dimecres, 26 de desembre del 2012

El SEPC s'adhereix a la Plataforma per la llibertat d'Alfon


Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans fem pública la nostra adhesió a la Plataforma per la Llibertat d'Alfon, jove de Vallecas empresonat des de l'última vaga general, el 14 de novembre, quan es dirigia al piquet del barri. Volem mostrar tota la nostra solidaritat amb el company de Castilla que pateix la repressió de l'Estat Espanyol i com tantes d'altres persones joves i activistes es veuen afectades pels mecanismes de control i coacció juríca a la qual tots i totes n'estem subjectes. Emplaçem a tota la societat civil catalana i d'arreu dels pobles i nacions de l'Estat Espanyol a mobilitzar-se per demanar la llibertat de l'Alfon així com la retirada de tots els càrrecs i l'immeditada absolució per tots els companys que també han estat víctimes de diversos muntatges policials. 
 
El proper 28 de desembre, la manifestació a Barcelona serà al c/ Mallorca 278 a les 19h. 

MANIFEST UNITARI DE LA PLATAFORMA PER LA LLIBERTAT D'ALFON

 
La vida de un joven de 21 años se consume entre los barrotes de una prisión. Alfonso Fernández salió de su casa el pasado 14 de noviembre para ir junto a su novia a uno de los piquetes de su barrio, Vallekas. A escasos metros de su domicilio fueron detenidos y llevados directamente a la Brigada de Información, donde sufrieron interminables interrogatorios extrajudiciales por parte de varios policías encapuchados que no pararon de amenazar, utilizando incluso posibles consecuencias contra su familia, novia y amigos con el fin de buscar información o una autoinculpación de un delito que no han cometido. Ambos son acusados de tenencia de explosivos, delito para el que el artículo 568 del Código Penal establece penas de 4 a 8 años. Al margen de las contradicciones y diferentes versiones policiales para demostrar que portaban algo que en realidad nunca llevaron encima, en el material explosivo que supuestamente les requisaron no han encontrado ni una sola huella de ninguno de los dos detenidos, como ratificó en propio fiscal ante el juez, y eso que fueron muchas y minuciosas las pruebas que realizaron. Tampoco encontraron nada que sostenga esta acusación en los registros a ambos domicilios, en los que la Brigada de Información, siempre encapuchados, volvió a atosigar a las familias, como si no tuvieran bastante con ver a sus hijos tratados como verdaderos terroristas.
 
Estas detenciones fueron utilizadas como excusa para registrar uno de los puntos de reunión de Bukaneros, grupo de seguidores del Rayo Vallecano al que solía acudir Alfon para animar al equipo de su barrio. Tampoco encontraron nada que pudiera argumentar la acusación de tenencia de explosivos, pero ya había logrado la Delegación del Gobierno criminalizar a un colectivo cuyas reivindicaciones sociales están alcanzando cada vez más notoriedad pública. Perfecto montaje para matar varios pájaros de un tiro.
 
Aún así, y pese a todas las evidencias de tratarse de un nuevo montaje policial, Alfon no sólo no es puesto en libertad (como su novia, a la espera de juicio), sino que tras presiones de instancias más altas el juez decide enviarlo a prisión preventiva. El propio fiscal reconoce que no existe riesgo de fuga, ya que el joven tiene arraigo familiar y cumple con las premisas para no poder ser aplicado el riesgo de fuga, pero entonces se sacan de la manga una supuesta “alarma social”, que no sólo es absolutamente falsa, sino que también es ILEGAL, ya que no consta en la ley de enjuiciamiento criminal para aplicar la prisión preventiva, siendo el único detenido el 14-N en toda Europa en esta situación.
 
Pero no sólo les basta con secuestrarlo, sino que a los pocos días (en la prisión de Soto del Real de Madrid, en la que se encuentra preso) le aplican el régimen FIES (Fichero de Internos de Especial Seguimiento), que supone entre otras muchas cosas la intervención de todas las comunicaciones, incluidas las que tiene con la familia y abogado, restricciones severas, hostigamientos… Una cárcel dentro de la cárcel, declarado ilegal no hace mucho y denunciado por numerosos organismos de nivel mundial. La escalada represiva va más allá, dedicándose la Brigada de Información a acudir a domicilios, a puestos de trabajos y a hacer seguimientos a varios amigos de Alfon por el simple hecho de haberle escrito a prisión.
 
La Audiencia ha rechazado el recurso contra la prisión preventiva, aceptando la ilegalidad de la “alarma social” como principal motivo, pero inventándose ahora el de “riesgo de fuga”, el mismo que el propio fiscal reconoció no existir desde el principio. No sólo existe montaje policial alimentado por intereses políticos, sino cobertura judicial para llevarlo a cabo.
 
Es muy fácil encarcelar y torturar a un joven de clase obrera, mientras políticos y empresarios corruptos gozan de total impunidad o mientras el estado indulta a miembros de las fuerzas de seguridad acusados de torturas.
 
Es por todo ello que familiares, amigos y compañeros de Alfon, así como todas las organizaciones y colectivos firmantes, exigimos su libertad inmediata y la absolución de todos los detenidos el 14N.
 
Por ti, por mí, por todos los presos políticos!
 
¡ALFON LIBERTAD! ¡STOP MONTAJES POLICIALES!
 

diumenge, 23 de desembre del 2012

Manifest conjunt de les principals associacions estudiantils catalanes en favor del català


L'esborrany de la llei orgànica de millora educativa que ha preparat el govern espanyol, encapçalat pel Ministre José Ignacio Wert, és l’atac més gran a la nostra llengua dels darrers 35 anys. L'immersió lingüística és un projecte que ha permès a diferents territoris dels Països Catalans garantir la mínima supervivència de la llengua catalana, a més de l'èxit educatiu i de cohesió social que ha suposat per la societat.
 
L’esborrany preveu la divisió de les matèries a l’escola en troncals, específiques i d'especialitat. Les primeres han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari lectiu, les segones com a màxim el 50% de l'horari, i les terceres no tenen assignat un temps mínim. Com que el català és considerat matèria d’especialitat, queda per darrere en importància al currículum de la llengua castellana i de la primera llengua estrangera (troncals), però també de la segona llengua estrangera que és "específica". Per tant, la llei converteix el català en una llengua de quarta categoria.
Als instituts, la llei també divideix les assignatures en troncals, específiques i d'especialitat, i el català formaria part del tercer bloc. Aquest fet provocaria que per obtenir el títol d'ESO no calgués examinar-se de català, atès que només seria necessari examinar-se d'una assignatura d'especialitat.
 
Si no n'hi ha prou, una disposició addicional de la llei estableix que les dues llengües cooficials han d'estar "equilibrades en el nombre d'hores lectives", tot i que reserva per a les administracions educatives autonòmiques la possibilitat de determinar aquesta proporció mentre es mantinguin les condicions de "normalització lingüística". Però mentre els diferents govern autonòmics del país no determinin aquesta proporció, els pares podrien escollir la llengua vehicular i a qualsevol centre, sigui públic o privat, i a càrrec de l’administració.
 
Les entitats sotasignants, veient que l’estat espanyol mai ha vist la diversitat lingüística com un actiu per potenciar i conservar i continua essent un agressor crònic cap a la nostra llengua, tant a Catalunya com a la resta dels Països Catalans, demanem que s’acceleri el procés per exercir el dret a l’autodeterminació, atès que és la única via real per preservar el català i la cohesió social. Ens vam adherir a la convocatòria de Somescola.cat del passat 10 de desembre, a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona, sota el lema: “Per un país de tots, l’escola en català” o a la celebració dissabte del 80è aniversari de les Normes de Castelló. Així mateix, també hem donat suport a tots els actes i concentracions que s’hagin realitzat o que es preveuen els propers dies arreu dels Països Catalans en defensa de l’escola i llengua catalana.
 
No hi haurà un pas endarrere, si fem un pas endavant.
 
A l’Escola, en català.
 
Organitzacions sotasignants:
 
Acontracorrent, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Bloc d’Estudiants Agermanats, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Joves de Mallorca per la Llengua i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

dimecres, 19 de desembre del 2012

I ara què? Desobediència o mort!


 Un cop vist el projecte de llei d'educació ens trobem en un escenari històric als nostres centres educatius. Aquest cop, han anat encara més enllà de l'elitització de l'ensenyament i la seva devaluació. Aquesta vegada el punt de mira del Ministre Wert l'ha situat sobre els nostres pilars de lluita: Un ensenyament públic, popular, no jerarquitzat i en català. Val a dir però, que la seva intenció d'espanyolitzar-nos ja ve d'enrere; i es que el Sr. Wert ja va declarar les seves intencions quan va dir que el sistema educatiu català propiciava l'independentisme... Aquesta ofensiva, juntament amb les polítiques d'austeritat, privatitzen el sistema públic educatiu, en devaluen la qualitat a les classes populars i afavoreixen un flux cap a la privada que segueix gaudint dels mateixos privilegis . Això cal que tothom ho sàpiga.
L’avantprojecte de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) és l'esborrany de modificació d’una llei – malaltissa, dogmàtica i desigual - que en cas d’aplicar-se, suposaria la fi de la immersió lingüística ja tocada de mort pel tribunal constitucional espanyol, així com la degradació del “català” a “matèria d’especialitat”, relegant-la a tercera llengua per darrere del castellà i l’anglès ja que, la nostra llengua, deixaria de ser d'obligada docència i un requisit no avaluable al passar de ser troncal a ser optativa.
 
Cal que la població sàpiga que la immersió lingüística ha sigut l'únic èxit palpable que ha tingut la mal anomenada transició espanyola. Va ser creada l'any 1985 i no és cap sorpresa dir que un català del Principat nascut a partir dels 80 domina perfectament dos idiomes i es defensa en una tercera. En canvi al País Valencià, sense aquesta eina enriquidora, s'ha vist com el català ha esdevingut la llengua minoritzada i, fins i tot, menystinguda. També cal recordar que: mentre al Principat 20 famílies demanaven escolarització en castellà (0,001% de l'alumnat) al País Valencià són més de 125.000 les persones que demanen una escolarització en català sense que aquest hagi provocat ni un sol gest d'atendre tal demanda.
 
Tanmateix, aquest projecte de llei no es centra tant sols en la llengua, va més enllà. Pretén introduir la religió (catòlica) als centres públics i retornar així al passat més fosc i condemnable de l'Estat Espanyol. Sí sí, en ple s. XXI. En un estat laic. En un estat democràtic. Reflexionem-hi.
 
Tot això sumat al que ja veníem denunciant: Extinció de la democràcia als consells de govern -que passaran a ser idèntics als d'una empresa en quan a criteris i funcionament vertical intern-; a la desigualtat entre els centres -ja que hi haurà centres de primera, de segona i tercera, seguint criteris mercantilistes i mai academicoculturals -; canvi de les beques públiques a beques privades -les quals haurem de tornar amb interessos a l'entitat bancària de torn-; augment de la ràtio d'alumnes per aula; l'augment d'hores docents del professorat -acompanyat d'una reducció de sous, eliminació de pagues extra i la no cobertura de baixes laborals comunes-; l'adoctrinament d'alumnes amb assignatures amb finalitats polítiques com la “Educación Cívica y Constitucional” que s'impartirà amb finalitats ideològiques ben marcades, etc.
 
Com venim denunciant des de fa molts anys, progressivament i a cop de decrets i lleis, ens estan imposant un model educatiu on el sedàs cada volta aposta més per l’elitització, la desigualtat i la destrucció de l'ensenyament públic.
 
L'escenari és crític arreu dels Països Catalans però som conscients que la lluita és l'únic camí per assolir les nostres fites. Així ho hem demostrat amb les vagues de fam organitzades pels germans de les Illes, enllaçant-nos per la llengua, amb la insistència d'Acció Valenciana, amb la denúncia ciutadana, amb la perseverança de les famílies de la Catalunya Nord i la solidaritat entre els diferents territoris del nostre petit-gran país....No en tinguem cap dubte: El nostre poble guanyarà. Guanyarem perquè, dels més xics fins als més grans, som conscients que han tocat l'eina vertebradora en la qual ens regim i la que ens permet expressar la nostra manera de veure el món (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).
 
Així doncs, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans volem encoratjar la comunitat educativa a desobeir qualsevol mesura que acabi amb la immersió lingüística, que ens privatitzi l’educació o que ens faci a totes més precàries, també volem animar les estudiants a participar de les mobilitzacions per una educació catalana i socialment justa arreu dels Països Catalans. Només amb la solidaritat i la lluita invertirem l'espiral.
 
Desobediència o mort.
 
"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense." (Ovidi Montllor)
 
S.T. Portaveus - Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

dilluns, 17 de desembre del 2012

Diverses entitats d’arreu dels Països Catalans es reuneixen a Castelló per coordinar accions en la defensa de la llengua

 
       Entitats de Catalunya, de Illes Balears i del País Valencià s'han reunit a Castelló de la Plana per coordinar les estratègies en la defensa de la llengua catalana davant les continues agressions que pateix, la més recent de les quals ha estat la provocada pel projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) presentada pel govern espanyol. La reunió s'ha fet en el marc dels actes convocats per Castelló per la Llengua, que han reunit milers de persones en aquesta ciutat.

        Totes aquestes entitats socials, culturals i sindicals han coincidit que, davant dels atacs a la llengua i al model d'escola propi, cal donar una resposta comuna de tots els territoris de parla catalana en considerar que la unitat ens farà més forts per defensar la nostra llengua. Per això, han decidit convocar accions el proper dia 19 de desembre en diverses ciutats dels Països Catalans, coincidint amb la reunió de la Conferència Sectorial d'Educació.
 
        A més, també s'ha acordat impulsar accions coordinades amb Galiza i Euskal Herria, territoris que també estan patint agressions a la seua llengua i al seu model d'escola, i convocar una nova reunió en les properes setmanes per dissenyar i acordar un full de ruta per fer front a les polítiques que volen que català, gallec i basc siguen unes llengües subordinades al castellà. A més de les accions a tots els territoris, també es proposaran actuacions davant dels organismes internacionals.
 
Castelló de la Plana, 16 de desembre de 2012
 
 
 
Acció Cultural del País Valencià, Castelló per la Llengua, CIEMEN, Comissions Obreres (CCOO), Escola Valenciana, Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), Obra Cultural Balear, Plataforma per la Llengua, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), STEPV – Intersindical Valenciana, Sindicat de Treballadores i Treballadors de les Illes Balears – Intersindical (STEI-I), USTEC-STES (IAC).

dimarts, 4 de desembre del 2012

El SEPC davant el nou atac que pateix la llengua catalana a les nostres escoles



Ens trobem, de nou, en un escenari històric per les nostres escoles i centres educatius. Aquest cop, no han anunciat una reducció de beques, com tampoc han anunciat un augment de taxes universitàries que culmina amb l'educació pública perquè això, els estudiants ja ho tenim al nostre dia a dia. Aquesta vegada, el punt de mira del Ministre d'Educació, Wert, ha estat la nostra llengua. Val a dir però, que la seva intenció d'espanyolitzar-nos ja ve d'enrera, i el Sr. Wert ja va avisar-nos de que ho faria. Així doncs, fent públic el seu nacionalisme espanyol més ferotge que va de la mà de les polítiques d'austeritat que privatitzen les nostres aules, ahir va anunciar una nova mesura que ens retalla com a poble i com a classes populars. la fi de l'immersió lingüística. 


L'escenari és crític, però el poble català hem demostrat ser valents, dels més xics fins als més grans, i com bé vàrem a Mallorca, enllaçant-nos per la llengua o bé a al País Valencià, ara ha arribat l'hora de seguir defensant el nostre dret a ser educats integrament en català arreu dels Països Catalans així com aquesta ha de ser l'única llengua vehicular als nostres centres educatius. 

D'altra banda, i en la mateixa tònica de privatitzar tot allò que és públic i que hem aconseguit amb esforços i treballs, ara el Govern Espanyol ens insta a apendre la nostra llengua en escoles privades, com ja passa a la Catalunya Nord, on els menuts i menudes que reben una educació catalana sols ho poden fer a la Bressola.

Ja fa temps que ens va arribar l'hora de defensar els nostres drets, però en moments com aquests també hem d'exercir el nostre deure i compromís amb la nostra educació. Així doncs, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans volem encoretjar tota la comunitat educativa desobeïr qualsevol mesura que acabi amb l'immersió lingüística així com també animem a tots els estudiants a sumar-se a les mobilitzacions per una educació catalana arreu dels Països Catalans.

"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Ovidi Montllor

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
4 de desembre del 2012