Construïm l’educació del poble per al poble. El 6, 7 i 8 de maig: els Països Catalans ens mobilitzem!

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, trobant-nos ja en el final del curs acadèmic 2013-2014, veiem la necessitat de convocar tres dies de mobilització nacionals arreu del nostre País: el 6, 7 i 8 de maig.

Portem a l’esquena un any acadèmic d’aprofundiment de la precarització dels diferents sistemes d’educació pública que conviuen sota els diferents marcs legals que estructuren actualment el nostre País. Pràcticament a les acaballes d’aquest curs, ens veiem amb l’obligació de recordar el TIL a les Illes Balears i Pitiüses, la LOMQE a nivell de l’Estat Espanyol, el tancament de les línies en valencià al País Valencià, les agreujants conseqüències de la LEC al Principat, la consolidació del Pla Bolonya i la propera Estratègia Universitat 2015. Mesures que tenen com a objectiu últim l’elitització de l’educació: aquest gruix d’hostils i llunyanes decisions que deixen a les classes populars del nostre País fora del sistema educatiu. Un altre pilar fonamental que no cal oblidar és l’espanyolització de l’estudiantat català i per extensió, la seua desculturització.També ens veiem obligades a recordar i fer memòria davant els intents de silenciar un poble que dia a dia resisteix els embats que el volen invisibilitzar. La vaga de docents a les Illes, les llargues vagues contra la LEC per part del professorat de la CAC, les tancades d’AMPAs als centres educatius del PV contra els tancaments de línies… són mostres de que la resistència a tots aquests atacs segueix més viva que mai.

Així també, és el cas de la lluita per l’ensenyament públic i en català de cada territori dels Països Catalans, un ventall de situacions a diferents nivells de l’ensenyament que porten com a objectiu una unitat de base i de lluita per defensar les aules, els centres i les Facultats de la peülla del capital i la bota espanyolista; la qual pretén anul·lar una realitat i unitat com són els Països Catalans i la manera de parlar català en cada territori del País.

Davant d’aquesta conjuntura, el Moviment Estudiantil dels Països Catalans està sent capaç de superar traves a les que ha de fer front a diari i que ataquen l’essència més profunda del sistema educatiu: les aules, els centres, el professorat, la llengua… L’organització estudiantil local està sent capaç de superar certes adversitats, com hem pogut veure en nombrosos casos arreu del País. La lluita ofensiva i el treball de base han ser la nostra bandera en un moment d’agudització de les contradiccions dels grans plans de reforma amb la voluntat i la fermesa de totes aquelles estudiants i treballadores del món educatiu que veuen com se’ls pren allò més bàsic per realitzar la seva tasca docent i d’aprenentatge.

D’aquesta manera, hem vist com l’organització estudiantil als diferents centres educatius d’arreu dels Països Catalans ha intentat fer front als atacs que han anat rebent, i en el marc de la Campanya Nacional “Educació Digna en una Terra Lliure”, la lluita local ha servit per anar enfortint el Moviment Estudiantil i l’ha anat preparant per poder fer front a totes les adversitats que com a estudiants ens anem trobant al llarg de la nostra vida estudiantil. És necessari, doncs, construir, crear nuclis de contrapoder a nivell local a cada Institut, Facultat i classe que siguin capaços d’aconseguir canvis tangibles i reals a cada realitat.
Les decisions dels rectors, dels equips directius i d’altres organismes de govern estan supeditades als interessos de la classe governant, que necessita controlar el sistema educatiu per tal de fer sobreviure els seus interessos de classe. Aquesta classe governant ha ignorat les nostres reivindicacions, fent-nos veure que l’única manera que aquestes siguin escoltades és per mitjà d’una lluita diària estudiantil i de la resta de sectors en lluita de l’educació.

Cal, doncs, canalitzar tota aquesta organització progressiva del Moviment Estudiantil en un enfortiment que el faci capaç de construir l’educació que els Països Catalans necessiten. És per això que decidim convocar una mobilització de tres jornades de lluita arreu dels Països Catalans: per coordinar lluites i esforços en el nostre marc territorial, per visibilitzar opressions que són comunes i per tal d’unificar un discurs que assenyali els veritables culpables de la precària situació actual. És essencial continuar amb la lluita a cada centre per seguir guanyant revindicacions locals i d’aquesta manera anar construint l’educació del poble i per al poble.

Tres dies de mobilització que visualitzin que un país sencer lluita coordinadament per fer passos cap a la construcció d’un sistema educatiu públic d’àmbit nacional que sigui emancipador, que prengui els Països Catalans com a marc educatiu únic, basat en els principis d’Unitat Popular. Tres dies que serveixin perquè cada centre educatiu traci una estratègia mobilitzadora que li permeti avançar en la seva lluita local així com per a analitzar aquest curs, que ha estat farcit de petites victòries i exemples de lluita. Veiem important aprofundir aquests tres dies de mobilitzacions en el doble eix: lluita local i capacitats de lluita, i anàlisi local i perspectives de lluita. Així afrontarem el curs vinent i arribarem a la fi del curs com el començàrem: amb voluntat constructiva i transformadora, mobilitzades, sense por i amb presència arreu.

Cridem, convidem i impulsem a col·lectius, assemblees i organitzacions a ser-hi i sumar, considerant aquest moment com una cruïlla als Països Catalans, on trobem exemples de lluita amb vertader potencial per aturar i capgirar decisions que com a estudiants, treballadores i joves ens afecten frontalment, i sols d’arrel i des de la base podran ser enderrocades!

Per una educació del poble i per al poble.
Els Països Catalans ens mobilitzem per una EDUCACIÓ DIGNA EN UNA TERRA LLIURE!

Els seus beneficis, la nostra misèria. L’Esquerra Independentista davant l’1 de Maig, dia internacional de la classe treballadora

Un any més arriba la nostra diada, el 1r de Maig, Diada Internacional de la Classe Treballadora. Als Països Catalans continuem en un context de guerra oberta contra la classe treballadora i, a la vegada, davant d’una ofensiva recentralitzadora de l’Estat i del patriarcat. Veiem com la nostra realitat política i material s’enfonsa cada dia més amb les polítiques de pagament del deute, els rescats bancaris i l’augment continuat del disciplinament social (en forma de repressió directa o de destrucció de tots els nostres drets laborals, socials i polítics).

Davant les polítiques, marcades des de la Troika i la UE, de destrucció de qualsevol mínim avantatge per a la nostra classe, ací i arreu, amb la disminució constant de la despesa en serveis públics (serveis socials, ensenyament, sanitat, dependència, transport, etc.); de retrocés i empitjorament dels drets laborals i socials; d’augment de la repressió social, política i sindical, i de coerció creixent de la llibertat d’expressió… ens trobem en un moment en el qual la unitat de classe és més necessària que mai per defensar-nos i avançar amb la lluita.

Els efectes d’aquestes polítiques ens ofeguen el present i el futur a la nostra classe, i molt especialment al jovent, a les persones treballadores migrants i a les dones que, majoritàriament, assumeixen la cura i l’atenció de les nostres persones dependents, malaltes, gent gran, i gent petita. Ofeguen el present i el futur precisament dels sectors de la nostra classe menys organitzada, menys sindicada i amb més motius, i necessitat, per lluitar colze a colze.

L’atur juvenil i femení es dispara mentre proliferen fórmules que et fan pagar per treballar (pràctiques en empresa), o per treballar sense contracte ni cap dret per defensar-nos com a treballadors i treballadores (beques, etc.)… fins al punt que una bona part de la nostra classe, més jove i millor preparada, opta per l’emigració cap a la misèria dels minijobs del nord d’Europa. Els treballadors i les treballadores immigrants esdevenen, via llei d’estrangeria, víctimes de camps de concentració (CIE) i expulsió forçosa. Amb lleis com la 16/2012, tant als treballadors nascuts ací o fora, si no tenim prou ingressos, o no cotitzem, perdem el dret a la sanitat pública. La desnutrició infantil és un fet i l’accés a la sanitat, l’educació, al transport públic es desmantellen en pro dels lobbis i les castes paràsites del nostre treball, productiu i reproductiu… I tot açò passa perquè, no ho oblidem mai, SOM CLASSE TREBALLADORA, i ens han declarat la guerra.

Obtinguem o no un salari al mercat laboral, som classe treballadora; les persones treballadores jubilades som classe treballadora; les que no tenim feina remunerada, o estem de becàries, en pràctiques, desenvolupant tasques de cures, d’atenció de la llar… SOM CLASSE TREBALLADORA. Perquè per malviure no ens queda altra que treballar: a un menjador escolar, a la llar, a un call-center, a un bar…Perquè per viure no ens queda altra cosa que lluitar juntes, unides. SOM CLASSE TREBALLADORA… I SOM MAJORIA.

La COS i el conjunt de l’Esquerra Independentista devem apostar per enfortir la nostra consciència i ajudar a reforçar la del conjunt de la nostra classe, i treballar de valent per la unitat de les lluites com a única manera d’encarar l’ofensiva de la burgesia per deixar-nos en la misèria absoluta. Així, lluitem per l’alliberament nacional, contra el patriarcat i de classe, a través de:

La lluita per la plena independència dels Països Catalans des d’una perspectiva de classe: Volem laIndependència per canviar-ho tot. La lluita de classes és l’única via davant l’ofensiva recentralitzadora de l’Estat i el pacte de les elits espanyolistes i botifleres, davant l’atac als nostres drets socials, nacionals i lingüístics (TIL a les Illes, tancament de les emissions de tots els mitjans públics de comunicació en llengua catalana al País Valencià o llei Wert)… així com tenint present el context donat a la CAC amb la convocatòria de referèndum del 9N i els probables atacs i/o suspensions d’autonomies a la resta dels territoris dels Països Catalans al sud de l’Albera.

La mobilització de la classe treballadora és l’única garantia de que la independència sigui res més que un canvi de bandera. Només l’acció organitzada, col·lectiva i decidida del conjunt de les persones treballadores dels Països Catalans ens garantiran l’alliberament complet, nacional, social i de gènere.

Davant una economia al servei dels guanys d’una minoria, lluitem per un model econòmic i social organitzat i dirigit per nosaltres mateixes, la classe treballadora, i orientat a les nostres necessitats.

Volem el Socialisme, per la nostra plena sobirania econòmica, política i social, per bastir una democràcia socialista, independent dels mandats de la burgesia, de la UE i la Troika, dels Estats espanyol i francès; independent de les organitzacions militars imperialistes, patriarcals i antidemocràtiques que ens neguen els drets humans a la classe treballadora internacional (com podem veure amb els centenars de treballadors morts a Qatar en la construcció de les instal·lacions del proper mundial de futbol, o amb les famílies de les més de 1100 treballadores que moriren l’any passat a Bangla Desh, i a les quals l’empresa Mango s’hi nega a indemnitzar, o veient com en 2013 les principals empreses espanyoles repartiren més de 8000 milions d’euros entre els seus accionistes, després d’acomiadar més de 120.000 treballadors).

 Contra l’austeritat de la Troika i el pagament del (seu) deute, lluitem per trencar amb la UE. Contra la misèria, lluitem per reduir la jornada laboral sense pèrdua de salari. Contra la dictadura del treball assalariat, lluitem per la reapropiació dels mitjans de producció i la riquesa, i el ple desenvolupament de totes les persones, independentment del seu sexe, gènere i origen.

Feminisme de classe. La situació de desigualtat entre homes i dones continua sent una realitat que, lluny de minvar, es perpetua cada vegada de forma més agreujant. Això, més la situació de crisi, la contrareforma laboral i les retallades amb un clar biaix de gènere que empenyen les dones a una major precarització laboral… sense oblidar les retallades en la llei de dependència i en la Sanitat Pública, que perpetuen la divisió sexual del treball i l’explotació de les dones treballadores, així com la major projecció dels rols de gènere tradicionals.

Així, les dones -que estructuralment cobren un 20% menys que els homes- estan cobrint les necessitats de cures i atenció a persones dependents i malaltes alhora que, quan poden, sostenen una jornada com a assalariades amb contractes encara més febles i sub-remunerats… i lligat a això, a més, es provoca un retrocés en els drets reproductius que compromet seriosament la salut de les dones treballadores i/o condemna a la maternitat i a la paternitat forçoses al conjunt de la classe treballadora que no pot finançar escapades a l’estranger per practicar interrupcions voluntàries de l’embaràs.

Hem de garantir el dret de les dones a decidir, respectar els drets sexuals i reproductius. Apostem per un feminisme de classe en tant que, capitalisme i patriarcat són indestriables, en tant que el capitalisme exigeix la violenta subordinació estructural de les dones infra- assalariades, esclaves del treball domèstic i de cures, i mercaderia sexual.

La nostra ferma aposta és que, davant la unitat dels atacs de la burgesia, com a treballadores i treballadors assalariats o aturats, joves, migrants, dones, temporals, amb contracte, sense contracte, jubilades, etc., prengam consciència de la nostra necessitat d’unitat i de la nostra força, que ens organitzem per colpejar juntes, per assolir el que ens pertany… perquè cada dia que passem suportant aquesta situació ens ha de fer veure que ja no tenim res més a perdre que les nostres cadenes.

Davant dels processos de canvi i les polítiques antisocials no tenim cap altra alternativa que organitzar la resistència des de tots els àmbits i, especialment, allà on el capital es perpetua: a la producció i la circulació de mercaderies, a nivell nacional i internacional, des de la solidaritat, sent conscients que la nostra diversitat ens fa versàtils i la unitat ens fa fortes.

Per tant, des de l’Esquerra Independentista creiem fermament que la mobilització de la classe treballadora és l’única manera perquè assumim com a classe el lideratge per lligar els processos d’alliberament nacional, social i de gènere. Només amb l’organització, la mobilització, i la lluita és possible avançar i fer front a les ofensives dels estats espanyol i francès, i els dictats de la UE i la Troika, així com a la repressió, per alliberar a totes les companyes empresonades o amb processos per lluitar pels nostres drets com a persones, com a classe i com a poble, i contra el conjunt d’ofensives patriarcals, capitalistes i imperialistes.

I avancem amb la unitat d’acció des de la base per fer créixer la lluita de classes i el sindicalisme de classe i combatiu arreu dels Països Catalans.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA.
VISCA EL PRIMER DE MAIG.

CUP, Arran, SEPC, COS, Alerta Solidària, Endavant i MDT

Prou imposicions a l'estudiantat!

25 abril 2014: Als Països Catalans, desobeïm per canviar-ho TOT!

Un any més, l’Esquerra Independentista dels Països Catalans eixim al carrer per commemorar i recordar que avui fa 307 anys que el nostre Poble es manté segrestat i ocupat per un estat feixista, autoritari, patriarcal i explotador que, encara amb cara i cognoms de Borbons, perpetua els privilegis i la dominació d’unes elits econòmiques i colonials.
Tot i aquest comú denominador en aquests 307 anys, molt han canviat les formes de dominació al nostre maltractat país. Per començar, actualment vivim sota una ofensiva del capitalisme i patriarcat més salvatge i l’espanyolisme més ranci i ultracatòlic.
La situació cada vegada major de misèria i desesperació social col•lectiva ve provocada per una crisi econòmica (i sistèmica) que ja afecta a la major part de la nostra societat i que colpeja als sectors més desafavorits (xiquetes, dones, persones dependents o immigrades…). Aquesta crisi, fruit de la cobdícia d’uns pocs, ens l’estan fent pagar amb guerres, sang, fam i desnonaments mentre ens volen fer creure que totes són víctimes i no hi ha responsables. Amb efectes secundaris a casa nostra: amb desatenció mèdica, privatitzacions, precarietat laboral, atur, violència de gènere, pobresa infantil… Tot això mentre als Països Catalans i arreu del món, el feixisme intenta treure rèdit de la nostra por i la nostra feblesa i amb la complicitat d’unes institucions, valencianes o espanyoles, que ens volen atemorides i callades. Però s’ha acabat! Feixisme mai més, enlloc, contra ningú.
El poble treballador ha començat a dir prou i a dir no. El règim del 78, sorgit del pacte entre franquistes, elits econòmiques i polítiques, es trontolla i sembla prop de la seua caiguda. I això passa única i exclusivament per la capacitat del nostre Poble i la nostra classe, de cadascuna de nosaltres, de prendre el poder i fer valdre la nostra raó. Hem de demostrar que hem perdut la por i que ja no tenim res a perdre. I ho hem de fer juntes.
Això, precisament, és allò que més tem l’estat i els seus sicaris (jutges, policia, polítics del sistema…). I és per això que dia rere dia llancen les seues lleis contra nosaltres. Parlem d’una contrareforma de l’avortament que incrementa les sancions i dificulta extremadament la possibilitat de les dones per decidir sobre el seu propi cos (implica reduir els supòsits legals de l’avortament i endurir el codi penal contra metges i professionals que el practiquen. Les dones ens podem trobar de nou que ens obliguen a avortar de manera clandestina, fins i tot en pràctiques altament perilloses per a la nostra salut); Parlem també d’una llei mordassa (de Seguretat Ciutadana) que persegueix totes les formes de lluita, d’autoorganització i mobilització popular amb la voluntat de domesticar-les i controlar-les. Grans víctimes d’aquestes lleis són les joves i les seues formes d’expressió juvenil, motor de la transformació i, per això, víctimes de la persecució. Joves que també estan patint, junt a les dones, les conseqüències d’unes continuades reformes i retallades laborals que aprofundeixen en la cada vegada major precarietat i explotació social i laboral; Parlem també d’unes lleis d’estrangeria racistes i criminals que tracten de fer-nos oblidar que els veritables culpables d’aquesta situació no són les altres treballadores que, com nosaltres, busquen fora un lloc millor on viure i guanyar-se la vida, si no aquelles que, segudes a despatxos de moqueta gris, provoquen les situacions de misèria i fam a l’Àfrica o, ara ja si, també al nostre “paradisíac” sud d’Europa; Parlem, com no, de la LOMCE que pretén atacar l’ensenyament públic, introduir de nou l’església a les nostres escoles o acabar amb les poques eines de supervivència del català a la societat, és a dir, l’ensenyament.
Però on hi ha lluita hi ha vida i hi ha resposta. Als darrers temps hem vist com la nostra societat s’està organitzant. I ho està fent no per resistir, si no que ho està fent per guanyar. Des de baix i contra els de dalt. Amb l’aparició d’assemblees obertes de dones, d’assemblees d’aturades, de grups de consum, de cooperatives d’habitatge o energia, de centres socials autogestionats, de xarxes de suport mutu i comunitari, de campanyes antirepressives, de plataformes contra els CIEs i per la dignificació de les persones immigrades, d’iniciatives pel Dret a l’Autodeterminació, d’assemblees d’estudiants combatives i autònomes, d’AMPAs combatives que estan fent front a Conselleries de la vergonya… Aquest és el camí. El de la Unitat Popular per canviar-ho tot. Eixa és hui l’aposta de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans.
Canviar-ho tot. Eixe és l’objectiu. Però alertem que, a l’igual que a l’inici d’aquest règim del 78, ara que s’albira la seua fi, la mort de la Transició (o transacció) del franquisme, una amenaça cau sobre nosaltres: les elits polítiques i econòmiques, temeroses de perdre la seua hegemonia, plantegen un cop més un nou Pacte de la Traïció, una 2a transició en la que tornen a deixar-ho tot “atado y bien atado”. Alertem del paper que puguen jugar eixa suposada “esquerra” domesticada de partits del sistema i sindicats grocs o d’eixa burgesia autoanomenada sobiranista que, amb l’argument del retorn a l’estat del benestar o del manteniment d’una pau social que ja mai més podrà tornar, s’aferren a les seues quotes de poder per damunt del patiment de totes nosaltres. Denunciem ara i ací aquests pactes (diguem-lis tripartits o diguem-lis pactes socials o pactes fiscals) que les classes populars no perdonaràn. El canvi ja no té volta enrere, ni amb fórmules o reformes del sistema ni amb un autonomisme que ja no satisfà les nostres ànsies de llibertat. Ja no ens alimenten molles, ja sabem que democràcia no és votar cada 4 anys i volem tindre el dret a decidir, sempre i de tot.
Per això, hui sabem que tenim un present de lluita i d’alternatives, sense oblidar un passat de resistència, per desafiar el nostre destí amb un futur de construcció de poder popular. Construït amb les mans de la Unitat Popular, de l’Esquerra Independentista i els moviments i col•lectius socials d’arreu del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Un futur que només ens arribarà exercint la mostra més ferma de rebel•lia i empoderament col•lectiu que hui tenim al nostre abast: la desobediència. Desobediència a les seues lleis, al seu poder, a la seua por, a les seues institucions, al seu estat i al seu sistema assassí. Exercim-la, practiquem-la, exigim-la. Recuperem i ocupem els nostres carrers, els nostres ajuntaments, les nostres escoles, les nostres vides.
Destituïm el seu règim capitalista, patriarcal i criminal. Aturem-ho tot com ens ensenyaren les nostres àvies, de forma indefinida i insurreccional. I encetem des de ja eixe Procés Constituent dels Països Catalans que ens portarà a l’alliberament com a persones, com a catalanes i com a treballadores.
I no oblidem mai, això si, qui som i d’on venim. Perquè… Som la memòria. Som les hereves d’aquelles bruixes. Som les revolucionàries que col•lectivitzaren terra i treball. Som les maquis del segle XXI. Som aquelles que si van comprendre el significat de la paraula Dignitat i no van renunciar mai a la Ruptura. Som un Poble rebel que sempre parlarà català i ensenyarà a les seues filles a les escoles lliures d’un país lliure en un món lliure. Som Guillem Agulló i la resta de les caigudes per un futur per a totes i de totes. Som Països Catalans desobedients i dignes.

Països Catalans, 25 d’abril de 2014

Candidatura d’Unitat Popular

ARRAN

Endavant-OSAN

Moviment de Defensa de la Terra

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Alerta Solidària

Comunicat del SEPC pel tancament d'unitats d'infantil i primària al País Valencià

Quan l’octubre del 2012 el Ministre d’Educació Jose Ignacio Wert va dir que la seua intenció amb la LOMQE era «espanyolitzar els xiquets catalans», la comunitat educativa del País Valencià de seguida vam saber a què es referia.

Per al govern espanyol, «espanyolitzar» significa destruir la nostra cultura, i amb ella la nostra llengua i l’escola que l’ha mantinguda fins ara. Alguns exemples d’aquesta política són la Universitat Politècnica de València, on hi ha una demanda del 18,08% de classes en valencià però sols un 4% de docència en aquesta llengua (la meitat que fa 10 anys). L’UJI és la universitat on més crèdits en valencià s’imparteixen i sols n'és el 20,73%, tot i que a la pràctica moltes d’aquestes assignatures es fan en castellà.

Però no només en l’àmbit universitari el valencià està marginat: a les comarques del sud del país, l’ensenyament en valencià en infantil i primària és del 16%, sent la mitjana del 30% a tot el País Valencià. Així, l’arranjament fet pel Molt Honorable Senyor President de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra —qui no sap parlar valencià— i l’Honorable Consellera d’Educació Mª José Català —qui demana perdó pel «defecte» de parlar valencià— farà que el curs que ve hi haja 33 línies d’infantil i primària menys només a la Província de Castelló , i que 32 d’aquestes siguen en valencià; i de les 74 que desapareixeran a la resta del país, 70 seran en valencià.

Però no només hi ha atacs a la llengua al País Valencià. Als altres territoris dels Països Catalans també s’estan realitzant atacs sistemàtics, ja siga amb sentències judicials a Catalunya, ja siga amb lleis com el Tractament Integral de Llengües (TIL) a les illes.

Tampoc podem oblidar que el seu objectiu no és solament la llengua: estan aprofitant per a desmantellar el sistema educatiu públic. Prova d’això és que els centres concertats —on, dels 127.000 alumnes, sols 12.000 estudien en valencià— no es veuen afectats per l’arranjament.

Per tot això, des del SEPC donem ple suport a totes les accions que han emprés les AMPA afectades per la mesura antidemocràtica de la Conselleria i la crida a la desobediència que ha realitzat el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) per a rebel·lar-se i continuar ensenyant en català.

Així mateix, fem una crida a la unitat de la comunitat educativa del País Valencià, com ja van fer a principi de curs a les illes.

El FEUP buscarà la reelecció al Consell de l'Estudiantat

El Front d'Estudiants Universitat Jaume I es tornarà a presentar a les eleccions per al Consell de l'Estudiantat de la Universitat Jaume I de Castelló que es celebraran el proper 20 de maig. El Front va prendre la decisió de buscar la reelecció en el Consell el passat dissabte 5 d'abril en la seua Assemblea Congressual.

Amb l'experiència de dos anys gestionant el Consell De l'Estudiantat Uji amb la majoria al Ple del Consell, i desprès d'extensos debats sobre la idoneïtat de canalitzar part dels esforços del moviment estudiantil de l'UJI en la via institucional, el Front ha decidit treballar per mantenir la confiança de l'estudiantat. El nou projecte buscarà centrar part de la mobilització per la defensa de l'ensenyament públic en l'òrgan de representació de l'estudiantat en la universitat per assolir millores a curt i mig termini, així com seguir aprofitant l'altaveu que suposa el Consell per continuar treballant en la conscienciació de l'estudiantat, tasca prioritària del Front.

El Front d'Estudiants ja ha celebrat la seua primera assemblea per planificar la campanya per a les eleccions i començar a perfilar la seua llista electoral, que s'haurà de presentar abans del 16 d'abril.

Després de dos anys al capdavant del Consell de l'Estudiantat, i malgrat presentar-se a la reelecció, el Front d'Estudiants continua denunciant l'escassa representativitat i democràcia existent a les universitats, d'acord amb l'actual model de governança, el qual supedita els interessos de l'estudiantat als d'altres agents, alguns externs a la universitat, ja que sempre situa a l'estudiantat en minoria en els òrgans de decisió universitaris: el Consell Social i el Consell de Govern.

Crònica XI Jornades Contra la Hipocresia Política

Estimats companys i companyes,

l'onzena edició de les Jornades Contra la Hipocresia Política ja ha arribat a la seua fi. Un any més estem ben contents/es perquè hem comptat amb ponents i xerrades excel·lents. Gràcies als companys de CGT de la “Marea Blanca” de Madrid, a l'extreballador d'RTVV Rafa Molés, als companys de Ràdio Terra, als companys de l'associació Wilaya UJI, de Guifi.net, de la plataforma Juntes Sense Por i els companys de Castelló, als companys de la Plataforma Antifracking de les comarques de Castelló i als companys de Perifèries. Gràcies a tots per haver vingut i haver compartit els seus coneixements amb nosaltres. 

Per altra banda, lamentem molt el succès que ha fet que aquestes jornades no hagen tingut a penes difusió, i com a conseqüència, hagen comptat amb un públic minoritari.

Volem expressar la nostra queixa i absoluta oposició a la Vicerrectora d'Estudiants de l'UJI, Pilar Agustín, per haver-nos fet boicot explícit en la difusió d'aquestes jornades. En primer lloc, ens va posar traves arribant a qüestionar la integritat dels ponents que dúiem per tal d'intentar censurar-los i així retardar l'enviament del correu difusor d'aquest acte. Després, van ser impediments purament burocràtics els que van impedir que no es poguera informar a tota la comunitat universitària de les jornades (convalidables per 1 crèdit) i així limitar moltíssim la seua difusió. 

Som conscients que els tractes són selectius i que organitzar actes que fan moure consciències no està ben vist pel sistema en el que vivim. Però nosaltres no ens aturarem, no deixarem que ens tapen la boca i seguirem, durant molt de temps, movent consciències i oposant-nos a l'actual sistema. Apostem i apostarem per la difusió d'alternatives i formes de reflexió i lluita en els diferents àmbits.

Moltes gràcies també als companys i companyes que assistírieu a les xerrades.

Esperem que hàgeu gaudit.

Salut i força!

L’Esquerra Independentista davant l’immobilisme del Congrés Espanyol

Davant la negativa del Congrés dels diputats Espanyol al traspàs de Competències a la Generalitat per tal de realitzar la consulta sobiranista del 9 de novembre, l’Esquerra Independentista volem expressar, un cop més i amb més èmfasi que mai, la nostra ferma voluntat i compromís amb el poble català per tal de decidir sobre el futur d’una part del nostre territori.

Entenem que aquesta primera negativa de l’Estat Espanyol a que una part del poble català exerceixi el seu dret a vot obre les portes cap al camí que sempre hem defensat des del nostre moviment: un camí marcat per la desobediència com a única via per assolir els drets nacionals, socials i de gènere per al conjunt de les classes populars, no només de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó de tots els Països Catalans.

La negativa del Congrés ens reafirma en la nostra posició de que els nostres drets no els assolirem demanant res a ningú, sinó que el procés d’emancipació de les classes populars catalanes vindrà, exclusivament, de la mobilització i conscienciació d’aquestes. Així, cal emfatitzar que el fet de que l’Estat es negui al dret a decidir d’una part del país no només posa de manifest que no existeix pacte possible sinó que visualitza, un cop més, el conflicte democràtic entre un poble que cada vegada està exigint més intervenció política directa, i unes elits econòmiques i polítiques que li neguen la seva sobirania i el seu dret a autogovernar-se.

Aquest últim fet només és un nou afegit a la constatació de que des de l’encaix a l’Estat Espanyol no existeix una via possible per a exercir la democràcia; la democràcia real,entesa com a govern del poble, que ens permeti decidir sobre totes les qüestions de la nostra vida. Així, fem explícit, un cop més, que la desobediència i la organització seran les úniques vies possibles per a aconseguir la independència plena, que no hem d’anar a demanar res a ningú, sinó que únicament a través del nostre propi treball i lluita aconseguirem la independència real que ens permeti, per dignitat, canviar-ho tot.

Alerta Solidària

ARRAN 

Candidatura d’Unitat Popular 

Coordinadora Obrera Sindical 

Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional 

Moviment en Defensa de la Terra 

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans 

Preparem la ruptura, organitzem la desobediència. Sí a una educació digna, Sí a una terra lliure!

• El passat desembre, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fèiem públic el nostre posicionament davant la proposta de data i pregunta del referèndum d’autodeterminació de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC); posicionament que volia ser alhora un compromís amb les estudiants i el poble treballador català en la lluita per la construcció d’una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat als Països Catalans.

Al nostre anàlisis ja ho anunciàvem: som plenament conscients que el model educatiu que volem construir no té cabuda dins dels marcs legals i l’status quo espanyol: estructura que només respon als interessos de les oligarquies autonòmiques, estatals i europees. Nosaltres som les que decidim fugir d’aquest carreró sense sortida iautodeterminar-nos, emancipar-nos, alliberar-nos-en i empoderar-nos en la construcció de l’educació del poble treballador català i per al poble treballador català. La formulació de la proposta de data i pregunta del referèndum de la CAC cal ser vista com una oportunitat per fugir de totes aquestes estructures que fa anys que legislen en contra de la nostra educació (Pla Bolonya, l’EU2015, Europa 2020, la LOMQE, el TIL…).

El context actual està obligant a tots els col·lectius i agents en lluita a posicionar-se sobre aquesta qüestió. Ja no és possible restar al marge d’un dels elements més confrontadors i que més qüestiona les entranyes del règim del 78. Entenem que el Moviment Estudiantil tampoc pot ser-ne aliè, ja que aquest necessita de l’exercici de la sobirania com a premissa per a construir l’educació del poble i pel poble. Dins d’aquesta conjuntura, valorem que el doble sí és l’única resposta proposada que respon als interessos de les estudiants i el poble treballador de la CAC. És per això que fem pública la nostra decisió de preparar la ruptura i d’organitzar la desobediència des d’una òptica estudiantil. Conscients de la funció històrica que estudiants i joves de classes populars hem tingut en moments de canvi, treballarem per tal de dotar l’actual d’un discurs que considerem irrenunciable i que entén que aquest és un procés que per interessos econòmics i partidistes obvia qüestions bàsiques com la territorialitat completa de la nostra nació o el nou model de societat a construir.

Preparant la ruptura: enfortim un Moviment Estudiantil Nacional

La mobilització popular ha sigut la que ens ha dut a la cruïlla històrica de tensió en què ens trobem actualment. És el poble organitzat el què ha forçat la confrontació amb les estructures i elits de l’Estat espanyol i n’ha qüestionat d’arrel la pròpia existència; i el poble organitzat és l’única garantia que pot fer que aquest procés culmini: evitant tot pacte, tota transició, tota independència que no suposi canviar-ho tot.

És per això que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans considerem que la nostra tasca és, entre d’altres, la d’enfortir un Moviment Estudiantil d’àmbit Nacional que treballi en les dues direccions mencionades: preparar la ruptura i organitzar la desobediència. En tant que les estudiants en lluita per una educació pública i de qualitat als Països Catalans som part activa del moviment popular per la independència, entenem que cal  que aquest Moviment Estudiantil s’empoderi i es doti d’estructures sòlides d’àmbit nacional.

Ja tancat l’últim darrer cicle de mobilització post-Bolonya, el Moviment Estudiantil està visquent un procés de reconfiguració que determinarà el seu futur de mobilitzacions, els seus objectius i apostes tàctiques i estratègiques. El SEPC valorem que actualment cal organitzar les estudiants entorn a les grans qüestions i necessitats que tenen avui en dia des de la base i la lluita sindical, fent visible la necessitat i utilitat d’organitzar-se; així com la defensa del pensament crític amb l’objectiu de crear espais de contrapoder reals dins els centres educatius i ser una eina útil en la lluita del moviment popular català que el prepari per fer front a una ruptura.

Només amb una ruptura total podrem construir una educació al servei de les classes populars, podrem evitar un pacte entre elits autonòmiques i estatals que vulgui frenar el procés, podrem fer que aquest transgredeixi fronteres imposades…  Així doncs, seguirem reivindicant i construint a diari un Moviment Estudiantil d’àmbit Nacional que dibuixi de manera natural els Països Catalans tal i com fa la nostra organització nombroses vegades cada curs acadèmic.

 

Des de les aules, organitzem la desobediència

L’immobilisme del Govern i les elits espanyoles s’aguditza a mesura que els mesos passen, fent que cada cop sigui menys agosarat afirmar que un xoc de trens és inevitable: són múltiples les vegades que s’ha assegurat taxativament que no es pensa permetre la celebració del referèndum. Cal ser conscients que aquest moment de confrontació és cada cop més imminent i que cal que el poble estigui preparat per desobeir massivament a tota prohibició i aconseguir materialitzar el referèndum. Si ha estat la voluntat popular la que ens ha dut on som, serà només aquesta la que ens salvarà de qualssevol pacte entre elits autonòmiques i estatals, d’interessos partitocràtics i particulars que busquin un pacte que satisfaci els seus interessos econòmics… i posarà el procés al servei del poble català.

És per això que apostem perquè tota estructura que vertebri un Moviment Estudiantil Nacional ha de dotar d’eines, polititzar i  conscienciar les estudiants d’arreu dels Països Catalans, incidint als centres educatius i universitats i treballar arreu perquè es desobeeixi un cop es materialitzi la més que possible prohibició del referèndum. Els centres educatius són nuclis de formació, però també de batalla quotidiana. Compartir espai de lluita amb el nostre subjecte polític, les estudiants de classe treballadora catalana, cal ser vist com una oportunitat per tal de treballar per fer veure el nostre àmbit nacional real i la necessitat de centrar el debat en el nou model educatiu a construir.

És per això que socialitzarem, desplegarem i ampliarem la Carta Catalana de les Estudiants,  el Document de Mínims que presentàvem a la I Trobada d’Unitat Popular, l’ILP de l’Assemblea Groga com a punt de partida per a una nova educació en un nou país… i totes aquelles propostes que reflexionin en clau rupturista sobre quina educació volem per a un possible nou futur país.

La territorialitat completa de la nostra nació és un element irrenunciable de tot aquest procés. Entenem que els objectius a perseguir són els mateixos arreu del nostre país: la construcció d’un marc educatiu únic i d’una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat arreu dels Països Catalans. Considerem que cal enfortir la lluita per la independència arreu, i que la reivindicació del Dret a Decidir per part del poble -també de les estudiants, també en educació- és no sols l’únic garant de la llibertat i la supervivència de la nació davant els atacs que s’està rebent per part del Govern central i autonòmic, sinó que és l’única via de ruptura amb el règim espanyol i que ens durà a la construcció d’una educació al servei de les necessitats del poble. 

Cal entendre i socialitzar que la desobediència és el pas previ a l’empoderament. Així ho veiérem amb la campanya “Les estudiants decidim desobediència”, aturant totes aquelles reunions i espais on es planificava l’expulsió de les classes populars de les universitats; les tancades d’AMPAs contra els tancaments de línies en valencià al País Valencià o els més de 700 alumnes que no van realitzar les Competències Bàsiques per posar l’atenció en les retallades dels seus centres i van aconseguir que la Consellera Rigau fés referència a les retallades massives que està duent  terme el Govern de la CAC.

Així doncs: desobediència massiva contra la prohibició, però també desobediència arreu del país contra les fronteres imposades, contra les polítiques educatives genocides al PV, contra les mesures antisocials – també en educació; desobediència que posi de manifest que la independència ha de ser la voluntat manifesta del poble treballador català per obrir un procés que respongui als seus interessos.

Sí a una educació digna. Sí a una terra lliure! 

Educació digne en una terra lliure és segurament la millor consigna que condensa el moment actual en què ens trobem, amb aquesta doble eclosió d’indignació social i nacional present als centres educatius del nostre país.

La idea fonamental que volem posar de manifest és la defensa de que és impossible una reforma educativa sense un canvi de règim, i que un canvi de règim és impossible sense un procés de ruptura independentista amb l’estat Espanyol i amb la Unió Europea. En aquest sentit, la independència només la pot aconseguir el poble mobilitzat i organitzat, i per tant han de ser les forces populars organitzades les que liderin el procés d’independència, entenent que aquest només és possible per via d’un procés de ruptura popular, i que per tant cal que el poble no només sigui un subjecte actiu en la lluita sinó també en la direcció del procés.

D’aquesta manera, els següents mesos el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans treballarem per socialitzar aquestes idees dins la comunitat educativa i organitzar la lluita del moviment estudiantil en clau nacional i rupturista per tal de que aquest sigui un integrant més del moviment popular català.

Preparem la ruptura, organitzem la desobediència.

SÍ A UNA EDUCACIÓ DIGNA,

SÍ A UNA TERRA LLIURE!

Cloenda XI Jornades Contra la Hipocresia Política

Dissabte 12 d'abril al Casal Popular de Castelló es realitzarà l'acte de cloenda de les XI Jornades Contra la Hipocresia Política.

Aquest serà l'actuació en acústic del grup Hakuna (des de Gandia), amb temes que barregen influencies folk, country i pop, i lletres que conten històries i que reflexionen sobre la vida, la natura, el temps i la llibertat.

Açò estarà acompanyat amb begudes de la terra. 

Ús esperem!!

Congrés FEUP