dimecres, 27 de juny del 2012

El SEPC davant el nou atac que pateix l’ensenyament català

Ahir, 26 de juny, el Tribunal Suprem Espanyol anunciava la retirada de la llengua catalana a les aules de Catalunya en el període d’ensenyament infantil, de tres a sis anys. Així doncs, a partir d’ara els infants d’una part del nostre país deixaran d’escol·laritzar-se en català per restar subordinats, una vegada més, a l’espanyolització que pateixen les nostres terres.

Però aquesta notícia, no ve de nou, els atacs a la llengua són constants. A la Franja hi eliminen la oficialitat del català per dir-ne aragonès oriental i afeger-hi una mentida més a la llista d’invents per eleminar-nos com a poble que porta a terme l’Estat Espanyol. Al País Valencià i a les Illes, l’ofensiva espanyola contra l’unitat territorial és més forta que mai i els governs feixistes del Partit Popular de la mà del d’Artur Mas a Catalunya, es mostren més vulnerables que mai en veure com creix la força del moviment independentista català i les úniques armes que tenen són la de voler acabar amb la llengua, el que ens uneix com a poble i el que ens marca la història.

L’Estat Francès també és culpable. Culpable de restringir l’educació catalana a aquells que puguin accedir a les Escoles Bressoles i de no ensenyar als nens i nenes en l’àmbit educatiu públic de la Catalunya Nord que la llengua comuna és el català. Un territori que pateix una ocupació francesa i que maltracta la cultura catalana d’aquest.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, una vegada més, mostrem el nostre rebuig a qualsevol mesura que trenqui la unitat dels Països Catalans així com defensem el dret a l’escol·larització en català des dels més petits fins als més grans a qualsevol racó de la nostres terres. Venim d’unes generacions que varen lluitar fins el final per aconseguir unes escoles on el català fos la llengua vehicular, i malgrat que encara hi patim la presència espanyola i francesa, no podem permetre que mica en mica ens eliminin la llengua comuna.

De Salses a Guardamar i de Fraga a Mao, l’escola en català. Som Països Catalans!


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

27 de juny del 2012

dijous, 21 de juny del 2012

28 juny - Dia internacional per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex

Enguany, la diada del 28 de juny, dia internacional per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex, és especialment significativa per moltes raons. Cal recordar que ha fet 22 anys que l'Organització Mundial de la Salut no considera l'homosexualitat com a una malaltia mental; tanmateix, ens veiem obligades a seguir lluitant per la despatologització del col•lectiu trans. Entre el 18 i el 22 de maig de l'any que ve tindrà lloc a la ciutat californiana de San Francisco la trobada anual de l'Associació (Nord)Americana de Psiquiatria, d'on haurà de sorgir una nova versió de l'anomenat DSM, el Manual Diagnòstic i Estadístic de Transtorns Mentals, editat per la mateixa, que és una de les principals fonts d'inspiració (per no dir que n'és la més important) per la redacció de la Classificació Internacional de Malalties i Problemes de Salut (ICD en les seves sigles en anglès) que edita l'Organització Mundial de la Salut. Allò que desconeix molta gent encara a dia d'avui és que aquests dos manuals consideren la transsexualitat i el transgenerisme com a malalties psiquiàtriques o, amb més ajust terminològic, com a trastorns de la identitat de gènere.
 
La patologització de la comunitat trans utilitza els recursos ideològics més fastigosos i immobilistes del patriarcat, que presenten les categories d'home i dona com les úniques imaginables i disponibles per a, respectivament, mascles i femelles. La patologització és també la raó d'existir de lleis com la Llei espanyola de Disfòria de Gènere la qual obliga a la gent trans a sotmetre's a un tractament hormonal amb conseqüències esterilitzadores i a un seguiment inquisidor per part de l'estat i la institució psiquiàtrica de totes les facetes de la vida d'aquella persona que pretén modificar el nom del seu document d'identitat per adaptar-lo millor a la seva identitat de gènere. La patologització, com a discurs, no es pot entendre de manera separada dels discursos homòfobs, transfòbics i sexistes. Estem fartes d'haver d'aguantar declaracions infames de membres d'aquesta onada ultraconservadora que assetja mitja Europa i els Països Catalans, que s'atreveixen a dir públicament que l'homosexualitat és una malaltia, com Duran i Lleida; o que declaren que les persones homosexuals haurien de tenir menys drets que les heterosexuals, com el bisbe de Solsona; o que ens il•luminen amb les seves declaracions sobre què és el que realment volem les dones, com Gallardón; o que directament encoratgen la violència física contra les dones, com l'imam de Terrassa.
 
Una segona raó que cal apuntar per a la significativitat d'aquesta diada del 28 de juny és que el darrer mes d'octubre va fer 30 anys que es va detectar el primer cas de sida a Barcelona a l'hospital de la Vall d'Hebron. Per una banda, cal denunciar que hi hagi estudis i institucions que encara parlin de “grups de risc”, és a dir, de col•lectius les persones membres dels quals són més susceptibles que altres d'esdevenir-ne portadores. No és la nostra pertinença a un o altre col•lectiu el que incrementa la possibilitat de topar-nos amb la sida; el que sí existeix són pràctiques de risc. Tot sovint, tant des de la dreta homòfoba com des d'alguns col•lectius d'homes gais, es cau en establir una falsa associació entre la sida i el “mascle gai”.Cal reforçar i replantejar l'educació sexual per augmentar la seva eficàcia.
 
Una de les causes d'aquesta perspectiva esbiaixada i incompleta sobre la sida cal anar-la a buscar a les mateixes entranyes del patriarcat, i és la invisibilització permanent dels cossos femenins i les pràctiques lèsbiques. Avui en dia, les dones, sent (o no) lesbianes, segueixen menystingudes de manera sistemàtica en molts discursos oficials i oficiosos sobre l'alliberament sexual i de gènere, així com en la publicitat i l'esfera pública generada pels mateixos negocis de l'ambient. Cal entendre que la discriminació cap a persones lesbianes és una discriminació específica i palpable fins i tot més enllà de les aparents fronteres ideològiques del patriarcat.
 
Aquest 28 de juny cal visibilitzar també i criticar ferotgement el fenomen de les migracions massives des de les comarques cap a les grans ciutats de persones lesbianes, gais, trans i intersex. El discurs irresponsable i la segregació geogràfica pregonada pels defensors de l'anomenat capitalisme rosa contribueix a un desenvolupament ineficaç i irregular del respecte social que mereixem la comunitat LGTI perquè la creació d'un gueto enmig d'una gran ciutat no permet que la comunitat LGTI gaudim dels mateixos drets i llibertats que la població heterosexual. La creació d'aquests oasis no és més que un miratge dissenyat per les persones que fan negoci de les nostres sexualitats, que és aquella mateixa gent que prefereix organitzar una festa del pride abans que acudir a la manifestació política històrica que s'organitza cada any a Barcelona, en motiu del 28 de juny.
 
Per acabar, és molt important situar aquest 28 de juny en un context de retallades econòmiques i socials dissenyada pels governs espanyol i catalans. El manteniment o l'ascens al poder de la dreta més retrògrada, tant al govern de l'estat espanyol com a les diferents administracions autonòmiques dels Països Catalans sota ocupació espanyola, ja ha propiciat, entre altres coses, el decret llei de retallades sanitàries, pel qual s'instaura el copagament farmacèutic i el fet que les persones sense papers quedin excloses d'assistència mèdica. És tracta d'una més de les mesures antiobreres que suposa un enorme retrocés en, per exemple, la lluita contra la sida. Un altre sector clau afectat per les retallades és l'ensenyament. És ben sabut per totes nosaltres que l'educació de les futures generacions en valors no homòfobs, no transfòbics, no sexistes... és quelcom d'importància cabdal de cara a la construcció d'una societat justa i sense discriminacions per raó d'identitat de gènere o opció sexual.
 
Des de l'Esquerra Independentista creiem en la confluència revolucionària de tots els fronts de lluita contra el patriarcat i el capitalisme i creiem en l'eradicació del sistema de sexe-gènere que construeix i subjuga cossos i identitats en un entramat social pervers que enfronta persones que tenen, al cap i a la fi, els mateixos interessos: la construcció d'una societat sense sexes, gèneres, ni classes socials; una societat on la lliure construcció, disseny i autoconcepció de cadascú no suposi una raó per discriminar ni ser discriminada per cap altra persona.
 
NO PASSARAN!
ATUREM L'OFENSIVA ULTRACONSERVADORA!

dimarts, 12 de juny del 2012

El SEPC en defensa de la immersió linguística i de la llengua catalana als Països Catalans

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem denunciar la persecució i l’agressió constant a la llengua catalana arreu dels Països Catalans. Com a joves i estudiants tenim el deure de defensar, no tan sols el model d’immersió lingüística a les escoles arreu del territori, sinó també preservar la nostra llengua que és el punt d’unió i el fet que ens fa existir com a poble. Les retallades a la llengua i el menyspreu constant afecta a tot el país.
 
El català a les comarques nordcatalanes penja d’un fil ja que les ajudes que rebia La Bressola, una de les poques entitats que es preocupa per la recuperació del català, s’estan retallant cada vegada més i no se’ls està facilitant gens la feina voluntària que estan fent. Pel que fa al País Valencià hi ha tot un moviment social encapçalat per desenes de milers de famílies, professorat i estudiantat reclamant una educació en català que ja fa temps que lluiten i que s’enfronta a unes polítiques que potencien el castellà i que arraconen el català a les aules. La situació a les Illes Baleras i Pitiüses no és gens esperançadora ja que el nou govern del PP està imposant una política lingüística espanyolitzadora, ja no només en l’ensenyament, sinó també en les administracions públiques o en els Premis Ciutat de Palma, entre altres.
 
La situació avui, 12 de juny, a les Illes, s’ha agreujat i el Sr. Bauzà ja ha expulsat la llengua catalana de l’administració pública balear. Manifestacions arreu de les Illes i arreu dels Països Catalans i els centres educatius enllaçats per la llengua han demostrat que això sols respon als interessos dels espanyols que governen el nostre territori i que estan disposats a acabar amb l’unitat dels Països Catalans per tots els mitjans.
 
Tot i la situació en què es troba la nostra llengua arreu dels Països Catalans volem fer palès que aquelles persones que volen arraconar el català com un element folklòric no ho tindran pas fàcil. La pressió social al País Valencià està més activa que mai i no només plantant cara en les retallades a la llengua. Han sortit al carrer milers i milers de persones en defensa de la unitat de la llengua. A les Illes, la comunitat educativa està reaccionant amb concentracions i accions de protesta. Fins i tot, Jubilats per Mallorca van iniciat una vaga de fam en defensa del català, als qui ja vam donar tot el nostre suport. A més, de mobilitzacions als carrers d’arreu. A les comarques nordcatalanes s’estan començant a organitzar per reaccionar unitàriament i fer de la llengua un mecanisme de consciència social i nacional.
 
Des del SEPC volem deixar clar que no ens quedarem de braços plegats i que reaccionarem en conseqüència. Des dels més petits fins als més grans, tenim dret a anar a l’escola i que ens ensenyin la nostra llengua. Ni el PP ni Convergència i Unió potencien l’escolarització en català, l’únic que fan és destruïr la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre poble. La nostra llengua és l’eix vertebador que ens fa existir com a poble.
Com digué Joan Fuster: “O ens recobrem amb la nostra unitat o serem destruits com a poble. O ara o mai!”.
 
 
 
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
12 de juny del 2012

diumenge, 3 de juny del 2012

Comunicat unitari de l'Esquerra Independentista enfront a les detencions i empresonaments d'aquests dies

Aquest matí, 31 de maig de 2012, ha estat detingut al barri de Sants de Barcelona Andreu, militant de Maulets de Tortosa (el Baix Ebre). Poc després ha estat portat a presó de manera provisional. Des de Maulets volem transmetre-li tot el nostre suport i la nostra solidaritat, tant a ell com a tots els empresonats arran de la vaga del 29 de març i n'exigim l'immediat alliberament i que es tanquin totes les causes obertes contra ell. Així mateix, exigim la posada en llibertat d'en Rubén, activista detingut també a Sants.
 
 També volem denunciar la violència que imposa el sistema capitalista, i que aflora amb la màxima cruesa en temps de crisi. L'exclusió social que pateixen molts ciutadans a causa de l'atur, -que afecta la meitat dels jóvens-, els desnonaments, la manca de representació de la ciutadania en els organismes de poder... són mostres d'aquesta violència sistemàtica.
 
Arran de les accions directes de l'última vaga contra els bancs, culpables de la crisi, i multinacionals, que pressionen els governs per disminuir els drets laborals i augmentar les plusvàlues, l'estat ha accelerat els mecanismes repressors, com demostren les nombroses detencions i empresonaments i les estratègies policials en l'ús de bales de goma i gasos lacrimògens, que van provocar centenars de ferits durant la passada vaga. Mentrestant, aquells que s'han aprofitat de la ruïna del país, com ara l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, Fèlix Millet o Iñaki Urgandarín, es passegen tranquil·lament pel carrer.
 
Es vol criminalitzar els moviments socials i la gent que lluita amb una campanya mediàtica difamatòria sense precedents i, d'aquesta manera coartar encara més les llibertats. La web promoguda per Interior, que vulnerava tots els drets és una eina més en l'objectiu de sumir els Països Catalans en un estat policial i reprimir les legítimes mostres de rebuig a les polítiques antisocials dels governs. Detencions com les que es van produir a Mallorca arran de les protestes contra el govern de Bauzà i els expedients per les manifestacions de la primavera valenciana són una mostra d'aquesta política repressora, que afecta directament militants de l'Esquerra Independentista.
 
La nostra reacció davant tot això no ha de ser cap altra que continuar en la nostra tasca de denúncia del model actual i en la construcció d'una alternativa basada en la justícia social del nostre poble.
 
No podran amb nosaltres! Visca la terra!
Andreu i Rubén llibertat!
 
 
 
Maulets, el jovent independentista revolucionari
CAJEI, Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista
 
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
 
Coordinadora Obrera Sindical
 
Alerta Solidària
 
Candidatura d'Unitat Popular
 
Moviment de Defensa de la Terra
 
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional