78è Aniversari de les Normes de Castelló

10 desembre
18:30 - Xerrada: “Es diu català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”. Casa de la Cultura (c/ Antonio Maura, 4)
21:00 - Festa per la llengua. Sopar popular i begudes de la terra. Casal Popular de Castelló (c/ d’Amunt, 167)

18 desembre
09:30 - Excursió a les Agulles de Santa Àgueda. Organitza: Grup Excursionista Viarany
+ info: viarany@hotmail.com
18:30 - Manifestació. Plaça Independència (la Farola)

El dia 21 de desembre del 1932 la ciutat de Castelló acollí la signatura d’un document cabdal per a la unitat efectiva de la llengua catalana al País Valencià. Les Normes ortogràfiques o Normes del 32, avalades per institucions culturals i per professionals de la llengua, donaren l’impuls imprescindible que necessitava el valencià per moure’s amb seguretat en el registre estàndard, un impuls que, òbviament, bevia del marc ortogràfic general que l’Institut d’Estudis Catalans ja havia establert uns anys abans.

D’això, ja en fa 78 anys, i la commemoració de les Normes, sinònim de fita lingüística i social del català al País Valencià, és motiu de celebració i orgull per part de tots aquells que desitgen aconseguir una llengua pròpia desacomplexada i potent en tots els àmbits d’ús. Més de tres quarts de segle després, però, l’efemèride de les Normes del 32 també és –segueix sent– motiu de reivindicació i de lluita contra la marginació i la desídia que practica el Govern valencià envers la llengua pròpia.

MANIFEST

Pots descarregar-te el
banner de les Normes
ací.




Organitza: Esquerra Independentista de la Plana (EIP)


Col·lectius adherits:

Acció Cultural del País Valencià
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló
Associació cultural La Corretjola
Associació cultural Pla Redó
Mone Cultiu d'ArtiCultura
Festes Alternatives de Nules
Aplec de la Plana
Grup de muntanya Viarany
Casal Popular de Castelló
Casal Popular del Sènia - Vinaròs
Maulets - El jovent independentista revolucionari
Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Coordinadora Obrera Sindical
Alerta Solidària
Independentistes la Safor
Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià
Secció Sindical CGT Correus Castelló
Iniciativa del Poble Valencià
Esquerra Unida Castelló
Esquerra Anticapitalista
Partit Carlista del País Valencià
Bloc Nacionalista Valencià
Bloc Jove de Castelló

No al Grau de Dret ni al Màster d'Advocacia

Davant la imminent entrada en vigor de la llei 34/2006 sobre l'accés a les professions d'advocacia i procura dels tribunals, des del nucli del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de la Facultat de Dret de la Universitat de València, volem manifestar:
Que aquesta llei regula l'accés a l'advocacia i la procura amb vista a l'entrada en vigor del nou sistema de graus i que el fet que s'amplie als estudiants de Llicenciatura només respon a amagar una realitat, els graus no serveixen de res i la Llicenciatura només és homologable a un grau i un postgrau.
El grau de Dret ha d'atorgar les mateixes competències que donava l'antiga Llicenciatura i no ha de fer falta cap avaluació posterior ni cap postgrau, a més la formació pràctica ha de formar part dels estudis del Grau i aquestos han d'estar tutelats per la Facultat de Dret.
L'afany lucratiu de les diverses administracions que entren en joc en aquest postgrau i les guerres internes que continuen mantenint ens fa pensar que l'únic que els interessa d'aquest sistema és el monopoli d'estos estudis amb l'única intenció de guanyar diners, prova d'això és que encara no s'han posat d'acord per establir les competències de l'examen avaluador i ni tant sols s'ha aprovat el Reglament que desenvolupe la llei, a més a més, aquest postgrau és només l'avantsala d'un desplegament de diversos postgraus per a regular l'accés a totes les professions jurídiques com el que s'està estudiant per regular l'accés a l'advocacia.
Per tant els actuals estudiants del Pla d'estudis de la Llicenciatura de Dret som víctimes d'aquesta reforma que respon únicament als interessos mercantilistes i en aquest cas també corporativistes dels Col·legis professionals.
És per això que demanem:
1- Que s'amplie la “vacatio legis” a tots aquells estudiants que han cursat la Llicenciatura en Dret.
2- Que es realitze un nou Pla d'Estudis de Dret, perquè aquest ha de capacitar per a les mateixes competències que la Llicenciatura i els actuals graus no ho fan.
3- Conseqüentment demanem la derogació d'aquesta llei i l’eliminació de qualsevol examen posterior.
Els estudiants no som mercaderia i no hem de pagar la seua crisis. No ens deixarem condemnar dues vegades a pagar per uns estudis que no ens aportaran res de nou, ni a ser dues vegades avaluats per uns mateixos estudis. Non bis in idem!
No a la passantia, no al màster d'advocacia i procura, no al Grau de Dret. En defensa dels estudis de Dret, organitzem la resposta, construïm l'alternativa!

25N: Dia Internacional contra la violència de gènere

Dones i Violència, Encara?

Sindicat d’Estudinats dels Països Catalans
Universitat Jaume I de Castelló

El patriarcat, del genitiu grec patris, "pare", i arché, "govern", és el terme antropològic utilitzat per definir la condició social en què els pares tenen autoritat suprema, de tal forma que els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ostentada per un home (Comas, 1995). Però avui dia, encara vivim en una societat patriarcal? Doncs la resposta és sí, vivim en una societat marcada i creada per homes, no només estem abraçades pel món masculí a nivell social, sinó també a nivell educatiu, polític, jurídic, lingüístic, i en definitiva de tot allò que es crea a nivel social. La societat actual si més bé ja no és tan masclista, però continua sent rotundament sexista.
Però més enllà, què o quí ho manté?, doncs una societat androcentrista en què l'ésser masculí funciona com motor individual/universal de l'esdevindre humà, i a més com referent universal en oposició al immòbil, a l'immutable, o l'estàtic. La dona és tot allò que no es home. Així doncs, es sap desde la Psicologia, que desde que naixem sobre el procés de socialització i creació de la pròpia identitat, les persones que no neixen home, passen per un procés de conficte intern a diferència dels que neixen home, I quí ho crea? Doncs la contrucció de la societat, ja que el xiquet baró creix i construix la seua identitat al voltant del pensament que ell és el centre de tot allò simbòlic, estàtic i universal, en canvi la xiqueta ha d’entendre a partir de la diferència, que és allò que no és home. Per tant, quines implicacions té a la nostra societat?
La violència de gènere així com la violència a les dones que vindria a ser prou diferent, continua sent motiu de ressó mediàtica dia a dia als mitjans de comunicació, continua preocupant a centenars d’associacions contra el maltracte i defensa de les dones, i més enllà continua preocupant i més afectant a totes aquelles persones que no nèixen homes, les dones. Si ben bé és rellevant entendre la diferència, com diu Scott, la violencia de gènere vindria marcada per les negociacions i lluïtes entre els propis sexes cap a la consecució i manteniments del poder, ja que el gènere no és més que un constructe separat de la corporeitat i el lloc a través del qual s’articula el poder (Molas, 2007, pp. 27). D’altra banda, com diu Sanahuja, la violència contra les dones es tractaria d’un tipus de violència exercida típicament per homes que no poden soportar els vincles que la dona atén al seu voltant, incluoent també a n’ell (Molas, 2007, pp. 27). Per tant, la violència contra les dones, és una violència cap al cos de la pròpia dona, i que atempta contra la llibertat dels seus cossos femenins.
Si ens haguèssem de parar a analitzar les causes de la violència de gènere o més, de la violència contra les dones, On parariem? A la segregació horitzontal i vertical que existeix a nivell social-ocupacional? Pot ser sí serien variables agravants, doncs la segregació horitzontal fa referència a què les dones es concentren significativament en un nombre reduït d’ocupacions, a la vista de les dones, es pot observar que com es concentren per sectors, concretament en el sector serveis i subsectors de servei cap a les persones (infermeres, mestres, perruqueres, etc.). I també la segregació vertical que no és més que les dones estan poc presents a les zones altes de la jerarquia laboral i a més hi ha una forta presència en les categories auxiliars i subordinades d’aquesta escala, ben dit en el món de la Sociologia i la Psicologia, el famós terme de “Sostre de vidre” (Amoroso, 2003). Doncs això, influència en la violència de gènere o contra les dones? Crea a més diferències econòmiques entre homes i dones encara que tinguen la mateixa formació? Clar que sí. Tot afecta.
I què em dieu del llenguatge en què parlem dia a dia? Hi ha sexisme també al llenguatge? Clar que sí, hi ha construccions lingüístiques que inclouen a l’home i a la dona i altres que només a l’home, però en el segon cas, només en el context que segueix la construcció de l’oració, les xiquetes que no neixen home, entenen que en aquest cas no se’ls està incloent en la conversa, i això passa dia a dia de forma totalment inconscient (Izquierdo, 1998).
I què podem fer al respecte? Siguem homes o allò secundari, les dones, podem fer molt. Podem construir un món en el qual el “sostre de vidre” no existisca, en el que les dones puguen aspirar a la mateixa jerarquia laboral que els homes, però, què implicaria això? Doncs una necessària discriminació positiva en la qual a primera instància les dones tinguèren beneficis socials, econòmics, en el sentit de més retribucions per la reproducció o baixa de maternitat, i jurídics a l’hora de crear lleis realment en beneficis per a dones i no tant lleis demagògiques que només queden boniques a la televisió i que després a la pràctica no s’apliquen o necessitem que la dona estiga morta per pensar que hi havia un maltracte. Necessitem combatre això que ara diuen, vivim en un món de homes i per a homes. Com ho fem? Dia a dia en petites conductes, organitzant-nos, lluïtant i rebutjant allò que ens pareix injust, I quí ho podem fer? Tots, cada dia, cada hora, cada segon, sempre.

“Se trata de armar cada mente en el combate vital para la lucidez” (Morin, 1999)

Andrea Rubio, Llicenciada en Psicologia.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Universitat Jaume I de Castelló.

Referències Bibliogràfiques
AMOROSO MIRANDA, M.I. (2003) Malabaristas de la vida: muejres, tiempos y trabajos. Ed. Icaria. Barcelona.
COMAS, D. (1995) Trabajo Género y cultura. La construcción de desigualdades entres hombres y mujeres. Ed. Icaria. Barcelona
IZQUIERDO, M.J. (1998) El malestar de la desigualdad. Cátedra. Colección Feminismos. Madrid.
MOLAS, M.D. (2007) Volencia Deliberada: Las raíces de la violencia patriarcal. Ed. Icaria. Barcelona.

19N: Concert i begudes de la terra al Casal Popular de Castelló

Concert + Punxadiscos + Begudes de la terra = Festa al Casal Popular de Castelló!

Casal Popular de Castelló
22:00h - Casal Popular de Castelló
Carrer d'Amunt, 167
Castelló de la Plana

Setmana de Lluita

Des del SEPC de la Universitat Jaume I continuem treballant contra el procés de Bolonya. Hem organitzat del 15 al 19 de novembre la Setmana de Lluita amb l’objectiu de comunicar a tota la comunitat universitària el retrocessos que comporta la implantació d’aquest sistema.

En només dos anys d’aplicació de l’EEES a les universitats dels Països Catalans les conseqüències comencen a ser ben visibles. Com denunciàvem, el cost de la reforma s’ha carregat sobre els estudiants mentre es reduïa el finançament públic entre un 8 i un 5%. Ens han apujat el preu de les carreres entre un 10 i un 25% i ens han reduït les hores lectives i la docència en català. La mobilitat que ens havien venut topa amb la retallada de beques Erasmus. Tot això mentre s’aprofita l’excusa de la crisi econòmica per impulsar retallades, ja siga despedint treballadors del PAS, reduint la plantilla del PDI, desregulant progressivament els contractes o privatitzant cada cop més els serveis. Trobareu més informació al respecte en el llibret "Estratègia Universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat"