dissabte, 25 de maig del 2013

L'últim rectorat. Article d'opinió.



L'últim rectorat. Article d'opinió.

 A la pel·lícula l'Última Fortalesa (The Last Castle), la construcció d'un mur dins una presó de militars als EUA, es converteix en l'eix central d'enfrontament entre els presos, dirigits per l'ex-coronel Irwin i els carcellers, dirigits per un dement coronel Winter, que cerca la humiliació i deshumanització constant dels reclusos. En un dels seus imaginatius càstigs, decideix que els militars han de construir aquest mur, però, el que en un principi havia de ser el símbol de la seva reclusió es converteix en allò que els torna a fer recuperar l'orgull, en allò que els torna a humanitzar.
 En aquest últim mes de lluita, a l'Autònoma també hem tingut el nostre propi Mur, entorn al qual s'ha evidenciat un conflicte, un xoc entre interessos corporativistes per part de les capes altes dins la jerarquia universitària, i els interessos de les majories, defensats pels estudiants ocupants, amb el suport de PAS i PDI. Aquest símbol, no ha sigut cap altre que el Rectorat, i la seva ocupació. El propi edifici ja diu molt del que representa. Com si es tractés d'un castell medieval, observa des d'un pujol tot el Campus, i el seu interior és prou més luxós que la majoria de Facultats. Els que han fet ús dels seus lavabos durant un mes, poden fer comparacions prou gràfiques de com fins hi tot cagar, pot ser una qüestió de classes.
 
De la mateixa manera que els soldats de la Última Fortalesa, els estudiants en cap cas han sigut tractats com a persones, i les seves demandes no han sigut presses en consideració. Tot el contrari des de bon principi, es va titllar d'absurdes les seves reivindicacions. Posteriorment van ser tractats de poc més que criminals infantils, de nens desvergonyits. Una torba histèrica, ignorant i sobretot: incomprensible. Ras i curt, el que es coneix comunament com xusma, qualificació d'altra banda que normalment prové d'ambients elitistes i decadents. Només els va faltar criticar la manca de modals per haver-se estat quatre setmanes menjant al terra en lloc de a taula.
 
I qui són aquests dos grups que s'han format? D'una banda parlem d’uns estudiants vius, amb empenta, perseverança i amb prou força com per estar-se un mes dormint al terra i a l'altre uns estudiants infantilitzats, porucs, acomodats i sense més esperit que el que els deixa tenir l'Equip rectoral. També tracem una línia que va separa a uns treballadors del PAS que pateixen dia a dia la precarització i un PAS acomodat, el fidel gos de l'amo, els quals van ser hàbilment batejats com “aristopas”. I finalment l’abisme existent entre uns catedràtics juràssics i un PDI, dinàmic i maltractat per la institució universitària. Aquests diferents grups van anar formant un “Poble/Comunitat Universitària”, que donava suport a l'ocupació i una “Elit Universitària”, que era contrària.
 
Segurament aquests dos grups de forma abstracte ja existien, però ha sigut aquesta situació la que ha permès que sortíssin a la llum de forma inequívoca. És l'ocupació del Rectorat el que marcarà un abans i un desprès en aquest sentit i en molts d’altres.
 
I marcarà un abans i un desprès, perquè malgrat que el programa de reivindicacions dels ocupants no s'han realitzat, s’ha fet palès que l’Equip de Govern ha estat totalment superat. La seva manca de visió, va fer que es centressin justament en el que els estudiants volien, en el programa sobre mocions, sense donar-se conta de que no acceptant aquestes reivindicacions, justament evidenciaven, el que els estudiants volien evidenciar: que les institucions de governança no funcionen , i de retruc que els de l'Equip Rectoral no són gaire vius... I això ultim ho vam veure amb l'estratègia que van seguir.
 
Primerament amb constants crits a la calma, i al suport a unes institucions caduques no han sigut més que la manifestació de la feblesa de l'Equip Rectoral. El fet d'utilitzar els mateixos arguments tecnocràtics, que negarien el vot a les caixeres de supermercat, és el que fa servir qualsevol grup que veu que si la resta comença a dir la seva perdran els seus privilegis. Desprès la segona estupidesa comesa per aquesta Élit universitària, va ser la de mirar d'invocar a Comunitat Universitària, justament a aquesta Comunitat que se li estava rebel·lant. Això no va fer més que posar en evidència com d'allunyats d'aquesta estaven, i donar-li força com a conjunt oposat a ells.
 
Finalment va arribar l'ús de la força. Però fins hi tot això, els va sortir malament. El fet que el rectorat rebutgés negociar la sortida, i els estudiants es mantinguessin ferms, fins hi tot davant l'amenaça d'un desallotjament violent, va fer aixecar fum de solidaritat per les xarxes socials. Igual que a l'Última Fortalesa, fins i tot els Mossos d'Esquadra van decidir no participar de la demència d'en Ferran Sancho i na Sílvia Carrasco, de la mateixa manera que la Guàrdia Nacional no va participar de la demència del coronel Winter.
 
Al final és el mateix Winter qui dispara i mata a l'ex-coronel Irwin, però aquest aconsegueix hissar la bandera cap per avall, demostrant que el fort havia caigut, fent pública la ineptitud de Winter fora dels murs de la presó. Els estudiants ja no hi som al Rectorat, però hem posat de manifest que no estem sols, que PAS i PDI són al nostre costat, que som una Comunitat. Hem posat de manifest que hi ha una Elit que posa els seus interessos davant dels de tots, que actua de forma superba i no estan preparats ni per defensar la Universitat Pública ni per representar a la Comunitat Universitària.
 
Ells podran haver tornat, però el Rectorat mai més tornarà a ser el seu Castell, d'ara en endavant serà la nostra Fortalesa.
 
Miquel Vila - Militant del SEPC

dimarts, 21 de maig del 2013

Aturem la LOMQE!


Aturem la LOMQE! Concentració este dijous a la Pl de Mª Agustina a les 19.00h. 



dilluns, 20 de maig del 2013

Comunicat del SEPC davant la reforma de la llei d'educació (llei Wert)



Comunicat del SEPC davant la reforma de la llei d'educació (llei Wert)

Un cop aprovada la reforma de la lleu d'educació ens trobem en un escenari molt crític als nostres centres educatius. Aquest cop, han anat encara més enllà de l'elitització de l'ensenyament i desempoderament. Aquesta vegada el punt de mira del Ministre Wert l'ha situat sobre els nostres pilars de lluita: Un ensenyament públic, popular, no jerarquitzat i en català. Val a dir però, que la seva intenció d'espanyolitzar-nos ja ve d'enrere; i es que el Sr. Wert ja va declarar les seves intencions quan va dir que el sistema educatiu català propiciava l'independentisme... Aquesta ofensiva, juntament amb les polítiques d'austeritat, privatitzen el sistema públic educatiu, en devaluen la qualitat a les classes populars i afavoreixen un flux cap a la privada que segueix gaudint dels mateixos privilegis . Això cal que tothom ho sàpiga.
 
La Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) és la modificació d’una llei – malaltissa, dogmàtica i desigual - que en cas d’aplicar-se, en termes lingüístics, implicaria que la Generalitat de Catalunya hauria de pagar els estudis en un centre privat a les famílies que volguessin escolaritzar els seus fills en castellà...cosa totalment fora de lloc i un desgavell de l'educació pública sense precedents. També cal recordar que, mentre al Principat 20 famílies demanaven escolarització en castellà (0,001% de l'alumnat), al País Valencià són més de 125.000 les persones que demanen una escolarització en català sense que aquest hagi provocat ni un sol gest d'atendre tal demanda.
 
Tanmateix, aquesta llei no es centra tant sols en la llengua, va més enllà. Pretén introduir la religió (catòlica) als centres públics i retornar així al passat més fosc i condemnable de l'Estat Espanyol. Sí sí, en ple s. XXI. En un estat laic. En un estat democràtic. Reflexionem-hi.
 
Tot això sumat al que ja veníem denunciant: Extinció de la democràcia als consells de govern -que passaran a ser idèntics als d'una empresa en quan a criteris i funcionament vertical intern-; a la desigualtat entre els centres -ja que hi haurà centres de primera, de segona i tercera, seguint criteris mercantilistes i mai academicoculturals -; canvi de les beques públiques a beques privades -les quals haurem de tornar amb interessos a l'entitat bancària de torn-; augment de la ràtio d'alumnes per aula; l'augment d'hores docents del professorat -acompanyat d'una reducció de sous, eliminació de pagues extra i la no cobertura de baixes laborals comunes-; l'adoctrinament d'alumnes amb assignatures amb finalitats polítiques com la “Educación Cívica y Constitucional” que s'impartirà amb finalitats ideològiques ben marcades, etc.
 
Com venim denunciant des de fa molts anys, progressivament i a cop de decrets llei, ens estan imposant un model educatiu on el sedàs cada volta aposta més per l’elitització, la desigualtat i la destrucció de l'ensenyament públic.
 
L'escenari és crític arreu dels Països Catalans però hem de ser conscients que la lluita és l'únic camí per assolir les nostres fites. Així ho hem demostrat amb les vagues de fam organitzades pels germans de les Illes, enllaçant-nos per la llengua, amb la insistència d'Acció Valenciana, amb la denúncia ciutadana, amb la perseverança de les famílies de la Catalunya Nord i la solidaritat entre els diferents territoris del nostre petit-gran país....No en tinguem cap dubte: Guanyarem! Guanyarem perquè, dels més xics fins als més grans, som conscients que han tocat l'eina vertebradora en la qual ens regim i la que ens permet expressar la nostra manera de veure el món (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).
 
Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans encoratgem la comunitat educativa a desobeir qualsevol mesura que acabi amb la immersió lingüística, que privatitzi l’educació i ens faci a totes més precàries.
 
Exigim al govern de la Generalitat que sigui contundent, que no acati i passi de les paraules als fets, de la protesta a la denúncia.
 
També volem animar a les estudiants a participar activament de les mobilitzacions per una educació en català i socialment justa arreu dels Països Catalans. Només lluitant invertirem l'espiral!
 
Desobediència o mort!
 
"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense." (Ovidi Montllor)
 
Clicant a l'enllaç podeu consultar les claus de la llei Wert, document elaborat per la Secretaria de Política Educativa.
 
 
S.T. Portaveus - Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
17 de maig del 2013

dijous, 16 de maig del 2013

El 1er de Juny...Que es foti la Troika!



El 1er de Juny...Que es foti la Troika!

El passat 23 de febrer va suposar una data que va anar molt més enllà del típic record a la quimera de la mal anomenada Transición Española. El temps ja s'ha encarregat de donar la raó a les que no hem cregut mai en aquesta banalitat... Així doncs, vam considerar que era essencial aprofitar l'esmentat blasme al calendari contemporani per passar a la proposta ferma. Aprofitant aquesta data més que simbòlica de l'autoritarisme encobert, del germen de la política de la por i la manipulació del règim (des del règim i al servei del règim); va néixer un nou espai aglutinador dels sectors castigats per la darrera ofensiva cíclica i, per tant, endèmica del sistema capitalista: la “Coordinadora fem-los fora. Juntes podem!”.
 
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) apostem, juntament amb les altres assemblees que hi participen, per la conquesta dels nostres drets mitjançant la desobediència i al marge dels sindicats majoritaris que, com hem vist, no estan ni capacitats ni disposats a canviar l'ordre establert. De fet, ja fa temps que van trencar la corda que els enllaçava amb el poble treballador -la dualitat entre dialèctica política i pràctica política-, fins al punt de pactar unes reformes laborals amb les empreses i governs neoliberals, anclats en el bipartidisme d'extrem centre, que destrossen l'estabilitat socioeconòmica de les nostres llars afavorint acomiadaments, precaritzant sous, augmentant jornades de treball, exterminant la sanitat per a tothom, elititzant l'accés a l'ensenyament públic i de qualitat...etc. Totes aquestes mesures repercuteixen i coaccionen l'entorn familiar de les classes populars conduint-los a la sobreexplotació, l'exclusió social i, en els pitjors dels casos, el suïcidi.
 
Més enllà del context polític actual, volem remarcar també que la nostra sobirania rau en el subjecte polític que, dins el marc dels PPCC1, és el poble treballador català. No és cap ens abstracte, ni pertany a cap interès econòmic privat, com tampoc a cap conglomerat transversal interclassista. La terra és per a qui la treballa! I en aquesta línia assenyalem a tot el qui pretén fer recaure el pes del crack econòmic capitalista sobre les classes populars. Ens organitzem per a trencar amb el dogma del pedaç i la tisora...sempre amb el bri de la proposta, sota la premissa de la doble tallant: pedagogia i fermesa en la resposta contundent a qualsevol agressió de la classe dominant vers la dominada.
 
Així doncs, en aquesta línia, vam proposar la campanya “Desobediència contra la misèria”. Una campanya on hi participem moviments socials, des d'on es visualitza el conflicte estudiantil -més enllà del mateix-, des d'on hem pogut palpar d’aprop i compartir altres problemàtiques socials, així com conèixer la lluita dels diversos sectors (professorat interí; personal sanitari; treballadors del sector cultural, etc.) per a esdevenir-nos-en partícips.
 
Són tot aquest seguit d'arguments, tot aquest seguit de neguits, els que ens han portat a conformar activament la jornada de l'1 de juny: “Que es foti la Troika!”. Una campanya que, com he dit, pretén trencar amb el pensament únic i intransmutable, com ho faria l'osmosi2 vers la llei de la gravetat de Newton, on tot flux és naturalment descendent a no ser que s'hi exerceixi una pressió conjunta.
L'1 de JUNY...QUE ES FOTI LA TROIKA!
 
“I si encara dura la vida dura, doncs un altre cop de part dels bons i fins a la mort!”3
 
 
 
 
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 15 de maig del 2013.
 
 
 
 
 
 
 
 
 _______________________________________________________________________________________________________________________________
1* Països Catalans. Territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. Comprèn les zones de la Catalunya nord (fins a l'estany de Salses), el Principat d'Andorra, la Comunitat Autònoma de Catalunya, la Franja de Ponent (comarques de l'Alta Rivagorça, la Rivagorça, Llitera, Baix Cinca i Matarranya), el País Valencià, la comarca del Carxe (Regió de Múrcia), l'arxipèlag de les Balears (que inclou les Pitiüses).
2* Pressió osmòtica. Força que fa cadascun dels líquids que posseeixen una concentració desigual de soluts quan estan separats per una membrana semipermeable per a aconseguir l'equilibri.
3* Fragment del tema d'Ovidi Montllor “Les meues vacances”, del disc “A Alcoi” [1974].

dimarts, 14 de maig del 2013

IIIa Trobada d'Estudiants de Dret a Castelló


 
Aquest mes de maig, per tercer any consecutiu, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària, hem organitzat la Trobada d'Estudiants de Dret, un espai de debat i pràctica jurídica dirigit per les estudiants de dret dels Països Catalans. En aquesta, es treballarà en la formació de les estudiants especialitzades en dret, resolent diversos casos pràctics que afecten al nostre moviment i que cada dia necessiten més capacitat de resposta jurídica.
 
Per primera vegada es celebrarà el proper dissabte 18 al Casal Popular de Castelló, carrer d'Amunt número 167, per tal de facilitar l'assistència de les que no hagueu pogut venir a les anteriors, ja que foren a Barcelona.
 
La jornada va adreçada només a estudiants de dret, militants de l'EI però també propers que hi estiguin interessats, tot i que aquests últims hauran d'inscriure's amb un preu simbòlic de 5 euros. Començarà a les 10h i durarà fins al migdia. En acabar, les que vulguin podran dinar i finalment assistir a la manifestació antirepressiva que tendrà lloc durant la tarda del mateix dissabte.
 
Per tal d'assistir-hi, poseu-vos en contacte des del correu antirepressiva@sepc.cat per tal de tindre un cens de les esudiants que hi participin.
 
PARTICIPA-HI!!

dimecres, 1 de maig del 2013

Manifestació antirepressiva a Castelló



MANIFEST:
- Assemblea Ciutadana Contra la Repressió -

Arran els fets que han tingut lloc els darrers mesos a la ciutat de Castelló de la Plana, i com a membres de ple dret de la societat civil castellonenca, l’Assemblea Ciutadana Contra la Repressió (ACCR) volem manifestar el següent: Entenem com a inacceptable la persecució ideològica que s’està produint, des de sempre però amb un darrer agreujament, envers els moviments socials de La Plana. Els últims mesos les identificacions, les multes, els assetjaments i les detencions mitjançant muntatges policíacs s’han convertit en el pa de cada dia per als qui ens mobilitzem, protestem o simplement manifestem públicament la nostra discrepància amb el règim. Amb aquestes actuacions, que fan servir els cossos repressius però tenen una direcció política, es pretén atemorir per a entrebancar l’organització i la lluita popular contra les polítiques antipopulars dels diferents governs del capital. El continu assetjament que realitza la policia nacional i local junt amb la brigada d’informació de la policia nacional de la capital de La Plana, l’existència de “fitxers secrets” amb informació i fotografies d’un gran nombre de persones que militem als moviments socials de Castelló i la connivència que demostren contínuament les autoritats civils i policials amb la ultradreta local són fets intolerables. Denunciem, doncs, la persecució constant a la dissidència d’esquerres i la tolerància amb les agressions feixistes. L’exemple més flagrant el trobem en l’atac neonazi que va patir l’Associació Cultural Juvenil La Cosa Nostra per part de neonazis. Cap d’estos neonazis participants en l’agressió ha sigut identificat o detingut, en canvi, tres dels membres agredits de l’associació juvenil van ser detinguts els dies posteriors als fets amb càrrecs per associació il·lícita. Este fet, evidencia els tres pilars denunciats en este manifest: connivència entre neonazis i autoritats civils i policials, assetjament policíac als moviments socials de La Plana i l’existència de “fitxers secrets” amb la dissidència política de la ciutat. A més, entenem que tots estos fets són responsabilitat última del Subdelegat de Govern, David Barelles Adsuara, i el Comissari de la Policia Nacional, els quals pel càrrec que sustenten són els qui ordenen, acaten o, com a mínim, permeten este tipus d’actuacions. Així doncs, des de l’Assemblea Ciutadana Contra la Repressió (ACCR) exigim que es retiren tots els càrrecs contra els membres dels moviments socials de Castelló detinguts mitjançant muntatges policíacs, el sobreseïment de les multes conseqüència de la repressió política, l’aturament definitiu de l’assetjament policíac per motius polítics i la dimissió dels màxims responsables d’estos fets, el senyor David Barelles i el Comissari de la Policia Nacional. Igualment, manifestem que la repressió no aconseguirà els seus objectiu, que no ens aturarà com tampoc aconseguirà aturar la lluita obrera i popular.

Assemblea Ciutadana Contra la Repressió (ACCR)
http://caixaderesistencia.org/
26 de març de 2013