diumenge, 23 de setembre del 2012

Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament

Avui, dia 28 de setembre, declarat Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament per l'Assemblea del Moviment Feminista Llatinoamericà el 1990, sortim al carrer per lluitar per un dret que se'ns preveu coartat i retallat de nou, i sortim al carrer per a reclamar el dret de les dones a decidir sobre el propi cos. Avui, quan l'ofensiva capitalista ofega les classes populars precaritzant, fins a la misèria, cada cop més, la situació de les persones treballadores, no podem restar callades davant d'aquesta mesura de reafirmació del poder capitalista, patriarcal i catòlic de l'ordre establert, la nova reforma de la llei de l'avortament.

En un moment com aquest, en el qual ja no sabem què més ens poden retallar; moment de pujades d'IVA, de retallades i privatitzacions en sanitat, educació... d’enduriment de les lleis repressives i de control social; de pèrdua constant de drets laborals. Quan ens desnonen i cada cop és més difícil tenir accés a un habitatge digne; quan ens encareixen l'accés a la cultura; quan cada vegada és més difícil plantejar-se anar a la universitat; quan cada dia tenim menys possibilitats d'accedir a un lloc de treball, etc. Llavors, ens imposen una regressió de 40 anys en matèria d'avortament, “reformant, de nou, una llei que tant havia costat que fos lleugerament millor que la del 1985 de supòsits... això no és casualitat. Cal entendre què representa aquesta mesura, simbòlicament i en la pràctica, per a ser conscients de la magnitud de la seva gravetat.

La dreta ultracatòlica i el capital, de la mà del patriarcat, sempre han intentat per tots els mitjans mantenir les dones oprimides i sota control, aropiant-se de la nostra sexualitat, negant-nos-la i reduint-la a la nostra capacitat reproductora, controlant els nostres desitjos, fent-nos creure que la màxima aspiració d'una dona ha de ser la de procrear i tenir cura de la família. Ens arraconen a l'àmbit privat, precaritzen els oficis més feminitzats, castigant-los amb poc reconeixement social i ara amb més retallades.
Donar a les dones el dret a decidir plenament sobre el seu propi cos resulta massa arriscat per aquest sistema pervers. I ja ni tan sols es molesten amb petites quotes de llibertat no plena, que és el que ens oferia l'antiga reforma feta pel PSOE el 2010. Ara ni tan sols es maquillen amb reformes descafeïnades, sinó que retallen brutalment la nostra autonomia i es plantegen castigar-nos si decidim avortar fora dels límits que establiran.
El PP vol robar-nos les poques conquestes fetes en matèria d'avortament. La dreta més rància en el poder només vol recordar-nos quins són els drets i deures de cada persona dins el sistema patriarcal, i quin rol de submissió i obediència tenim les dones... i, més encara, si som treballadores.

Volem remarcar el cinisme de la mesura. Volem tenir dret a decidir no tenir un fill o una filla, però també volem tenir dret a decidir tenir-ne. Si ens prenen els recursos, els drets i les garanties socials, si desmantellen el poc que queda del seu “estat del benestar”, com podem plantejar-nos tenir fills i filles, i mantenir-les en un context com l'actual? La hipocresia del sistema ens prohibeix decidir no tenir fills/es, quan a la pràctica no ens en dóna possibilitats.
Aquesta llei contribueix, com tantes d'altres contrareformes i retallades, al retorn de les dones a la llar per a realitzar les tasques que el patriarcat i el capitalisme ens té assignades, gratuïtament.
Provoca la pèrdua de la nostra independència econòmica i emocional com a dones, i propicia la violència masclista en un moment de crisi com l'actual.

La Reforma del Codi Penal de 1985 preveia la legalitat de l'avortament sota tres supòsits: greu perill de la salut física i psíquica de la dona embarassada; en embarassos provocats per una violació dins un termini de dotze setmanes; sota la previsió de grans tares físiques o psíquiques en el fetus dins un termini de vint-i-dues setmanes. El 2010, el PSOE va apedaçar la llei amb minses millores. Amb la prevista contrareforma Gallardón, no només es retorna a la llei de supòsits del 85, sinó que és la més restrictiva que mai hi ha hagut als PPCC i l’Estat espanyol. Es redueixen les setmanes en què la dona pot avortar, tant per violació com per perill físic i/o psíquic de la mare. S'elimina el supòsit d'anomalies incompatibles amb la vida del fetus. No hi ha possibilitat d’avortar simplement per embaràs no desitjat durant les primeres setmanes de gestació. Es modificarà el Codi Penal per tal que l’avortament practicat fora dels supòsits marcats per la nova llei sigui
considerat delicte, tant per part de l'equip mèdic, com per part de la dona. Es contempla la possible supressió del lliure accés a la píndola del dia després o d'altres contraceptius; o l’anul·lació de qualsevol política i/o programa d’educació sexual.
La contrareforma prevista ens aboca a parts no desitjats i a avortaments en condicions sanitàries precàries, molts cops de manera clandestina, que posen en perill la vida de moltes dones que no tenen recursos per a procurar-se una Interrupció Voluntària de l’Embaràs – IVE, en millors condicions.

Què exigim? El DRET A L'AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT. Per a totes les dones, autòctones o
migrades, i cobert per la sanitat pública. Volem una educació sexoafectiva amb perspectiva de gènere que inclogui accés real i efectiu a informació pel que fa a la sexualitat, així com la gratuïtat de la píndola del dia després i d'altres mètodes anticonceptius.

Parir és una decisió, no una imposició!
Dret a l'avortament lliure i gratuït!


28 de setembre de 2012
Manifest unitari de l'Esquerra Independentista

dilluns, 17 de setembre del 2012

La reforma de la llei d’educació: una eina de control ideològic i de segregació social


El Govern Central ha anunciat avui el borrador del text de la nova reforma educativa del ministre Wert, la qual han anomenat -irònicament- “Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa”.
Aquest text implica canvis estructurals, d’organització, de competències i de currículum. Amb l’augment de competències del govern central sobre els continguts dels plans d’estudi es fa palesa una clara voluntat d’homogeneïtzació de l’ensenyament a tot l’Estat. El caràcter centralista del PP es visualitza amb claredat a cop de reforma -o contrareforma-.
Que l’ensenyament és l’eina de control ideològic per excel·lència, al costat dels mitjans de comunicació, és sabut per totes. Per al Govern Central és la millor manera de garantir la legitimació de la seva línia ultraconservadora i neoliberal. A tall d’exemple, als nostres centres educatius començarem a estudiar “educació cívica i constitucional”, dos conceptes que passen a definir com ha de ser l’alumne: cívic, tenir un comportament exemplar, per la via de la seva idea de correcció, i constitucional, que no qüestioni les bases de la “democràcia” espanyola. Així evitaran que els surtin brots de joves crítics amb el règim espanyol capitalista o, encara pitjor, radicals i separatistes.
A més de tot aquest muntatge pel control ideològic de les noves generacions, es veurà afectat de forma estructural el sistema educatiu. Es torna a instaurar el que ells anomenen “cultura de l’esforç”, perduda per culpa de la implementació, segons afirmen el precursos de la nova llei, de noves metodologies que, en resumides paraules, formaven generacions de ganduls. La millor forma de remuntar la taxa de fracàs escolar a l’estat espanyol -d’un 25% aproximadament- és establint més barreres. Establint noves proves de revàlida al final de cada etapa educativa -donem les gràcies que han descartat establir-ne al final de l’educació primària-. Amb aquest filtre i sense incentivar la motivació de l’alumnat amb una docència de qualitat, la frustració de l’alumna anirà en increment en trobar-se constantment sota la pressió d’haver de demostrar la seva capacitat una, una altra i una altra vegada.
Parlam de la qualitat com a característica inexistent no en va, sinó perquè tot aquest entramat reformador va acompanyat de forma inexcusable d’una mà de retallades a l’educació pública. Començant pel professorat, pel que se’n va al carrer i pel que es queda, amb més hores lectives, menys salari, amb una cobertura de baixes de mínims i sense rebre gairebé formació continuada. Si a menys professorat, més cansat i castigat, hi sumam, com a conseqüència indestriable, més alumnes per aula, tenim un resultat rebel·lador: menys fracàs escolar?
Per acabar, no podem deixar de fer referència a la clara voluntat privatitzadora de tots aquests moviments fets des del govern central del PP -i, és clar, des de la complicitat i ratificació dels governs autonòmics-. La devaluació extrema del servei públic afavoreix clarament el sector privat. El finançament públic al sector privat ha augmentat, segons dades de l’INE, un 30% entre 2005 i 2010. Amb l’excusa del dèficit i la incapacitat de l’administració de fer una bona gestió dels serveis públics, l’entrada d’empreses als centres educatius és ja una realitat, de fet, el model de gestió i governança dels centres universitaris s’està transformant per esdevenir igual que el d’una empresa, eliminant així els pocs mecanismes de “democràcia” interna de què gaudien aquests. El sistema educatiu es troba cada vegada més al servei de l’empresa. Tant és així que el govern “incentivarà”, no els centres amb més necessitats, sinó aquells més competitius.
Tota aquesta cursa privatitzadora persegueix el retorn a un ensenyament encara més elitista. On les alumnes siguin classificades quan abans millor entre aptes o no aptes i on, per classificar-te entre les persones aptes, hauràs d’haver nascut en una família benestant, ja que hauràs de pagar la matrícula pública a preu de privada i dedicar-te íntegrament als estudis -és a dir, sense treball remunerat, ja sigui perquè és incompatible amb el teu pla d’estudis o perquè és impossible que trobis una feina- .


Més informació a: www.11x12.wordpress.com

14 de setembre, 2012
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

dijous, 13 de setembre del 2012

Una onada solidària fa front a la repressió a Castelló

La repressió contra el moviment estudiantil s'ha fet notar de forma notable a la nostra ciutat en els darrers dies. Davant de les últimes mobilitacions contra els enemics de l'enesenyament públic les forces d'ocupació han actuat de forma desmesurada, detenint a un company i identificant-ne a prop d'una vintena, cosa que ha generat una resposta popular contundent.

En primer lloc la concentració de suport als encausats per la protesta contra la visita d'Alberto Fabra a la nostra universitat, convocada per al passat dimarts 11 de setembre, va superar les espectativ
es, convocant a més d'un centenar de persones que, de manera improvisada, van iniciar una marxa cap al domicili particular del cap del Consell, per dirigir-se més tard cap al consistori de la ciutat, on es trobava reunida part de la corporació municipal. Durant la marxa, que va ocupar els carrers de la ciutat, es van cridar consignes demanat l'absolució dels encausats i en contra de l'actuació policial. A pesar de que la marxa va transcórrer sense cap incident ressenyable cal destacar la forta presència d'agents de paisà que es van dedicar a grabar als assistents, tot provocant els manifestants. Així mateix també cal denunciar l'estat policial que es va viure a la ciutat durant les hores posteriors, quan tres patrulles de la policia nacional van cercar la zona de bars on es trobava un grup d'assitents a la concentració i un nombrós grup d'agents de paisà vigilaven la zona, identificant a una persona i amenaçar de detindre'n una altra.

Les mostres de solidaritat continuaren al dia següent, quan un militant del nostre nucli va ser jutjat arran d'uns incidents ocorreguts el passat febrer i pels quals l'aleshores viceportaveu del Consell de l'Estudiantat va denunciar falsament el nostre company per “injúries i amenaçes”.

Al voltant de les onze del matí prop d'una quarantena de persones es van concentrar a les portes de la ciutat de la justícia, on tenia lloc el judici, per mostrar la farsa del procediment i els suport al company repressaliat. Davant d'això els membres de la Guardia Civil presents en aquell moment van reaccionar impedint-los el pas i tancant les portes frontals d'acces, deixant únicament oberta la porta lateral, en la qual van esperar l'eixida del nostre company per mostrar-li tot el suport.







   

dimarts, 11 de setembre del 2012

Manifest unitari contra la repressió estudiantil a l'UJI

Davant la visita del “Molt Honorable” president de la Generalitat, Alberto Fabra, així com la delegada del Govern Paula Sánchez de León –responsable de les càrregues policials a estudiants del Lluís Vives-, la Consellera d’Educació Maria José Català –qui va aprovar amb nocturnitat i alevosia el polèmic Decret de trilingüisme-, la comunitat 
universitària –tant moviment estudiantil com treballadors de la universitat- ens havíem aplegat als voltants de l’edifici Espaitec II, en el dia de la seua inauguració, per tal de mostrar el nostre rebuig front aquestes personalitats i les seues accions contràries al caràcter públic de l’ensenyament.

La concentració transcorria pacíficament fins a l’aparició dels cossos repressius de l’Estat, els quals, en un primer moment, anaven de paisà i es trobaven fotografiant als assistents. Posteriorment, han accedit quatre vehicles de la policia autonòmica amb una quinzena de membres de la policia nacional al seu interior. Denunciem aquest fet, ja que vulnera l’autonomia i la inviolabilitat dels centres universitaris, i que estableix un perillós precedent. Lamentem profundament doncs, el tracte rebut per part del rectorat, el qual ha demostrat que desconfia de la comunitat universitària i ha contribuït a l’agressió cap a l’estudiantat en el moment que ha permés l’accés al Campus Universitari dels cossos policials.

Des del Consell de l’Estudiantat, així com des de les organitzacions signants, condemnem enèrgicament la desmesurada i injustificada actuació de la policia, talcom evidencien els més de deu parts de lesions, i exigim la posada en llibertat, sense càrrecs, del company detingut.

Així mateix animem a tota la societat castellonenca a participar en la concentració de suport convocada per avui dimarts dia 11 de setembre, a les 19.30 enfront de la subdelegació del govern (Pl Maria Agustina).


L’ensenyament és un dret; defensar-lo un deure!
La solidaritat és la nostra millor arma!


Consell de l’Estudiantat
Front d’Estudiants per la Universitat Pública 
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans 
Acontracorrent-UJI

divendres, 7 de setembre del 2012

Contra l'augment de les taxes! Fora Fabra de la universitat!

El proper dilluns 10 setembre a les 17,30 h visitarà la nostra benvolguda Universitat el president de la Generalitat Valenciana N’ Alberto Fabra amb motiu de la inauguració de l’edifici Espaitec II.

El Consell de l’Estudiantat de l’UJI condemna aquesta manca de respecte cap a la comunitat universitària, més especialment cap a estudiants i treballadors.

Aquest govern està continuant la progressiva privatització de l’ensenyament públic començada amb el procés de Bolonya, fent-lo cada volta més inaccessible per a la clas
se humil de la nostra ciutat i territori.

Considerem aquesta privatització completament intolerable, de tal manera que us convoquem a tots a assistir a la inauguració de l’Espaitec II, que tindrà lloc el dilluns en el citat edifici, per tal de demostrar que la comunitat universitària no vol aquestes provocacions totalment despreciables. L'acte començarà a les 18h, però, amb tal de donar-li la benvinguda al nostre benvolgut president, us animem al fet que assistiu a les rodalies de l'edifici a les 17:30h.

A més, volem fer públic que el Consell de l’Estudiantat de l’UJI declara oficialment que:
DECLAREM PERSONA NON-GRATA A EN JOSÉ IGNACIO WERT, MINISTRE D’EDUCACIÓ I GRAN RESPONSABLE DEL MAJOR ATAC A L’EDUCACIÓ PÚBLICA.

DECLAREM PERSONA NON-GRATA A N’ALBERTO FABRA, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA, CÒMPLICE DELS ATACS REBUTS CONTRA LA EDUCACIÓ PÚBLICA.