dimarts, 30 de setembre del 2014

#Desobeïm 9N

Un centenar de persones a la concentració pel dret a decidir a Castelló




VOTAR ÉS NORMAL EN UN PAÍS NORMAL

CONCENTRACIÓ

dimarts 30 de setembre
20:00 · plaça Major
Castelló de la Plana


Especialment durant els darrers dos  anys, hem assistit atònits a la demanda reiterada i massiva de la societat catalana i del seu Parlament de tindre potestat per decidir el seu futur de manera pacífica i democràtica, i sobretot a la posició del Govern espanyol que no ha estat altra que la negació de la realitat i el rebuig reiterat al diàleg.

http://desobeim.cat/Entenem que la consulta, les votacions (independentment del sentit del vot de cadascú) i l’acatament dels seus resultats haurien de ser normals en un país que es diu democràtic, i és per això que des de l’Esquerra Independentista de la Plana (EIP) convoquem a col·lectius i individualitats que creuen que s’ha d’escoltar la veu de les urnes a assistir avui 30 de setembre de 2014 a les 20 hores, a una concentració a la plaça Major de Castelló (davant de l’Ajuntament) en solidaritat amb el poble de Catalunya, per la defensa de la democràcia i pel dret de decidir dels pobles arran de la suspensió de la convocatòria de la consulta pel 9 de novembre per part del Tribunal Constitucional.

Perquè votar és normal, o no?
http://desobeim.cat/

Castelló, 30 de setembre de 2014
http://eilaplana.blogspot.com/

diumenge, 21 de setembre del 2014

Crònica d’un inici de curs complicat

El passat dijous984199_732089696826750_1116646899190792203_n es va dur a terme a València, així com a altres punts del País Valencià,  una manifestació de la comunitat educativa en contra de l’últim despropòsit de la Conselleria d’Educació: l’avançament de l’inici de curs.
Aquesta idea, que la consellera Català reiterava, després de tot l’enrenou, que era adequada, ha provocat un gran caos als centres educatius. En primer lloc, i motiu desentonant de les protestes, per les altes temperatures patides a les aules, que han arribat a provocar casos no aïllats de marejos i colps de calor en l’alumnat i han obligat a prendre mesures com dur ventiladors de casa, ventalls i, en els casos dels més menuts, anar en banyador a l’escola i improvisar activitats d’aigua. Inclús ha hagut famílies que s’han negat a entrar a les seues filles i fills als centres davant les condicions descrites. La consellera justificava que tots els anys fa calor i que açò són “circumstàncies excepcionals i climatològiques” que no es poden preveure, quan és obvi que a començament de setembre i amb els centres acumulant la calor de tot l’estiu, les temperatures anaven a superar de bon tros el màxim legal establert en 27º.
Conselleria va prendre la decisió d’avançar el curs escolar com sol prendre-les totes –sense tindre en compte per a qui les pren, sense consultar, des de l’aire acondicionat dels seus despatxos, com si d’un joc de titelles es tractara-. Als centres no se’ls va consultar i, després, tampoc se’ls va dotar de recursos ni directrius per fer front a la situació.
Així, després d’un 11 de setembre on les temperatures arribaren a 37º a les aules, amb una sensació tèrmica de1507065_732089183493468_5470079212708878550_n més de 40º atés a la humitat, es va organitzar per a l’endemà, de forma espontània, per part dels instituts del cap-i-casal, la primera manifestació, que va recórrer la ciutat, des de les Torres dels Serrans fins a Conselleria, entre multitud de càntics i cartells.
Sense cap rectificació per part de Conselleria i deixant les direccions dels centres sense saber com actuar davant del problema, la comunitat educativa es va continuar mobilitzant i van sorgir, coordinades per la Trobada de Plataformes Comarcals per l’Escola Pública, les diferents convocatòries arreu del País que van tindre lloc el passat dijous.
Però dir que la calor ha sigut el motiu, en majúscules, de les protestes seria simplificar molt la situació. Aquest ha sigut, podríem dir, el motiu que ha fet vessar el got, com ho va ser, en el seu moment, el fred, en el cas de “la primavera valenciana”. I és que, sumat a la reducció de línies en valencià, sumat a les retallades de pressupost als centres públics (alhora que s’ha augmentat el dels centres concertats i privats), sumat a l’augment de la ràtio, … el curs ha començat sense que els centres estigueren preparats: amb dos dies per planificar el curs en el cas de les places assignades a última hora i, en molts casos, encara amb vacants encara als centres, sense temps per organitzar-se com a claustre, com a cicle, com a nivell. Quin sentit té haver avançat el curs en aquestes circumstàncies? Quin és el criteri seguit per fer-ho? De moment els responsables encara no ens ho han sabut explicar.
És la nostra obligació: fem-los fora. Comencem per la consellera!

dimecres, 17 de setembre del 2014

MANIFESTACIÓ - Consellera dimissió!

Demà a les 18:30h a la Plaça MªAgustina manifestació per l'educació pública.

NO a les aules amb temperatures extremes
NO a la FP sense materials d'estudi bàsics
NO a la LOMQE, i no a la seva aplicació precipitada
NO a les retallades en l'educació pública

NO a MªJose Catala com a consellera d'educació

Consellera, pel seu bé i pel de tota la comunitat educativa DIMITISCA !!



Demà manifestacions al País Valencià exigint #ConselleraDimissió. Dignitat ací i ara!

dimarts, 16 de setembre del 2014

Primera assemblea del curs

Un nou curs ha començat i des del nucli del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la Universitat Jaume I de Castelló considerem que ara més que mai hem de seguir lluitant per una educació pública, antipatriarcal, popular i en català. Per això, us convidem a participar en les nostres assemblees i a prendre partit en aquesta lluita necessària. La primera assemblea serà demà dimecres 17 de setembre i ens veurem a les 16:00h a la porta de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. Us hi esperem!

divendres, 12 de setembre del 2014

Per unes condicions dignes als centres educatius. Dignitat aquí i ara!

Com a conseqüència dels últims canvis en el calendari escolar que ha comportat la decisió d’avançar les recuperacions al mes de juliol i amb l’objectiu de complir la quantia d’hores docents que això implica, el passat 3 de setembre s’iniciaren les classes als centres educatius de primària i secundària del País Valencià.
10687032_729241393778247_5683753831859712031_nAquest avançament de l’inici de curs arriba en un moment crític per a l’educació pública. Lesretallades que venim experimentant els darrers cursos, la manca d’inversió en els centres educatius o la proliferació de barracons per a substituir unes infraestructures inexistents compliquen la viabilitat dels nous calendaris escolars que, com estem veient, obliguen tant a l’alumnat com al professorat a donar i rebre la docència en condicions infrahumanes.
Les altes temperatures que ha de suportar el jovent als centres educatius, les quals superen el màxim legal (27 ᴼC), se sumen a un seguit d’irregularitats que venim sofrint i que dificulten cada dia més la supervivència de l’educació pública. Els atacs a la llengua, les retallades pressupostàries, les baixes taxes de reposició del personal docent o les condicions laborals que pateix el professorat interí són només un exemple dels símptomes de la nova ofensiva per derrocar les garanties d’estudi en centres públics. I veiem com mentre, per un costat, es destrueix l’educació pública i universal, per l’altre, s’augmenten les ajudes institucionals a centres privats i concertats. Cosa que demostra quin és l’objectiu real de les noves reformes educatives: privatitzar els recursos públics per enriquir, encara més, les classes dirigents.
Des del SEPC animem a tot l’alumnat i a tot el personal docent, administratiu i de serveis, així com a les diferents organitzacions sindicals, a mobilitzar-se i lluitar per allò que és nostre. Secundem i aplaudim totes les iniciatives que s’estan duent a terme com ara les protestes en hores lectives, les jornades de vaga o les mobilitzacions programades. I animem a l’estudiantat a empoderar-se i defensar col·lectivament els seus drets.
Hem de ser conscients que la lluita col·lectiva i organitzada és l’única garantia per conquerir un futur digne!
Defensem una educació pública, de qualitat, popular, catalana i antipatriarcal!

dijous, 4 de setembre del 2014

Les estudiants votarem: SÍ a una educació digna, SÍ a una Terra Lliure

L’11 de setembre de 1714 les classes treballadores del Principat de Catalunya perdien la batalla contra les tropes borbòniques: queia la ciutat de Barcelona iniciant així tres llargs segles d’ocupació espanyola. Si bé l’esquarterament dels Països Catalans ja s’inicià anteriorment amb l’ocupació de la Catalunya Nord, aquesta data pren simbolisme especial per l’aferrissada lluita que dugueren a terme les habitants de la ciutat i del país sencer.
Enguany, a 2014, tornem a recordar la constant pèrdua de les nostres llibertats com a poble al llarg d’aquests temps. Durant tots aquests anys, tot i els esforços per no fer-ho possible, no han aconseguit silenciar-nos com a poble ni invisibilitzar-nos. Ans el contrari, hem demostrat ser un agent actiu que ha lluitat contra les imposicions que pretenien esborrar del mapa la nostra nació. D’aquesta manera, ens hem aixecat contra tots els pactes, tractats i lleis que ens han estat imposats per l’Estat espanyol i francès i els grans agents econòmics de la mà de les elits autonòmiques.
En els darrers anys s’han agreujat les agressions procedents de l’Estat espanyol, cosa que ha portat a una agudització de les contradiccions entre els poders fàctics de l’Estat i les classes populars catalanes. I és així com hem pogut veure, en els darrers temps, l’augment de la resposta a aquesta nova situació: materialitzada en la vaga de docents contra el TIL a les Illes Balears o en les massives protestes en contra el tancament del Canal 9 al País Valencià, entre molts d’altres exemples.
A la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC), aquesta ofensiva espanyolista ha generat unes mobilitzacions a favor de la independència que no ha deixat més opció a les autoritats de la CAC a iniciar un procés que ha d’acabar amb la independència del Principat. En les darreres Diades de l’11S hem vist com la mobilització popular pot canviar l’agenda política i desbordar els marcs autonòmics imposats, apostant per la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol i per l’exercici del fonamental dret a decidir.
Les estudiants catalanes volem ser i serem un agent puntal d’aquest context. Entenem que un “procés” així ha de ser liderat per la mobilització popular i encapçalat per les classes treballadores, i no regalar-lo ni subordinar-lo a les institucions –ni catalanes ni espanyoles– que no treballaran en benefici de les classes populars. Per això les estudiants entenem que hem de prendre un paper protagonista en aquest moment històric. L’educació ha sigut per l’Estat una eina per desenvolupar la seva política opressora: lleis com la LOMQE fan que la nostra educació quedi supeditada a un Estat que mai no potenciarà la llengua ni la cultura catalana, que ens menysprea com a poble. Hem hagut de defensar la nostra educació en contra dels atacs espanyolistes però també en contra d’una mercantilització i elitització creixent que ens deixa despullades com a estudiants. Una ruptura democràtica amb l’Estat és l’única via per les estudiants dels Països Catalans per construir l’educació de i per al poble català. Necessitem d’una organització estudiantil forta que estigui disposada a desobeir totes aquestes lleis però també a forçar la realització del referèndum, i a articular la desobediència un cop el Tribunal Constitucional prohibeixi la consulta.
És per això que en aquest moment històric inaudit, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans treballarem perquè les urnes surtin al carrer el 9 de novembre, practicant la desobediència civil en cas que ens neguin fer la consulta, i a favor d’una plena ruptura que ens permeti obrir la via cap a l’emancipació dels Països Catalans. Som plenament conscients que és la mobilització popular la que ens ha fet arribar on som ara, i que només serà aquesta la que ens permeti forçar la consulta un cop les autoritats catalanes, veient perillar els seus beneficis o interessos partidistes, es tirin enrere. En aquest sentit el SEPC convoquem a la V que omplirà els carrers de Barcelona el pròxim 11 de setembre (tram 69) per sumar-nos a una demostració de força popular que ha de ser l’inici d’un cicle de mobilitzacions continues. També cridem a anar a la manifestació convocada per l’Esquerra Independentista, que sortirà a les 18.30h de Plaça Tetuan, també a Barcelona.
Hem de sortir el carrer per exigir la independència. Però també hem de deixar clar que amb aquesta no en tenim prou. Un simple canvi de banderes contribuirà a la perpetuació dels beneficis d’aquells que porten anys governant en contra nostra. L’excercici del dret a decidir és una premisa indispensable per l’inici de la construcció de l’educació que volem: els fonaments antidemocràtics de l’Estat espanyol mai permetran el seu desenvolupament per atemptar contra una ficticia unitat nacional espanyola.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans serem un agent actiu i compromès amb el futur cicle de mobilitzacions del curs polític que s’inicia. I serem fermes el dia que es prohibeixi la consulta en l’únic camí restant per exercir el dret a decidir: la desobediència civil. És per això que ja anunciem que tant bon punt el Tribunal Constitucional materialitzi la prohibició de la consulta convocarem vaga a totes les universitats del Principat de Catalunya. Ens dotarem de totes les eines que siguin necessàries per tal d’obligar a l’actual Govern de Catalunya a desobeir la prohibició i materialitzar el referèndum.
De la mateixa manera, ens comprometem a seguir el camí de la lluita per una educació pública, popular, antipatriarcal, de qualitat i catalana a tots els territoris que conformen els Països Catalans. Així, seguirem treballant per consolidar el Moviment Estudiantil Nacional i avançar en el procés de construcció nacional dels Països Catalans i de les eines que les estudiants del nostre país necessiten.
cartellV
SÍ A UNA EDUCACIÓ DIGNA,
SÍ A UNA TERRA LLIURE!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,
2 de setembre 2014

dilluns, 1 de setembre del 2014

[11 setembre] Desobeïm pel referèndum, per la independència, pels Països Catalans!

Enguany fa 300 anys d’un dels molts episodis que ens han arrabassat la nostra llibertat com a poble. La defensa heroica de Barcelona per part dels sectors populars, com la defensa de tantes viles i ciutats d’arreu dels Països Catalans, marca el nostre caràcter de poble rebel. També recordem que enguany fa 355 anys que el nord del nostre territori va ser incorporat a França, que en fa 307 que el País Valencià va ser sotmès per la força de les armes i de la repressió més descarnada i que en fa 299 que el darrer bastió dels Països Catalans, Mallorca, queia en mans del centralisme borbònic. Des d’aleshores els Països Catalans no hem deixat de lluitar. El poble treballador català ha estat protagonista de les lluites més avançades de cada moment, i a dia d’avui torna a estar a primera fila de la barricada.
La nostra submissió a Espanya i a França s’ha dut a terme mitjançant l’ocupació militar però s’ha perpetuat mitjançant la compra sistemàtica de les elits polítiques i econòmiques. Des de fa dècades hem vist com qui deien ser els nostres dirigents ens ha anat venent a canvi de pactes: els pactes de la Moncloa, els pactes dels estatuts, els pactes de la LOAPA, els del Majestic, protagonitzat pels que avui sabem que s’estaven embutxacant els nostres diners. Pactes fets per uns poders autonòmics corromputs i subordinats a l’estat central. Pactes com els de la transició, en que les elits dels diferents territoris van treballar a fons per a esquarterar el projecte de Països Catalans, fins a prohibir-lo constitucionalment.
Alguns d’aquests que han fet del pacte i del servei al poder econòmic la seva cultura política, ara diuen que volen encapçalar les reivindicacions populars. Però el que volen en realitat és evitar perdre el seu poder. Les elits econòmiques i polítiques d’aquest país ni volen ni poden materialitzar la independència. Només la força organitzada de les classes populars serà capaç de guanyar aquesta batalla. Cal destituir aquestes elits de la direcció política i econòmica dels Països Catalans.
La nostra gent, el poble treballador i les classes populars, estan patint durament els efectes del sistema capitalista. Les condicions de vida són cada vegada més dures i la diferència entre les classes dirigents i la classe treballadora és cada vegada més gran. El desmantellament dels drets socials va a tota màquina gràcies a la sintonia de CiU, PP i PSOE. Així mateix, també patim els efectes de polítiques retrògrades en matèria de drets lingüístics, de gènere, civils, etc. Un cop més, ens mantenim ferms i tornem a explicitar que desobeirem davant lleis imposades contra nosaltres. Lleis com la del ministre Wert que ens nega el nostre dret a l’educació del i per al poble català. Lleis com la de la reforma de l’avortament que ens nega el dret al propi cos.
Necessitem canviar de règim. Necessitem una República dels Països Catalans. Però també necessitem canviar de sistema. Necessitem la independència per canviar-ho tot. Volem independència, socialisme i feminisme per als Països Catalans.
En aquest camí cap a la llibertat tenim una cita important el proper 9 de novembre. I avisem: el poble català que no necessita permís per ser sobirans. Avisem, un cop més, que ja no acceptarem cap més pacte i que al Principat votarem, passi el que passi, el proper 9 de novembre.
La desobediència és imprescindible per a poder dur a terme qualsevol canvi social o polític en profunditat. Per tant, caldrà exercir la desobediència per a ser lliures.
 10641006_647599188668984_5713391775785252607_n
30 d’agost de 2014
Països Catalans
ARRAN
Alerta Solidària
COS (Coordinadora Obrera Sindical)
CUP (Candidatura d’Unitat Popular)
ENDAVANT-OSAN (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)
MDT (Moviment en Defensa de la Terra)
SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Pasïsos Catalans)