals, personals) i defensar-los.

A dia d'avui ens trobem amb un context difícil en molts aspectes: una llengua arraconada de les institucions i dels mitjans de comunicació públics i privats; la impossibilitat del jovent d'estudiar en català (100.000 alumnes més d'infantil i primària estudiarien en valencià si la Conselleria d'Educació oferira les places que les famílies sol·liciten, la Universitat Jaume I sols oferta un 20% dels crèdits totals en català); la defensa acientífica, per part d'aquells que mai la parlen, de la idea que tenim una llengua diferent de la que es parla a Tortosa, Palma, el Matarranya o el Rosselló...

Però malgrat que a algú li pese, el poble valencià continua viu. Ho confirmen els centenars de milers de persones que, a pesar de tot, continuem expressant-nos en la llengua del Tio Canya arreu de les nostres comarques i que prenem la paraula contra l'auto-odi, en català i pel català: el d'Estellés, Matilde Salvador, Joan Fuster, Maria Mercè Marçal, Bernat Artola i Ovidi Montllor, el català de tots i totes.

És per això que, una vegada més, tenim raons per manifestar-nos. Motius per celebrar l'aniversari de les Normes de Castelló, però també motius per a la rebel·lia. Els valencians i valencianes tenim, més que mai, el deure de defensar allò que és nostre, allò que ens uneix, la nostra llengua. La llengua és la nostra arma, la nostra principal eina per a rebel·lar-nos, per a plantar cara i per a començar a decidir sobre les nostres vides i el nostre futur.

Cal que ens esforcem a expressar-nos en la nostra llengua en tots els àmbits per tal de normalitzar-la. Però sobretot és moment de defensar-la i de fer-la l'element indispensable del nostre alliberament i la nostra reafirmació com a poble.

Per la unitat de la llengua,
Pel País Valencià,
Pels Països Catalans,
Per la nostra història i la nostra cultura: Parlem català!

Crónica dels actes contra la violència de gènere

Des del nucli del SEPC de la Universitat Jaume I (Castelló) s'han fet un seguit d’actes reivindicatius en motiu de la diada contra la violència de genere, que han consistit en dibuixar siluetes al terra com si foren les línies que utilitza la policia forense quan hi hagut un feminicidi, acompanyant aquesta silueta hem posat un text, on indicàvem casos reals de violència de gènere, que impactaren a la gent. També s'han fet siluetes de dones de cartró i s'han penjat des d’un lloc ben visible. I per arrodonir els actes hem posat paper continu per a que tota la comunitat universitària opine sobre la violència de genere. Pel que fa a l’acceptació de l’estudiantat dir que has sigut molt positiva, ja que els ha impactat molt aquesta manera de fer arribar les nostres reivindicacions.

De passada també dir que el nostre posicionament contra la violència de genere no ha de veure res amb la utilització que fan els mitjans de comunicació, on treuen aquest fet com quelcom aïllat. Pensem que aquesta diada s’ha desvirtuat on tothom baix el pretext de la correcció política denuncia aquesta violència sense arribar al fons de l’assumpte. Des de l'òptica combativa del SEPC veiem que aquesta violència no és res més que les conseqüències visibles del patriarcat, que esta inserit en els racons més recondits de la nostra societat. Veiem que allò que du a un home a eliminar físicament a una dona comença des de que és xicotet, on veu quins son els rols en la família i com es reprodueixen en l’escola, arribant a veure que les dones sempre han de ser les que treballen, les que no tenen força, les que ploren. Aquest complex d’inferioritat es assumit pels dos generes i es el que genera una submissió de la dona, i quan algunes dones intenten eixir del que s’ha marcat socialment, és quan el genere dominador es posa nerviós i recorreix a la força per sotmetre a la dona.

Aleshores des del nucli de la Universitat Jaume I fotem canya al patriarcat, defensem un model coeducatiu on s'anul·len les construccions de genere, perquè l’educació és el futur. No volem que més generacions s’eduquen els rols que imposa la societat patriarcal, volem persones lliures en una terra lliure.





dimarts, 24 de novembre del 2009

Altres col·lectius de la Plana

Castelló de la Plana
Casal Popular
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
Endavant: organització socialista d'alliberament nacional
Esquerra Independentista de la Plana
Grup per la Recerca de la Memòria Històrica
Dones de negre: col·lectiu feminista
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans - Universitat Jaume I
Xarxa d’agroecologia
ARRAN - organització juvenil de l'Esquerra Independentista
Coordi nadora Obrera Sindical
Castelló per la llengua
La Cosa Nostra: club social
15M - Assemblea de Castelló
Botafocs: ball de dimonis
CGT Castelló
Comú: distribució, edició i contrainformació
Club pilotari
Cooperativa CENNUC
Cooperativa Integral Amalur
Mone: col·lectiu d'articultura
Xaloc: dolçainers, tabaleters i trabucaires
Colla de dolçainers i tabaleters
Dol-i-tab: colla de dolçainers i tabaleters
Grup Castelló: associació d'estudis tradicionals
Grup Ramell: associació cultural de dansa
Ateneu Anarquista
Massa crítica: grup de ciclistes
Observatori social
Castelló per Palestina
Macedònia: col·lectiu lèsbic, gai, bisexual i transsexual
Castelló Cannabis Club
La Barraca: la revista del Grau

Borriana
Festes alternatives
Col·lectiu Escletxa
Colla de dolçainers i tabaleters
Agrupament escolta
Agrupació Borrianenca de Cultura
Club pilotari

Nules
Festes alternatives
Club d'escalada i bloc
La Corretjola: associació cultural

Borriol
Festa Alternativa als Bous
La Pedrera: club muntanyer
Fòrum sobre l'actualitat del poble

Benicàssim
R de Renegà: col·lectiu ecologista
Esplai cataflai: agrupament escolta
Colla de dolçainers i tabaleters

Almassora
Almassora Jove Alternativa
Club pilotari
Almassora Té Veu
Amics de la mar

Cabanes
Units pel Poble

Coves de Vinromà
Junts pel Nostre Poble

Les Alqueries
Casal Jove

Betxí
Handbol Betxí

Samarretes

(clica la imatge veure més informació)
Samarreta del SEPC

Imatge al davant
Imatge a la màniga
Imatge al davant
Imatge a la màniga



Samarreta de l'Esquerra Independentista de la Plana
Imatge al darrere


Samarreta de la campanya de l'Esquerra Independentista
"300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència"
Imatge al darrere

dimecres, 4 de novembre del 2009

Crónica de la Setmana de Benvinguda

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans va encetar aquesta setmana de benvinguda a la Universitat Jaume I de Castelló amb la presentació del SEPC i amb el passi del documental Terra Lliure, punt final.

Els actes següents van consistir en el passi de dues pel·lícules més que van completar el cicle de cinema sobre els moviments d'alliberament nacional (La pelota vasca i El viento que agita la cebada). També vam realitzar una assemblea oberta, que va transcórrer amb normalitat i va servir per reunir a nous militants per al nucli de l'UJI.

Quant al concert dels Ovidi Twins, van reunir un gran nombre de gent i ens van fer passar una vesprada divertida i reivindicativa. I per últim, la fira de col·lectius, que va transcórrer durant tota la setmana, ens va servir per apropar el SEPC a tota la comunitat universitària i per a distribuir material.


Què és el SEPC?

Qui som? El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) som l'organització estudiantil de l'esquerra independentista, nascuda arran de la fusió de les organitzacions estudiantils Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC). Treballem amb voluntat d'esdevenir l'eina de totes les estudiants dels Països Catalans per la seva autoorganització, formació i presa de consciència en la defensa dels nostres drets com a estudiants i persones.

Com ens organitzem? Les nostres estructures internes es basen en l'assemblearisme, el control democràtic i la plena participació. Apostem per una tasca sindical i associativa des de la nostra realitat més propera: els centres d'ensenyament. Rebutgem de soca-rel la burocratització d'algunes organitzacions estudiantils i el control que pretenen exercir organitzacions polítiques i corporacions sindicals de treballadors sobre el moviment estudiantil.

Els nostres objectius: Treballem per la construcció d'un marc educatiu pels Països Catalans, des d'una òptica d'esquerres. Amb aquesta finalitat, ens dotem de metodologies de treball per tal d'avançar en la transformació dels centres educatius, basant-nos en cinc grans eixos de reivindicació: l'ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat.

On ens pots trobar? Tenim presència a tots els Països Catalans i som fruit de l'experiència de més de 25 anys d'associacionisme estudiantil independentista. Ens pots trobar a qualsevol de les universitats públiques dels Països Catalans i a més d'un centenar de centres de secundària.



CONSTRUÏM UN MODEL EDUCATIU...

Públic: volem un ensenyament que garanteixi la igualtat d'oportunitats real per a totes i tots, que ens permeti accedir al coneixement sense traves acadèmiques, burocràtiques ni econòmiques. Entenem que l'ensenyament públic ha de ser d'accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l'administració pública sense concessions ni intromissions de capital privat.

Popular: defensem i treballem per un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que s'allunyi de la rigidesa tradicional, i que vagi encaminat a fomentar l'esperit crític.


Català: treballem per un ensenyament català, entenem que cada poble, per afrontar els propis reptes socials, culturals i econòmics té el dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. Lluitem per un marc educatiu dels Països Catalans i volem un ensenyament català tant en llengua com en continguts. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament.

Antipatriarcal: lluitem per assolir la igualtat de sexes. Així, apostem per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenem que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica. Tanmateix, reivindiquem el paper de l'ensenyament per avançar en la normalització de les diferents opcions sexuals.

De qualitat: exigim un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa exclusivament per la seva eficiència, sinó que inclogui criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Entenem que l'estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement o client, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, defugint dogmatismes. Treballem per assolir la laïcitat.