diumenge, 17 de gener del 2010

Crónica de la cercavila en commemoració de la crema de Vila-real

Avui, 16 de gener s'ha portat a terme a Vila-real la cercavila commemorativa de la crema de la ciutat a mans de l’exercit borbònic en la Guerra de Successió.

La convocatòria, que es ve desenvolupant any rere any, compta cada cop amb més participants que recorden el crit de: “Socarrats però no vençuts!

Vila-real, la Plana Baixa - PAÏSOS CATALANSLa cercavila reivindicativa ha començat a les 12:00 de la cantonada del carrer Major amb Pere III a Vila-real, ha recorregut els carrers del centre per acabar en la Torremoxa, l’últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real.
Després a les 14:00 s'ha fet un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.

El poble de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa, va eixir al carrer per defensar la terra al 1706. Un poble desarmat sense cap tipus d’exercit que els recolzara que va sofrir un càstig exemplar, va ser passada pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar la vila, al igual que Xàtiva, en un intent d’atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l’ocupació espanyola.

dijous, 7 de gener del 2010

1706: Tenim memória, no oblidem

Des de l'Esquerra Independentista de la Plana, que està formada per les assemblees de Maulets, Endavant, COS, el SEPC i l'AJPB-CAJEI; estem preparant uns actes per commemorar la crema de Vila-real a mans de l'exercit borbònic en la guerra de successió. El poble de Vila-real va sortir al carrer per defensar la terra, un poble desarmat sense cap tipus d'exercit que els recolzara i va sofrir un càstic exemplar va ser passades pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar al igual que Xàtiva en un intent d'atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l'ocupació espanyola.

Els actes que estem preparant per al dia 16 de Gener son una cercavila reivindicativa que eixirà a les 12:00 de la cantonada del carrer major amb Pere III a Vila-real, que recorerà els carrers del centre per acabar en la Torremoxa l'últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real. Després sobre les 14:00 es farà un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.

Manifest:


1706: TENIM MEMÒRIA, NO OBLIDEM


Un any més, amb l’arribada del 12 de gener, l’Esquerra Independentista de la Plana eix als carrers de Vila-real per a retre homenatge als nostres avantpassats que l’any 1706, al crit de "ni Espanya ni França, sinó visca la terra i muyra malgovern", van defensar la vila (i, amb ella, les llibertats nacionals i populars).
El 12 de gener de 1706 representa, tot i el tràgic desenllaç d’aquella jornada, una de les pàgines més brillants de la història de Vila-real; i les vila-realenques d’avui dia podem estar ben orgulloses de la gesta dels nostres avis, els quals únicament van poder ser derrotats mitjançant la més miserable de les traïcions…
Repassem un poc la història: el Conde de las Torres, un altre "dimoni emplomat" i "incendiari malabava", volia fer-se perdonar antigues vel·leitats austriacistes i va suposar que les convulsions creades per la revolta antisenyorial dels maulets li facilitarien guanyar el Regne de València per a la causa borbònica; però, veient que els únics resultats de la seua ràtzia eren sengles fracassos a Peníscola i Sant Mateu, i adonant-se’n del perill que corria la seua reputació, necessitava urgentment un triomf fàcil i va elegir com a víctima de la seua venjança el nostre poble (que es trobava indefens, sense guarnició militar i sense més protecció que la fèrria voluntat de resistència exhibida pels seus habitants). Això no obstant, després de tot un dia d’incessant combat, en el qual ancians i dones es van batre amb el mateix coratge i efectivitat que els joves miquelets, l’exèrcit castellà –a pesar de gaudir d’una aclaparadora superioritat– només va poder doblegar l’acarnissada defensa dels vilatans valent-se d’un deshonrós ardit: pretextant raons humanitàries (que els seus ferits pogueren rebre millor atenció mèdica) va aconseguir que li obrírem les portes de la vila i –ai!– va desencadenar un espantós carnatge… Més de 300 morts i uns 200 presoners (és a dir, una quarta part del cens de l’època), a més de l’"universal incendi", provocat de forma absolutament gratuïta quan ja havien acabat la batalla i el saqueig, és el balanç d’aquella trista acció, que havia de servir de "general escarmiento" per a tot el país: després d’"el desgraciat cas de Vila-real" totes les viles austriacistes ja sabien què podien esperar del Borbó.
No es tracta de remoure fantasmes del passat, ni de contar "batalletes" que ja no li interessen gairebé a ningú; però, si recordem massacres com aquesta, no ho fem mai des de l’òptica del nacionalisme burgés romanticista, sinó perquè estem en deute amb els nostres avantpassats (si no, tot el seu sacrifici perquè visquem en una terra lliure no haurà valgut per a res) i veiem com es vol amagar en la fossa comú de l’oblit tota la nostra història que ens recorda que som una nació diferenciada d’Espanya i França De fet, des de les institucions locals s’intenta silenciar tot aquest passat, tal com ho demostra l’ajuntament de Vila-real, que no li ha fet mai el merescut homenatge a la gent del poble que va sofrir els abusos de les hordes borbòniques.
Si pensem en els ideals pels quals va lluitar la gent que avui homenatgem, està clar que tenien un fort component nacional; però no s’ha d’oblidar que la seua lluita també era per l’emancipació de les classes populars. Així, si ens fixem en el context actual, ens trobem que aquests són mals temps per a les classes populars dels Països Catalans: la famosa crisi del capitalisme, que deixa en latur tantíssima gent dels nostres pobles, on moltes famílies treballadores estan patint penúries, mentre que els rics de sempre ara demanen repartir les pèrdues de les seues empreses (i en canvi, quan eren temps de bonança econòmica, privatitzaven els beneficis); de fet, s’estan donant facilitats als empresaris perquè precaritzen encara més la situació del poble treballador mitjançant els ERO que s’apliquen a la majoria de fàbriques de la nostra comarca com en el cas emblemàtic d'Azuvi– i les mesures que es donen des de les institucions per a superar aquesta crisi son simplement "pedaços" per a evitar els conflictes socials:estem parlant d’un "Plan E" que destina diners a fer obres públiques innecessàries (i sempre contractant grans empreses, sense tenir en compte els aturats del poble), quan aquests diners podien anar destinats a cobrir les necessitats culturals dels pobles (per exemple, l’estancada l’obra de la biblioteca municipal de Vila-real) i a oferir uns serveis públics de qualitat.
Sabent qui som i d’on venim ens resultarà més fàcil estar a l’altura dels reptes que ens puga plantejar el futur i, així, arribar als nostres objectius d’Independència i Socialisme: Vila-real: socarrada, però no vençuda! 304 anys després continuem lluitant per la llibertat!!


Dissabte 16 de gener, a les 12 hores, concentració davant la placa d’"homenatge als defensors de la vila" que hi ha al C/ Major Sant Jaume, cantonada amb el C/ Pere III




Crónica del 77é aniversari de les Normes del 32


Com cada any, aquest desembre l’Esquerra Independentista de la Plana (constituïda per les assemblees comarcals de l’AJPB-CAJEI, Maulets, el SEPC, Endavant-OSAN i la COS), amb la col•laboració del Casal Popular de Castelló, ha eixit al carrer a commemorar l’aniversari de la signatura a la nostra ciutat de les Normes Ortogràfiques de 1932 (per les quals el País Valencià se sumava al consens lingüístic propiciat per les reformes de l’IEC, i s’assumia de forma inequívoca la unitat de la llengua catalana).


El dissabte 19, a les 7 del vespre, unes 200 persones sortíem de la Plaça de la Independència ("La Farola") darrere d’una pancarta amb el lema "Per la nostra història i la nostra cultura, parlem en català!" i, en una cercavila reivindicativa, vam recórrer els principals carrers del centre de la nostra capital comarcal. La marxa va transcórrer tranquil•lament i festiva, constantment animada pel tradicional acompanyament de la música popular d’un nombrós grup de dolçainers i tabaleters. Molta gent, en veure’ns, s’unia a la comitiva, mentre que altres, encuriosits pel sarau, preguntaven pel significat de la manifestació; tan sols uns pocs feixistes ens van increpar amb paraules despectives cap a la nostra llengua, fent així ostentació del seu tarannà intolerant i de la seua incultura. Durant la marxa, es van poder sentir múltiples consignes sobre la unitat de la llengua, recordatoris als polítics de torn sobre els nostres sentiments nacional i de classe, la reivindicació de la nostra cultura, que –evidentment– no és la que ells ens volen imposar.

En arribar al Carrer Cavallers, davant de la Casa Matutano, on fa 77 anys es van signar les normes, un company va procedir a la lectura del manifest. A continuació, va tenir lloc una –breu, però emocionant– exhibició de Cant d’Estil, en la que un gran cantador de la terra, acompanyat d’una magnífica versadora, va delectar el públic assistent amb unes albades sobre la unitat lingüística i nacional, amb uns versos sobre la repressió que pateix la nostra llengua i l’obligació que tenim de mantenir-la viva, utilitzant-la en tots els àmbits. La concentració va acabar punys enlaire, amb els sons de la Muixeranga; i d’allí ens vam desplaçar fins a la immediata Plaça de les Aules, on la colla dels Dimonis de Campanar (vinguts des de València, per a acompanyar-nos en aquesta jornada festiva i reivindicativa) ens va fer un espectacular correfoc, on la gent, a més de gaudir de l’espectacle del foc, es va
implicar en aquesta tradició tan nostra.

Un cop finalitzats els actes més reivindicatius, vam assaborir la vessant lúdica al Casal Popular de Castelló, on més de 150 persones vam degustar un bon sopar vegetarià i, per acabar la nit, vam gaudir d’un
concert en català amb el "hip hop" del grup El Blüe (de Nules) i la cançó d’autor de l’amic Josep Lluís Notari (de Vilavella), tot acompanyat de l’inevitable assortiment de begudes de la terra.

Des de l’Esquerra Independentista de la Plana volem agrair la seua participació a totes les persones que ens van acompanyar, ja que entre totes hem aconseguit un cop més traure al carrer un fet cabdal de la nostra història recent, importantíssim per a la nostra llengua i cultura, tot i que des de les institucions i la majoria de mitjans de
comunicació intenten mantenir en l’oblit aquesta data que consagra científicament i de manera oficial la unitat de la llengua.

Prèviament, el dijous 17 i el divendres 18, als IES "Penyagolosa" de Castelló i "Honori Garcia" de la Vall d’Uixó –respectivament– els companys del SEPC havien organitzat (amb gran èxit d’assistència i amb
el recolçament del professorat dels centres) sengles xerrades del sociolingüista Vicent Pitarch sobre la importància i transcendència de les Normes de Castelló.

dilluns, 4 de gener del 2010