dilluns, 30 de desembre del 2013

Posicionament del SEPC davant el conflicte amb les beques MEC

Durant aquestes vacances de Nadal, les estudiants del Països Catalans, així com de la resta de l’Estat Espanyol, han tornat a ser víctimes de les trampes del Ministeri espanyol d’Eduació, Cultura i Esports.
El dia 21 de desembre, quan començaven les vacances de Nadal i per tant les universitats -així com les secretaries o serveis d’informació d’aquestes- restaven tancades, milers d’estudiants van rebre una notificació en què se’ls informava que la quantitat de diners adjudicats per la beca del Ministeri d’Eduació (beca MEC) era de 0€, al denegar-se la quantia fixa per residència fora del domicili familiar (quan ja se’ls havia concedit la beca). En el correu no sortia el motiu pel qual la quantia de la beca era de 0 euros.

Moltes de les estudiants que es troben en aquesta situació han manifestat la seva sorpresa davant d’aquest fet i han denunciat unconjunt d’irregularitats en el procés d’adjudicació d’aquestes beques. Ens trobem, entre d’altres casos, amb estudiants que ja havien rebut la beca anys anteriors i que la seva situació econòmica no ha millorat des d’aleshores, estudiants a qui se’ls ha dit que no reben la beca per canviar-se d’estudis mentre segueixen cursant la mateixa carrera que l’any antrior, estudiants a qui se’ls hi ha atribuït patrimoni que no tenen per poder-los denegar la beca, o l’atribució de sous i rendes que no corresponen amb la realitat, etc.

Cal tenir en compte, també, que el termini per fer al·legacions al respecte són 15 dies naturals. Aquests 15 dies corresponen al temps en què les unitats de beques i altres serveis de les universitats estan tancats durant les vacances. Només es poden fer les al·legacions mitjançant correu certificat, que no és segur que arribi abans dels 15 dies naturals, entenent que durant aquestes festes els dies hàbils són pocs, i que les unitats de beques no obriran fins el dia 7 de gener.

Davant d’aquesta situació caòtica i desastrosa, les declaracions són incertes i desesperançadores, ja que des del Ministeri s’afirma que “s’han explorat totes les sol·licituds i aquelles que estan arribant amb quantia 0 euros en l’ajuda fixa de residència no reuneixen els requisits que exigeix el Ministeri”, mentre podem veure com les estudiants asseguren complir els requisits acadèmics i econòmics -cada cop més estrictes- marcats pel Ministeri espanyol.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim explicacions al Ministeri d’Eduació per tal que aclareixi la situació. També demanem que s’aboni la quantitat completa de les beques que s’havien adjudicat. Entenem que aquest és un nou atac, com els que contínuament estem vivint, contra totes aquelles estudiants amb una situació econòmica més complicada. Un cop més veiem com creix la voluntat d’impedir l’accés a la universitat de les més desafavorides, dissenyant polítiques i traves burocràtiques que segreguen, dia a dia, les classes populars, i les deixen fora del sistema universitari. 

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
28 de desembre de 2013

dijous, 26 de desembre del 2013

[Resum] Anàlisi i posicionaments del SEPC davant la proposta de data i pregunta del referèndum d’autodeterminació de la CAC

[Aquesta entrada és un resum de l'anàlisi complet de l'escenari que s'obre amb la proposta de data i pregunta del referèndum d'autodeterminació de la CAC que podeu trobar AQUÍ].
El  Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, com un dels tants agents en lluita per la plena sobirania i llibertat política, social i de gènere del nostre País, en primer lloc, entenem que l’escenari en el qual ens col·loca l’anunci de la proposta de data i pregunta del referèndum d’autodeterminació de la Comunitat Autònoma de Catalunya és únic i excepcional, i per tant, no podem  restar passives ni callades en aquest procés de ruptura democràtica, d’autoafirmació del poble català com a subjecte polític propi i de confrontació amb l’Estat espanyol i les elits autonòmiques. 

La mobilització popular com a motor de la ruptura democràtica

  •  Ha sigut el poble organitzat el què ha forçat el procés de confrontació amb l’Estat espanyol.
  • El garant de l’avenç d’aquest procés ha estat la mobilització i l’organització popular.
  • Considerem que el procés sobiranista és la forma en la que les classes populars de la Comunitat Autònoma de Catalunya estan construïnt la batalla pel canvi social, polític i econòmic.

L’anunci del referèndum. Avenços, incerteses i contradiccions

  •  La proposta de data i pregunta obre un escenari de confrontació històric amb l’Estat espanyol.
  • Aquest moment que vivim és resultat de la mobilització popular. En cap cas neix d’una voluntat política dels partits que intenten liderar el procés que viu la CAC: CiU i, en menor mesura, ERC.
  • El mecanisme de doble-pregunta no respon a la demanda d’una única pregunta amb resposta binària per part de la societat civil organitzada.
  • La doble-pregunta obre la porta a múltiples interpretacions. Genera incertesa i inestabilitat.
  • La CAC conforma una part d’un tot com és el territori dels Països Catalans, i per tant, el camí es l’alliberament sencer del nostre territori.

La possible prohibició del referèndum 

  • Les probabilitats que l’Estat espanyol permeti la realització del referèndum són escasses.
  • La via que ha reclamat el poble català organitzat és el referèndum. Cal lluitar per la realització del referèndum abans d’optar d’entrada per altres vies
  • Els interessos partitocràtics comencen a aflorar i això s’aguditzarà a mesura que avanci el procés. 
  • En cas de materialitzar-se la prohibició, caldrà desobeir massivament i realitzar igualment el referèndum

El doble sí, única resposta al servei de les estudiants dels Països Catalans 

  • La lluita per la independència ha de respondre als interessos de classe de les estudiants i el poble treballador català 
  • Només l’obertura d’un procés constituent arreu dels Països Catalans ens permetrà conquerir l’educació que volem, trencant amb tota oligarquia estatal però també autonòmica
  • Sense renunciar a la reformulació d’una pregunta binària, apostem per un doble sí a la pregunta proposada en cas de ser la definitiva per ser l’única resposta que respòn als interessos del poble treballador de la CAC

El paper de les estudiants catalanes en aquest procés

  •  Les estudiants hem de ser una part activa del moviment popular per la independència.
  • Només amb la via d’un procés de ruptura independentista podrem construir una educació al servei de les classes populars.
  • Que el moviment estudiantil ha de portar el debat sobre la independència als centres educatius per tal de poder defensar els nostre model d’educació per a un nou Estat català.
  • Cal que les estudiants dels Països Catalans ens dotem de tots els mitjans necessaris per estar  preparades per a un escenari de confrontació i desobediència a l’Estat espanyol. 

El procés d’independència: ruptura i empoderament popular 

En base a totes les qüestions que hem exposat amb anterioritat, i fruït del debat de les militants de la nostra organització, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans manifestem que:
  • L’exercici de la sobirania d’una part del poble català ens farà avançar en el camí de l’obtenció d’una educació del poble i pel poble. El doble sí és la única resposta a la proposta de doble-pregunta que ens permet caminar a la construcció de l’educació que volem: pública, popular, antipatriarcal, catalana i de qualitat.
  • Seguirem apostant per la desobediència davant les imposicions que ens venen donades des del Govern espanyol i des de les elits, tant espanyoles com catalanes. En aquest sentit apostarem per desobeir a les prohibicions de realitzar el referèndum que puguin venir des de l’Estat espanyol. Apostarem per la moblització popular com l’única via possible per forçar la realització d’aquest.
  • Recolzar el referèndum de la CAC no suposa en cap cas renunciar a la territorialitat completa dels Països Catalans. El poble català és un subjecte polític únic que transgredeix fronteres autonòmiques i estatals. En conseqüència, seguirem apostant per la construcció d’un marc educatiu únic per tot el territori que els comprenen.
  • De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, continuarem assentant les bases i construïnt trinxeres de lluita popular arreu dels Països Catalans que eixamplin el recolzament del dret a decidir al nostre país. El moviment estudiantil no és i no ha de ser aliè a la lluita per l’obertura d’un procés constituent que serveixi d’empoderament popular i estudiantil fins construir una societat que serveixi als seus interessos com a estudiants i com a classe.

dimecres, 25 de desembre del 2013

Anàlisi i posicionaments del SEPC davant la proposta de data i pregunta del referèndum d’autodeterminació de la CAC

El  Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, com un dels tants agents en lluita per la plena sobirania i llibertat política, social i de gènere del nostre País, en primer lloc, entenem que l’escenari en el qual ens col·loca l’anunci de la proposta de data i pregunta del referèndum d’autodeterminació de la Comunitat Autònoma de Catalunya és únic i excepcional, i per tant, no podem  restar passives ni callades en aquest procés de ruptura democràtica, d’autoafirmació del poble català com a subjecte polític propi i de confrontació amb l’Estat espanyol i les elits autonòmiques. 
[Podeu trobar un resum de l'anàlisi i dels posicionaments del SEPC exposats a continuació AQUÍ]

La mobilització popular com a motor de la ruptura democràtica

La història del desenvolupament de la lluita d’alliberament nacional dels Països Catalans ens demostra que ha sigut, des dels seus inicis, el poble organitzat de manera autònoma el que ha desbordat el tradicional pactisme de les elits locals, encarnades enl’establismhent polític autonòmic que, responent als seus interessos econòmics i de classe, evitava la confrontació amb l’Estat espanyol.
En un moment històric en què les contradiccions entre l’Estat i les demandes del poble català s’aguditzaven, la mobilització popular va créixer fins dur-nos al panorama polític actual. Són exemple d’aquesta mobilització la constitució de la Plataforma pel Dret a Decidir, l’autoorganització de més de 500 consultes populars i les grans mobilitzacions de l’Assemblea Nacional Catalana com la manifestació de Barcelona de l’any 2012 i com la Cadena Humana de la Diada de 2013; plataformes i mobilitzacions que han eixamplat els límits autonòmics i que han encetat l’activació popular arreu dels Països Catalans, trobant-se el focus d’acció al Principat de Catalunya.
No és erroni, doncs, afirmar que:
  • Ha sigut el poble organitzat el què ha forçat el procés de confrontació amb l’Estat espanyol.
  • El garant de l’avenç d’aquest procés ha estat la mobilització i l’organització popular.
  • Considerem que el procés sobiranista és la forma en la que les classes populars de la Comunitat Autònoma de Catalunya estan construïnt la batalla pel canvi social, polític i econòmic.

L’anunci del referèndum. Avenços, incerteses i contradiccions

 El 12 de desembre s’anunciava la proposta de data i pregunta del referèndum d’autodeterminació de la Comunitat Autònoma de Catalunya -CAC a partir d’ara-, avalada pel pacte entre les formacions polítiques de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. El resultat han estat dues preguntes, no lliurades d’interrogants i de crítiques; no obstant, s’ha satisfet així una demanda històrica, darrerament aguditzada pel poble català, en concret de la CAC.
La proposta de pregunta és la següent: “Vol vostè que Catalunya sigui un Estat? En cas afirmatiu, vol que Catalunya sigui un Estat independent?”. L’anunci de la doble-pregunta ha dut una doble reacció per part de la societat civil: positiva per ser un primer pas en la concreció d’aquesta després d’exigir-la després de tant temps, i sorpresa i consternació d’altra banda per no ajustar-se a les demandes que, com hem exposat, fa anys que es formulen. La doble-pregunta s’allunya de la pregunta binària i concreta que seguien les consultes populars d’entre 2009 i 2011 i les reivindicacions de les següents mobilitzacions massives fetes a la CAC i al conjunt dels Països Catalans. Entenem que el resultat que sorgeixi d’aquesta doble-pregunta, en cas de ser la definitiva i en cas de celebrar-se el referèndum, ens col·loca en un escenari incert i confús, de difícil interpretació de resultats, que busca afeblir numèricament la voluntat independentista del poble català sota límit administratiu de la CAC. 
Considerem que l’anunci de la convocatòria del referèndum és l’element més rupturista i confrontador al qual s’ha hagut d’enfrontar l’Estat espanyol en els últims trenta anys. Ho és perquè posa en dubte l’status quo sorgit amb els Pactes de la Moncloa i la Constitució del 78 i per tant, els fonaments dels quals han estat vivint les elits espanyoles i autonòmiques tots aquests anys. I això passa perquè es qüestiona obertament el principi fonamental del règim: la indissoluble unitat d’Espanya (Article 2 de la Constitució Espanyola). S’esquerden els murs del post-franquisme i s’obre l’oportunitat d’un nou futur pels pobles oprimits per l’Estat espanyol.
Malgrat allò positu que trobem, som també conscients que l’ofensiva espanyolista s’aguditzarà a la resta de territoris dels Països Catalans sota legalitat administrativa espanyola en un intent desesperat d’evitar el trencament de la “nació espanyola”. Alguns exemples són l’aprovació de la Llei de Símbols, el LAPAO a la Franja, el TIL, l’actitud estàtica del govern del País Valencià davant les demandes de línies en valencià i fins i tot, hostil, amb la possibilitat de reduir-les, o la LOMQE. Ens trobem davant d’alguns dels últims atacs al nostre territori. Entenem que el trencament tampoc s’ha de quedar en la CAC, la qual conforma una part d’un territori complet com són els Països Catalans.
Cal tenir present, per tant, que,
  • La proposta de data i pregunta obre un escenari de confrontació històric amb l’Estat espanyol.
  • Aquest moment que vivim és resultat de la mobilització popular. En cap cas neix d’una voluntat política dels partits que intenten liderar el procés que viu la CAC: CiU i, en menor mesura, ERC.
  • El mecanisme de doble-pregunta no respon a la demanda d’una única pregunta amb resposta binària per part de la societat civil organitzada.
  • La doble-pregunta obre la porta a múltiples interpretacions. Genera incertesa i inestabilitat.
  • La CAC conforma una part d’un tot com és el territori dels Països Catalans, i per tant, el camí es l’alliberament sencer del nostre territori.

La possible prohibició del referèndum

Més enllà de les formacions polítiques favorables al referèndum, hem pogut veure també les més que previsibles reaccions de les formacions polítiques contràries a la celebració de la consulta. També el Govern espanyol ha estat molt clar: no permetrà la realització de la consulta, per considerar-la il·legal. El Govern Espanyol ha arribat a amenaçar fins i tot, amb la suspensió de l’autonomia de la CAC en cas que es tirés endavant amb el referèndum.
L’Estat espanyol ja s’ha posicionat, fent cas omís a les demandes del poble català i sent fidel als seus fonaments ideològics més reaccionaris i retrògrads. En paraules del Govern, mai concedirà el dret a les catalanes d’expressar-se a les urnes, i usarà totes les armes que tingui al seu abast per frenar i silenciar la voluntat de ruptura. És en aquesta línia que veiem contínuament com s’aferren a una Constitució antiga i desfassada per prohibir els anhels del poble català.
Alhora, podem observar com part dels partits polítics de la CAC que han defensat la realització del referèndum han exigit també que aquest s’ha de fer únicament si està subjecte a la legalitat i si és sota la permissivitat del Govern central. Aquest és el cas d’UDC, per exemple. D’altra banda, tampoc tenim el compromís ferm d’altres partits polítics, com CDC, de seguir endavant amb aquest procés un cop sigui prohibit per l’Estat espanyol.
Així doncs, veiem una vegada més com les reivindicacions del nostre poble queden subjectes i subordinades a l’actuació de la classe política dominant, defensora de l’status quo i lligada a uns interessos de classe contraris a les demandes populars. El conjunt de tots aquests elements ens fan creure seriosament que les possibilitats que s’acabi realitzant el referèndum són escasses.
Cal afegir també la denúncia de la lògica partitocràtica que està definint el procés. La definició de la pregunta ha estat marcada per interessos de partit -com ara la inclusió de l’opció de la tercera via- i no al que la societat civil organitzada reclamava al carrer. Alhora, trobem partits que estan intentant liderar el procés de ruptura, capitalitzar-lo; per obtenir-ne un possible rèdit polític. Així ho podem veure en declaracions com les d’ERC que abans de plantejar la batalla pel referèndum ja estan cedint davant l’Estat espanyol, defensant altres vies com les eleccions plesbicitàries.
Nosaltres no renunciarem al referèndum abans que s’hagi materialitzat la seva prohibició, i en cas que això passés, apostem per la desobediència massiva arreu per tal de realitzar-lo igualment. La força de la gent mobilitzada és la que ens ha dut on som, i aquesta serà també la que podrà garantir acabar amb el procés que ella mateixa ha engegat. No deixarem en mans de polítics que no responen als interessos de les estudiants i de la classe treballadora la ruptura amb l’Estat espanyol. Cal ser també crítics amb les crides a la unitat i la responsabilitat que es llancen des d’alguns partits polítics i organitzacions. No deixarem el procés en mans d’aquells que fa pocs anys perseguien i traïen l’independentisme.
Entenem que és urgent que tothom es conscienciï d’aquests fets per tal de començar a crear les estructures que ens permetin realitzar el referèndum malgrat la més que possible prohibició de l’Estat espanyol.
És a dir,
  • Les probabilitats que l’Estat espanyol permeti la realització del referèndum són escasses.
  • La via que ha reclamat el poble català organitzat és el referèndum. Cal lluitar per la realització del referèndum abans d’optar d’entrada per altres vies
  • Els interessos partitocràtics comencen a aflorar i això s’aguditzarà a mesura que avanci el procés. 
  • En cas de materialitzar-se la prohibició, caldrà desobeir massivament i realitzar igualment el referèndum

El doble sí, única resposta al servei de les estudiants dels Països Catalans

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans reafirmem el nostre compromís de lluitar per la celebració del referèndum. Recolzarem el procés com un procés sorgit de l’organització popular, i seguirem al costat de les classes populars del nostre país que, per haver-lo forçat i iniciat, així com per legitimitat, són les que han d’encapçalar aquest procés. No renunciarem en cap cas a la possibilitat de reformular la pregunta, ja que creiem que aquesta ha de constar d’una única pregunta amb resposta binària, entenent que és això el que el poble ha demanat. Creiem que la doble pregunta actual porta a múltiples interpretacions de les respostes, per tant dóna a la classe política la decisió de com interpretar els resultats i de com executar-los; apropiant-se de la sobirania i la capacitat decisòria sobre el futur d’aquest país.
En el supòsit que la doble-pregunta no es reformulés, ens posicionem al costat de les forces populars partidàries del doble sí. Entenem que  aquesta és l’única resposta favorable als interessos de les estudiants dels Països Catalans per les diverses raons que a continuació exposem.
Entenem que, en cas d’assolir-se, la independència de la CAC no seria un fet aïllat dins l’Estat espanyol, sinó que obre la possibilitat d’iniciar un procés de descomposició d’aquest que permetria a les diferents nacions oprimides per l’Estat espanyol ser definitivament lliures. De la mateixa manera, la independència del Principat de Catalunya ha de ser l’inici de la construcció dels Països Catalans. Arribats al punt del procés en què ens trobem, renunciar a la independència de part dels territoris que conformen els Països Catalans significaria sentenciar el seu futur sota l’opressió espanyola.
Alhora, entenem que aquest procés d’independència no pot ser en cap cas un simple canvi de banderes o la simple creació d’unes noves fronteres. El poble no es conformarà amb una nova transició que permeti a les classes dominants seguir governant a costa nostra sense veure els seus privilegis perillar. Entenem que per al poble el procés d’independència ha de ser un veritable procés de ruptura amb l’Estat espanyol i el model actual.
Ha de permetre’ns iniciar un procés constituent que prengui en consideració tots els agents en lluita, en educació però també en la resta d’àmbits, que volem construir un país al servei de les persones, que volem la independència per canviar-ho tot. Com a estudiants, hem d’enfortir un moviment nacional-popular que està lluitant per la construcció d’un nou país que respongui a la lògica de les necessitats de les classes populars catalanes. El poble treballador català està apostant molt fort per aquest procés i no està disposat a construir uns Països Catalans al servei dels privilegis de les elits espanyoles i catalanes o que obeeixi a les necessitats neoliberals europees. Veiem també les futures maniobres de les classes dominants que no petrmetran que creixi el sentiment independentista arreu, i és per això que haurem d’estar preparades: establint trinxeres de cares al futur per fer front als conflictes que derivin del procés del Principat, a la resta dels Països Catalans i a la resta de pobles que resten oprimits sota domini espanyol.
Ara més que mai, quan ens volen fer creure que Catalunya és únicament la CAC, hem d’enfortir un moviment estudiantil que travessi les fronteres autonòmiques i que basteixi lluites pròpies arreu dels Països Catalans, com últimament hem pogut veure amb la resposta popular davant el tancament del Canal 9 al País Valencià, amb l’enorme organització ciutadana i educativa per tirar enrere i desobeir el TIL a les Illes Balears i Pitiüses, o amb la construcció de la Bressola a la Catalunya Nord, intentant ressuscitar una cultura catalana que l’Estat Francès ha volgut fer desaparèixer a cop de polítiques culturals genocides.
Així doncs,
  • La lluita per la independència ha de respondre als interessos de classe de les estudiants i el poble treballador català 
  • Només l’obertura d’un procés constituent arreu dels Països Catalans ens permetrà conquerir l’educació que volem, trencant amb tota oligarquia estatal però també autonòmica
  • Sense renunciar a la reformulació d’una pregunta binària, apostem per un doble sí a la pregunta proposada en cas de ser la definitiva per ser l’única resposta que respòn als interessos del poble treballador de la CAC

El paper de les estudiants catalanes en aquest procés

Conscients de la funció històrica que les estudiants i joves de les classes populars hem tingut en importants moments de canvi, hem d’entendre que hem de ser un subjecte actiu dins del procés i no podem restar al marge d’aquesta situació, sinó que hem de reafirmar el nostre compromís amb els interessos del nostre poble.
Hem de seguir lluitant, com hem fet històricament, pels drets nacionals, socials i de gènere del nostre poble i hem de seguir participant dels moviments de ruptura de la història del nostre país. I és en aquest sentit en el que hem lluitat per articular en les últimes dècades un moviment que ha defensat l’alliberament nacional del nostre país sota opressió espanyola i francesa, que ha apostat pel socialisme com a alternativa a l’actual sistema econòmic, que ha lluitat des d’una perspectiva de gènere i que ha buscat unir els diferents sectors en lluita de la nostra societat, en el què les estudiants sempre hi hem  jugat un paper important.
El moviment estudiantil necessita l’exercici de la sobirania com a premissa per construir l’educació del poble i pel poble.Com a sindicat d’estudiants veiem la formulació de la proposta de la pregunta i la data del referèndum de la CAC com l’oportunitat d’iniciar la construcció d’un nou sistema educatiu, que respongui a les necessitats de les classes treballadores catalanes i que sigui l’inici de la construcció d’un marc educatiu únic per als Països Catalans.
Valorem que la situació actual ens brinda l’oportunitat de canviar d’arrel l’actual sistema educatiu, molt allunyat del què les estudiants dels Països Catalans necessitem. Hem de conquerir l’educació que volem i hem d’entendre que aquesta no té cabuda dins els marcs legals en què ens trobem. L’única manera d’aturar les ofensives que actualment vivim, com la LOMQE o el TIL, és recuperar la sobirania del poble català: l’Estat espanyol és una estructura que únicament respon als interessos de l’oligarquia estatal i europea, i nosaltres, les catalanes, necessitem decidir per nosaltres mateixes com a única forma de garantir els nostres drets; per garantir, per tant, una educació del poble català i per al poble català.
Trencar amb l’Estat espanyol per iniciar el camí cap a la construcció d’un país amb una educació encarada als interessos populars només serà possible si combatem també les elits autonòmiques dels diferents territoris dels Països Catalans que històricament han legislat també en contra de les estudiants. La complicitat i aprovació de Governs autonòmics dels plans d’elitització i mercantilització del coneixement ens reafirmen en el nostre compromís d’allunyar de tota lògica mercantilitsta les diferents etapes educatives, i això només serà possible si allunyem de l’educació la classe dominant actual que veu en ella una font de lucre.
Per tant, defensem que: 
  • Les estudiants hem de ser una part activa del moviment popular per la independència.
  • Només amb la via d’un procés de ruptura independentista podrem construir una educació al servei de les classes populars.
  • Que el moviment estudiantil ha de portar el debat sobre la independència als centres educatius per tal de poder defensar els nostre model d’educació per a un nou Estat català.
  • Cal que les estudiants dels Països Catalans ens dotem de tots els mitjans necessaris per estar  preparades per a un escenari de confrontació i desobediència a l’Estat espanyol. 

El procés d’independència: ruptura i empoderament popular

En base a totes les qüestions que hem exposat amb anterioritat, i fruït del debat de les militants de la nostra organització, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans manifestem que:
  • L’exercici de la sobirania d’una part del poble català ens farà avançar en el camí de l’obtenció d’una educació del poble i pel poble.El doble sí és la única resposta a la proposta de doble-pregunta que ens permet caminar a la construcció de l’educació que volem: pública, popular, antipatriarcal, catalana i de qualitat.
  • Seguirem apostant per la desobediència davant les imposicions que ens venen donades des del Govern espanyol i des de les elits, tant espanyoles com catalanes. En aquest sentit apostarem per desobeir a les prohibicions de realitzar el referèndum que puguin venir des de l’Estat espanyol. Apostarem per la moblització popular com l’única via possible per forçar la realització d’aquest.
  • Recolzar el referèndum de la CAC no suposa en cap cas renunciar a la territorialitat completa dels Països Catalans. El poble català és un subjecte polític únic que transgredeix fronteres autonòmiques i estatals. En conseqüència, seguirem apostant per la construcció d’un marc educatiu únic per tot el territori que els comprenen.
  • De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, continuarem assentant les bases i construïnt trinxeres de lluita popular arreu dels Països Catalans que eixamplin el recolzament del dret a decidir al nostre país. El moviment estudiantil no és i no ha de ser aliè a la lluita per l’obertura d’un procés constituent que serveixi d’empoderament popular i estudiantil fins construir una societat que serveixi als seus interessos com a estudiants i com a classe.
*
Per camins de fang,
guiàven el nombre
cap a la unitat,

I ens duia l’esforç
a quedar-nos sense
ramat ni pastor.

No entenem per què
cobrim amb paraules
el buit de no-res.

Del buirac del temps
traiem la sageta
del nostre lament.

Clavem el punyal
del crit al duríssim
cor de Sepharad”
Salvador Espriu
1387055267815
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

Països Catalans, 23 de desembre de 2013

dimarts, 17 de desembre del 2013

Campanya de solidaritat amb els companys expedientats per la realització de la xerrada "Música combativa: Una història de repressió".



Davant els expedients disciplinaris a l'UJI, solidaritat i unitat per l'absolució. Ni censura ni repressió!


Arran de la xerrada de “Música combativa” celebrada en l'UJI i organitzada pel mateix Front d'Estudiants per la Universitat Pública, el Rectorat de la universitat ha sucumbit a poders externs i ha obert expedients disciplinaris a 3 alumnes, que poden suposar l'expulsió o la pèrdua del dret a examen.

En ple segle XXI, els arguments per a dur a terme aquesta expedientació es basen en el Reglament acadèmic disciplinari franquista del 1954, que segueix emprant-se en l'àmbit educatiu arreu tot el país, acusant-nos entre altres coses de “desobediència a l'autoritat acadèmica”.

L'obertura dels expedients no sols suposa un atac al Consell d'estudiants i als membres d'aquest òrgan, sinó suposa també una ofensiva brutal a la llibertat d'expressió i una censura directa a la veu de l'estudiantat.

Ens criminalitzen i alhora ens encoratgen, tractant d'acovardir-nos i callar-nos només aconseguiran que ens fem més forts, perquè no farem marxa arrere cara a aquest atac antidemocràtic que només fa que demostrar que no som una universitat crítica i lliure, ja que no ens deixen dir la veritat.

Reivindiquem el nostre dret a la lliure expressió, remarcant la censura i l'opressió que suposen els expedients disciplinaris per a les alumnes en qüestió.
No deixarem que ens silencien, que ens censuren i que ens reprimisquen així. Davant d'aquesta situació i davant l'actitud repressora adoptada per part de l'equip rectoral, demanem solidaritat amb les companyes expedientades.

Des del Front d’ Estudiants per la Universitat Publica i el Consell d’ Estudiants durem a terme una campanya de recollida de signatures, per a exigir al rectorat, i en concret a Vicent Climent, responsable final de l'aplicació o no d'aquestes mesures, que tanquen els expedients en lloc de cedir a les pressions d'altressectors polítics o institucionals.

Per tot això us convoquem a la concentració en solidaritat a les companyes expedientades que es realitzarà el dijous 19 de desembre a les 11h a l'Àgora de l'UJI.

Davant els expedients disciplinaris a l'UJI, solidaritat i unitat per l'absolució. Ni censura ni repressió!


Units fem FRONT!

# NOexpedientsUJI

diumenge, 15 de desembre del 2013

Absolució expedientades UJI

Des del nucli de la Universitat Jaume I del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC-Uji) volem denunciar públicament el nou atac que des del rectorat s'està efectuant contra el moviment estudiantil combatiu de la nostra universitat.


El passat 30 d'octubre va tindre lloc la xerrada “Música combativa: una història de repressió” al cicle de conferències que va organitzar el Consell d'Estudiants de l'UJI durant la setmana de benvinguda.

A causa de la pressió exercida pels mitjans de comunicació més conservadors i sensacionalistes, l'equip rectoral de l'UJI, que com ja ha demostrat en moltes més ocasions del passat està més pendent de la seua imatge que no de defensar el dret a la llibertat d'expressió al sí de la seua universitat, va decidir censurar l'acte i atemptar contra l'autonomia del Consell d'Estudiants.

Aquesta xerrada va ser finalment organitzada pel Front d'Estudiants per la Universitat Pública, plataforma aglutinadora de l'esquerra universitària, i del qual forma part la militància del SEPC.

Els ànims, l'esforç i l'afany per una universitat plural i crítica per part dels militants del FEUP van fer possible la realització d'aquest acte, sens dubte el més multitudinari de tota la setmana de benvinguda. A més a més, cal destacar que malgrat l'aparició d'un grupuscle de neonazis a la universitat, va succeir tot sense cap altercat.


Més endavant i a dia d'avui, el rectorat ha decidit aplicar sancions i obrir tres expedients disciplinaris. L'elecció dels “responsables” ha estat totalment injusta i arbitrària, com si d'una dictadura es tractara, han escollit de caps de turc a les coordinadores dels sindicats SEPC i Acontracorrent, així com un tercer company que diuen que va ser identificat el dia de la xerrada.


Es tracta d'una persecusió i un atac tant al FEUP com als sindicats i al mateix Consell d'Estudiants, ja que els expedientats també són portaveu, secretari i membre de la Junta Permanent d'aquest, els quals seran processats mitjançant un decret franquista de 1954.


Des del SEPC-UJI exigim que aquests tres expedients queden arxivats ja que els fets ocorreguts no mereixen cap tipus de sanció. A més a més, considerem una incoherència política molt seriosa que el mateix rectorat, aparentment, democràtic i progressista, estiga aplicant un decret de l'època franquista que és merament sancionador sense donar lloc a debat ni a la resolució de cap conflicte. A dia d'avui, tenim més clar que mai la legitimitat dels nostres actes i la defensa aferrissada del nostre dret a la llibertat d'expressió.



#NoexpedientsUJI
#SomForça

dissabte, 30 de novembre del 2013

Solidaritat a Barcelona, Palma i Alacant: tres ciutats, la mateixa llengua, el mateix país

Des de fa dos dies, les diferents seus d’Unión, Progreso y Democracia d’arreu dels Països Catalans han presenciat el rebuig a les seves polítiques criminalitzadores per part de les estudiants del SEPC.
Ahir28 de novembre, es va ocupar la seu d’Unión, Progreso y Democracia de Barcelona. Va ser una acció simbòlica i totalment pacífica que d’igual manera que la resta d’accions que a continuació reivindiquem forma part de la campanya “Defensar la llengua no és cap delicte”.
Cap a dos quarts de sis de la tarda una trentena d’estudiants va entrar de forma pacífica a la seu i va despenjar una pancarta amb el lema de la campanya. Una hora més tard, els Mossos d’Esquadra van identificar totes les estudiants que es trobaven dins, que van abandonar la seu de forma tranquil•la i es van concentrar davant de l’edifici mentre esperaven les companyes que encara eren dins. Crits i càntics com: “Si ens toquen a una ens toquen a totes” se sentien des de fora per donar suport a els cinc encausats.
upydUA
Seu d’UPyD a Alacant
La solidaritat amb les estudiants de la UAB també arribà a Alacant. El dia 27 de novembre, estudiants del SEPC van atacar simbòlicament la seu d’UPyD tirant ous de pintura perquè prenguin consciència que la repressió té una conseqüència: la solidaritat, l’enfortiment dels vincles entre les que creiem en els Països Catalans i que els defensarem davant totes aquelles que en volen negar l’existència.
Les mostres de solidaritat també van arribar a les Illes Balears i Pitiüses. La seu d’UPyD de Palma també va sofrir l’esclat d’ous de pintura que els recordaven que, colze a colze amb les estudiants del Principat i del País Valencià, no ens aturaríem davant la seva repressió. D’igual manera que a Barcelona, s’hi va penjar una pancarta amb el lema de la campanya (Defensar la llengua no és cap delicte).
Mallorca1
Pancarta davant la seu d’UPyD de Palma
Podem veure, d’aquesta manera, com les mostres de solidaritat són presents arreu dels Països Catalans. La campanya conjunta entre el SEPC i Alerta Solidària Defensar la llengua no és cap delicte! és fruit de la imputació de cinc companys després que el 5 de març de 2010 es fes boicot un acte d’UPyD a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquell dia, UPyD pretenia realitzar una acte que consistia en una conferència de la líder d’aquest partit, Rosa Díez. Totes coneixem la seva ideologia marcadament espanyolista i les seves declaracions demagògiques sobre la situació política actual. Sabem prou bé les intencions polítiques d’aquest partit: construir un estat uniforme i centralista a nivell polític i espanyolitzar els Països Catalans.
Com era d’esperar, UPyD -en sintonia amb la seva dinàmica habitual de persecució de l’independentisme català- va presentar una denúncia pels fets ocorreguts.
Actualment tenim cinc companys imputats, acusats de delicte de provocació a l’odi i la violència contra grups i associacions, quan són ells els que utilitzen l’odi contra la nació i la llengua catalana per obtenir rèdit polític; delicte per impedir el legítim ús de les llibertats de reunió o manifestació, quan és el moviment estudiantil el que contínuament pateix la repressió de les forces de seguretat i és criminalitzat en les seves mobilitzacions; delicte de coacció, quan vam veure aquell dia que les estudiants també van rebre coaccions dels militants d’UPyD i el deganat; i delicte de desordres públics, quan va ser una acció pacífica que no va causar cap mena de desperfecte.
Als cinc companys encausat els demanen 6 anys i mig de presó i una multa de 22 mesos per cadascun d’ells, sumant entre tots una pena de més de 30 anys de presó.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans rebutgem, amb aquestes accions, l’actuació d’aquest partit polític, que preténcriminalitzar el moviment independentista català, mentre veiem com les institucions i la justícia espanyoles segueixen reprimint-nos.
Exigim, per tant, la retirada de l’acusació als encausats i reafirmem el nostre compromís de seguir lluitant per una educació catalana, que es desenvolupi en el marc dels Països Catalans. I així, seguint l’esperit de la campanya Som Força d’Alerta Solidària, seguirem passant a l’atac contra tots aquells que ens criminalitzin, no estarem callades davant la repressió del moviment estudiantil ni davant els atacs a l’independentisme combatiu.
DEFENSAR LA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE!
SOM FORÇA PER PASSAR A L’ATAC!
Alerta Solidària
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 29 de novembre de 2013

dimecres, 27 de novembre del 2013

“Educació digna en una terra lliure”, nova campanya nacional

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fem pública la nostra nova campanya nacional, “Educació digna en una terra lliure”. Fruït d’un procés de reflexió i anàlisi de moviment estudiantil i la conjuntura social, econòmica i política que estem vivint actualment, se’ns ha fet necessari establir un full de ruta a seguir d’ara en endavant que respongui a les necessitats de les estudiants dels Països Catalans.
La dramàtica situació que vivim és ja coneguda per tothom. La crisi del capitalisme, l’estafa bancària, l’acumulació d’uns quants i la misèria de la resta: de totes aquelles qui, ofegades per les seves polítiques neoliberals, veiem com duen a terme les pitjors reformes sota el pretext que no hi ha cap altra solució viable mentre ignoren volguda i deliberadament les alternatives que es posen sobre la taula i que qüestionen d’arrel l’essència del problema.
Sabem que les nostres demandes i els nostres drets no seran ni escoltats ni presos seriosament. El model pel qual apostem vol trencar amb l’oligarquia econòmica que ens governa, la complicitat dels partits polítics en pro dels seus interessos i el pacte tàcit amb el full de ruta que duu per objectius la mercantilització i privatització. Som conscients que el contracte de venda de l’educació pública del nostre país fa temps que va ser signat, regalant el coneixement a les mans d’aquelles que es sotmeten als interessos del gran capital i que entenen l’educació com una eina de reproducció de les idees dominants que perpetuï les condicions favorables al seu joc polític.
Portem massa temps resistint i responent, massa temps aixoplugant-nos sota la reacció als seus atacs. Ha arribat l’hora de proposar i construir, de passar a l’atac a nivell local, canviant la realitat propera de cada Institut, de cada facultat, de cada centre educatiu d’arreu dels Països Catalans per fer realitat les nostres demandes. Per demostrar que són viables i necessàries; per fer realitat allò que demanem: apoderar-nos d’una vegada dels seus espais i fer-los nostres.
Perquè la rendició no entra dins els nostres plans. No restarem ni inactives, ni callades: serem subjecte actiu, insubmís i desobedient fins constuir un sistema educatiu del poble i pel poble. Necessitem un canvi social, un procés de ruptura amb l’Estat espanyol i les elits autonòmiques que fins ara han desmantellat l’educació pública i obrir un debat amb tota la comunitat educativa sobre com serà el nou model que necessitem.
Perquè tenim dret a decidir en tots els àmbits de la nostra vida, a reivindicar la sobirania a la que volen que renunciem.  Estem fartes de veure com la nostra veu és ignorada i oblidada. Davant d’aquesta situació, les estudiants decidim no aturar-nos davant el silenci al què ens condemnen, i és per això que durem les nostres reivindicacions a tots aquells espais on sigui necessari.
Dignitat i llibertat, compromís i lluita, organització fins construir un nou model educatiu.
Per una educació pública, lluny dels interessos privats que regalen la nostra educació,
Per una educació popular, a l’abast i al servei de les classes populars,
Per una educació catalana, amb els Països Catalans de marc i el català de llengua vehicular,
Per una educació antipatriarcal, que trenqui amb els rols de gènere i el binarisme sexual,
Per una educació de qualitat, allunyada de l’adoctrinament i que creï consciències crítiques;
pegatina-terra-2
PER UNA EDUCACIÓ DIGNA EN UNA TERRA LLIURE,
DIGNITAT AQUÍ I ARA!

dilluns, 25 de novembre del 2013

Manifest unitari en motiu del Dia Internacional contra les violències a les dones i les nenes

Hora rere hora, dia rere dia, mes rere mes i any rere any, les dones patim els atacs de les violències patriarcals que encara imperen en la nostra societat. Any rere any, ens aixequem per la commemoració del Dia Internacional de la No Violència contra les dones i les nenes. És un dia de commemoració per totes les dones víctimes de les violències masclistes i patriarcals, que es mostren en la seva més cruel manifestació en l’assassinat de tantes dones i nenes. L’any 2012 van morir 15 dones als Països Catalans, en aquest 2013 ja són 11 dones les assassinades per l’únic fet de ser dones. La Carmen, la Karina, la Ioana, la Encarnación, la Yajaira, la Bolivia, l’Elisabeth, la Josefa, l’A.V.M, la Rosalia, la Ma Magdalena, l’Inge, la Carolina, l’Eva, la Concepción, la Raquel, la Larisa, la Margalida, la MªLuisa, la Marta, l’Alba, la Rosario no són només les víctimes dels seus assassins sinó que són també la punta de l’iceberg d’un sistema polític, el patriarcal, que provoca desenes de mortes cada any. Als Països Catalans durant el tercer trimestre del 2012 hi va haver 10.751 denúncies per violència de gènere.
Manifest unitari amb motiu del Dia Internacional contra les violències a les dones i les nenesManifest unitari amb motiu del Dia Internacional contra les violències a les dones i les nenes25n25nNo es tracta de fets aïllats, accidentals, propis de les idiosincràsies conjunturals, sinó que són mortes polítiques en aquest sistema econòmic i social, el capitalisme i el patriarcat, que les institucions catalanes continuen perpetuant a través del seu silenci i immobilisme. La naturalitat i normalitat amb què la societat assumeix les relacions de poder dels homes sobre les dones i els privilegis socials, legals i econòmics d’aquests, fa que la mort d’una dona per violència es vegi com un fet aïllat i no com la punta de l’iceberg d’un sistema de violència estructural i institucional. El sistema capitalista és sexista, per tal com se sustenta sobre el treball domèstic, de cures i reproductiu no remunerat que recau sobre les dones i que les relega a l’àmbit domèstic o a dobles i triples jornades laborals. El binarisme imposat del sistema patriarcal i els rols de gènere provoquen una violència estructural en contra d’aquelles dones que no segueixen els patrons que el model imposa: som així víctimes d’insults, discriminació, exclusió, marginalització, tocaments, maltractament psicològic, emocional i psíquic, violacions i irreversiblement víctimes d’assassinat. La mort de dones víctimes de la violència de gènere és un fet estructural del sistema heteropatriarcal, és terrorisme patriarcal, la por que pateixen milers de dones per la violència masclista. Cal que el combatem directament i sense més dilacions.
Per tal de combatre directament aquestes violències, hem de reconèixer que el seu espectre es llarg i ple de ramificacions: la seva ombra recorre la nostra societat i té rostre de publicitat sexista, d’agressió simbòlica, de reiterat atac contra el cos de les dones, de constant control sobre la sexualitat, d’atac al dret a la reproducció de mares solteres i lesbianes, de retrocés sobre el dret a l’avortament lliure i gratuït. Alguns d’aquests rostres sovint s’amaguen sota la màscara del progrés i apareixen desdibuixats darrera d’alguna llei pseudoprogressista: la proposta de reforma de la Llei de Violència del govern espanyol per incloure en les estadístiques no només les dones que han estat assassinades sinó també les que han estat hospitalitzades un mínim de 24 hores, no deixa de ser un insult a les dones agredides: i les dones que estan menys de 24 hores hospitalitzades? I les que no ho arriben a estar però són igualment víctimes de violència de gènere? Aquest criteri injust és doncs una clara mostra de la nul·la voluntat de canvi i la perpetuació de l’estat actual de vulnerabilitat.
No ens deixem enganyar, no volem pedaços, no volem cadenes de colors bonics que ens facin creure que no es pot avançar més, no volem més indults pels principals agents i culpables de les violències de gènere: les dones d’aquest país combatem tots els rostres de les violències heteropatriarcals, i ho fem teixint xarxes entre nosaltres, denunciant a cada minut qualsevol atac sexista, homòfob, racista, classista, que cadascuna de nosaltres patim o hem patit alguna vegada. L’ombra del sistema heteropatriarcal és gran i s’estén per tots els racons, però nosaltres som totes, i sabem que la nostra aliança en contra totes les violències de gènere és més poderosa que qualsevol intent de silenciar-nos.
Cap més dona silenciada, cap més dona maltractada, cap més dona humiliada, cap més dona violentada pels canons de bellesa tradicionals, cap més nena maltractada, cap més dona sense dret a decidir sobre el seu cos, cap més dona sense poder ser mare quan ella així ho decideixi. Des del record i el reconeixement de totes i cadascuna de les dones víctimes de les violències heteropatriarcals, lluitem totes contra aquesta estructura injusta i perniciosa que ens corromp, empoderem-nos un dia més per fer front al sistema patriarcal i homòfob i cridem ben fort:
Cap violència contra les dones,
Cap atac del sistema heteropatriarcal,
Visca la Lluita Feminista companyes!
1385358_667761946589654_1257941069_n
“El patriarcat és violència. La resposta: autodefensa”

dissabte, 23 de novembre del 2013

PRESENTACIÓ A L'UJI DE "EL SOMNI DELS HEROIS", DE JACOBO SUCARI.

Amb la col·laboració del Consell de l'Estudiantat, Front d'Estudiants, SEPC i Acontracorrent-UJI hem organitzat la projecció del documental "El somni dels herois", que versa sobre la militància política de l'esquerra revolucionària en els '60 i '70 a l'Estat espanyol i la seua influència (o no) en les lluites i resistències populars contemporànies.

Tindrà lloc dimecres que ve, dia 27 de novembre, a les 18:30 hores en l'Aula Magna de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. Contarem amb el director del documental.



dimarts, 19 de novembre del 2013

Posicionament del SEPC davant la convocatòria de vaga el 20-N

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem donar a conèixer amb aquest comunicat el nostre posicionament respecte la vaga general educativa convocada pel “Sindicato de Estudiantes” el pròxim 20 de novembre. Des del SEPC no donem suport a aquesta convocatòria, ni a nivell universitari ni de Secundària.
Com a sindicat de base, entenem que el procediment seguit pel SE a l’hora de convocar aquesta vaga entra en flagrant contradicció amb la pràctica assembleària que realitzem i potenciem.
Un com més hem vist com un sindicat allunyat de les bases, que no té contacte amb la realitat de la comunitat educativa, convoca de forma unilateral una altra mobilització, sense comptar amb la resta de sindicats que treballen en l’àmbit de l’ensenyament. Tot i no rebre suport de cap altre sindicat, el “Sindicato de Estudiantes” ha seguit amb la convocatòria en solitari.
Rebutgem aquesta pràctica poc democràtica, entenent que és contrària als nostres principis d’assemblearisme i unitat popular. Comprenem que hi ha espais de coordinació sindical a nivell educatiu, i que és des d’aquests espais des d’on han de sortir aquestes convocatòries.
Cansades ja d’aquestes pràctiques reincidents que exclouen l’acció política que duen a terme estudiants, professorat i famílies, hem decidit no donar-hi suport.
Remarquem, però, que això no significa no recolzar les demandes i reivindicacions que emmarcaran aquest dia de vaga. Ans el contrari, precisament perquè estem fartes de les imposicions dutes a terme tant pel Govern Espanyol com pels diferents governs dels territoris que conformen els Països Catalans, apostem per una organització de les bases com a única via possible per fer-hi front. A més, ampliem les nostres reivindicacions, i apostem per la construcció d’un altre model educatiu pel poble i per al poble, entenent que hem de superar l’acció defensiva a les contínues reformes per iniciar un procés de proposició i construcció.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ens comprometem a seguir en peu de guerra contra totes aquestes pràctiques imposades, que ens oprimeixen cada dia més com a classe, com a estudiants i com a catalanes. Alhora, seguirem construint una alternativa educativa, que defensi un ensenyament públic, popular, antipatriarcal, català i de qualitat!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
18 de novembre de 2013

dilluns, 18 de novembre del 2013

Sopar popular

Aquest dissabte després de la manifestació antifeixista es realitzarà un sopar i posteriorment festa a La Cosa Nostra (Carrer de Sant Miquel, núm. 2)

El sopar té opció vegetariana i el preu serà de 4€.

Esteu convidades!