El passat dijous 27 de febrer, les estudiants d’arreu dels Països Catalans vam tornar a sortir al carrer en una nova jornada de vaga estudiantil. Un cop més, límits i fronteres autonòmiques s’han demostrat imposades i arreu del país hem donat una resposta com a classe i com a poble a la situació actual i per rebutjar aquest sistema educatiu que cada dia trepitja més els nostre drets com a estudiants.
La jornada de vaga del passat 27 de febrer no va ser fortuïta ni aïllada, sinó que va suposar un pas més en la Campanya Nacional que com a sindicat estem duent a terme enguany. Sota el lema
“Educació Digna en una Terra Lliure” les estudiants autoorganitzades
treballem en un conjunt de lluites locals amb l’objectiu de guanyar reivindicacions concretes i evidenciar que la lluita estudiantil és la que ens permetrà reapropiar-nos dels nostres centres, cada cop més aliens i alienants.
Les problemàtiques amb les que ens trobem les estudiants a diari no són més que la materialització d’unes reformes i una legislació (promogudes per governs autonòmics, estatals i europeus) que busquen, en última instància, deixar fora del sistema educatiu les classes populars.
Davant d’aquesta situació, i com una part més dins la lluita continua i local, vam veure la necessitat de sortir totes juntes al carrer per denunciar els veritables culpables, els que estan destruint el sistema educatiu, els que han fet de l’educació un privilegi pels adinerats. Dijous passat vam articular una resposta i vam omplir d’un discurs global l’estratègia que hem dut fins ara a instituts i facultats. La jornada de vaga es presentava, doncs, com la forma d’unificar les diferents lluites i de demostrar que ens estem unides davant les adversitats que ens puguem trobar.
Les Illes Balears i Pitiüses, exemple de resistència
A Mallorca, sota el lema local “Contra la seva prepotència, decidim desobediència!”, dirigit a l’actitud autoritària d’un Govern Balear que no escolta el seu poble, s’aixecaren en vaga les estudiants de la UIB i de secundària.
Així, s’impulsà el Comitè de Vaga 27-F amb la intenció d’establir un front unitari que agrupés el major nombre d’estudiants en aquesta jornada de vaga. Després d’una assemblea oberta, el dia anterior a la vaga al migdia s’ocupà la Facultat de Filosofia i Lletres on, després de la projecció d’un vídeo amb posterior debat, mig centenar d’estudiants hi passà la nit.
Piquets dins de l’IES Josep Maria Llompart
A les 7h del dia 27 començaren els piquets a la UIB amb el desplegament de pancartes i la formació de barricades arreu del campus. Durant el matí sucursals bancàries de la Universitat fóren atacades i assenyalades per part de les estudiants. També es desendreçà el mobiliari de les diferents aules de les Facultats per a dificultar les classes i s’anà aula per aula i facultat per facultat interrompent-les per a explicar els motius de la vaga, a més de diferents piquets informatius al metro. Més tard, després de les tensions que hi hagué entre la seguretat privada de la universitat i diferents estudiants, es presentà la Policia al Campus amb una actitud amenaçadora i sense cap tipus d’autorització, per tant, de forma il·legal.
Al llarg de la jornada es demostrà que les estudiants del les Illes segueixen en peu de guerra contra el TIL, contra la LOMQE i contra tota legislació que trepitgi els seus drets com a estudiants. A les 11h un piquet format per una quarantena d’estudiants es dirigí a l’IES Josep Maria Llompart, on la direcció havia prohibit la vaga il•legalment a més d’amenaçar l’alumnat que la secundà, i on dues joves havien patit agressions físiques per part d’un estudiant de militància feixista que se n’havia sortit amb impunitat.
A les 12h tingué lloc la manifestació a la Plaça del Tub, que agrupà centenars d’estudiants que es dirigiren cap a la Delegació del Govern.
Al País Valencià, consolidació del Moviment Estudiantil
Al País Valencià la jornada de vaga tingué un
ampli seguiment a les tres grans ciutats del seu territori: València, Castelló i Alacant. Tanmateix, les mobilitzacions arribaren a més localitats més enllà d’aquestes, i fou de la mà de les estudiants de secundària que es concentraren en diferents punts del territori. La descentralització de les convocatòries ha fet que la lluita per l’educació que estem construint s’estengui a més punts del País Valencià, conseqüència de la creació recent de nous nuclis del SEPC a viles i pobles del seu territori que han començat a treballar a nivell local.
N’és així exemple la ciutat de Xàtiva, on el seguiment a les aules de secundària arribà al 90%. En aquesta localitat, la jornada de vaga va anar acompanyada de piquets matiners, xerrades i una concentració a l’Ajuntament de la ciutat, on també s’hi reuniren estudiants d’altres localitats, com les de Carcaixent.
Les estudiants de secundària feren les seves pròpies mobilitzacions donat que les seves lluites tenen un caràcter propi: recuperació i manteniment de Línies en valencià, el no-tancament d’escoles, la LOMQE, les retallades… Tot i això, després es sumaren a les tres grans mobilitzacions que el dijous passat visqué el País Valencià: a Castelló, València i Alacant.
Pancarta de la manifestació de la tarda a Castelló
A Castelló la jornada va estar marcada per l’assistència massiva a les mobilitzacions i per la forta repressió que aquestes tingueren. A la Universitat Jaume I el seguiment va ser superior al 85% -segons dades oficials de la Universitat-. Els accessos foren bloquejats per nombrosos piquets des de ben d’hora. A les 12:30h del matí hi havia convocada una concentració a La Farola, a la que també hi estaven convocades estudiants de Secundària.Aquesta concentració, que fou massiva, estigué marcada per un fort control per part d’un ampli dispositiu policial.
Un cop acabada la concentració, es van produir identificacions, multes i humiliacions per part de la UIP contra les estudiants mobilitzades, entre les quals i havia militants del SEPC. Simultàniament es perseguiren diferents estudiants pel centre de Castelló i 25 persones foren multades.
Davant d’aquests fets es convocà una manifestació antirrepressiva a les 18:30h a la Plaça Maria Agustina. Durant aquesta s’atacà la Delegació del Govern com a símbol de la idiosincràsia espanyola. La reivindicació dels Països Catalans i la demanda d’un sistema educatiu per aquests va prendre protagonisme en aquesta.
Capçalera de la manifestació de València
A les Universitats i Campus de la ciutat de València hi hagué un seguiment fort de la vaga en punts concrets com el Campus de Tarongers, on el seguiment fou del 100% al conjunt de les seves Facultats. Al Campus de Blasco Ibáñez el seguiment va superar el 80%, i al de Burjassot, on feia temps que el Moviment Estudiantil havia decaigut, va despertar i va arribar a tenir un seguiment superior al 50%. A d’altres llocs com la Universitat Politècnica de València la jornada va prendre un caire més informatiu i pedagògic.
La manifestació del migdia estava convocada també per l’Assemblea Interuniversitària de València. El lema de la capçalera fou “Des de la base, l’estudiantat prenem la universitat!”. A les 12:00h començà amb normalitat la manifestació, aplegant unes 6.000 persones que transcorriren els carrers de la ciutat. Un cop la manifestació arribà de nou al seu punt d’inici, es va llegir el manifest unitari a les portes de la Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà. Al llarg de la jornada es produïren identificacions policials a 16 persones. La presència policial fou forta, amb dispositius extremadament excessius en punts clau del recorregut.
A la ciutat d’Alacant, un centenar d’estudiants convocades pel SEPC de la Universitat d’Alacant es van concentrar a l’escultura de La Mà del costat del Rectorat de la Universitat per visibilitzar així la jornada de vaga que es produïa arreu dels Països Catalans. Durant una hora s’hi van aplegar estudiants i representants dels sindicats de treballadores que juntes van cridar lemes com el de la vaga, “o els seus privilegis o la nostra dignitat” o d’altres com “contra les retallades en educació, lluita i mobilització”. La concentració es va desenvolupar sense cap incident i va concloure amb la lectura d’un manifest.
Concentració a La Mà de l’UA
Al Principat, Secundària agafa força i augmenta la repressió policial
Al Principat la vaga va tenir un ampli seguiment als centres de Secundària i d’Universitat. En algunes facultats, com la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona o la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, va haver-hi un seguiment del 100%. També alguns centres de Secundària presenciaren una alta participació a la vaga, com per exemple l’Institut Lluís de Requesens (Molins de Rei), on a 1r de Batxillerat ningú va assistir a classe i a 2n només 4 de 63 alumnes.
Capçalera de la manifestació de Mataró
Moltes facultats i instituts arreu del Principat es van llevar amb murals i pancartes cridant a la vaga, tot i que ja feia dies i fins i tot setmanes que s’estava treballant en la difusió d’aquesta. També es van realitzar diversos piquets, molt presents a les facultats de les diverses universitats d’arreu del territori. Barricades bloquejaven els accessos a nombroses facultats catalanes.
Van ser molts els Instituts que havien convocat vaga i fet una gran difusió. També foren nombrosos els Instituts que van organitzar activitats durant tot el dia, que anaven des de xerrades, com l’Institut Jaume Callís (Vic), fins a presentacions dels Treballs de Recerca d’alumnes de 2n de Batxillerat de temàtica social, com van fer a Caldes de Montbui.
Les mobilitzacions més rellevants es produïren a les quatre grans ciutats del Principat.
A Barcelona, durant les primeres hores de la jornada de vaga es tallà la Ronda de Dalt (prop del Campus de Mundet de la UB) i l’AP-7 (UAB). Aquest últim, va suposar la identificació de més d’un centenar d’estudiants que hi participaven, tres de les quals se les van endur a comissaria. A aquestes identificacions s’hi han de sumar les que es realitzaren la nit anterior al campus de Diagonal (Zona Universitària) de la Universitat de Barcelona.
Capçalera de la Marxa d’Estudiants de Secundària
El centre de la ciutat va reunir al matí quasi un miler d’estudiants de Secundària de la capital i rodalies, com les estudiants de Mataró, Vic oVilafranca del Penedès. La manifestació va anar des de la Borsa fins el Departament d’Ensenyament, on es va llegir a peu de carrer davant les manifestants i es va cremar un ninot que caricaturitzava la consellera d’educació autonòmica Irene Rigau. Quatre estudiants van ser identificats de forma violenta i intimidant quan ja havien abandonat la manifestació i tornaven cap a casa.
Al vespre van ser les universitàries, conjuntament amb la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública, les que van recórrer el centre de Barcelona, començant des de Plaça Espanya i seguint després els carrers de Sants fins a la Plaça dels Països Catalans.
La manifestació, que es va desenvolupar sota l’observació d’un ampli i exagerat dispositiu policial, va comptar amb la participació de gairebé dos milers estudiants. Pancartes amb lemes com “Ni LOMCE, ni LEC, ni TIL. Desobediència estudiantil” o “La lluita educa” eren presents a la manifestació, que va acabar amb càrregues policials i dos detinguts.
A Girona prop d’un miler d’estudiants, que s’havien organitzat amb anterioritat a la jornada en un Comitè de Vaga, van sortir a les 12 hores passades del rectorat de la Universitat de Girona i van manifestar-se pel centre de la ciutat sota el lema “Universitat del i pel poble”, que va acabar a la Plaça del Vi, on es va donar per desconvocada la manifestació amb la lectura del manifest.
Capçalera de la manifestació de Girona |FONT: Twitter SERGirona
A la manifestació hi assistiren estudiants d’altres pobles i viles de la zona com les de Vilablareix, Olot o Celrà, pobles que aturaren pràcticament la seva activitat acadèmica en aquells cursos on es convocava vaga.
A Tarragona uns dos-cents estudiants van recórrer els carrers cèntrics de la ciutat, des de la Plaça Imperial Tàrraco fins al Campus Catalunya. Arribats a aquest punt, es va llegir el manifest i posteriorment es van penjar dos ninots des del pont, que representaven al vice-rector Farriol i a Àngel Cunillera, antic membre del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili. Ambdós estan imputats pel cas Catalunya Caixa i el darrer, a més, pel cas Tecnoparc. Aquesta acció donava continuïtat a la campanya local “Universitat Roba i Vigila”.
Un altre municipi que es mobilitzà va ser Reus, on més d’un centenar d’estudiants es van manifestar pel centre de la ciutat. La comarca del Baix Camp ha vist el naixement de nous nuclis del SEPC en els darrers mesos i això s’ha traduït en l’organització d’estudiants en més punts, com ara a Torredembarra.
Capçalera de la manifestació de Lleida
A Lleida mig miler d’estudiants van avançar pels carrers centrals darrere la pancarta inicial amb el lema de la campanya nacional del SEPC ”Educació digna en una terra lliure”. La manifestació va acabar a la Plaça Sant Joan amb la lectura del manifest del SEPC i de l’Assemblea d’Estudiants de Secundària.
Cal destacar que durant la setmana de la vaga l’Institut Samuel Gili i Gayà realitzà una consulta sobre què en pensen estudiants i professors de la LOMQE impulsada per l’Assemblea d’Estudiants Gili i Gayà.
De la lluita local a la resposta col·lectiva
Aquesta és, segurament la frase que millor descriu la jornada de vaga. Diverses lluites locals a diferents punts del territori confluïren en la jornada de vaga. Dijous passat Universitats i Instituts van respondre col·lectivament a les problemàtiques amb les que les estudiants ens topem dia a dia als nostres centres educatius, donant-los resposta conjunta i visualitzant-ne els culpables: grans plans de reforma europeus, espanyols i autonòmics.
És interessant destacar alguns exemples d’aquesta dinàmica, tant a nivell d’Universitats com de Secundària, per entendre-la en profunditat i posar-la en el context de la passada vaga.
En primer lloc, les estudiants i professorat de la Universitat de Barcelona havien convocat una setmana de lluita en motiu de la jornada de vaga, que començà el dilluns 24. Les estudiants organitzades a través de la recent formada Coordinadora UB aconseguiren aturar el dia 25 al matí el claustre de la UB, on es pretenien aprovar els nous estatus de la UB, que implicaven l’eliminació de la poca democràcia interna de la Universitat. Després de la jornada de vaga, i com a iniciativa de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) s’iniciarà la redacció d’una alternativa als estatus de la UB entre tots els sectors en lluita de la Comunitat Universitària.
Edifici Roger de Llúria del Campus Ciutadella (UPF) amb l’activitat acadèmica totalment paral·litzada
Una de les victòries més rellevant és segurament la del Moviment Estudiantil de la
Universitat Pompeu Fabra. Cal destacar en primer lloc que les estudiants del SEPC conjuntament amb les Assemblees de Facultat ha guanyat les
eleccions al claustre com a conseqüència de la campanya local “Recuperem el que és nostre. Recuperem la UPF” que duien mesos duent a terme.
Això no hagués estat possible sense la lluita local que han dut a terme des dels campus de Poblenou i Ciutadella, que han articulat un moviment amb prou força com per poder pressionar l’equip rectoral i posicionar-lo a favor de les seves reivindicacions. D’aquesta manera, durant la jornada de vaga i amb tots els accessos de la Facultat bloquejats, l’Equip Rectoral va accedir a entaular-se en una Mesa de Negociacions en condicions d’igualtat amb el Comitè de Vaga local.
A la Universitat de Girona les reivindicacions que plantejava el Comitè de Vaga, que eren semblants a les de la UPF, van ser rebudes positivament per l’Equip Rectoral. El Moviment Estudiantil de l’UdG encararà les pròximes setmanes per tal de fer passos cap a l’obtenció d’aquestes lluites locals.
A la Universitat Jaume I també es féu incís en una reivindicació pròpia de les estudiants, la derogació de la Normativa de Permanència de l’UJI, que bàsicament posa traves a aquelles estudiants que necessiten compaginar la vida laboral amb la universitat o aquelles estudiants que no poden fer fronts als alts preus del crèdit. Des de l’UJI estan intentant negociar dita Normativa.
A Secundària, les estudiants d’arreu del país estan veient com els diferents governs autonòmics no tenen cap intenció de desobeir la LOMQE, el TIL o altres lleis de reforma que canvien l’educació a cada centre, les dinàmiques d’aquesta, el dia a dia de les estudiants i del què se’ls ensenya… És en aquesta situació on s’ha de contextualitzar la creixent autoorganització de les estudiants d’aquesta etapa educativa en un número creixent d’assemblees d’estudiants, nuclis del SEPC o d’altres organitzacions, etc. Aquesta autoorganització ja està donant els seus fruïts, com per exemple a la ciutat de Berga on a proposta del nucli local del SEPC de l’Institut de la ciutat es va aprovar un nou Pla de Representació Estudiantil (PRE) que contemplava la presa de decisions a nivell de centre a través d’assemblees d’estudiants per classes i cursos i no a través del mecanisme de delegats. També n’és exemple la desobediència de la participació de les Competències Bàsiques com a eina per protestar contra les retallades en educació secundària i alhora el nou sistema de revàlides de la LOMQE. Aquesta iniciativa sorgí d’estudiants de Molins de Rei i d’El Prat del Llobregat i s’estengué arreu del Principat en altres centres fins a tal punt que la Generalitat de la CAC ha anunciat que investigarà els fets.
El moviment estudiantil al punt de mira
De nou, ja finalitzada la jornada de culminació de totes aquestes lluites, hem de tornar a denunciar la coacció que de facto exerceixen Equips Directius i cossos policials vulnerant el dret fonamental de vaga i manifestació.
Amenaces amb penalitzacions acadèmiques greus, mentides sobre els terminis legals de convocatòries, provocar la confusió obligant a fer tràmits que no són necessaris…. Alguns Equips Directius buscaven desmotivar l’organització estudiantil posant traves al procés de convocatòria de vaga o posant probes presencials en aquell mateix dia.
Des tots els racons dels Països Catalans, plantant cara
La passada jornada de vaga del 27 de febrer va reeixir gràcies a l’organització de les estudiants, que un cop més van demostrar que és a les nostres mans aconseguir canviar la nostra realitat més propera i així fer passos cap a la construcció d’un marc educatiu únic arreu dels territoris que conformen els Països Catalans.
L’autoorganització del Moviment Estudiantil en diferents etapes educatives i d’arreu del territori del nostre país va ser la que va permetre que milers d’estudiants sortissin al carrer per reclamar els seus drets. Universitats, Secundària i Formació Professional es van unir en una lluita que és de totes: la construcció d’una educació que respongui a les necessitats de les classes populars, una educació del i per al poble.
En dies com el passat dijous 27 es va demostrar que les fronteres imposades al llarg dels anys i els segles no han aconseguir silenciar un poble que resisteix malgrat les seves opressions, que no dubta a sortir al carrer de manera coordinada per donar una resposta conjunta a tots els atacs que rep dia a dia i que no està disposat a rendir-se en la construcció d’una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat.
O ELS SEUS PRIVILEGIS O LA NOSTRA DIGNITAT.
PER UNA EDUCACIÓ DIGNA EN UNA TERRA LLIURE!
Rebutgem aquesta pràctica antidemocràtica, entenent que és contrària als nostres principis d’assemblearisme i de bastir la Unitat Popular. Comprenem que hi ha espais de coordinació del Moviment Estudiantil a nivell educatiu, i que és des d’aquests espais des d’on han de sorgir aquestes convocatòries.
