dijous, 31 d’octubre del 2013

Prou mentides policials! Judici dimarts 5N

 concentració 5 de novembre
El febrer de l’any 2010, un grup d’estudiants encapçalats pel SEPC, va decidir fer acte de protesta a la xerrada que l’exlehendakari Juan José Ibarretxe anava a realitzar a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Sota el lema “Democràcia per a Euskal Herria” els estudiants pretenien denunciar la greu situació que patia  l’esquerra independentista basca amb la vulneració constant dels drets polítics i civils per part de l’estat espanyol i amb el vist i plau del govern  basc. Els estudiants exigien també que es respectessin els drets humans, posant fi a la política de dispersió que l’estat espanyol aplica sobre els presos i preses polítiques basques. Amb tot,  s’acusava a l’exlíder del PNV de ser còmplice d’aquesta dramàtica situació que pateix Euskal Herria.
Els estudiants,  varen aconseguir entrar a la sala on es realitzava la conferència malgrat empentes i oposició d’alguns membres de la comunitat universitària. Un cop a dins, es visqueren moments de tensió, ja que mentre alguns professors intentaven fer de mitjancers en el conflicte, un grup de tres persones es va dedicar a intimidar i agredir els estudiants que protestaven. Només entrar, estriparen la pancarta de denúncia que els estudiants portaven, i posteriorment agafaren a un dels estudiants pel coll i etzibaren cops a uns altres dos estudiants. Davant d’aquesta actitud incomprensible i violenta alguns estudiants es defensaren de les agressions. Tanmateix, la situació no va anar més enllà i els estudiants abandonaren la sala minuts després.
L’endemà dels fets, un dels estudiants que va participar en l’acte de denúncia va ser citat a la comissaria dels Mossos d’Esquadra on se li notificà que havia estat denunciat pel cos policial. Davant de la perplexitat d’aquest fet, l’advocat del jove exigí els motius de la denúncia i la sorpresa fou que aquesta era per una suposada agressió a un agent de paisà del cos dels Mossos d’Esquadra.
Dies després, aquest va ser citat a declarar sota la falsa acusació d’atemptat a l’autoritat, ja que els Mossos d’Esquadra en cap moment es van identificar durant els incidents i per tant, els estudiants no podien saber que es tractaven d’agents del cos policial.
El proper cinc de novembre es celebrarà el judici on l’estudiant s’enfronta una pena de fins a quatre anys de presó per un fals delicte d’atemptat a l’autoritat i a dos mesos de pena multa per una falta de lesions. Una vegada més podem veure com els Mossos d’Esquadra, amb la complicitat judicial, amb les seves provocacions pretenen criminalitzar i reprimir a totes aquelles que qüestionen el seu model social, polític i econòmic.
Davant d’aquest fet, des del SEPC i Alerta Solidària no ens quedarem de braços plegats i seguirem denunciant les mentides policials que podrien portar a la presó a un estudiant de la UAB. I un cop més, la repressió ens reafirma el nostre compromís de seguir treballant dia a dia per una societat lliure i justa, tenint clar que els seus cops i la duresa de les seves lleis injustes mai podran aturar-nos.
Prou mentides policials!
No ens aturaran a base de cops, difamacions ni muntatges. La nostra lluita continua!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,
30 d’octubre, 2013

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Ens criminalitzen i alhora ens encoratgen

Benvolgudes companyes i companys,

des del Consell de l'Estudiantat i el Front d’Estudiants per la Universitat Pública, exposem, ací i ara, el nostre rebuig cap a un nou acte de censura perpetrat per l’equip de govern de la Universitat Jaume I.

El motiu pel qual estem ací és la reivindicació del nostre dret a crear una universitat plural, crítica i veritablement democràtica. Malauradament, l’hipòcrita equip rectoral d’aquesta universitat no defensa la llibertat d’expressió. Més bé al contrari, coarta les veus crítiques que reclamen una universitat popular i contraposada al pensament únic.

Aquesta vegada, el blanc de la censura ha estat la taula rodona ”Música combativa: una historia de repressió”, emmarcada dins del cicle de conferències organitzat pel Consell de l’Estudiantat per a la setmana de benvinguda.

Ja hi ha prou, després d’any i mig al Consell de l’Estudiantat, avui decidim dir ben fort i ben clar que no tolerarem cap nova acció que intente silenciar-nos o adoctrinar-nos a la cultura del “no fer res”. Durant aquest temps han hagut desenes de correus censurats i prohibits que han impedit una fluïda i necessària comunicació entre l’estudiantat i el seu òrgan representatiu. Aquestos pals a les rodes a la nostra intenció d’apropar a la comunitat universitària les problemàtiques del món que ens envolta, no és més que una ferma intenció de crear un estudiantat passiu, silenciós i còmplice dels brutals atacs que està patint l’ensenyament públic.

Paradoxalment, l’esdeveniment que avui venim a defensar i presentar ve a ser una denúncia del que justament hem estat víctimes aquesta darrera setmana, tant els membres del Consell de l’Estudiantat com els del Front d’Estudiants. El mediatisme intencionat que ha tingut aquest acte, no és sinó un intent de criminalitzar i estigmatitzar tant la nostra lluita com la d’aquests músics, que des de la vessant creativa són un clar exemple del compromís amb la justícia social. Lamentablement, els mitjans de comunicació sense excepció, tergiversant, mentint i difamant, heu obligat a l’estudiantat d’aquesta universitat a plantar-se. Cridem ben alt que no consentirem el silenciament de les nostres veus, les veus d’aquells que reclamem una societat crítica, combativa i decididament enfrontada al capitalisme que ens ofega cada vegada més.

Per això mateix, davant les mesures antidemocràtiques del rectorat i les associacions estudiantils més reaccionàries, vinculades a partits polítics conservadors i neoliberals, anunciem que la taula rodona es durà a terme a continuació, una volta finalitze aquest acte de protesta. Música, i un interessant debat sobre lletres compromeses i cançons protesta que han obert els ulls a diverses generacions, serà el fil conductor d’un acte en el que comptarem amb Nega, cantant de los Chikos del Maíz, i Juanra, cantant del grup musical KOP. Les seues experiències personals, viscudes al llarg de la seua trajectòria musical, seran única i vertaderament les protagonistes d’aquest esdeveniment.

Per últim, i davant la negativa del rectorat de celebrar aquest acte com a Consell de l’Estudiantat, ha estat el Front d’Estudiants per la Universitat Pública i la seua militància qui ha agafat el relleu d’organitzar aquesta activitat. Trista i decebedorament, en compte de sentir-nos recolzats per l’UJI, aquesta ha cedit a les pressions més infamesde vosaltres, els mitjans de comunicació conservadors i sensacionalistes, i per tant haurà d’ésser finançada pels nostres humils recursos, el dels estudiants, els que més estan patint les retallades.

No obstant, ajudats i recolzats per nombrosos col•lectius i entitats de Castelló, ens veiem encoratjats a seguir en la nostra lluita i amb la nostra manera de fer universitat.

Gràcies a tots aquells que esteu avui ací, i a tots els col•lectius que han firmat aquest manifest.


Contra les retallades, la censura i la manipulació mediàtica, l’estudiantat diu NO!

Units fem front!



Front d'Estudiants Per la Universitat Pública

Consell d'Estudiants UJI




Col•lectius que s'adhereixen al comunicat:

Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
Acontracorrent
Arran
Casal Popular
CGT Castelló
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR)
Dones en Lluita,
Endavant
Esquerra Independentista de la Plana (EIP)
Esquerra Unida País Valencià (EUPV)
Front d'Estudiants del País Valencià (Fepv)
Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE)
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

divendres, 25 d’octubre del 2013

Crònica de la vaga general d’educació del 24O

Ahir 24 d’octubre els Països Catalans van ser un clam conjunt en contra de la Llei Wert -la LOMQE- i per una escola pública i en català. Les mobilitzacions van ser multitudinàries i massives, amb participació de tot el conjunt de la comunitat educativa: estudiantat, famílies i professorat. Piquets, ocupacions i assemblees d’estudiants en els diferents centres educatius van ser el punt de trobada del moviment de base organitzat, visibilitzant-se arreu i fent palès que aquests espais de coordinació entre les bases són els qui realment duen les reivindicacions als propis centres. Després, massives manifestacions i concentracions a les principals ciutats d’arreu dels Països Catalans van demostrar com l’estudiantat autoorganitzat és un subjecte actiu capaç de dur a terme les seves pròpies lluites i de reivindicar els seus drets.
osona
La comunitat educativa decidí convocar la vaga per a protestar contundentment contra els atacs que està rebent un sistema educatiu que, lluny d’estar al servei del poble, resta cada cop més sota el joc del capital i les dinàmiques del mercat.
Qui prengué el protagonisme en les mobilitzacions d’ahir fóren les estudiants de secundària, que reivindicaren una educació pública i de qualitat contra una llei educativa que arruïna el seu futur: segregant-les encara més de manera classista, separant-les per sexes, espanyolitzant-les… Les protestes tingueren diferents matisos segons la realitat del conflicte educatiu de cada territori dels Països Catalans.
Manifestació de Vic (foto d’osona.com

A les Illes, una lluita que no s’atura

A les Illes es seguí amb la lluita contra el TIL (Tractament Integrat de Llengües), que com la LOMQE lluny de millorar la qualitat educativa, pretén espanyolitzar l’educació i posar- contra les cordes l’educació pública. Va ser precisament a les Illes on més seguiment hi va haver de la vaga de tots els Països Catalans. Encara amb el record de la vaga indefinida en ment, l’Assemblea de Docents va convocar a la vaga d’ahir mentre preparen noves mobilitzacions per donar continuïtat a la vaga indefinida que van finalitzar fa poques setmanes. D’aquesta manera, un 76% del professorat va seguir la convocatòria, demostrant un cop més que els moviments de base són capaços de superar les grans estructures sindicals i de mobilitzar al conjunt de la comunitat educativa. D’altra banda, el seguiment dels estudiants, convocat en part pel SEPC, no només va superar aquest 76%, sinó que va ser el protagonista de la jornada, realitzant diferents actes al llarg del dia.
 
Pancarta al Col·legi La Salle (Inca)
 
Mallorca, a primera hora del matí es van fer piquets als instituts, seguits de dos piquets unitaris a les 8.30h del matí, un a Palma i l’altre a Inca. Aquests van fer un recorregut per els principals instituts d’aquests municipis, fent difusió dels motius de la vaga mitjançant octavetes i pancartes. La jornada va ser seguida tant en centres públics com en centres concertats, demostrant que, tant la LOMQE com el 3 grans problemes segons la teoria del principal agent. , són àmpliament rebutjats pel conjunt de la comunitat educativa. Una gran concentració a les 12h davant la Conselleria d’Educació a Palma va aglutinar famílies, estudiants i professores. Finalment, a la tarda una gran manifestació va sortir del Passeig del Born a les 18.00h.

piquetllompart
Piquet a l’IES Joan Alcover
 
Eivissa unes 300 persones es concentraren al matí davant la Delegació d’Educació, on escridassaren la delegada quan aquesta intentà parlar, i a l’horabaixa a la Plaça de sa Graduada. A Menorca alumnat i professorat es concentrà a la Plaça Miranda i a Formentera a la Plaça de la Constitució a Sant Francesc Xavier.

Ampli seguiment al País Valencià

Al País Valencià hi va haver mobilitzacions a múltiples ciutats, on al conjunt de protestes de la comunitat educativa s’hi sumava unanova retallada al sou del professorat pactada entre el Conseller autonòmic d’Hisenda i Administració Pública Moragues i els sindicats de la Mesa General de la Funció Pública (menys l’STEPV-Iv), molts dels quals eren convocants de les manifestacions d’arreu dels PPCC, com els propis CCOO i UGT.
A la ciutat de València, la manifestació estava convocada a les 18:30h a la Plaça de Sant Agustí. A la pancarta incial s’hi llegia “Ni LOMQE ni retallades, més inversió, més qualitat, més valencià i més dignitat“. Darrera la pancarta s’hi aplegaven milers de manifestants, que van fer càntics durant tot el recorregut demanant la dimissió del ministre d’educació espanyol Wert i contra les retallades del propi govern autonòmic. Cal destacar l’àmplia participació de professorat d’etapes obligatòries i la de l’alumnat d’aquestes.
Alacant el seguiment de la vaga de secundària va ser molt important, també a la UA on la participació va ser pràcticament total. Aquesta jornada de lluita i protestes van organitzar l’estudiantat de la ciutat i les rodalies d’aquesta de manera històrica, traduint-se en diferents accions que van dur el conflicte de la comunitat educativa al carrer i que van reforçar de manera important el moviment estudiantil de la zona.
UA
 Accessos totalment tancats a la UA d’Alacant
De la mateixa manera que a aquestes dues ciutats, a Castelló les estudiants van buidar les aules dels instituts i de l’UJI, on el seguiment va ser amplíssim, així com a la UV-EG. La manifestació estava convocada a les 18:30h a la Plaça de Mª Agustina. Un ampli dispositiu policial va ser-hi present, però no va aturar les participants de la convocatòria a caminar decididament pels carrers de la ciutat rebutjant les polítiques educatives estatals i autonòmiques que ofeguen encara més la llengua catalana a les aules valencianes i precaritzen i mercantilitzen encara més l’educació pública. Al final de la manifestació un militant del SEPC de Castelló va llegir el manifest nacional de la jornada de mobilització.
castello24o
 
Manifestació a Castelló

Al Principat, contra la LOMQE i la LEC

Al Principat el rebuig a la LOMQE es va viure a la majoria de centres públics. La protesta, però, es va encarar també a la LEC (Llei d’Educació Catalana), contra la qual ja vam poder viure continuades vagues i mobilitzacions per part del professorat fa uns anys. La comunitat educativa en vaga recordava al govern autonòmic que la LEC també dista molt de construir una educació pública sinó que la desmantella progressivament. Al Principat el seguiment de la vaga va ser massiu, així com les diferents concentracions i mobilitzacions.
Barcelona el dia es despertava amb piquets a molts instituts i a moltes facultats de les universitats de Barcelona, com la Facultat de Dret de la UB. Les aules de les escoles de secundària passaren el dia quasi totes buides, tant a centres públics com concertats. Moltes aules universitàries, on les diferents Assemblees de Facultats havien convocat vaga a algunes facultats, també restaren buides durant tota la jornada.
Al llarg del matí es van produir diferents actes i accions pels barris de Barcelona. Diverses columnes sortiren des de diferents punts de la ciutat per arribar a Plaça Universitat a les 12,30h, punt d’inici de la manifestació unitària. D’aquesta manera, mentre una columna universitària arribava a la plaça des de Zona Universitària, una de secundària convocada i organitzada pels mateixos nuclis de Secundària del SEPC de la zona hi arribava des dels Jardinets de Gràcia.
La manifestació de Barcelona va desbordar-se i mitja hora abans de l’inici d’aquesta la Plaça Universitat i tot el seu voltant estava ja plena de gom a gom. Segons els organitzadors, unes 170.000 persones segons els organitzadors varen participar d’aquesta multitudinària manifestació. Durant tot el recorregut famílies, professores i estudiants van mostrar el seu rebuig a les reformes educatives impulsades pel PP i CiU amb pancartes, crits i càntics. De la mateixa manera van fer-se accions en contra de bancs i caixes, així com la Jefatura Superior de Policia; assenyalant-los com a còmplices de la situació actual.
 
bcn24
Bloc del SEPC Secundària a la manifestació al seu pas per Via Laietana 
Durant la manifestació es va poder visualitzar, com també va passar en l’última vaga general d’educació del passat 9 de maig, un sector en desacord amb els sindicats majoritaris que encapçalaven la manifestació. D’aquesta manera, un bloc crític es va posar al capdavant de la capçalera amb una pancarta que deia “L’educació del poble, en mans del poble. Tot el poder a les assemblees” i una gran pancarta va ser despenjada de l’edifici on s’hi troben les seus principals de CCOO i UGT, que deia “Toxo i Méndez buròcrates, per un moviment de base i combatiu” firmada per la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública). De la mateixa manera, l’edifici va ser atacat amb ous de pintura. Un cop més s’ha pogut visualitzar el conflicte entre els grans sindicats pactistes i les assemblees o sindicats alternatius arrelats a les bases.
Girona també hi va haver piquets a diversos centres educatius i als punts més simbòlics de la ciutat. Una mica més tard es va celebrar l’assemblea de docents a la plaça Constitució mentre que un grup d’estudiants estava finalitzant les pancartes que anirien a la manifestació.
Diverses columnes, com la que va sortirt del rectorat de la UdG, es van anar unint per iniciar la manifestació unitària, que començava a la Plaça de la Constitució. 7000 persones amb consignes i pancartes en contra de les reformes del ministre Wert i les retallades impulades pels diferents governs van recórrer el centre de la ciutat, fins arribar a la seu de la Generalitat on es va llegir el manifest amb el qual es donava per finalitzada la manifestació i on es van cridar càntics en contra de Wert, Mas-Colell i Rigau.
 
grn24o
Part dels manifestants a la Subdelegació del Govern
Tarragona la manifestació que s’havia convocat a les 18:00h a l’Imperial Tarraco va superar, i de molt, la participació de la -com ja hem dit- darrera vaga general d’educació del 9 de maig. Unes 3.000 persones, entre les que cal destacar la presència d’estudiants de secundària, van emetre càntics constants contra els responsables de la crítica situació de l’educació pública catalana. El rebuig es va fer palès al manifest que es va llegir al final de la mobilització, que carregava contra la LOMQE però també contra la LEC, les retallades, la precarietat imposada i la destrucció del sistema d’immersió lingüística.
Lleida, un dels convocants de la vaga havia estat convocada per l’Assemblea d’Estudiants de Secundària, de la que participa el SEPC. Aquesta va realitzar múltiples activitats que s’iniciaven el dia 23 amb un sopar popular. Ahir al matí, com a la resta del país, es van realitzar piquets als instituts i a les 12.30h es van reunir davant del Rectorat, conjuntament amb les estudiants universitàries, per iniciar la manifestació. Durant el transcurs d’aquesta s’han realitzat diverses accions, com el desplegament de pancartes o lectura de manifests.
 

Secundària s’organitza contra les imposicions. Arreu dels PPCC responem amb mobilitzacions

Cal remarcar que, a part de les concentracions o manifestacions esmentades anteriorment, se’n van realitzar moltíssimes més en petites poblacions o altres municipis més allunyats d’aquelles ciutats més grans que tenen més ressó mediàtic. Aquestes altres concentracions havien estat únicament convocades pel SEPC o per assemblees d’estudiants i van demostrar com el moviment estudiantil en centres de secundària es troba cada cop més actiu i organitzat. És el cas de Tortosa, Celrà, Reus, Igualada, Manresa, Mataró, Vic o Cervera, entre molts altres municipis més.
 
tortosa
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans celebrem aquesta organització de l’estudiantat en aquesta fase de l’educació, ja que trobem que és molt necessari i imprescindible implicar-se al moviment estudiantil per prendre consciència del nostre context, els seus responsables, implicacions… i així construir un moviment estudiantil de base arreu dels Països Catalans. 
Tot i la gran participació allà on hi havia mobilitzacions convocades, creiem que cal remarcar la posició del SEPC un cop finalitzada aquesta convocatòria. Entenem i compartim la majoria de reivindicacions dels grans sindicats del nostre país, però a la vegada expressem la necessitat d’anar més enllà i de fer un anàlisi més profund de com combatre els atacs que rebem.
Manifestació a Tortosa
No ens satisfà un discurs de mínims, i tenim clar que totes aquestes reformes formen part d’un procés de desmantellament dels serveis públics -per tant, de l’educació pública- als Països Catalans per part de la dreta neoliberal que ens governa. Considerem que tant les retallades com les reformes que empitjoren el nostre sistema educatiu han de ser combatudes i tallades d’arrel, pel que no ens podem limitar a moure’ns dins les regles del seu joc on hi tindrem sempre les de perdre. Entenem que cal combatre aquestes reformes, però que el problema és de fons sobre quin model educatiu volem construir.
Nosaltres, ho tenim clar. Seguirem apostant per la construcció d’un marc educatiu propi i d’una educació pública i en català, però també popular, antipatriarcal i de qualitat! Una educació del poble i pel poble.
 
 
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,
25 d’octubre 2013

dijous, 24 d’octubre del 2013

Vaga educativa 24 d'Octubre- UJI (Castelló).

Ja a les sis del matí començaven a organitzar-se els piquets, repartint-se per les diferents portes d'accés i penjant pancartes a la parada del tramvia, diferents facultats, i el pont de damunt de la carretera que passa pel costat de l'universitat.

A les sis i quart els piquets ja estaven completament coordinats per poder situar-se i impedint l'accés als cotxes amb barricades fetes de contenidors, rodes i fusta.

Un cop situats i avançant el matí ha començat a agrupar-se alguns petits grups d'esquirols que han protagonitzat petits conflictes amb alguns i algunes integrants dels piquets.

Mentrestant la policia vigilava totes les portes i gravaven e incitaven alguns piquets, cada cop apropant-se més a les estudiantes. Afortunadament no ha hagut cap detenció ni confrontació violenta i repressiva de les forces de policia.

Ben avançat el dia els piquets s'han reagrupat per anar a fer un cerca-aules fins aconseguir buidar les poques classes que hi havien, amb nombres reduïts d'alumnes, i d'altres on els professors els havien coaccionat per no fer vaga.

A la Facultat de Jurídiques i Econòmiques s'ha viscut un petit moment de tensió entre la seguretat de l'universitat i els grups d'estudiants que han portat a terme una acció reivindicativa contra la seu del “Banco Santander” que està situada dins de la facultat, en mostra de rebuig contra la seua presència i les accions contra la classe treballadora per part de la banca. La seguretat ha intentat impedir-ho però una fila de manifestants ha evitat que la prengueren amb ningú.

En la universitat el seguiment de la vaga ha estat del 97%, amb algunes variacions entre facultats, un xifra molt més positiva i contundent que altres vagues. Durant el dia als instituts ha hagut un piquet itinerant i col·lectiu fent la seua feina a diferents centres de la ciutat.

Després del migdia l'estudiantat ha anat enllestint la manifestació de la vesprada, que ha començat a les 18:30 a la Plaça MªAgustina.

Els estudiants del FEUP, juntament amb l'alumnat d'institut del SEPC i “Acontracorrent” s'han situat a la capçalera de la manifestació com s'havia acordat a l'assemblea, malgrat l'incial rebuig i les critiques d'alguns militants d'UGT i CCOO que opinaven merèixer anar davant de tothom, que durant tot el recorregut han 
intentat mantindre la distància amb l'estudiantat.

Finalment s'ha llegit el manifest conjunt en primer lloc, abans d'altres sindicats, i altre per finalitzar l'acte, davant Subdelegació de govern i dos furgons policials

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Música combativa: una història de repressió



Companys i companyes,

des del Front d'Estudiants per la Universitat Pública us informem que la xerrada “Música combativa: una història de repressió”, la qual ha estat censurada del cicle de conferències oferit pel Consell de l'Estudiantat, igualment se durà a terme a la nostra universitat. L'assemblea del FEUP, davant la indignació i el malestar generat per l'atac a la llibertat d'expressió que ha suposat la prohibició d'aquest acte per part del rectorat, ha decidit organitzar-la i plantar cara a la política de repressió i censura que ha adoptat l'equip rectoral de la universitat.

D'aquesta forma, l'acte segueix previst per al dimecres 30 d'octubre a les 12:00, a falta de confirmar l'aula on es realitzarà. Així, entenem que si bé poden impedir, atemptant contra la democràcia i la pluralitat d'opinions, que un òrgan com el Consell de l'Estudiantat organitze la xerrada, no pot fer-ho si el moviment estudiantil de la universitat així ho decideix. Ningú no pot impedir l’entrada a la universitat a cap persona i, per tant, el rectorat no ens pot impedir que continuem endavant en l’organització de l’acte.

Des del FEUP us convidem a participar en aquesta taula rodona per tal de poder entendre, de la mà d'una sèrie d'artistes amb un llarg recorregut i una ampla experiència, com ha evolucionat la música crítica i combativa al llarg dels anys i fins al dia d'avui. 

Defensem el dret de totes les persones d’expressar-se i donem l'oportunitat de fer-ho a aquells que menys possibilitats tenen. Juan Ramón Rodríguez, ha sigut criminalitzat per tots els mitjans possibles, quan aquest ha passat per la presó i ha complert la seua condemna.

Critiquem l'actitud del rectorat, qui en lloc de posicionar-se del costat de la llibertat d'expressió, la reinserció social i l'actitud reivindicativa de les injustícies actuals censura l'acte per evitar debats, per evitar malestar i problemàtiques i seguir aparentant ser la universitat que no som.


ENS CRIMINALITZEN, I ALHORA ENS ENCORATGEN.

ENS CRIMINALITZEN, I ALHORA ENS ENCORATGEN.

Des del Consell de l'Estudiantat ens agradaria fer públic el nostre posicionament respecte Del conflicte sobre el cicle de conferències programat per a la Setmana de Benvinguda per part d'aquest Consell.

Durant tota la programació hi ha un marcat caràcter reivindicatiu i crític en la situació social actual Dintre d'aquesta hi trobem la conferència: "Música crítica: una història de repressió" els ponents de la qual són: Francesc Ribera (Titot) de "Brams", Nega de "Los chicos del Maíz" i Juan Ramón Rodríguez (Juanra) de "KOP".

Aquesta criminalització s’ha centrat en la participació de Juan Ramon Rodríguez, el cantant del grup KOP, en una xerrada sobre música compromesa. En cap moment s’ha previst una vessant distinta per a aquesta activitat, han sigut els mitjans qui l’han dotada d’un carácter diferent per tractar d’aturarla, parlant fins i tot de falta de seguretat quan ells mateixos han tractat d’escalfar l’ambient per evitar que es realitzés.

A més, el Rectorat, atenent a les crítiques vertides per part de les associacions Unió Universitària i Campus Jove i a la pressió exercida per la premsa de dretes i partits com UPyD o Noves Generacions del Partit Popular; ha pres mesures i ha censurat la conferència apel∙lant a la seguretat de les persones que pogueren assistir a l'acte.

Ja coneixem la tendència d'aquest equip rectoral per mantenir una aparença d’imparcalitat, còmplice de la situació que vivim, i per no alçar polseguera. En lloc de posicionarse del costat de la llibertat d'expressió, la reinserció i l'actitud reivindicativa de les injustícies actuals censura l'acte, per evitar debats, per evitar malestar i problemàtiques i seguir aparentant ser la universitat que no som.
Perquè no som una universitat de qualitat, ja que anem 200 persones per classe.
Perquè no som una universitat plural, ja que 800 persones han tingut problemes per mantener els seus estudis en aquesta universitat.
Perquè no som una universitat pública, ja que 2000 estudiants han tingut problemes per pagar la matricula.
Perquè no som una universitat crítica, ja que censurem xerrades d'expressos polítics, encara que haja pagat la seua pena i la xerrada no tinga res a veure amb aquesta temàtica.
La junta permanent del Consell de l'Estudiantat ens encoratgem amb aquesta repressió, i defensem la universitat com un espai de discussió i debat, com un escenari únic on tenen veu aquelles opinions que no tenen cabuda en els mitjans de divulgació.

Defensem el dret de totes les persones d'expressarse i donem l'oportunitat de ferho a aquells que menys possibilitats tenen. Juan Ramón Rodríguez, ha sigut criminalitzat per tots els mitjans possibles, quan aquest ha passat per la presó i ha complert la seua condemna.

Davant l’admirable creixement dels moviments socials i les respostes populars a l’època que estem vivint, la dreta més rància tracta de desacreditarles per a la resta de la societat amb criminalitzacions absurdes (associant fets inconnexos o apel∙lant a instints primaris) per amagar la seua total absència total de respostes davant les reivindicacions que plantegem. I aquesta dreta rància guia la línea editorial de la majoria de mitjans de comunicació. En l’intent de criminalitzar l’acte sobre Música combativa de la Setmana de Benvinguda hem vist un nou cas. Aquest intent de censura per part dels mitjans dretans, del Rectorat que ens retalla i de les Associacions pasives davant els atacs a l’universitat pública només ens dona més coratge per continuar amb la nostra lluita i amb la nostra subversio d’un espai fins ara servil a l’ordre com El Consell de l’Estudiantat.

A més, aquesta ponència va dirigida a totes aquelles persones que estiguen interessades en comprendre com ha evolucionat la música crítica i combativa al llarg dels anys. Des de la perspectiva d'una sèrie d'artistes amb un llarg recorregut i una ampla experiència.

Ningú no pot imperdir l’entrada a la universitat a cap persona i, per tant, el rectorat no ens pot impedir que continuem endavant en l’organització de l’acte.

Aquest òrgan no contempla altra opció que desobeir, plantarse davant aquesta opressió i continuar endavant amb la xerrada. Sense els recursos de la universitat, i als qual tenim dret com a Consell de l’Estudiantat, emprarem els nostres propis, recursos molt més poderosos, perquè la nostra voluntat va molt més enllà de les prohibicions i censures institucionals.

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, UNA UNIVERSITAT PLURAL I SENSE CENSURA!

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Setmana de benvinguda - SEPC

SETMANA DE BENVINGUDA 2013:

- Dilluns 28 a les 16.00 hores projecció de la pel·lícula Fènix 11 23 (Aula HA 1220 AA, FCHS).
- Dimarts 29 a les 16.00 hores presentació del SEPC-UJI (Aula HA 0007 AA, FCHS).
- Dimecres 30 a les 15.00 hores Assemblea Oberta a la gespa de davant de la Biblioteca.
- Dijous 31 a les 13.30 hores menjar i begudes de la terra (Àgora).

Al llarg de la setmana ens podràs trobar a la Fira d'Associacions, visita'ns!



dilluns, 21 d’octubre del 2013

Setmana de benvinguda - Consell de l'estudiantat

Des del Consell de l'Estudiantat us animem a participar en el Cicle de Conferències que hem organitzat per a la Setmana de Benvinguda del curs acadèmic 2013/2014 (del 28 al 31 d'octubre). L'assistència a les conferències és com sempre lliure i gratuïta. Així mateix, tots aquells que vulgueu assistir a la totalitat del cicle (o a un 80% d'aquest) podeu inscriure-vos al mateix omplint el següent formulari,https://conselluji.typeform.com/to/l2FC82 i tindreu la possibilitat de convalidar-lo per 0,5 crèdits de lliure configuració.

A continuació adjuntem el cartell.

Us hi esperem!




dissabte, 19 d’octubre del 2013

Crida del SEPC a la manifestació convocada per la campanya “Independència per canviar-ho tot”





Només amb la independència no construirem un futur millor i més lliure. Però la independència és imprescindible per a tenir la possibilitat de construir aquest futur. Necessitem la independència però no en tenim prou amb la independència.

Construir els Països Catalans, ara i aquí, és possible. Des de tots els seus territoris. Unint la lluita pels drets socials amb la defensa dels drets nacionals i la batalla pels drets democràtics. Fent d’aquest caminar la gestació d’una identitat inclusiva, oberta i popular. Ara i aquí, és possible.

La sobirania econòmica és una garantia imprescindible per a poder obtenir una independència real. Un poble plenament sobirà en política econòmica és l’única opció per a deslliurar-nos de les imposicions dels mercats i la Unió Europea.

La mobilització popular és l’única garantia que tenim per assolir la independència. És la garantia que es podrà fer descarrilar el nou pacte amb l’estat que ja ens estan preparant les elits d’aquí i d’allà. És la garantia que anul·larà el somni lampedusià de fer que tot canviï per a que no canviï res. És la garantia que barrarà el pas de nou a l’espanyolisme i no es conformarà amb governs de progrés de baixa volada.

L’organització de les classes populars és l’eina que ha d’obrir un procés constituent. Aconseguir plens drets socials, alliberament de gènere, redistribució de la riquesa i democràcia econòmica només depèn de la força del nostre poble organitzat i mobilitzat.

Independència per canviar-ho tot és una iniciativa que vol posar aquests eixos polítics al centre del debat. Som multitud les persones que volem canviar les coses. Aquelles persones que ens han precedit en aquesta lluita han escrit les millors pàgines de la història del nostre poble. Ara que s’entreobren les portes del canvi, cal la força d’aquest poble per obrir-les de bat a bat.

Per tot això fem una crida a una primera mobilització als carrers de Barcelona el 19 d’octubre. Per continuar lluitant per canviar-ho tot.



dijous, 17 d’octubre del 2013

Vaga educativa 24-Octubre

Aquest 24 d'Octubre totes i tots vuidarem les aules per demanar el que es nostre! 


No volem lleis que privatitzen l'educacio i retallen en qualitat. No volem pujades de taxes que impedisquen estudiar a les filles de la classe treballadora. No volem normatives inútils a la nostra universitat que perjudiquen i discriminen l'estudiantat. I el dia 24 d'Octubre estem disposats a cridar-lo ben fort perquè els que estan a dalt ens escolten amb força.

Per una universitat pública i de qualitat, VAGA EDUCATIVA!




Calendari d'activitats preparatives de la vaga:

*21, 22 i 23 Octubre
11h i 17h - Cerca-aules

*22 Octubre
17h – Assemblea pre-vaga ( Hall d’ Humanes)

*23 Octubre
17h – Documental “Rèquiem pels quals van a estudiar” + taula rodona sobre la vaga ( Facultad d’ Humanes)

*24 Octubre
6h30 – Piquets
18h30 – Manifestació (Mª Agustina)

Educació pública, de TOTES i per a TOTES !!

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Sobre la creació de l’organització estudiantil SEIRA (Aragó)

Seira
Un any després de la realització de la campanya internacionalista 11×12, duta a terme pel conjunt de les diferents organitzacions estudiantils revolucionàries de les nacions oprimides per l’Estat Espanyol, l’11 d’octubre coneixiem la creació d’una de nova: SEIRA (Sindicato d’Estudiants Independentistas y Revolucionarias d’Aragón).
Aquest nou sindicat estudiantil neix amb la voluntat “d’integrar-se com a nucli dur en el conjunt del moviment estudiantil” i amb l’objectiu de “cobrir el buit de radicalitat que fins ara hi havia dins del moviment estudiantil aragonès”.
SEIRA veu l’independentisme aragonès com l’única veritable eina revolucionària capaç de desbancar el feixisme espanyol i a la vegada destruir l’Estat Espanyol, la major institució que oprimeix de bracet amb el capitalisme el poble aragonès i a la resta de nacions sota el jou de l’Estat Espanyol. En conseqüència, es declaren independentistes, alhora que volen que el seu poble sigui considerat com a nació sobirana i pugui prendre, per tant, les seves pròpies decisions respecte tot allò que els afecta.
El sindicat aragonès també es defineix com a feminista, lluita que considera imprescindible per combatre el patriarcat i així construir una educació feminista que eduqui contemplant sempre totes les opcions de llibertat sexuals. Altres principis ideològics de SEIRA sónl’ecologisme i la defensa del territori, la protecció dels animals i l’antifeixisme.
SEIRA comprèn la necessitat no només d’oferir resistència a tots els atacs neoliberals i espanyolistes que rep l’educació pública, sinó també de conscienciar l’estudiantat de la necessitat de crear un nou model educatiu, que no sigui un engranatge més del model capitalista sinó que s’enfoqui a les necessitats socials de les estudiants. Entenen que l’estudiantat ha de participar activament en la construcció d’aquest nou model i que ha de ser un dels agents principals d’aquest canvi com a principals afectats. Així, SEIRA defensa una educació pública, gratuïta, aragonesa i de qualitat.
És per aquesta raó que aposten per una lluita constant que permeti construir una veritable oposició estudiantil al poder establert dins del marc de l’ensenyament més enllà de mobilitzacions puntuals. Veuen imprescindible la coordinació amb la resta de moviments rupturistes i revolucionaris de la societat aragonesa, defensant la solidaritat entre les diferents lluites com una veritable eina de lluita per l’emancipació de la classe treballadora aragonesa.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans enviem la nostra més sincera enhorabona a aquesta nova organització estudiantil, ja que entenem que l’internacionalisme entre els pobles que conviuen a l’Estat espanyol és essencial en la lluita per l’emancipació de tots ells.
Creiem, compartim i recolzem la seva lluita i des dels Països Catalans ens comprometem a crear llaços de solidaritat amb SEIRA per tal de crear un front internacionalista per poder esdevenir una veritable eina d’oposició i lluita revolucionària contra el poder establert, que tant mal ens fa i tant en oprimeix com a estudiants, com a nació i com a classe treballadora.
VISCA LA LLUITA INTERNACIONALISTA,
PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, POPULAR, ANTIPATRIARCAL, CATALANA I DE QUALITAT.
14 d’octubre de 2013,
Països Catalans

dijous, 10 d’octubre del 2013

[24 oct] Contra l’ofensiva espanyolista i mercantilitzadora, defensem l’educació pública i en català!

Després de la presentació en públic de l’avantprojecte de llei de la LOMQE el juny del 2012, el Partit Popular i el ministre d’educació José Ignacio Wert reben les més dures crítiques de la comunitat educativa. D’ençà d’aquell moment fins aquest octubre de 2013, declaracions del ministre, entrevistes, concrecions de la llei… han confirmat que les reformes que pretén la LOMQE són purament ideològiques, casant els fonaments de l’educació amb aquells de la dreta més espanyolista i conservadora de l’Estat espanyol. Després que la comunitat educativa fes públic el fort malestar social que ha generat dins seu la LOMQE, el Partit Popular pretén aprovar en solitari la llei al Congrés dels Diputats el dia 10 d’octubre abans que s’enviï al Senat.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem posicionar-nos, com ja hem fet en repetides ocasions en els darrers mesos, clarament en contra d’aquesta llei. Després d’analitzar-la i d’observar les conseqüències que podria tenir en l’educació pública del nostre país, afirmem que suposaria un enorme pas enrere en tot allò aconseguit en l’educació pública i en català als Països Catalans.
Cal recordar que estem parlant d’una llei profundament classista, que pretén segregar l’alumnat en funció de la seva orientació professional en etapes extremadament avançades, que impedirà a aquells col•lectius més desafavorits l’accés a les etapes més avançades de l’educació i que, en definitiva, ampliarà i perpetuarà unes diferències de classe que van en augment.
És també una llei que mercantilitza brutalment l’educació pública, subjectant-la a les dinàmiques del mercat fent que no respongui a unes necessitats socials o culturals, sinó purament mercantils. Les eines que genera per a poder-ho fer són moltes i molt diverses: canvis en la gestió dels centres, replantejament del mateix concepte de coneixement, contractes laborals precaris per al professorat…
Alhora, en una voluntat clarament homogeneïtzadora d’aquells que han vist en l’educació l’oportunitat de transmetre el seu model d’Estat, la LOMQE destrueix per complet el sistema d’immersió lingüística al Principat -pretén subvencionar escoles privades per aquells que no desitgin la docència en català- i ataca encara més la llengua catalana allà on ja s’ha intentat debilitar des de fa dècades -a les Illes i el País Valencià- infravalorant la llengua pròpia del nostre país i rebaixant-la al nivell residual d’especialitat.
Finalment, també potencia la separació per sexes a les aules ja que obre la porta a donar subvencions a centre privats o concertats que no ofereixen una educació basada en el principi d’igualtat i que no contempla totes les opcions de llibertat sexual i de gènere.
El context que se’ns presenta, doncs, és dramàtic. La LOMQE suposaria la confirmació de la desaparició progressiva d’una escola pública i catalana al nostre país. Cal tenir en compte, però, que la situació als diferents territoris dels Països Catalans sota dominació espanyola actualment no és pas gaire millor. Al Principat, vam veure com el Govern de CiU aprovava la LEC tot i tenir una comunitat educativa que n’exigia la retirada immediata: reduccions de personal docent, reduccions de sou en cas de malaltia, canvis en l’estructura de governança dels centres… A les Illes Balears i Pitiüses, els greuges de la LOMQE es sumarien als del Tractat Integral de Llengües (TIL) -també impulsat pel PP-, al que el professorat de les Illes ja ha anunciat que desobeirà després de mobilitzar-se i estar en vaga més de tres setmanes seguides. Al País Valencià, la LOMQE suposaria la destrucció de la ja feble situació de les línies en català existents.
És important remarcar que totes aquestes lleis es produeixen en un moment de greu crisi econòmica. Cal no oblidar que aquests moments han estat sempre aprofitats per la dreta més liberal i reaccionària per introduir els seus plans de reformes. Sota el pretext de la crisi i una millora de l’eficiència econòmica dels serveis públics, pretenen seguir avançant en la construcció del seu model d’Estat. Així ho hem pogut veure en justificacions que ens arriben tant del Govern de l’Estat espanyol com dels governs autonòmics: enormes retallades en educació, sanitat, reduccions de pensions, disminucions de les subvencions d’atur… Mentre que, d’altra banda, continuen legislant per tal d’afavorir grans empreses que segueixen enriquint-se a costa d’ofegar encara més les classes populars d’aquest país.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans som plenament conscients que aquest no és el camí que hem de seguir per sortir d’aquesta crisi, sobretot si parlem d’educació, el nostre futur i el de les generacions que han de venir. És per això que no deixarem la nostra educació a les seves mans per tal que la destrueixin del tot.
Per aquests motius, dins de l’ onada de mobilitzacions convocada pel conjunt de la comunitat educativa afectada per la LOMQE, el SEPC ens sumem a la convocatòria de vaga de l’alumnat de secundària del dia 24 d’octubre ja que entenem que s’ha de respondre de forma contundent als atacs que està rebent l’educació pública de forma col•lectiva. Que cal que els alumnes tinguem l’oportunitat de mobilitzar-nos als nostres centres per allò que ens afecta, colze a colze amb el professorat i famílies i desbordant el marc del sindicalisme groc, de voluntat massa distant d’oferir solucions reals a aquesta problemàtica. Cal que als instituts d’arreu del país se sigui conscient de les implicacions d’una llei totalment perversa, de fer veure que lluitar és una altra manera d’aprendre, i que mobilitzant-te i defensant allò que és nostre és l’única manera que no ens ho prenguin.
24octSECUNDARIA
Per tot això, animem a tot l’estudiantat de secundària a secundar la vaga i assistir a les diferents manifestacions d’arreu dels Països Catalans. Però també animem a entendre aquesta jornada com un dels punts àlgids d’una lluita que no s’atura, que és diària i constant si volem vèncer. Que cal que la organització de base de totes aquelles que estem preocupades pel nostre futur com a estudiants, com a poble i com a classe sigui el què trenqui amb tot allò que mercantilitzi i espanyolitzi el nostre futur. Seguirem responent activament contra tot allò que ens afecti, i seguirem exercint la desobediència sobre tot allò que se’ns imposi!
Optem per construir una educació en el marc dels Països Catalans, que defensi la nostra llengua i la nostra cultura. Que respongui a unes necessitats socials i que sigui accessible a tothom. Necessitem una educació que ajudi a superar les diferències de classe, una educació feta pel i per al poble.
Seguirem als carrers, a les aules i on faci falta,
CONTRA L’OFENSIVA ESPANYOLISTA I MERCANTILITZADORA,
DEFENSEM L’EDUCACIÓ PÚBLICA I EN CATALÀ

dimarts, 8 d’octubre del 2013

[10 oct] Aturem la LOMQE, per una escola pública i en català!

El sistema educatiu de l’Estat espanyol ha estat històricament inestable. Des de 1970 s’han aprovat dotze lleis d’ensenyament, demostrant així la manca d’un projecte educatiu de consens consolidat i útil a les persones que no sigui una eina més en mans d’interessos polítics o econòmics puntuals.
 La Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) arriba al debat públic al juny de 2012 donant pas a moments d’incertesa donades les ambigüitats i ombres que semblava presentar el projecte. Amb els mesos, les declaracions públiques del ministre Wert i anàlisis profunds de la llei  van confirmar que, lluny de millorar l’educació, la LOMQE era un pas més de l’estratègia espanyolitzadora i mercantilitzadora que pateix el nostre sistema educatiu públic.
 El 21 de setembre s’aprovava l’avantprojecte de la LOMQE al Congrés. Des de llavors s’ha debatut en diversos espais i s’ha aprovat a la Comissió d’Educació amb l’únic suport del seu impulsor, el Partit Popular. Pel seu caràcter de llei orgànica, la LOMQE haurà de ser votada el 10 d’octubre al Ple del Congrés, abans d’enviar-se el text al Senat.
 Les organitzacions de l’Esquerra Independentista volem manifestar el nostre rebuig més absolut a la LOMQE. La considerem una llei nefasta, amb punts totalment retrògrads. Tot i les moltes implicacions que suposa, fa quatre grans atacs al model actual:
  •  Avança en la mercantilització de l’ensenyament públic, adaptant el procés educatiu a les demandes del mercat i fent del coneixement una eina de progrés econòmic. Els exemples que ho confirmen són molts: etapes post-obligatòries de les que no es contempla la seva provisió en centres públics, professorat en condicions laborals precàries, directors que passen a ser gestors…
  •  Potencia la segregació classista, excloent encara més del sistema educatiu públic aquelles persones més desposseïdes. Obvia en tot moment les diferents realitats socials de cada centre, però també l’extracció social de l’alumnat i els diferents processos educatius que poden haver seguit. En definitiva: converteix el sistema educatiu en una eina encarada a augmentar i perpetuar les diferències de classe enlloc de superar-les.
  • Promou la separació per sexes a les aules dels centres concertats, sovint regentats per col·lectius religiosos. Així doncs, s’otorguen diners públics a un model educatiu que molt s’allunya d’un de coeducatiu que eduqui en valors d’igualtat, que qüestioni les relacions desiguals de poder entre gèneres, que posi sobre la taula totes les opcions de llibertat de gènere i sexuals…
  • Ataca frontalment el model d’immersió lingüística en català. A nivell curricular, el català passa a ser una “especialitat” que no cal fer en horari obligatori. A nivell vehicular es relega el paper de la nostra llengua només a un conjunt d’assignatures concretes. I, finalment, afirma que es subvencionarà l’ensenyament privat en castellà per aquelles famílies que així ho demanin.
 Entenem que la LOMQE és la constatació d’una estratègia política que ha entès la importància que té l’educació en el desenvolupament personal i social de les persones. És per això que introdueix aquestes reformes, per tal de transformar els centres educatius en centres de formació de treballadors on no hi hagi lloc al qüestionament ni a l’esperit crític i des d’on homogeneïtzar un Estat espanyol en descomposició.
 Des de les diverses organitzacions de l’Esquerra Independentista exigim, doncs, l’aturada del procés d’aprovació del projecte de la LOMQE i la retirada de la llei pels motius exposats; i fem una crida a la desobediència a les aules si tira endavant. Entenem que suposa la destrucció d’un model que ja era fràgil i pervers de per si, però que no obria la porta a uns atacs tant clars i directes al model d’educació pública.
 La nostra lluita és per la construcció d’un marc educatiu propi dels Països Catalans, per una educació encarada a les estudiants, que aposti pel lliure desenvolupament de la persona i que respongui a unes necessitats socials i culturals. Aposant així per una educació pública, popular, antipatriarcal, de qualitat, i catalana.
 Per tots aquests motius, les organitzacions de l‘Esquerra Independentista convoquem concentracions pel dia 10 d’octubre a les 19:00h a les seus locals del Partit Popular d’arreu dels Països Catalans per tal de visibilitzar el rebuig a la LOMQE i continuar fent xarxa des de la base per defensar l’educació que volem.

seuspp

Aturem la LOMQE, per una escola pública i en català!
Octubre 2013

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Manifest de l’Esquerra Independentista per la Diada del 9 d’octubre

Com cada any pel 9 d’Octubre, l’Esquerra independentista eixim al carrer per reivindicar els nostres drets nacionals i socials; els del País Valencià i els de tots els Països Catalans. En aquest xicotet territori de la mediterrània occidental, ens trobem en un moment històric decisiu, enmig d’una renovada ofensiva espanyolista i francesa, ofegats per un neoliberalisme desenfrenat que empara tot tipus de corrupció i pendents d’un procés sobiranista a l’altra banda del Sénia d’unes conseqüències incertes.
Fa sis anys es visualitzaven les primeres conseqüències de la crisi capitalista amb l’esclat de la bombolla financera més important des de la Gran Depressió del segle passat. L’any 2007 molts relativitzaven l’abast del problema i confiaven en una prompta recuperació. Però les xifres parlen per si soles: sis anys després, als Països Catalans som prop de dos milions de persones aturades, hi ha desenes de milers de famílies desnonades i tenim uns índexs de pobresa que ja sobrepassen un quart de la nostra població.
La crisi ha tingut, doncs, uns efectes devastadors sobre els Països Catalans, i d’entre aquests, possiblement el País Valencià siga el més perjudicat. Al sud del Sénia, som més de 700.000 persones les que busquem feina, és a dir, la taxa d’atur arriba al 30%, i en el cas de les joves, se supera amb escreix el 65%. Són, doncs, milers les joves que afronten el futur sense esperança, o que directament, emigren per trobar-la. I alhora, mentre s’escapça el futur dels joves, les pensions es troben al punt de mira de la Troika i dels lobbies neoliberals i tot indica que seran les pròximes víctimes de les retallades.
Així, els drets de la classe treballadora han anat reduint-se sense aturador. Les reformes laborals ens han deixat a les mans dels empresaris i dels seus ERO arbitraris, amb uns sindicats institucionals que han restat passius en els millors casos, quan no n’han sigut còmplices directament. D’aquesta manera, al llarg d’aquests anys, el País Valencià ha patit el major espoli del serveis públics i socials de la història recent. Un espoli que va començar abans de què esclatara la crisi, perquè el País Valencià ha sigut un laboratori de polítiques neoliberals, a l’avantguarda estatal de les privatitzacions en la sanitat i l’ensenyament. I aquest espoli ha vingut acompanyat d’una corrupció estructural que ha permés a polítics i empresaris embutxacar-se els nostres diners sense cap mena de vergonya.
Com a conseqüència, sis anys després de l’esclat de la crisi, el País Valencià ha viscut importants mobilitzacions populars, com les que es produïren contra la corrupció, com les dels indignats, com la Primavera Valenciana o com les de les darreres vagues generals; la forta repressió, especialment contra el moviment estudiantil, demostra la importància i la eficàcia d’aquestes formes de lluita. Tot i això no és difícil constatar que les mobilitzacions cada cop han sigut més puntuals i menys concorregudes; i una sensació d’apatia sembla que s’haja apoderat de la població.
L’any 2014 s’encetarà de nou el cicle electoral a l’Estat espanyol, i la maquinària dels partits convencionals es posaran en marxa per mobilitzar la població un altre cop. Mentre que la dreta espanyolista intentarà recuperar l’anticatalanisme al més pur estil de la propaganda goebbeliana, la socialdemocràcia sucursalista intentarà convèncer-nos que un canvi de color a les institucions serà la solució als nostres mals.
Així mateix, l’any 2014 serà també l’any de la commemoració de la caiguda de Barcelona durant la Guerra de Successió. Nosaltres, els valencians i valencianes, fa sis anys que vam recordar els 300 anys de la derrota d’Almansa, això és, els 300 anys del Decret de Nova Planta, de l’abolició dels Furs i la consegüent pèrdua de drets i llibertats. Però la commemoració al Principat s’ha fet coincidir amb l’anomenat procés sobiranista que ha fet florir el sentiment catalanista que la transició havia intentat ofegar.
La culminació d’aquest procés pareix que ha de ser l’exercici del dret a decidir. Però malauradament, aquest esclat de catalanisme s’ha autoimposat  límits autonòmics i s’ha sotmés a la direcció de la burgesia regional. Sembla com si la nació completa haja esdevingut un llast per a les aspiracions d’una part del territori, tot oblidant que fa 300 anys, com ocorre hui en dia, molts valencians lluitaren en defensa d’unes llibertats comunes.
Ens esperen, doncs, uns temps de lluita, tant al carrer com en l’àmbit de les idees, i des de l’Esquerra independentista hem d’estar preparats per donar batalla en tots els fronts. Hem de reafirmar-nos en el nostre projecte d’uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes, sense renúncies, sense deixar-nos ningú pel camí.
El nostre repte, doncs, és organitzar i mobilitzar el poble treballador perquè sols així es poden canviar les coses. Sols així ho podrem canviar tot. L’esquerra independentista tenim les eines per incidir al carrer, a les institucions, a l’ensenyament i als llocs de treball; tenim una organització juvenil -que ara tot just celebra el primer aniversari-, tenim un projecte de municipalisme transformador -amb unes CUP que progressivament es van implantant al País Valencià-, tenim un potent sindicat d’estudiants, tenim organitzacions antirepressives, estem construint un sindicat de classe i combatiu dia a dia i amb il·lusions creixents, tenim mitjans de comunicació i tenim una xarxa de casals i ateneus, entre altres estructures. Pocs moviments poden dir el mateix! I tot plegat ho tenim per posar al servei de la classe treballadora. Perquè només amb l’autoorganització popular podem fer front amb garanties i amb contundència a les mesures econòmiques antipopulars i als seus responsables. Només amb l’autoorganització popular podrem aspirar a un futur digne i lliure per al nostre poble.
vlc

Per la nostra gent : als Països Catalans decidim Independència, Socialisme i Feminisme. Per canviar-ho tot!
Octubre 2013