divendres, 18 de març del 2016

Cada dia és 8 de març!

Sovint deim que cada dia és 8 de març, dia de la dona treballadora, per assenyalar que cada dia les dones som dones en un món d’homes. Per reivindicar que és cada dia de l’any que patim violència, és cada dia de l’any que ens discriminen, és cada dia de l’any que ens maten, és cada dia de l’any que ens mutilen els genitals, és cada dia de l’any que ens violen, és cada dia de l’any que ens venen, és cada dia de l’any que ens jutgen, és cada dia de l’any que ens imposen, és cada dia de l’any que ens silencien, és cada dia de l’any que ens invisibilitzen, és cada dia de l’any que vivim amb por, és cada dia de l’any que som DONES en un món masclista i patriarcal.
Des del SEPC sabem que totes som, hem sigut o serem estudiants. Justament per això, ens pertoca fer front i lluitar contra la reproducció dels valors patriarcals en tot àmbit i espai de formació de les joves. Les escoles bressol, les escoles d’educació primària, els instituts i les universitats són, juntament amb les llars, els principals espais de socialització i perpetuació d’aquest sistema binari. I la solució vendrà de la mà d’un canvi més profund, vendrà de fer visibles les desigualtats patriarcals inculcades mitjançant els rols de gènere que des que som nades ens ensenyen com a única opció vàlida i reconeguda socialment. Sabem que el canvi passa per canviar radicalment el nostre sistema educatiu exigint i reivindicant com a únic sist

ema legítim i vàlid la coeducació. Aquesta és la única que reverteix la segregació horitzontal, que marca des que som criatures els espais, jocs, carreres, professions, gustos, colors, etc. que pertoquen als nins i a les nines per tal de complir amb les expectatives socials de gènere, evidenciant-se de manera exagerada en la tria d’itineraris durant la secundària i en la tria dels graus a les universitats. Aquesta és la única manera de eliminar els currículums docents androcèntrics que fan que les nostres joves creixin sense referents forts femenins i que retroalimenten la segregació vertical, és a dir, el fet que com més es puja en la piràmide organitzativa dels llocs de feina menys dones hi ha, reservant pels homes les posicions de lideratge i per les dones les feines més invisibilitzades o de cures.  
Però com a mesura d’urgència el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ja fa un any que hem iniciat una Campanya Nacional per reclamar i lluitar per la creació de Protocols efectius contra les agressions masclistes que les dones aguantam cada dia les aules.
Les dones patim agressions als instituts i a les universitats pel simple fet de ser dones; se’ns assetja sexualment, se’ns agredeix sexualment, se’ns hipersexualitza als espais d’oci i en la seva publicitat, es fan comentaris sobre les nostres parelles o pràctiques sexuals, se’ns considera menys vàlides als espais acadèmics,  i un llarg etc. i la reacció de les institucio
ns és amagar el fet que aquestes agressions hagin passat: és fer-nos sentir avergonyides i culpables per haver deixat que passessin, és qüestionar la nostra credibilitat pública quan denunciam, és minar la nostra autoestima perquè ni nosaltres mateixes ens aixequem a defensar els nostres drets, perquè així, és com el sistema patriarcal guanya. Per això quan les estudiants ens hem trobat davant de casos d’assetjament a les universitats o instituts, tant per part de professors, com d’alumnes, no han tingut la resposta contundent i feminista que reclamam, tot el contrari, l’agressor ha estat amagat i protegit.
Acualment la majoria d’instituts i universitats tenen protocols d’actuació davant de l’assetjament o agressions sexuals que puguin patir les seves treballadores o professores, quelcom que no fa més que demostrar-nos que se sap que les dones som assetjades, però tot i així, a les alumnes, el subjecte més vulnerable, som el que estam més desprotegides.  Per tot això, avui, dia 8 de març, les estudiants dels Països Catalans deim prou a les violències masclistes als instituts i a les universitats i assenyalam a les institucions educatives com a còmplices de les agressions que patim dins les seves parets i que no fan res per combatre.
Per unes universitats i instituts lliures de violències masclistes, perquè cada dia és 8 de març!

dimarts, 1 de març del 2016

2.330 DIES DESPRÉS

Avui Arnaldo Otegi, sis anys després, tornarà a estar amb tots nosaltres, amb la seua familia. Avui torna d’on mai se l’haurien d’haver portat.

8719600510. Aquest ha segut el número al que Arnaldo ha estat reduït pel neofeixisme espanyol. Acusat de seguir instruccions d’ETA, sense proves concretes i amb acusacions només promogudes pels prejudicis. És des d’aleshores quan es dóna aquest crim, aquest acte de terrorisme pel qual Otegi acaba essent un ostatge de l’Estat. Ell i d’altres companys de lluita són privats de les seues llibertats i insultats a la seua dignitat, sense servir de res les innumerables exigències d’alliberament que han esdevingut durant tot aquest temps.

Aquest cas no ha fet més que evidenciar les innumerables contradiccions de nostra falsa democràcia, la misèria de les nostres institucions i la mesquinesa dels nostres governants. Ademés de posar de manifest l’alarmant auge d’un violent nacionalisme espanyol, hereu directe del franquisme, recolzat pels poderosos sectors de la política parlamentària i dels mitjans de comunicació. Conscients de la seua força política, ha estat arraconat totes les vegades possibles.

Otegi s’ha enfrontat a una condemna injusta per lluitar per la pau i per una societat anticapitalista i antipatriarcal i per demanar una Euskal Herria lliure, socialista, feminista i euskaldún. 
Ha segut i és un dels principals representants de l’esquerra abertzale, condemnant la violència i cridant per la lluita ideològica. Otegi s’ha donat a la política i al seu poble, denunciant la persecució del poble basc i la negació de la seua identitat.

Avui celebrem, junt totes les companyes, la llibertat d’un gran referent polític i d’un lluitador net. També, però, cridem a la lluita, a l’organització, a l’eixida als carrers defensant els nostres drets i denunciant tots els actes terroristes que dia a dia i durant tants anys duu realitzant l’Estat amb total impunitat.

Arnaldo Otegi, home de pau, home del seu poble, del seu país.


ONGI ETORRI, ARNALDO! EUSKAL PRESO ETA IHESLARIAK ETXERA!