dilluns, 20 de desembre del 2010

78è Aniversari de les Normes de Castelló - MANIFESTACIÓ


Dissabte va quedar escrita una altra de les pàgines en commemoració de les Normes del 32 gràcies a la manifestació que recorregué els carrers cèntrics de Castelló i que posà punt final al seguit d’actes programats des de l’Esquerra Independentista de la Plana per celebrar aquella fita lingüística i social.
La convocatòria de manifestació comptà amb nombroses adhesions de moviments socials i polítics de Castelló i comarques, com ara l’associació cultural Acció Cultural del País Valencià, o partits polítics com el Bloc Nacionalista Valencià i Iniciativa del Poble Valencià. El resultat van ser centenars de persones que volgueren donar cos a la marxa i fer un crit unànime per la dignificació de la llengua en tots els àmbits. I tot plegat malgrat l’oratge advers i la convocatòria per a la mateixa vesprada d’una altra manifestació en protesta per les reformes laborals.

Els manifestants per les Normes del 32, aplegats a la plaça de la Independència cap a les 18.30 amb una mar d’estelades i senyeres, dedicaren la vesprada del dissabte a fer sentir la seua preocupació per la situació discriminatòria que pateix el valencià en els àmbits educatiu i institucional.

En efecte, encapçalats pel lema “Utilitza la teua llengua, ells no ho faran” –i ajudats de proclames com “El nostre valencià, el català de tots”, “Normes una i no cinquanta-una” o “Menys corrupció, més educació”–, els manifestants van fer ben visibles a la societat castellonenca no només les seues demandes en favor de la normalització plena de la llengua pròpia, sinó també la importància de les Normes com a document normatiu que ja el 1932 treballava en la direcció de la convergència i la màxima unitat possible amb la resta de la llengua catalana –a diferència de l’actuació isolacionista gens innocent duta a terme per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en els nostres dies.

La marxa acabà al carrer Cavallers, concretament davant la Casa Matutano, lloc on el 21 de desembre de fa 78 anys personatges significatius de la cultura valenciana de l’època fixaren la seua signatura al document de les Normes. Un lleu plovisqueig acompanyà la lectura del manifest unitari –en què es denuncià sense embuts i amb xifres objectives la situació de minorització induïda en què es troba el català al País Valencià– i l’actuació de Josep Martí, que cantà una albada basada en la “Cançó del cansat”, d’Ovidi Montllor. Finalment, la interpretació de La Muixeranga clogué l’acte.

El plugim continuà, aparentment inofensiu, fins i tot difícil de percebre a simple vista, però la veritat és que els carrers de Castelló anaven quedant xops a poc a poc. Actualment, així és la lluita per defensar el que, per pura lògica, hauria de ser ja realitat: poder viure en valencià al País Valencià sense haver de demanar-ho ni donar explicacions. Cada crit de denúncia i de batalla per assolir aquest objectiu, com el que es visqué dissabte en la manifestació per les Normes, és un pas petit, però imprescindible per, any rere any, anant forjant un camí de recuperació lingüística que pren forma de manera inexorable i pese a qui li pese. Un pas que dignifica tots els col·lectius i persones implicats. És per això que des de l’EIP donem les gràcies a totes les persones, els col·lectius socials i els partits que mostraren la seua adhesió i implicació en aquella jornada reivindicativa, i els encoratgem a continuar per la senda de la recuperació lingüística i nacional.

78è Aniversari de les Normes de Castelló - XERRADA

La vesprada del 10 de desembre es va donar el tret d’eixida a les activitats programades des de l’Esquerra Independentista de la Plana per commemorar el 78è aniversari de les Normes. L’encarregat de l’obertura fou Toni Gisbert, coordinador d’ACPV, que va oferir una xarrada a la Casa de la Cultura de Castelló sota el títol “Es diu català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”.

L’historiador alzireny inicià la seua intervenció amb una constatació gens sobrera: l’anormalitat que suposa la supervivència d’una llengua no només sense estat, sinó amb l’estat a la contra històricament. Una llengua, en definitiva, malmesa al llarg dels segles que, amb tot, perdura i guerreja per assolir l’ús ple i desacomplexat.

A partir d’ací, Gisbert desplegà la xarrada partint precisament d’un dels intents lingüicides més vergonyosos perpetrats contra el valencià en els últims temps: el blaverisme dels anys 80. Les armes amb què aquest moviment pretenia esquarterar la unitat lingüística eren les següents: uns arguments insostenibles científicament –quan no inexistents–; el llenguatge miserable de la violència com a forma (fracassada) d’atemorir i fer passar per l’adreçador els insubmisos, i sobretot, la impunitat fastigosa amb què comptaven gràcies a unes institucions controlades encara per les escorrialles franquistes.

Afortunadament, la bogeria que fou el secessionisme d’aquells primers temps ensopegà amb trenta-sis sentències judicials, que no només deixaven –i deixen– clara la unitat de la llengua catalana, sinó que estableixen de manera irrevocable la legitimitat d’utilitzar la denominació de català al País Valencià.

Toni Gisbert centrà la resta de l’exposició en el redisseny d’estratègia que ideà el moviment secessionista valencià una vegada desactivat judicialment el blaverisme. Parlem de l’anomenada tercera via, que prengué forma institucional amb la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el 1998, i que arriba fins als nostres dies.

Com comentà Gisbert, l’estratègia de la tercera via ja es detecta als segles XIX i XX, i consisteix a aparcar la qüestió onomàstica per, aparentment, promocionar el valencià en l’ús social. El fet cert, però, és que l’actuació de l’AVL es concreta en dos eixos de caire manifestament particularista, tal com assenyalà Toni Gisbert: d’una banda, si bé no es nega la unitat de la llengua, s’obvia sistemàticament la denominació de català per referir-s’hi –amb el resultat d’uns circumloquis tan llargs com ridículs a l’hora de definir què és el valencià–; d’altra banda, es practica la dialectalització extrema en tots els registres, reforçada per la producció de diccionaris de tot tipus, gramàtiques, etc., com si abans del 1998 el valencià haguera estat a la intempèrie absoluta en els temes de normativa lingüística.

Toni Gisbert finalitzà la xarrada amb un missatge clar: les dades objectives dels últims estudis demostren l’efectivitat nul·la d’ajornar el debat onomàstic per, suposadament, obtindre guanys en l’ús social de la llengua. És per això que, darrere de la tercera via, l’únic que hi ha és un projecte confusionista, al qual no podem sucumbir de cap manera els sectors vertaderament progressistes i d’esquerres, és a dir, aquells que volem de manera sincera la dignificació de la llengua i l’ús ple en la seua pròpia terra.

En aquest panorama i de cara al futur, el paper de les Normes 78 anys després que se signaren a Castelló de la Plana és fonamental, tal com reivindicaren els assistents durant el temps de debat que es visqué després de la xarrada. I és que, davant d’una producció normativa abassegadora per part de l’AVL, cal denunciar sense embuts la maniobra secessionista que hi ha al darrere de tot plegat, i cal proclamar fermament que el valencià ja disposava de tota una sèrie d’obres i documents normatius abans de la constitució de l’Acadèmia, com ara les Normes del 32, exemple ben antic i nostrat del que significa treballar per una llengua estàndard digna i convergent.

dilluns, 29 de novembre del 2010

78è Aniversari de les Normes de Castelló


10 desembre
18:30
- Xerrada: “Es diu català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”. Casa de la Cultura (c/ Antonio Maura, 4)
21:00
- Festa per la llengua. Sopar popular i begudes de la terra. Casal Popular de Castelló (c/ d’Amunt, 167)


18 desembre

09:30 - Excursió a les Agulles de Santa Àgueda. Organitza: Grup Excursionista Viarany
+ info: viarany@hotmail.com
18:30 - Manifestació. Plaça Independència (la Farola)

El dia 21 de desembre del 1932 la ciutat de Castelló acollí la signatura d’un document cabdal per a la unitat efectiva de la llengua catalana al País Valencià. Les Normes ortogràfiques o Normes del 32, avalades per institucions culturals i per professionals de la llengua, donaren l’impuls imprescindible que necessitava el valencià per moure’s amb seguretat en el registre estàndard, un impuls que, òbviament, bevia del marc ortogràfic general que l’Institut d’Estudis Catalans ja havia establert uns anys abans.


D’això, ja en fa 78 anys, i la commemoració de les Normes, sinònim de fita lingüística i social del català al País Valencià, és motiu de celebració i orgull per part de tots aquells que desitgen aconseguir una llengua pròpia desacomplexada i potent en tots els àmbits d’ús. Més de tres quarts de segle després, però, l’efemèride de les Normes del 32 també és –segueix sent– motiu de reivindicació i de lluita contra la marginació i la desídia que practica el Govern valencià envers la llengua pròpia.

MANIFEST

Pots descarregar-te el
banner de les Normes
ací.




Organitza: Esquerra Independentista de la Plana (EIP)


Col·lectius adherits:


Acció Cultural del País Valencià
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló
Associació cultural La Corretjola
Associació cultural Pla Redó
Mone Cultiu d'ArtiCultura
Festes Alternatives de Nules
Aplec de la Plana
Grup de muntanya Viarany
Casal Popular de Castelló
Casal Popular del Sènia - Vinaròs
Maulets - El jovent independentista revolucionari
Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Coordinadora Obrera Sindical
Alerta Solidària
Independentistes la Safor
Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià
Secció Sindical CGT Correus Castelló
Iniciativa del Poble Valencià
Esquerra Unida Castelló
Esquerra Anticapitalista
Partit Carlista del País Valencià
Bloc Nacionalista Valencià
Bloc Jove de Castelló

diumenge, 21 de novembre del 2010

No al Grau de Dret ni al Màster d'Advocacia

Davant la imminent entrada en vigor de la llei 34/2006 sobre l'accés a les professions d'advocacia i procura dels tribunals, des del nucli del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de la Facultat de Dret de la Universitat de València, volem manifestar:
Que aquesta llei regula l'accés a l'advocacia i la procura amb vista a l'entrada en vigor del nou sistema de graus i que el fet que s'amplie als estudiants de Llicenciatura només respon a amagar una realitat, els graus no serveixen de res i la Llicenciatura només és homologable a un grau i un postgrau.
El grau de Dret ha d'atorgar les mateixes competències que donava l'antiga Llicenciatura i no ha de fer falta cap avaluació posterior ni cap postgrau, a més la formació pràctica ha de formar part dels estudis del Grau i aquestos han d'estar tutelats per la Facultat de Dret.
L'afany lucratiu de les diverses administracions que entren en joc en aquest postgrau i les guerres internes que continuen mantenint ens fa pensar que l'únic que els interessa d'aquest sistema és el monopoli d'estos estudis amb l'única intenció de guanyar diners, prova d'això és que encara no s'han posat d'acord per establir les competències de l'examen avaluador i ni tant sols s'ha aprovat el Reglament que desenvolupe la llei, a més a més, aquest postgrau és només l'avantsala d'un desplegament de diversos postgraus per a regular l'accés a totes les professions jurídiques com el que s'està estudiant per regular l'accés a l'advocacia.
Per tant els actuals estudiants del Pla d'estudis de la Llicenciatura de Dret som víctimes d'aquesta reforma que respon únicament als interessos mercantilistes i en aquest cas també corporativistes dels Col·legis professionals.
És per això que demanem:
1- Que s'amplie la “vacatio legis” a tots aquells estudiants que han cursat la Llicenciatura en Dret.
2- Que es realitze un nou Pla d'Estudis de Dret, perquè aquest ha de capacitar per a les mateixes competències que la Llicenciatura i els actuals graus no ho fan.
3- Conseqüentment demanem la derogació d'aquesta llei i l’eliminació de qualsevol examen posterior.
Els estudiants no som mercaderia i no hem de pagar la seua crisis. No ens deixarem condemnar dues vegades a pagar per uns estudis que no ens aportaran res de nou, ni a ser dues vegades avaluats per uns mateixos estudis. Non bis in idem!
No a la passantia, no al màster d'advocacia i procura, no al Grau de Dret. En defensa dels estudis de Dret, organitzem la resposta, construïm l'alternativa!

dissabte, 20 de novembre del 2010

25N: Dia Internacional contra la violència de gènere


Dones i Violència, Encara?
Sindicat d’Estudinats dels Països Catalans
Universitat Jaume I de Castelló

El patriarcat, del genitiu grec patris, "pare", i arché, "govern", és el terme antropològic utilitzat per definir la condició social en què els pares tenen autoritat suprema, de tal forma que els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ostentada per un home (Comas, 1995). Però avui dia, encara vivim en una societat patriarcal? Doncs la resposta és sí, vivim en una societat marcada i creada per homes, no només estem abraçades pel món masculí a nivell social, sinó també a nivell educatiu, polític, jurídic, lingüístic, i en definitiva de tot allò que es crea a nivel social. La societat actual si més bé ja no és tan masclista, però continua sent rotundament sexista.
Però més enllà, què o quí ho manté?, doncs una societat androcentrista en què l'ésser masculí funciona com motor individual/universal de l'esdevindre humà, i a més com referent universal en oposició al immòbil, a l'immutable, o l'estàtic. La dona és tot allò que no es home. Així doncs, es sap desde la Psicologia, que desde que naixem sobre el procés de socialització i creació de la pròpia identitat, les persones que no neixen home, passen per un procés de conficte intern a diferència dels que neixen home, I quí ho crea? Doncs la contrucció de la societat, ja que el xiquet baró creix i construix la seua identitat al voltant del pensament que ell és el centre de tot allò simbòlic, estàtic i universal, en canvi la xiqueta ha d’entendre a partir de la diferència, que és allò que no és home. Per tant, quines implicacions té a la nostra societat?
La violència de gènere així com la violència a les dones que vindria a ser prou diferent, continua sent motiu de ressó mediàtica dia a dia als mitjans de comunicació, continua preocupant a centenars d’associacions contra el maltracte i defensa de les dones, i més enllà continua preocupant i més afectant a totes aquelles persones que no nèixen homes, les dones. Si ben bé és rellevant entendre la diferència, com diu Scott, la violencia de gènere vindria marcada per les negociacions i lluïtes entre els propis sexes cap a la consecució i manteniments del poder, ja que el gènere no és més que un constructe separat de la corporeitat i el lloc a través del qual s’articula el poder (Molas, 2007, pp. 27). D’altra banda, com diu Sanahuja, la violència contra les dones es tractaria d’un tipus de violència exercida típicament per homes que no poden soportar els vincles que la dona atén al seu voltant, incluoent també a n’ell (Molas, 2007, pp. 27). Per tant, la violència contra les dones, és una violència cap al cos de la pròpia dona, i que atempta contra la llibertat dels seus cossos femenins.
Si ens haguèssem de parar a analitzar les causes de la violència de gènere o més, de la violència contra les dones, On parariem? A la segregació horitzontal i vertical que existeix a nivell social-ocupacional? Pot ser sí serien variables agravants, doncs la segregació horitzontal fa referència a què les dones es concentren significativament en un nombre reduït d’ocupacions, a la vista de les dones, es pot observar que com es concentren per sectors, concretament en el sector serveis i subsectors de servei cap a les persones (infermeres, mestres, perruqueres, etc.). I també la segregació vertical que no és més que les dones estan poc presents a les zones altes de la jerarquia laboral i a més hi ha una forta presència en les categories auxiliars i subordinades d’aquesta escala, ben dit en el món de la Sociologia i la Psicologia, el famós terme de “Sostre de vidre” (Amoroso, 2003). Doncs això, influència en la violència de gènere o contra les dones? Crea a més diferències econòmiques entre homes i dones encara que tinguen la mateixa formació? Clar que sí. Tot afecta.
I què em dieu del llenguatge en què parlem dia a dia? Hi ha sexisme també al llenguatge? Clar que sí, hi ha construccions lingüístiques que inclouen a l’home i a la dona i altres que només a l’home, però en el segon cas, només en el context que segueix la construcció de l’oració, les xiquetes que no neixen home, entenen que en aquest cas no se’ls està incloent en la conversa, i això passa dia a dia de forma totalment inconscient (Izquierdo, 1998).
I què podem fer al respecte? Siguem homes o allò secundari, les dones, podem fer molt. Podem construir un món en el qual el “sostre de vidre” no existisca, en el que les dones puguen aspirar a la mateixa jerarquia laboral que els homes, però, què implicaria això? Doncs una necessària discriminació positiva en la qual a primera instància les dones tinguèren beneficis socials, econòmics, en el sentit de més retribucions per la reproducció o baixa de maternitat, i jurídics a l’hora de crear lleis realment en beneficis per a dones i no tant lleis demagògiques que només queden boniques a la televisió i que després a la pràctica no s’apliquen o necessitem que la dona estiga morta per pensar que hi havia un maltracte. Necessitem combatre això que ara diuen, vivim en un món de homes i per a homes. Com ho fem? Dia a dia en petites conductes, organitzant-nos, lluïtant i rebutjant allò que ens pareix injust, I quí ho podem fer? Tots, cada dia, cada hora, cada segon, sempre.
“Se trata de armar cada mente en el combate vital para la lucidez” (Morin, 1999)

Andrea Rubio, Llicenciada en Psicologia.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Universitat Jaume I de Castelló.

Referències Bibliogràfiques
AMOROSO MIRANDA, M.I. (2003) Malabaristas de la vida: muejres, tiempos y trabajos. Ed. Icaria. Barcelona.
COMAS, D. (1995) Trabajo Género y cultura. La construcción de desigualdades entres hombres y mujeres. Ed. Icaria. Barcelona
IZQUIERDO, M.J. (1998) El malestar de la desigualdad. Cátedra. Colección Feminismos. Madrid.
MOLAS, M.D. (2007) Volencia Deliberada: Las raíces de la violencia patriarcal. Ed. Icaria. Barcelona.

dilluns, 15 de novembre del 2010

19N: Concert i begudes de la terra al Casal Popular de Castelló


Concert + Punxadiscos + Begudes de la terra = Festa al Casal Popular de Castelló!
Casal Popular de Castelló
22:00h - Casal Popular de Castelló
Carrer d'Amunt, 167
Castelló de la Plana

Setmana de Lluita

Des del SEPC de la Universitat Jaume I continuem treballant contra el procés de Bolonya. Hem organitzat del 15 al 19 de novembre la Setmana de Lluita amb l’objectiu de comunicar a tota la comunitat universitària el retrocessos que comporta la implantació d’aquest sistema.



En només dos anys d’aplicació de l’EEES a les universitats dels Països Catalans les conseqüències comencen a ser ben visibles. Com denunciàvem, el cost de la reforma s’ha carregat sobre els estudiants mentre es reduïa el finançament públic entre un 8 i un 5%. Ens han apujat el preu de les carreres entre un 10 i un 25% i ens han reduït les hores lectives i la docència en català. La mobilitat que ens havien venut topa amb la retallada de beques Erasmus. Tot això mentre s’aprofita l’excusa de la crisi econòmica per impulsar retallades, ja siga despedint treballadors del PAS, reduint la plantilla del PDI, desregulant progressivament els contractes o privatitzant cada cop més els serveis. Trobareu més informació al respecte en el llibret "Estratègia Universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat"

divendres, 15 d’octubre del 2010

Activitats per la Setmana de Benvinguda

Activitats del SEPC per la Setmana de Benvinguda a la Universitat Jaume I (UJI)

El nucli del SEPC de la Universitat Jaume I (UJI) a organitzat tot un seguit d'activitats del 18 fins al 21 d'octubre del 2010 amb el motiu de la setmana de benvinguda de la mateixa. A continuació us detallem els diferents actes:

Dilluns 18:
-Assemblea oberta (13:00h - Gespa de la biblioteca)

Dimarts 19:
-Mosta de cultura popular i begudes de la terra (12:00h – Àgora)
-Música en català amb Jordi Montañez (19:00h – Rebedor d'humanes)

Dimecres 20:
-Passi de vídeo “Narcos, la Ruta de la Impunidad” (12:00h – Sala de Graus de Jurídiques)
-Presentació del llibre “Històries del Paradís” a càrrec de Xavi Sarrià (18:00h – Sala de Graus de Jurídiques)

Del dilluns 18 al dijous 21 ens trobaràs a la fira d'associacions! (Àgora)




Crònica de la xerrada "Evolució històrica del conflicte a Irlanda"

El passat Dijous 7 d'Octubre es va realitzar a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana una xerrada en la qual Kevin O'Hara, Secretari del Sinn Féin, va parlar sobre els inicis del conflicte a Irlanda així com de l'evolució històrica fins els acords de Divendres Sant. Durant aquesta explicació O'hara va remarcar la importància del diàleg per solucionar qualsevol conflicte arreu del món i es va mostrar sorprès per la incapacitat del govern espanyol de reconèixer l'existència de conflictes polítics dins del marc estatal, així com per la negativa a la negociació que en opinió del propi O'Hara "impossibiliten la superació tant del conflicte basc com el que pateix diàriament el poble Català i són una demostració clara d'imperialisme."

Una vegada acabada l'explicació del nostre ponent es va obrir un torn de preguntes on els assistents, prop d'una cinquantena, van mostrar el seu interès pel tema amb nombroses preguntes que van enriquir el contingut de la xerrada.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Xerrada: "Evolució històrica del conflicte a Irlanda"

Ponent: Kevin O'hara, membre del Sinn Féin

Dijous 7 d'Octubre de 2010, 18 h
Sala Arcadi Sanz, Facultat de Jurídiques FCJE
Universitat Jaume I
Castelló de la Plana

Irlanda del Nord és un dels pobles europeus que s'ha caracteritzat per mantindre una lluita ferma i constant vers l'ocupant, és per això que des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans considerem el poble irlandès com un poble germà que, com nosaltres, viu diariament sota el setge d'un estat imperialista que li nega el dret a decidir.
Per entendre millor la història d'una lluita que dura ja més de vuit segles, així com els reptes futurs d'aquest poble són els motius pels quals portem a la nostra universitat al Sinn Féin: un dels referents polítics d'alliberament nacional irlandès.


dimarts, 28 de setembre del 2010

Manifestació per la Vaga General

El SEPC de la Universitat Jaume I (UJI) participarà a la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR) per a desenvolupar una completa jornada de vaga el dia 29 de setembre. De fet, fa setmanes que s'estan fent parades informatives pels carrers de Castelló de la Plana amb l'objectiu de fer saber a la població els motius pels quals mobilitzar-se per a la propera convocatòria.

Dimecres 29 setembre 2010
19:00 “la Farola” plaça de la Independència
Castelló de la Plana

La Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR) ha convocat una manifestació alternativa a la dels sindicats reformistes per al dimecres 29 de setembre a les 19:00h a la Farola (plaça de la Independència). El recorregut serà Farola – Olivera (avinguda Jaume I).

Som conscients de que la vaga general (per si mateixa) no serà la solució als nostres problemes. L'entenem com una oportunitat que permet començar amb tot un cicle de mobilitzacions socials. Es per això que des de Castelló de la Plana hem decidit treballar de forma unitària i sostinguda mitjançant el projecte de la CRTR.

29-09-2010 Castelló vaga general CRTR

dimecres, 19 de maig del 2010

Seguirem oposant-nos al Procés de Bolonya (EEES)

Seguirem oposant-nos al Procés de Bolonya (EEES):

Si observem la classificació fonamental de les universitats, ens trobem amb universitats públiques i privades. I si ens fixem en les polítiques dirigides a l'ensenyament es divideixen, a grans trets, en polítiques per a la privatització i polítiques contra ella.

Des dels inicis del Procés de Bolonya, des del SEPC ens hem oposat. Ho vam fer amb la LOU (Llei Orgànica d'Universitats), llei que va fer el govern del Partido Popular, per a adaptar l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) a l'Estat espanyol, i a la qual es van oposar radicalment el PSOE i els seus grups afins a la universitat. En canvi amb el govern del PSOE, es va aprovar la LOMLOU (Llei Orgànica que Modifica la LOU), amb aquesta nova llei, que a trets generals era equivalent a la anterior, ja que se seguia buscant la mercantilització de l'ensenyament, va tindre un gran suport dels grups afins al PSOE dintre de la universitat.

Després d'aquest fet ens hem continuat oposant a tota la normativa que desenvolupava la LOMLOU, tant a nivell estatal com autonòmic, així com als reglaments de l'UJI, favorables a la implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Hem sigut i som la única associació que es presenta a les eleccions oposant-nos a aquest procés de mercantilització.

Els que donen suport a la reforma diuen que hi ha que apropar la universitat a la societat, ells que parlen amb eufemismes diuen?entrada de capital privat a la universitat?, nosaltres que parlem clar, en diem privatització.

Exemples d'aquesta mercantilització són: professors de Dret Penal i Mercantil treballant per a Marina d'Or;desaparició d'assignatures d'història en els estudis de Magisteri per no resultar rentables?; la
Fundació Universitat Empresa que s'ocupa de facilitar a les empreses trobar treballadors precaris amb l'excusa de les pràctiques.

Un dels punts de l'EEES és la competència entre les universitats.Això s'està portant a terme per mitjà del Campus d'Excel·lència, títol que crea universitats de primer, segon i tercer nivell, per exemple, el mateix grau a l'UJI i a la Universitat Pompeu Fabra no té el mateix prestigi, ja que la UPF té el Campus d'Excel·lència .

Com aquests exemples ens podem trobar molts més, i més ens trobarem amb el temps, sobretot quan arriben els efectes de la Estrategia 2015, encarregada de desenvolupar el tema més espinós de l'EEES, el finançament de les universitats.


Sempre hem lluitat per una universitat pública i de qualitat, i continuarem fent-ho amb la teva ajuda.

Comunicat arran del debat entre associacions estudiantils

Comunicat arran del debat entre associacions estudiantils:

El dia 17 de maig hem sigut testimonis d'una demostració de dèficit democràtic a la nostra universitat, per part de la resta de col·lectius estudiantils, quan se'ns ha impedit participar, per segona vegada en menys d'una setmana en un debat radiofònic.

Des de les diferents candidatures s'ha informat a la comunitat universitària de que la nostra organització s'ha negat a participar en els dos debats, un organitzat per la cadena Ser i l'altre realitzat a l'UJI, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans volem desmentir aquest fet i fer públic que en cap moment se'ns ha informat
de la realització dels esmentats debats en el que considerem un clar cas de repressió mediàtica i censura ideològica.

És curiós, doncs, que aquells sectors que s'omplen la boca parlant de democràcia siguen els mateixos que es dediquen a desprestigiar la nostra imatge davant tota la comunitat universitària a base de mentides i impedint-nos poder fer públiques les nostres reivindicacions.

La pregunta que cal fer-se ara és: per què utilitzen gran part dels seus esforços en impedir que es sentiga la nostra veu? La resposta és ben senzilla, i és que som la vertadera alternativa davant de candidatures que, tot i que intenten diferenciar-se, tenen més coses en comú de les que ens volen fer creure.

Contra la censura ideològica, per la llibertat d'expressió i per una universitat vertaderament democràtica seguirem ferms en la nostra lluita.

dissabte, 8 de maig del 2010

Eleccions

El 20 de Maig son eleccions al Consell d’Estudiants i el SEPC com a referent estudiantil volem bastir una alternativa real per damunt dels valors de mercat. Per això veiem que davant de les organitzacions possibilistes que existeixen en la universitat, que el que fan és fer-li el joc als interessos privatitzadors o simplement utilitzar els seus càrrecs com una eina de promoció política i personal. Per això apostem per una universitat Pública, Popular, de Qualitat, Antipatriarcal i en Català. Per aixó sempre ens voras fent actes independentment de si venen eleccions o la setmana de benvinguda, per això NO IMPORTA QUI SOM, SINÓ EL QUE FEM.

PROGRAMA ELECTORAL

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és l'organització estudiantil de l’esquerra independentista, nascuda arran de la fusió de les organitzacions estudiantils Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC). Es treballa amb voluntat d’esdevenir l’eina de Cartell Eleccions 2010tots els estudiants dels Països Catalans per la seua autoorganització, formació i presa de consciència en la defensa dels nostres drets com a estudiants i persones.

Quant a l’organització, les pròpies estructures internes es basen en l’assemblearisme, el control democràtic i la plena participació. S’aposta per una tasca sindical i associativa des de la realitat més propera: els centres d'ensenyament. Es rebutja la burocratització d'algunes organitzacions estudiantils i el control que pretenen exercir organitzacions polítiques i corporacions sindicals de treballadors sobre el moviment estudiantil.

Els Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, té presència a tots els Països Catalans i és fruit de l'experiència de més de 25 anys d'associacionisme estudiantil independentista. Per tant, està present a qualsevol de les universitats públiques dels Països Catalans i a més d'un centenar de centres de secundària, essent així l’organització estudiantil més nombrosa d’Europa.

Es treballa per la construcció d'un marc educatiu pels Països Catalans, des d'una òptica d'esquerres. Amb aquesta finalitat, es dota de metodologies de treball per tal d'avançar en la transformació dels centres educatius, basant-se en cinc grans eixos de reivindicació: l'ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat.

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. PÚBLIC: volem un ensenyament que garantisca la igualtat d'oportunitats real per a totes i tots, que ens permeta accedir al coneixement sense traves acadèmiques, burocràtiques ni econòmiques. Entenem que l'ensenyament públic ha de ser d'accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l'administració pública sense concessions ni intromissions de capital privat.

  • Targeta de BUS estudiantil. Han de tindre dret a la targeta molt més econòmica tota la comunitat estudiantil, podent gaudir de ella des d’estudiants d’institut fins a persones d’edat avançada com es fa a la majoria de països europeus.
  • Augmentar el nombre de Bicicas i l’horari. El dèficit dificulta el seu ús, quan hauria de ser el transport més recolzat per les autoritats pel seu cost zero per al usuari i el respecte al medi ambient.
  • Descompte de tren amb el carnet d’estudiant. L’únic descompte és mitjançant un carnet bancari i no amb el carnet d’estudiant, fet deplorable venint d’un servei públic quan moltes empreses privades ofereixen preus especials per a estudiants com per exemple en cinemes o camps de futbol.
  • Gratuïtat de la primera matrícula. Essent l’educació un dret fonamental aquesta hauria de ser gratuïta a tots els nivells, almenys en el que respecta a la primera matriculació de cada assignatura. A més a més cal tenir en compte que les beques no sempre arriben a totes les capes de la societat i el seu mal repartiment no assegura l’accés als estudis superiors en igualtat de condicions.
  • Millors preus a les cantines i major nombre de microones. Els preus imposats a les cantines a part de ser abusius no es corresponen amb la qualitat proporcionada. Per això, cal controlar el preus i evitar el monopoli de l’empresa que les controla per a contribuir a una major competència. També és necessària la disponibilitat diària d’un menú vegà i/o vegetarià: per la seua demanda i com a forma de respecte cap als animals.
  • Eliminació de les barreres arquitectòniques que encara romanen a la Universitat, com la innacessibilitat a les aixetes i al sabó per als minusvàlids amb cadira de rodes.
  • És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. Gratuïtat del paranimf per a tota la comunitat universitària. Aquest edifici fou creat amb l’objectiu d’oferir als i les universitàries un espai de qualitat on realitzar espectacles i actes diversos, però tot allò que abans es feia de forma gratuïta ara es fa pagant.
  • Possibilitar l'accés a la universitat els diumenges a tothom. Actualment no es deixa entrar els diumenges, a no ser que portes carnet universitari, això perjudica, per exemple als estudiants no universitaris i als estudiants de selectivitat, ja que aquest dia no obri cap biblioteca de la ciutat.
  • Avisar amb antelació d’impagament de la matrícula per a poder prendre mesures amb antelació. Avui dia si no s’efectua el pagament de la matrícula en el seu moment avisen per carta a principis del segon semestre, però només et deixen 10 dies laborals. Aquest fet pot suposar un greu desequilibri en l’economia familiar, doncs desemborsar entre 500 i 1000 euros pot ser catastròfic. En cas que el pagament no s’efectue serà tancat l’expedient de l’alumne amb la seua conseqüent expulsió. Es pot donar el fet que una alumna domicilie el seu pagament pensant que té fons suficients per a sufragar la matrícula, a pesar de que aquestos no ho són la UJI no informa fins al segon semestre, si en els següents 10 dies no aconsegueix reunir els diners serà expulsada.
  • Víctimes d’accident laboral. Volem que es faça extensiva l’exempció del pagament de taxes als afectats per accident laboral i al seus familiars directes.

POPULAR: Defensem i treballem per un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que s'allunye de la rigidesa tradicional, i que vaja encaminat a fomentar l'esperit crític.

  • Pisos solidaris. Exigir un augment de places per als estudiants universitaris, major difusió, una relació bidireccional amb el Barri de Sant Llorenç i la extensió del programa a altres barris.
  • Habitatges gratuïts a canvi de serveis socials. És necessària la creació d’un programa on s’oferisca habitatges als estudiants en què la contraprestació siguen treballs d’àmbit social, com l’atenció a persones majors, minusvàlides, etc.
  • És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. Donar prioritats a les cooperatives d’estudiants que vulguen assolir les competències en serveis com reprografia o cantines.
  • Trinquet per a jugar a pilota valenciana en totes les seues modalitats.

CATALÀ: treballem per un ensenyament català, entenem que cada poble, per afrontar els propis reptes socials, culturals i econòmics té el dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. Lluitem per un marc educatiu dels Països Catalans i volem un ensenyament català tant en llengua com en continguts. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament.

  • Universitat en valencià. En les dades que presenta cada any el Servei de Llengües i Terminologia en el curs 09/10 només el 21’16% dels crèdits totals de la UJI són donats en valencià, quan la demanda és del 50’21%. Això vulnera el dret lingüístic i com a tal exigim la opció, en totes les titulacions, de poder estudiar plenament en valencià, tant per part de la docència com de la bibliografia.
  • Titulació de Filologia Catalana. Castelló és la única província del País Valencià sense aquesta titulació, això suposa que hi ha una distància de 258 km. (des de València a Tarragona) sense la disponibilitat educativa en qüestió.

ANTIPATRIARCAL: reivindiquem el paper de l'ensenyament per avançar en la normalització de les diferents opcions sexuals.

  • Lluitem per assolir la igualtat de sexes.
  • Apostem per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenem que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica.

DE QUALITAT: exigim un model educatiu que no mesure la qualitat educativa exclusivament per la seua eficiència, sinó que incloga criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Entenem que l'estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement o client, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, defugint dogmatismes. Treballem per assolir la laïcitat.

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge.

  • Fomentar la creació d’intercanvi de coneixement entre l’alumnat universitari. Alumnes als quals se’ls dona bé una assignatura puguen donar classes a companyes i companys que no i que sigue convalidable per crèdits de lliure configuració como ocorre en altres universitats i per a tot l’alumnat, no només per als Eramus i majors de 25 anys com en la actualitat.
  • Publicació de notes a Internet. Que totes les notes siguen penjades obligatòriament al web de la Universitat, a més dels seus actuals espais, per a tenir la informació amb major rapidesa i des de qualsevol lloc. Cal tindre en compte que molts estudiants viuen fora de Castelló de la Plana i això dificulta la seua obtenció d’informació.
  • Ús d’energies renovables. Actualment existeixen alternatives per a l’autosuficiència energètica mitjançant l’ús d’energies renovables, la Universitat com a institució pública ha de recolzar la seua aplicació i utilització.
  • Major nombre d’impressores Al servei de reprografia de cada facultat existeix la possibilitat d’enviar els arxius des de les diferents sales d’ordinadors, per tal d’imprimir-ho gratuïtament amb les quatre-cents crèdits d’impressió que facilita la universitat a començament de curs, ara bé, actualment només existeix una màquina habilitada per a aquesta tasca, cosa que provoca col·lapses en l’esmentada màquina, així com cues d’espera excessivament llargues, és per això que demanem que s’habilite , almenys, una màquina addicional per tal de reduir el temps d’espera de l’alumnat.

CONTRA BOLONYA: ens oposem completament a l’aplicació de l’EEES al significar un pas enrere en l’educació pública que suposarà un augment del preu dels crèdits, la privatització parcial de la universitat amb l’entrada de l’empresa, l’oferiment de beques-préstec arraconant les beques actuals a fons perdut, eliminació de carreres, etc.

Activitats en commemoració d’Al-Nakba

Des de Castelló per Palestina us comuniquem que hem organitzat un conjunt d'activitats per la commemoració del 62 aniversari de Al Nakba ("la catàstrofe" per al poble palestí).


Al llarg de la setmana vinent es podrà visitar una exposició fotogràfica, i es durà a terme un seminari informatiu al voltant de la situació actual, un videofòrum i una concentració.
Podeu consultar calendari i horari al cartell adjunt.

Les activitats que es realitzen a la Universitat Jaume I col·labora el SEPC.

diumenge, 28 de febrer del 2010

VII Jornades Contra la Hipocresia Política

Ja s’aproxima Març i com fa ja 7 anysl nucli del SEPC de la Universitat Jaume I em preparat unes Jornades, que des de l’any passat son convalidables per un credit de lliure configuració, que parlaran sobre diferent temàtica alrededor de les diferents injusticies que ens rodejen tant de l’àmbit dels Països Catalans com d’altres problemes que ocurreixen al món.

El programa serà el següent:

  • Dimarts 16 a la Sala Arcadi Sanz de la FCJE a les 16h tenim les xerrades Una Alternativa a les finançes actuals: Oikocredit i després la xerrada El Camí dels PPCC: Conèixer la terra per estimar-la que començarà a les 18h.
  • Dimecres 17 a la Sala de Graus de la FCJE tenim les xerrades: Cremar fotos del rei, vandalisme o llibertat d’expressió?que començarà a les 16h i després la xerrada Crisi i Sindicalisme Revolucionari que començara a les 18h
  • Dimarts 23 a la Sala Arcadi Sanz de la FCJE tenim les xerrades Destrucció del territori: PHN i Projecte Castor que començarà a les 16h i després la xerrada Normes del 32 que començara a les 18h
  • Dimarts 24 a la Sala Arcadi Sanz de la FCJE tenim les xerrades CENNUC: El consum ecólogic és possible que començarà a les 16h i després Videoforum: donant veu als animals no humans que començarà a les 18h
  • Dimecres 25 a la Sala Arcadi Sanz de la FCJE tenim les xerrades Que passa a Grècia? que començarà a les 16h i després la xerrada Situació política i social a Euskal Herria que començarà a les 18h

Per apuntar-se a les jornades cal que envieu les vostres dades (nom, cognoms,dni i correu electònic) a uji@sepc.cat.

Cartell Jornades_INTERNET(2)

divendres, 19 de febrer del 2010

Jornada d'Homenatge a Ovidi Montllor

Des del nucli de SEPC de la Universitat Jaume I estem preparant una jornada d'homenatge a Ovidi Montllor, per a qui no ho sapiga és tracta d'un dels artistes més compromesos dels Països Catalans, i per aixó commemorem el 15 aniversari de la seua mort.

Els actes seran els següents:

  • Exposició al Hall d'Humanes des de l'1 de Març fins al 5 de Març
  • 1 de Març: Vídeo projecció del Documental: Crónica d'un artista a l'aula ha1209 a les 18h
  • 2 de Març: Video projecció de la pel·licula Con el culo al aire a l'aula ha1012 a les 18h
  • 3 de Març: Video projecció de la pel·lícula El Pico a l'aula ha0106 a les 18h
  • 4 de Març: Concert de Cesk Freixas al Hall d'Humanes a les 19h
Cartell Homenatge Ovidi Montllor '10_2

diumenge, 17 de gener del 2010

Crónica de la cercavila en commemoració de la crema de Vila-real

Avui, 16 de gener s'ha portat a terme a Vila-real la cercavila commemorativa de la crema de la ciutat a mans de l’exercit borbònic en la Guerra de Successió.

La convocatòria, que es ve desenvolupant any rere any, compta cada cop amb més participants que recorden el crit de: “Socarrats però no vençuts!

Vila-real, la Plana Baixa - PAÏSOS CATALANSLa cercavila reivindicativa ha començat a les 12:00 de la cantonada del carrer Major amb Pere III a Vila-real, ha recorregut els carrers del centre per acabar en la Torremoxa, l’últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real.
Després a les 14:00 s'ha fet un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.

El poble de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa, va eixir al carrer per defensar la terra al 1706. Un poble desarmat sense cap tipus d’exercit que els recolzara que va sofrir un càstig exemplar, va ser passada pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar la vila, al igual que Xàtiva, en un intent d’atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l’ocupació espanyola.

dijous, 7 de gener del 2010

1706: Tenim memória, no oblidem

Des de l'Esquerra Independentista de la Plana, que està formada per les assemblees de Maulets, Endavant, COS, el SEPC i l'AJPB-CAJEI; estem preparant uns actes per commemorar la crema de Vila-real a mans de l'exercit borbònic en la guerra de successió. El poble de Vila-real va sortir al carrer per defensar la terra, un poble desarmat sense cap tipus d'exercit que els recolzara i va sofrir un càstic exemplar va ser passades pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar al igual que Xàtiva en un intent d'atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l'ocupació espanyola.

Els actes que estem preparant per al dia 16 de Gener son una cercavila reivindicativa que eixirà a les 12:00 de la cantonada del carrer major amb Pere III a Vila-real, que recorerà els carrers del centre per acabar en la Torremoxa l'últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real. Després sobre les 14:00 es farà un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.

Manifest:


1706: TENIM MEMÒRIA, NO OBLIDEM


Un any més, amb l’arribada del 12 de gener, l’Esquerra Independentista de la Plana eix als carrers de Vila-real per a retre homenatge als nostres avantpassats que l’any 1706, al crit de "ni Espanya ni França, sinó visca la terra i muyra malgovern", van defensar la vila (i, amb ella, les llibertats nacionals i populars).
El 12 de gener de 1706 representa, tot i el tràgic desenllaç d’aquella jornada, una de les pàgines més brillants de la història de Vila-real; i les vila-realenques d’avui dia podem estar ben orgulloses de la gesta dels nostres avis, els quals únicament van poder ser derrotats mitjançant la més miserable de les traïcions…
Repassem un poc la història: el Conde de las Torres, un altre "dimoni emplomat" i "incendiari malabava", volia fer-se perdonar antigues vel·leitats austriacistes i va suposar que les convulsions creades per la revolta antisenyorial dels maulets li facilitarien guanyar el Regne de València per a la causa borbònica; però, veient que els únics resultats de la seua ràtzia eren sengles fracassos a Peníscola i Sant Mateu, i adonant-se’n del perill que corria la seua reputació, necessitava urgentment un triomf fàcil i va elegir com a víctima de la seua venjança el nostre poble (que es trobava indefens, sense guarnició militar i sense més protecció que la fèrria voluntat de resistència exhibida pels seus habitants). Això no obstant, després de tot un dia d’incessant combat, en el qual ancians i dones es van batre amb el mateix coratge i efectivitat que els joves miquelets, l’exèrcit castellà –a pesar de gaudir d’una aclaparadora superioritat– només va poder doblegar l’acarnissada defensa dels vilatans valent-se d’un deshonrós ardit: pretextant raons humanitàries (que els seus ferits pogueren rebre millor atenció mèdica) va aconseguir que li obrírem les portes de la vila i –ai!– va desencadenar un espantós carnatge… Més de 300 morts i uns 200 presoners (és a dir, una quarta part del cens de l’època), a més de l’"universal incendi", provocat de forma absolutament gratuïta quan ja havien acabat la batalla i el saqueig, és el balanç d’aquella trista acció, que havia de servir de "general escarmiento" per a tot el país: després d’"el desgraciat cas de Vila-real" totes les viles austriacistes ja sabien què podien esperar del Borbó.
No es tracta de remoure fantasmes del passat, ni de contar "batalletes" que ja no li interessen gairebé a ningú; però, si recordem massacres com aquesta, no ho fem mai des de l’òptica del nacionalisme burgés romanticista, sinó perquè estem en deute amb els nostres avantpassats (si no, tot el seu sacrifici perquè visquem en una terra lliure no haurà valgut per a res) i veiem com es vol amagar en la fossa comú de l’oblit tota la nostra història que ens recorda que som una nació diferenciada d’Espanya i França De fet, des de les institucions locals s’intenta silenciar tot aquest passat, tal com ho demostra l’ajuntament de Vila-real, que no li ha fet mai el merescut homenatge a la gent del poble que va sofrir els abusos de les hordes borbòniques.
Si pensem en els ideals pels quals va lluitar la gent que avui homenatgem, està clar que tenien un fort component nacional; però no s’ha d’oblidar que la seua lluita també era per l’emancipació de les classes populars. Així, si ens fixem en el context actual, ens trobem que aquests són mals temps per a les classes populars dels Països Catalans: la famosa crisi del capitalisme, que deixa en latur tantíssima gent dels nostres pobles, on moltes famílies treballadores estan patint penúries, mentre que els rics de sempre ara demanen repartir les pèrdues de les seues empreses (i en canvi, quan eren temps de bonança econòmica, privatitzaven els beneficis); de fet, s’estan donant facilitats als empresaris perquè precaritzen encara més la situació del poble treballador mitjançant els ERO que s’apliquen a la majoria de fàbriques de la nostra comarca com en el cas emblemàtic d'Azuvi– i les mesures que es donen des de les institucions per a superar aquesta crisi son simplement "pedaços" per a evitar els conflictes socials:estem parlant d’un "Plan E" que destina diners a fer obres públiques innecessàries (i sempre contractant grans empreses, sense tenir en compte els aturats del poble), quan aquests diners podien anar destinats a cobrir les necessitats culturals dels pobles (per exemple, l’estancada l’obra de la biblioteca municipal de Vila-real) i a oferir uns serveis públics de qualitat.
Sabent qui som i d’on venim ens resultarà més fàcil estar a l’altura dels reptes que ens puga plantejar el futur i, així, arribar als nostres objectius d’Independència i Socialisme: Vila-real: socarrada, però no vençuda! 304 anys després continuem lluitant per la llibertat!!


Dissabte 16 de gener, a les 12 hores, concentració davant la placa d’"homenatge als defensors de la vila" que hi ha al C/ Major Sant Jaume, cantonada amb el C/ Pere III




Crónica del 77é aniversari de les Normes del 32


Com cada any, aquest desembre l’Esquerra Independentista de la Plana (constituïda per les assemblees comarcals de l’AJPB-CAJEI, Maulets, el SEPC, Endavant-OSAN i la COS), amb la col•laboració del Casal Popular de Castelló, ha eixit al carrer a commemorar l’aniversari de la signatura a la nostra ciutat de les Normes Ortogràfiques de 1932 (per les quals el País Valencià se sumava al consens lingüístic propiciat per les reformes de l’IEC, i s’assumia de forma inequívoca la unitat de la llengua catalana).


El dissabte 19, a les 7 del vespre, unes 200 persones sortíem de la Plaça de la Independència ("La Farola") darrere d’una pancarta amb el lema "Per la nostra història i la nostra cultura, parlem en català!" i, en una cercavila reivindicativa, vam recórrer els principals carrers del centre de la nostra capital comarcal. La marxa va transcórrer tranquil•lament i festiva, constantment animada pel tradicional acompanyament de la música popular d’un nombrós grup de dolçainers i tabaleters. Molta gent, en veure’ns, s’unia a la comitiva, mentre que altres, encuriosits pel sarau, preguntaven pel significat de la manifestació; tan sols uns pocs feixistes ens van increpar amb paraules despectives cap a la nostra llengua, fent així ostentació del seu tarannà intolerant i de la seua incultura. Durant la marxa, es van poder sentir múltiples consignes sobre la unitat de la llengua, recordatoris als polítics de torn sobre els nostres sentiments nacional i de classe, la reivindicació de la nostra cultura, que –evidentment– no és la que ells ens volen imposar.

En arribar al Carrer Cavallers, davant de la Casa Matutano, on fa 77 anys es van signar les normes, un company va procedir a la lectura del manifest. A continuació, va tenir lloc una –breu, però emocionant– exhibició de Cant d’Estil, en la que un gran cantador de la terra, acompanyat d’una magnífica versadora, va delectar el públic assistent amb unes albades sobre la unitat lingüística i nacional, amb uns versos sobre la repressió que pateix la nostra llengua i l’obligació que tenim de mantenir-la viva, utilitzant-la en tots els àmbits. La concentració va acabar punys enlaire, amb els sons de la Muixeranga; i d’allí ens vam desplaçar fins a la immediata Plaça de les Aules, on la colla dels Dimonis de Campanar (vinguts des de València, per a acompanyar-nos en aquesta jornada festiva i reivindicativa) ens va fer un espectacular correfoc, on la gent, a més de gaudir de l’espectacle del foc, es va
implicar en aquesta tradició tan nostra.

Un cop finalitzats els actes més reivindicatius, vam assaborir la vessant lúdica al Casal Popular de Castelló, on més de 150 persones vam degustar un bon sopar vegetarià i, per acabar la nit, vam gaudir d’un
concert en català amb el "hip hop" del grup El Blüe (de Nules) i la cançó d’autor de l’amic Josep Lluís Notari (de Vilavella), tot acompanyat de l’inevitable assortiment de begudes de la terra.

Des de l’Esquerra Independentista de la Plana volem agrair la seua participació a totes les persones que ens van acompanyar, ja que entre totes hem aconseguit un cop més traure al carrer un fet cabdal de la nostra història recent, importantíssim per a la nostra llengua i cultura, tot i que des de les institucions i la majoria de mitjans de
comunicació intenten mantenir en l’oblit aquesta data que consagra científicament i de manera oficial la unitat de la llengua.

Prèviament, el dijous 17 i el divendres 18, als IES "Penyagolosa" de Castelló i "Honori Garcia" de la Vall d’Uixó –respectivament– els companys del SEPC havien organitzat (amb gran èxit d’assistència i amb
el recolçament del professorat dels centres) sengles xerrades del sociolingüista Vicent Pitarch sobre la importància i transcendència de les Normes de Castelló.

dilluns, 4 de gener del 2010