dimecres, 26 de desembre del 2012

El SEPC s'adhereix a la Plataforma per la llibertat d'Alfon


Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans fem pública la nostra adhesió a la Plataforma per la Llibertat d'Alfon, jove de Vallecas empresonat des de l'última vaga general, el 14 de novembre, quan es dirigia al piquet del barri. Volem mostrar tota la nostra solidaritat amb el company de Castilla que pateix la repressió de l'Estat Espanyol i com tantes d'altres persones joves i activistes es veuen afectades pels mecanismes de control i coacció juríca a la qual tots i totes n'estem subjectes. Emplaçem a tota la societat civil catalana i d'arreu dels pobles i nacions de l'Estat Espanyol a mobilitzar-se per demanar la llibertat de l'Alfon així com la retirada de tots els càrrecs i l'immeditada absolució per tots els companys que també han estat víctimes de diversos muntatges policials. 
 
El proper 28 de desembre, la manifestació a Barcelona serà al c/ Mallorca 278 a les 19h. 

MANIFEST UNITARI DE LA PLATAFORMA PER LA LLIBERTAT D'ALFON

 
La vida de un joven de 21 años se consume entre los barrotes de una prisión. Alfonso Fernández salió de su casa el pasado 14 de noviembre para ir junto a su novia a uno de los piquetes de su barrio, Vallekas. A escasos metros de su domicilio fueron detenidos y llevados directamente a la Brigada de Información, donde sufrieron interminables interrogatorios extrajudiciales por parte de varios policías encapuchados que no pararon de amenazar, utilizando incluso posibles consecuencias contra su familia, novia y amigos con el fin de buscar información o una autoinculpación de un delito que no han cometido. Ambos son acusados de tenencia de explosivos, delito para el que el artículo 568 del Código Penal establece penas de 4 a 8 años. Al margen de las contradicciones y diferentes versiones policiales para demostrar que portaban algo que en realidad nunca llevaron encima, en el material explosivo que supuestamente les requisaron no han encontrado ni una sola huella de ninguno de los dos detenidos, como ratificó en propio fiscal ante el juez, y eso que fueron muchas y minuciosas las pruebas que realizaron. Tampoco encontraron nada que sostenga esta acusación en los registros a ambos domicilios, en los que la Brigada de Información, siempre encapuchados, volvió a atosigar a las familias, como si no tuvieran bastante con ver a sus hijos tratados como verdaderos terroristas.
 
Estas detenciones fueron utilizadas como excusa para registrar uno de los puntos de reunión de Bukaneros, grupo de seguidores del Rayo Vallecano al que solía acudir Alfon para animar al equipo de su barrio. Tampoco encontraron nada que pudiera argumentar la acusación de tenencia de explosivos, pero ya había logrado la Delegación del Gobierno criminalizar a un colectivo cuyas reivindicaciones sociales están alcanzando cada vez más notoriedad pública. Perfecto montaje para matar varios pájaros de un tiro.
 
Aún así, y pese a todas las evidencias de tratarse de un nuevo montaje policial, Alfon no sólo no es puesto en libertad (como su novia, a la espera de juicio), sino que tras presiones de instancias más altas el juez decide enviarlo a prisión preventiva. El propio fiscal reconoce que no existe riesgo de fuga, ya que el joven tiene arraigo familiar y cumple con las premisas para no poder ser aplicado el riesgo de fuga, pero entonces se sacan de la manga una supuesta “alarma social”, que no sólo es absolutamente falsa, sino que también es ILEGAL, ya que no consta en la ley de enjuiciamiento criminal para aplicar la prisión preventiva, siendo el único detenido el 14-N en toda Europa en esta situación.
 
Pero no sólo les basta con secuestrarlo, sino que a los pocos días (en la prisión de Soto del Real de Madrid, en la que se encuentra preso) le aplican el régimen FIES (Fichero de Internos de Especial Seguimiento), que supone entre otras muchas cosas la intervención de todas las comunicaciones, incluidas las que tiene con la familia y abogado, restricciones severas, hostigamientos… Una cárcel dentro de la cárcel, declarado ilegal no hace mucho y denunciado por numerosos organismos de nivel mundial. La escalada represiva va más allá, dedicándose la Brigada de Información a acudir a domicilios, a puestos de trabajos y a hacer seguimientos a varios amigos de Alfon por el simple hecho de haberle escrito a prisión.
 
La Audiencia ha rechazado el recurso contra la prisión preventiva, aceptando la ilegalidad de la “alarma social” como principal motivo, pero inventándose ahora el de “riesgo de fuga”, el mismo que el propio fiscal reconoció no existir desde el principio. No sólo existe montaje policial alimentado por intereses políticos, sino cobertura judicial para llevarlo a cabo.
 
Es muy fácil encarcelar y torturar a un joven de clase obrera, mientras políticos y empresarios corruptos gozan de total impunidad o mientras el estado indulta a miembros de las fuerzas de seguridad acusados de torturas.
 
Es por todo ello que familiares, amigos y compañeros de Alfon, así como todas las organizaciones y colectivos firmantes, exigimos su libertad inmediata y la absolución de todos los detenidos el 14N.
 
Por ti, por mí, por todos los presos políticos!
 
¡ALFON LIBERTAD! ¡STOP MONTAJES POLICIALES!
 

diumenge, 23 de desembre del 2012

Manifest conjunt de les principals associacions estudiantils catalanes en favor del català


L'esborrany de la llei orgànica de millora educativa que ha preparat el govern espanyol, encapçalat pel Ministre José Ignacio Wert, és l’atac més gran a la nostra llengua dels darrers 35 anys. L'immersió lingüística és un projecte que ha permès a diferents territoris dels Països Catalans garantir la mínima supervivència de la llengua catalana, a més de l'èxit educatiu i de cohesió social que ha suposat per la societat.
 
L’esborrany preveu la divisió de les matèries a l’escola en troncals, específiques i d'especialitat. Les primeres han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari lectiu, les segones com a màxim el 50% de l'horari, i les terceres no tenen assignat un temps mínim. Com que el català és considerat matèria d’especialitat, queda per darrere en importància al currículum de la llengua castellana i de la primera llengua estrangera (troncals), però també de la segona llengua estrangera que és "específica". Per tant, la llei converteix el català en una llengua de quarta categoria.
Als instituts, la llei també divideix les assignatures en troncals, específiques i d'especialitat, i el català formaria part del tercer bloc. Aquest fet provocaria que per obtenir el títol d'ESO no calgués examinar-se de català, atès que només seria necessari examinar-se d'una assignatura d'especialitat.
 
Si no n'hi ha prou, una disposició addicional de la llei estableix que les dues llengües cooficials han d'estar "equilibrades en el nombre d'hores lectives", tot i que reserva per a les administracions educatives autonòmiques la possibilitat de determinar aquesta proporció mentre es mantinguin les condicions de "normalització lingüística". Però mentre els diferents govern autonòmics del país no determinin aquesta proporció, els pares podrien escollir la llengua vehicular i a qualsevol centre, sigui públic o privat, i a càrrec de l’administració.
 
Les entitats sotasignants, veient que l’estat espanyol mai ha vist la diversitat lingüística com un actiu per potenciar i conservar i continua essent un agressor crònic cap a la nostra llengua, tant a Catalunya com a la resta dels Països Catalans, demanem que s’acceleri el procés per exercir el dret a l’autodeterminació, atès que és la única via real per preservar el català i la cohesió social. Ens vam adherir a la convocatòria de Somescola.cat del passat 10 de desembre, a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona, sota el lema: “Per un país de tots, l’escola en català” o a la celebració dissabte del 80è aniversari de les Normes de Castelló. Així mateix, també hem donat suport a tots els actes i concentracions que s’hagin realitzat o que es preveuen els propers dies arreu dels Països Catalans en defensa de l’escola i llengua catalana.
 
No hi haurà un pas endarrere, si fem un pas endavant.
 
A l’Escola, en català.
 
Organitzacions sotasignants:
 
Acontracorrent, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Bloc d’Estudiants Agermanats, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Joves de Mallorca per la Llengua i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

dimecres, 19 de desembre del 2012

I ara què? Desobediència o mort!


 Un cop vist el projecte de llei d'educació ens trobem en un escenari històric als nostres centres educatius. Aquest cop, han anat encara més enllà de l'elitització de l'ensenyament i la seva devaluació. Aquesta vegada el punt de mira del Ministre Wert l'ha situat sobre els nostres pilars de lluita: Un ensenyament públic, popular, no jerarquitzat i en català. Val a dir però, que la seva intenció d'espanyolitzar-nos ja ve d'enrere; i es que el Sr. Wert ja va declarar les seves intencions quan va dir que el sistema educatiu català propiciava l'independentisme... Aquesta ofensiva, juntament amb les polítiques d'austeritat, privatitzen el sistema públic educatiu, en devaluen la qualitat a les classes populars i afavoreixen un flux cap a la privada que segueix gaudint dels mateixos privilegis . Això cal que tothom ho sàpiga.
L’avantprojecte de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) és l'esborrany de modificació d’una llei – malaltissa, dogmàtica i desigual - que en cas d’aplicar-se, suposaria la fi de la immersió lingüística ja tocada de mort pel tribunal constitucional espanyol, així com la degradació del “català” a “matèria d’especialitat”, relegant-la a tercera llengua per darrere del castellà i l’anglès ja que, la nostra llengua, deixaria de ser d'obligada docència i un requisit no avaluable al passar de ser troncal a ser optativa.
 
Cal que la població sàpiga que la immersió lingüística ha sigut l'únic èxit palpable que ha tingut la mal anomenada transició espanyola. Va ser creada l'any 1985 i no és cap sorpresa dir que un català del Principat nascut a partir dels 80 domina perfectament dos idiomes i es defensa en una tercera. En canvi al País Valencià, sense aquesta eina enriquidora, s'ha vist com el català ha esdevingut la llengua minoritzada i, fins i tot, menystinguda. També cal recordar que: mentre al Principat 20 famílies demanaven escolarització en castellà (0,001% de l'alumnat) al País Valencià són més de 125.000 les persones que demanen una escolarització en català sense que aquest hagi provocat ni un sol gest d'atendre tal demanda.
 
Tanmateix, aquest projecte de llei no es centra tant sols en la llengua, va més enllà. Pretén introduir la religió (catòlica) als centres públics i retornar així al passat més fosc i condemnable de l'Estat Espanyol. Sí sí, en ple s. XXI. En un estat laic. En un estat democràtic. Reflexionem-hi.
 
Tot això sumat al que ja veníem denunciant: Extinció de la democràcia als consells de govern -que passaran a ser idèntics als d'una empresa en quan a criteris i funcionament vertical intern-; a la desigualtat entre els centres -ja que hi haurà centres de primera, de segona i tercera, seguint criteris mercantilistes i mai academicoculturals -; canvi de les beques públiques a beques privades -les quals haurem de tornar amb interessos a l'entitat bancària de torn-; augment de la ràtio d'alumnes per aula; l'augment d'hores docents del professorat -acompanyat d'una reducció de sous, eliminació de pagues extra i la no cobertura de baixes laborals comunes-; l'adoctrinament d'alumnes amb assignatures amb finalitats polítiques com la “Educación Cívica y Constitucional” que s'impartirà amb finalitats ideològiques ben marcades, etc.
 
Com venim denunciant des de fa molts anys, progressivament i a cop de decrets i lleis, ens estan imposant un model educatiu on el sedàs cada volta aposta més per l’elitització, la desigualtat i la destrucció de l'ensenyament públic.
 
L'escenari és crític arreu dels Països Catalans però som conscients que la lluita és l'únic camí per assolir les nostres fites. Així ho hem demostrat amb les vagues de fam organitzades pels germans de les Illes, enllaçant-nos per la llengua, amb la insistència d'Acció Valenciana, amb la denúncia ciutadana, amb la perseverança de les famílies de la Catalunya Nord i la solidaritat entre els diferents territoris del nostre petit-gran país....No en tinguem cap dubte: El nostre poble guanyarà. Guanyarem perquè, dels més xics fins als més grans, som conscients que han tocat l'eina vertebradora en la qual ens regim i la que ens permet expressar la nostra manera de veure el món (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).
 
Així doncs, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans volem encoratjar la comunitat educativa a desobeir qualsevol mesura que acabi amb la immersió lingüística, que ens privatitzi l’educació o que ens faci a totes més precàries, també volem animar les estudiants a participar de les mobilitzacions per una educació catalana i socialment justa arreu dels Països Catalans. Només amb la solidaritat i la lluita invertirem l'espiral.
 
Desobediència o mort.
 
"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense." (Ovidi Montllor)
 
S.T. Portaveus - Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

dilluns, 17 de desembre del 2012

Diverses entitats d’arreu dels Països Catalans es reuneixen a Castelló per coordinar accions en la defensa de la llengua

 
       Entitats de Catalunya, de Illes Balears i del País Valencià s'han reunit a Castelló de la Plana per coordinar les estratègies en la defensa de la llengua catalana davant les continues agressions que pateix, la més recent de les quals ha estat la provocada pel projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) presentada pel govern espanyol. La reunió s'ha fet en el marc dels actes convocats per Castelló per la Llengua, que han reunit milers de persones en aquesta ciutat.

        Totes aquestes entitats socials, culturals i sindicals han coincidit que, davant dels atacs a la llengua i al model d'escola propi, cal donar una resposta comuna de tots els territoris de parla catalana en considerar que la unitat ens farà més forts per defensar la nostra llengua. Per això, han decidit convocar accions el proper dia 19 de desembre en diverses ciutats dels Països Catalans, coincidint amb la reunió de la Conferència Sectorial d'Educació.
 
        A més, també s'ha acordat impulsar accions coordinades amb Galiza i Euskal Herria, territoris que també estan patint agressions a la seua llengua i al seu model d'escola, i convocar una nova reunió en les properes setmanes per dissenyar i acordar un full de ruta per fer front a les polítiques que volen que català, gallec i basc siguen unes llengües subordinades al castellà. A més de les accions a tots els territoris, també es proposaran actuacions davant dels organismes internacionals.
 
Castelló de la Plana, 16 de desembre de 2012
 
 
 
Acció Cultural del País Valencià, Castelló per la Llengua, CIEMEN, Comissions Obreres (CCOO), Escola Valenciana, Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), Obra Cultural Balear, Plataforma per la Llengua, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), STEPV – Intersindical Valenciana, Sindicat de Treballadores i Treballadors de les Illes Balears – Intersindical (STEI-I), USTEC-STES (IAC).

dimarts, 4 de desembre del 2012

El SEPC davant el nou atac que pateix la llengua catalana a les nostres escoles



Ens trobem, de nou, en un escenari històric per les nostres escoles i centres educatius. Aquest cop, no han anunciat una reducció de beques, com tampoc han anunciat un augment de taxes universitàries que culmina amb l'educació pública perquè això, els estudiants ja ho tenim al nostre dia a dia. Aquesta vegada, el punt de mira del Ministre d'Educació, Wert, ha estat la nostra llengua. Val a dir però, que la seva intenció d'espanyolitzar-nos ja ve d'enrera, i el Sr. Wert ja va avisar-nos de que ho faria. Així doncs, fent públic el seu nacionalisme espanyol més ferotge que va de la mà de les polítiques d'austeritat que privatitzen les nostres aules, ahir va anunciar una nova mesura que ens retalla com a poble i com a classes populars. la fi de l'immersió lingüística. 


L'escenari és crític, però el poble català hem demostrat ser valents, dels més xics fins als més grans, i com bé vàrem a Mallorca, enllaçant-nos per la llengua o bé a al País Valencià, ara ha arribat l'hora de seguir defensant el nostre dret a ser educats integrament en català arreu dels Països Catalans així com aquesta ha de ser l'única llengua vehicular als nostres centres educatius. 

D'altra banda, i en la mateixa tònica de privatitzar tot allò que és públic i que hem aconseguit amb esforços i treballs, ara el Govern Espanyol ens insta a apendre la nostra llengua en escoles privades, com ja passa a la Catalunya Nord, on els menuts i menudes que reben una educació catalana sols ho poden fer a la Bressola.

Ja fa temps que ens va arribar l'hora de defensar els nostres drets, però en moments com aquests també hem d'exercir el nostre deure i compromís amb la nostra educació. Així doncs, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans volem encoretjar tota la comunitat educativa desobeïr qualsevol mesura que acabi amb l'immersió lingüística així com també animem a tots els estudiants a sumar-se a les mobilitzacions per una educació catalana arreu dels Països Catalans.

"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Ovidi Montllor

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
4 de desembre del 2012

dilluns, 26 de novembre del 2012

Que no et retallen la llengua!


Pels drets socials i lingüístics: el 15 de desembre totes i tots a Castelló!

Vivim la pitjor crisi que ha patit el poble valencià en molts anys. Patim dia a dia les retallades als drets socials i el deteriorament dels serveis públics: la llastimosa situació econòmica de la Generalitat Valenciana es tradueix en augment de ràtios a les aules, en llistes d’espera a la sanitat, en baixes sense cobrir... I en aquest context, assistim incrèduls a una ofensiva sense precedents contra els drets lingüístics dels catalanoparlants al País Valencià i arreu del domini lingüístic. Com cantava Ovidi Montllor, vivim un “temps de plor i patiments”, però el veiem “batejat amb vermells, de sang, de sol i d'esperança”: d’esperança de canvi, de voluntat de construir un futur de dignitat i plenitud per a la llengua dels valencians. Ara, més que mai, és el temps de reivindicar:

UNA ESCOLA VALENCIANA, PÚBLICA I DE QUALITAT. Volem un model plurilingüe a l’escola amb el valencià com a eix central, i no el que ha imposat el Consell d’esquena a la comunitat educativa i desatenent totes les propostes d’Escola Valenciana i els sindicats. Denunciem l’ofensiva judicial contra la vehicularitat del català a l’escola de Catalunya; i l’atac del PP de José Ramón Bauzá a la immersió lingüística a les Illes. I no oblidem la demanda de més ensenyament en català a la Franja i a la Catalunya Nord.

UNS MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS, PLURALS I EN VALENCIÀ. Contra el desmantellament de RTVV i en solidaritat amb els treballadors afectats per l’ERO, vindiquem un Canal 9 digne, que garantisca la pluralitat informativa i amb continguts íntegrament en valencià. I per la llibertat d’expressió i d’informació, volem TV3 al País Valencià, i exigim la reciprocitat i la lliure recepció de Canal 9, IB3 i TV3 arreu del domini lingüístic.

UNA LLENGUA UNIDA I FORTA EN LA DIVERSITAT. Creiem fermament en les possibilitats del català com a llengua mitjana en el context europeu i global. És per això que ens manifestem a favor de la unitat de la llengua; per un model de llengua comú, flexible i integrador de la diversitat; i contra la utilització de l’anticatalanisme com a cortina de fum per a encobrir la desastrosa gestió de la dreta valenciana.

Per aquest motius ens manifestarem a Castelló de la Plana el 15 de desembre, per dir ben alt que “contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més festiva i més clara”. Ho proclamava Joan Fuster el 25 d’abril del 1982, quan es commemoraven els 50 anys de les “Normes de Castelló”. Enguany ho repetim i tornem a eixir al carrer per reivindicar els 80 anys de les “Normes”. Perquè més enllà d’un acord ortogràfic, simbolitzen l’esperit unitari i l’aposta inequívoca per fer del poble valencià una comunitat cohesionada i articulada al voltant del tret que l’identifica: “el nostre valencià, el català de tots”, com ens recordava Enric Valor.

Defensem els drets socials i lingüístics: el 15 de desembre, totes i tots a Castelló.

Castelló per la Llengua
Novembre de 2012


Si us voleu adherir a la crida només cal que empleneu el formulari al web:

dijous, 15 de novembre del 2012

CRÒNICA: 14N Vaga General Anticapitalista


Convocats per la Coordinadora Repartim elTreball i la Riquesa (CRTR) s’han donat cita a la plaça Maria Agustina els moviments anticapitalistes de la Plana. Sobre les 18:00 ha començat manifestació, encapçalada (per davant dels sindicats oficialistes) per les més de 4.000 persones del bloc anticapitalista de la CRTR i que ha recorregut els carrers més cèntrics de la capital castellonenca.
Durant tot el recorregut ha quedat palès el caràcter reivindicatiu i combatiu d’aquesta convocatòria amb accions contra les principals empreses i bancs, com a paradigma del sistema capitalista, així com crits que assenyalaven als principals responsables de la nostra precarietat.

Una vegada acabat el recorregut, els manifestants han arribat a la plaça de les Aules, on una companya ha dut a terme la lectura del manifest unitari en el qual s’ha remarcat la importància de les classes populars en la transformació social i s’ha encoratjat als presents a fer front a les agressions continuades que, com a classe, patim per part del sistema. Cal denunciar l’excessiva presència dels cossos repressius durant tot el dia, intentat impedir el desenvolupament de la jornada de vaga i generant una situació d’estat policial. Tot i això, valorem molt positivament la resposta popular a la convocatòria llençada des dels moviments socials que contribueix a fer de la CRTR un ens aglutinador, plural i capaç de erigir-se en una alternativa real al capitalisme.

També volem aprofitar per mostrar la nostra solidaritat amb els i les militants detingudes, més d'un centenar arreu l'estat, durant la jornada d'ahir per exercir el dret inalienable a fer vaga i formar un piquet informatiu. La repressió no ens aturarà!

PIQUETS

A les 05:15 del matí un piquet anticapitalista format per unes 60 persones ocupà l'estació de tren de Castelló bloquejant els accessos. Així començaren les primeres tensions amb els cosos repressius de l'estat, que van desbloquejar els accessos de forma violenta.

Al voltant de les 07:00 el piquet marxà cap al centre de la ciutat i es dividí per tal d'incidir en diferents centres educatius. Un dels piquets també passà per casa d'Alberto Fabra, donant-li el bon dia. Un dels grups, format per unes 20 persones, és retingut per la policia i denunciat per desordres públics i tallar la via pública amb mobiliari urbà.

A l'UJI els membres del Front d'Estudiants per la Universitat Pública, plataforma aglutinadora del moviment estudiantil a la nostra Universitat i que duien a terme l'ocupació de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques des del passat dilluns, s'organitzaren des de les 6:00 del matí per dur a terme el piquet a l'interior del campus. Durant el mateix, més d'una trentena d'estudiants taponaren totes les portes d'entrada, impedint l'accés de qualsevol vehicle, incloent els serveis mínims de transport públic.

A les 10:00 fou la segona convocatòria del piquet anticapitalista a la plaça de les Aules, on s'ajuntaren unes 200 persones. La seua primera acció fou ocupar la seu de la patronal i després la Diputació de Castelló, on s'entrà i recorregué entonant càntics combatius i deixant un rastre de adhesius i propaganda reivindicativa. El piquet continuà la seva marxa pel centre de Castelló detenint-se en bancs i centres comercials oberts, com Carrefour. Un altre moment on es visqué tensió fou en la central de Bancaixa de la ciutat, on el guàrdia de seguretat intentà impedir l'accés de manera violenta. S'aconseguí entrar-hi expressant el seu rebuig al model econòmic capitalista. El Corte Inglés ha estat altre dels objectius custodiat per un fort dispositiu policial, però el piquet continuà cap l'establiment més proper: Zara. S'intentà entrar-hi i es produïren de nou forcejaments amb els cosos repressius. Finalment, es dirigí cap a un Mercadona, també custodiat, on es dissolgué el piquet al voltant de les 14:00.
Vídeo dels piquets i mani! http://www.youtube.com/watch?v=jON1VO1CCHs

Organitza:
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
http://coordinadora-repartim-treball-riquesa.blogspot.com/

dijous, 8 de novembre del 2012

Acampem a la UJI - Cap a la vaga general - Fora el banc Santander de la FJCE

Una volta més, la universitat i la societat es paralitzen per defensar el seus drets.

Aquesta volta, tenim més motius que mai per a fer vaga el dia 14N. Els estudiants estem patint els atacs més ferotges promulgats des del neoliberalisme cap a l’educació pública, amb les retallades, augment de taxes, massificació d’aules, reducció de personal, restriccions econòmiques a l’ensenyament, entrada d’empreses privades en les universitats... etc, etc, etc.

PER AQUESTOS MOTIUS, CONVOQUEM I INFORMEM DE L’ACAMPADA 
QUE ES DURÀ A TERME AQUESTA VOLTA LA FACULTAT DE CIENCIÈS JURÍDIQUES I ECONÒMIQUES (FCJE). ACAMPADA INDEFINIDA! 

ÉS L’EMPLAÇAMENT IDONI PER REIVINDICAR EL NOSTRE REBUIG A LES EMPRESES PRIVADES A LES FACULTATS, JA QUE A LA FCJE HI HA UNA SUCURSAL DEL BANC SANTANDER. EMILIO BOTÍN VOLS FER-SE L’AMO DE LA UJI? O, POTSER JA HO SIGA?? NO A LA PRESÈNCIA DE LA BANCA PRIVADA DINS DELS ESPAIS PRÒPIAMENT ACADÈMICS!

EVITEM-HO! UNITS FEM FRONT! VAGA GENEREAL!

DILLUNS DÍA 12, VINE A LES 11h A LA PORTA DEL HALL DE LA FCJE AMB LA TEUA TENDA!




diumenge, 4 de novembre del 2012

17 de novembre - Festa antirepressiva




Dissabte 17 de novembre sopar i festa antirepressiva al Casal Popular.
Plaçes limitades per al sopar, apunteu-vos al Casal Popular o a uji@sepc.cat

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Construïm l'ensenyament públic, avancem cap a la vaga general






L'estudiantat de ciències de la salut s'organitza. Tot el nostre suport!



Castelló, 31 d'octubre de 2012, Jornada de lluita
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans [SEPC-UJI]

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Concert per la llengua



El preu de les entrades és de 10€ anticipada i de 15€ a taquilla. Des del País Valencià tindrem un bus que farà parades a Alacant, València i Castelló, el preu seran 25€ bus i entrada.
Podeu trobar les entrades a Castelló: Casal Popular.

+ info: http://concertperlallengua.blog.cat/

diumenge, 21 d’octubre del 2012

El SEPC, molt més que una organització estudiantil

Fa uns mesos, i arran de l'autodisolució de Segi, el periodosta de Gara, Alberto Pradilla publicava un article titulat 'Para toda la vida' on descrivia el que suposava per al jovent basc la seua militància en l'organització juvenil , no només a un nivell polític sinó també pel que fa al pla personal. Moltes d'aquelles sensacions que el periodosta descrivia són, d'alguna manera, extrapolables al context de les organitzacions de l'Esquerra Independentista i més concretament, en el meu cas al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.

Acabant ja la meua etapa estudiantil ( ja era hora!) i per tant la meua militància en l'organització estudiantil de l'EI puc observar amb perspectiva el que ha suposat per a mi, i per a molts de nosaltres, el nostre pas pel sindicat.

El SEPC és, en molts casos, (i en el meu ho va ser) el primer contacte amb l'independentisme combatiu de molts joves que tenen la necessitat de construir, des de l'àmbit estudiantil, un nou model de societat basat en la justicia social i allunyat de criteris economicistes, tot des d'una perspectiva nacional que reivindique la construcció d'un marc educatiu propi que ens permeta desenvolupar les nostrres pròpies reformes educatives i que establisca el català com a llengua vehicular a l'ensenyament. Aquests principis són els que han guiat el sindicat en el seu què-fer diari, així no podem oblidar, per exemple, que el SEPC fou una de les organitzacions referents, a tot l'Estat Espanyol, en l'oposició a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, i ha participat activament en totes les mobilitzacions estudiantils en contra de les darreres reformes privatitzadores de l'educació a tots els nivells. A més a més el nostre discurs es veu enfortit dia a dia quan, per exemple, rectors de diferents universitats del país assumeixen que “Bolonya és un nyap” o quan les nostres advertències sobre la progressiva privatització de les universitats i el conseqüent augment de taxes s'està complint. El temps ens ha donat la raó al respecte.

Pel que fa al terreny personal ens ha servit , a molts de nosaltres, per conèixer racons de la nostra nació que d'altra manera no haguera sigut possible xafar i per conèxer gent amb les mateixes inquietuts, cosa que no fa sinó reafirmar-nos en les nostres conviccions. A més podem considerar el nostre pas pel SEPC com una “escola de militància” que ha contribuït a la nostra formació personal, tot aportant-nos una conciència crítica.

Més enllà, però, del que ja s'ha comentat, cal remarcar la importància del SEPC, ja que ha de servir com a porta d'entrada a l'Esquerra Independentista i com a trampolí per a continuar la militància en la resta de col.lectius que en formen part, només així aconseguirem bastir un moviment d'alliberament nacional, fort, cohesionat i amb una gran base social  que ens permeta construir una alternativa real i plantar cara als reptes que se'ns plantejen en una societat cada vegada més convulsa.

En conclusió, cal que tots els militants del SEPC (els que ho són i els que ja no) ens sentim orgullosos de la feina feta fins ara i d'un discurs propi, elaborat, crític i coherrent  que ens a erigit com a un de les organitzacions capdavanteres del moviment estudiantil. A més, és necessari que els nous estudiants de les universitats públiques dels Països Catalans se n'adonen de la importància que té l'ensenyament en el nostre desenvolupament com a persones i de que l'única manera de combatre els atacs contra el caràcter públic de l'educació és estant organitzats.


Escrit per: Àlex Tejedor, militant del SEPC a la Universitat Jaume I de Castelló

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Activitats Setmana de benvinguda 2012




DILLUNS 15
17.30 Projecció del documental "La utopia desarmada:Memòria d'un País Valencià republicà" (Aula HAA0103, FCHS)

DIMARTS 16
11.00 Presentació del SEPC (Aula HA110AA, FCHS)
17.30 Mostra de cultura popular

DIMECRES 17
Taller d'activisme Gràfic durant tot el dia a l'Àgora 

DIJOUS 18
11.00 Assemblea oberta ( a l'Àgora)

ENS TROBARÀS TOTS ELS DIES A LA FIRA D'ASSOCIACIONS



Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans [SEPC-UJI]

diumenge, 7 d’octubre del 2012

11 d'octubre, vaga d'estudiants!


Companys i companyes, un any més iniciem el curs acadèmic i un any més ho fem amb l’atac a l’educació pública, ho fem amb l'anunci d'unes mesures que, ens imposen com a necessàries quan son totalment ideològiques. Unes mesures injustes i impopulars que no són més que una ofensiva contra els drets de la classe treballadora i els estudiants. Mesures com:

• La pujada brutal de taxes que, de moment, ja ha aconseguit que aquest curs el nombre de primeres matricules baixe un 10%, és a dir, s'han quedat fora de la
 universitat uns 150.000 nous alumnes per motius econòmics, i això sense contar els companys i companyes que ja estaven estudiant i aquest nou curs no s'han pogut matricular perquè no els arriba per a pagar la matrícula.
• La retallada d’un 21,9% en educació en els pressupostos generals, és a dir, més de 600 milions d'euros que deixaran d’invertir-se en el futur de l'estat. El que suposarà una reducció del nombre de beques per als estudiants amb uns requisits més elevats per a accedir a aquestes.
• L’avantprojecte de la LOMCE, una nova contrareforma que, entre altres coses, proposa la selecció primerenca i irreversible de l’alumnat, els desplaçaments forçosos del professorat o la competitivitat entre els centres convertint el sistema educatiu en un mercat educatiu.

Totes aquestes envestides juntament amb Bolonya o l'estratègia universitat 2015, son agressions declarades per part dels mercats, dels poders empresarials i financers a un sistema educatiu que tot i tenir greus problemes estructurals i no haver arribat mai als nivells d'inclusió social dels països del seu entorn, havia estat guanyat per les lluites de milers d'estudiants i treballadors per aconseguir el seu legítim dret a l'educació pública.

No volem deixar passar l'oportunitat de manifestar la nostra més sincera solidaritat amb els represaliats durant les últimes protestes i mobilitzacions a Castelló. Des del Front d’Estudiants per la Universitat Pública condemnem l'actuació desproporcionada i injustificada dels cossos de seguretat de l'Estat, així com l'aprovació d'aquesta actuació per part de diferents representants tant de la universitat com de la ciutat de Castelló. Desgraciadament podem veure com aquesta pauta es repeteix al llarg de l'Estat, allí on hi ha defensa lícita dels drets fonamentals ens trobem amb el capital recorrent a les més miserables mesures feixistes.

I per aquest motiu ens trobem hui aquí, per continuar amb la lluita pels nostres drets, drets que no aconseguirem si no és instruint-nos, mobilitzant-nos i organitzant-nos, unint-nos per a donar una resposta forta i clara:

LA UNIVERSITAT NO ES VEN!
UNITS FEM FRONT!

Convocatòria i manifest de l'Esquerra Independentista en motiu del 9 d'octubre


Dimarts dia 9, a les 18.00h, tots i totes a la Plaça de Sant Agustí en motiu de la diada del País Valencià.
Fem front a l'ofensiva espanyolista i a totes les retallades socials i nacionals que ens estan imposant.

"No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu" deia el mestre Estellés. Fem-ho valdre, és ara o mai. Pels Països Catalans, per la independència de tota la nació al complet. 


 Manifest de l'Esquerra Independentista

Amb l'ofensiva neoliberal impulsada des de les diferents administracions i en el context de l'Europa del Capital, els i les valencianes ens enfrontem amb un panorama socioeconòmic desolador. Però els i les independentistes ho fem de valent, amb energia, perquè hem participat i participem de manera activa en totes les les lluites populars de nord a sud del territori: la Primavera valenciana, la vaga general del 29 de Maig i les mostres de solidaritat amb les represaliades d'aquesta, les mobilitzacions contra les retallades, contra les privatitzacions en sanitat i educació... Hem perdut la por i açò és tan sols el principi.

És el principi de la conscienciació nacional i de classe... diem prou! Ara toca lluitar, lluitar per la nostra cultura, perquè no acceptem que utilitzen la crisi per reduir encara més l'ensenyament en català, per marginalitzar la nostra llengua. Lluitar per recuperar la sobirania nacional que els governants han hipotecat amb projectes faraònics, projectes que han destruït el nostre territori i la nostra economia. Perquè estem fartes de terramítiques, d'aeroports sense avions, de formules 1, de copes Amèrica, de Papes, Rites i folklore ranci espanyolista.

Eixos mateixos espanyolistes que ocupen les institucions autonòmiques han arribat a qüestionar la nostra diada, que avui dia es troba, de fet, encara amenaçada. Aquest 9 d'Octubre els i les valencianes hem de deixar-los clar que no permetrem cap atac a la nostra identitat. Perquè a la Diada del País Valencià ens reafirmem com a poble, ens reafirmem en la nostra lluita per uns Països Catalans lliures de la dominació capitalista, de la dominació espanyola i francesa, lliures del patriarcat. Perquè no permetrem que el País Valencià romanga atrapat entre l'espasa espanyolista de la Plaça Manises i la paret de les renúncies a la construcció nacional, forçades per uns polítics burgesos que des de la Plaça Sant Jaume, ara flirtegen amb el sobiranisme. Perquè la Esquerra Independentista sempre ha apostat i apostarà per uns Països Catalans independents sí, però també en els que la classe treballadora no estiga explotada al servei de les grans multinacionals i dels Bancs, on la nostra terra estiga protegida i no sobreexplotada, on el jovent tinga un futur digne i no precari, on les estudiants puguen accedir a un ensenyament públic, popular i de qualitat en la nostra llengua, on el valencià no estiga menyspreat i amagat , on la nostra cultura siga popular i realment nostra, on les dones puguen decidir sobre el seu propi cos ...

I és per totes aquestes raons per les que estem avui al carrer, per dir ben alt i ben clar que ja no tenim por.Per deixar clar que davant d'aquesta falsa democràcia obsoleta, l'Esquerra Independentista seguirà teixint complicitats, apostant pel municipalisme, apostant fermament per la unitat popular als nostres barris, viles i ciutats. Perquè ja no ens alimenten molles, perquè volem el pa sencer.


Per la Independència i el Socialisme: la lluita és l'únic camí !
Visca la Terra!

dimecres, 3 d’octubre del 2012

El SEPC comença el curs atacant els culpables i escalfant motors per l’11 d’octubre


En el marc de la campanya estudiantil i internacionalista “11 x 12. Educació del poble per als pobles”, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans hem dut a terme un seguit d’actes i accions per difondre les reivindicacions que conjuntament amb altres organitzacions de l’Estat Espanyol tenim en comú. 

La campanya culminarà el proper 11 d’Octubre, quan tots els pobles oprimits per part de l’Estat Espanyol sortirem al carrer i fins i tot alguns farem vaga,  en defensa de l’educació pública. “L’educació del poble per als pobles” té com a focus d’atenció les retallades constants en l’àmbit educatiu així com les reformes impulsades pel ministre espanyol, Wert, que evidencien un cop més que forma part d’una de les dretes més ferotges que existeixen actualment. No podem oblidar-nos de que el govern dels millors, el de Convergència i Unió així com ho fan els feixistes del Partit Popular que governen al País Valencià i a les Illes ens esta hipotecant el futur als joves i classes populars catalans.  Així doncs, des del SEPC continuem el pols constant que mantenim amb qualsevol institució que vulgui eliminar l’ensenyament públic i reivindiquem la necessitat de que tots els estudiants s’organitzin i assumeixin la responsabilitat de defensar el que és de tots nosaltres: una educació pública, de qualitat, popular, antipatriarcal i catalana. 

El proper dia 11 d’Octubre sortirem al carrer arreu de l’Estat Espanyol per demostrar-li al Partit Popular que continuem en peu de guerra i avançant en pas ferm per construir l’ensenyament que volem i no per matenir viu el que respon tan sols als seus interessos. Però no només ho farem el dia 11 sinó que ja fa temps que els hi diem ben fort que ja n’hi ha prou. La setmana passada ja vam poder veure com l’edifici del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona va ser atacat en protesta per l’actual situació que patim els estudiants així com remarcar la complicitat dels equips rectorals amb el govern de Convergència o el Partit Popular. Però les accions reinvindicatives no s’acaben aquí. El dilluns el matí aparagué la façana de la seu nacional de CDC a Barcelona plena de pintura, per tal de mostrar la culpabilitat del govern de Catalunya, així com moltes altres falcutats o instituts d’arreu estan essent el centre d’atenció per l’alt nivell de difusió de la problemàtica.

Els motius per sortir al carrer ens sobren, així com també ens sobren la quantitat de noms i cognoms que cada dia podem anar afegint a la llista de culpables i partits polítics que ens estan enfonsant l’educació.

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, buidem les aules i prenem els carrers! El proper 11 d’Octubre no et quedis a casa, baixa al carrer i participa, no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!

Fins la victòria sempre!


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
3 d’Octubre del 2012

diumenge, 23 de setembre del 2012

Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament

Avui, dia 28 de setembre, declarat Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament per l'Assemblea del Moviment Feminista Llatinoamericà el 1990, sortim al carrer per lluitar per un dret que se'ns preveu coartat i retallat de nou, i sortim al carrer per a reclamar el dret de les dones a decidir sobre el propi cos. Avui, quan l'ofensiva capitalista ofega les classes populars precaritzant, fins a la misèria, cada cop més, la situació de les persones treballadores, no podem restar callades davant d'aquesta mesura de reafirmació del poder capitalista, patriarcal i catòlic de l'ordre establert, la nova reforma de la llei de l'avortament.

En un moment com aquest, en el qual ja no sabem què més ens poden retallar; moment de pujades d'IVA, de retallades i privatitzacions en sanitat, educació... d’enduriment de les lleis repressives i de control social; de pèrdua constant de drets laborals. Quan ens desnonen i cada cop és més difícil tenir accés a un habitatge digne; quan ens encareixen l'accés a la cultura; quan cada vegada és més difícil plantejar-se anar a la universitat; quan cada dia tenim menys possibilitats d'accedir a un lloc de treball, etc. Llavors, ens imposen una regressió de 40 anys en matèria d'avortament, “reformant, de nou, una llei que tant havia costat que fos lleugerament millor que la del 1985 de supòsits... això no és casualitat. Cal entendre què representa aquesta mesura, simbòlicament i en la pràctica, per a ser conscients de la magnitud de la seva gravetat.

La dreta ultracatòlica i el capital, de la mà del patriarcat, sempre han intentat per tots els mitjans mantenir les dones oprimides i sota control, aropiant-se de la nostra sexualitat, negant-nos-la i reduint-la a la nostra capacitat reproductora, controlant els nostres desitjos, fent-nos creure que la màxima aspiració d'una dona ha de ser la de procrear i tenir cura de la família. Ens arraconen a l'àmbit privat, precaritzen els oficis més feminitzats, castigant-los amb poc reconeixement social i ara amb més retallades.
Donar a les dones el dret a decidir plenament sobre el seu propi cos resulta massa arriscat per aquest sistema pervers. I ja ni tan sols es molesten amb petites quotes de llibertat no plena, que és el que ens oferia l'antiga reforma feta pel PSOE el 2010. Ara ni tan sols es maquillen amb reformes descafeïnades, sinó que retallen brutalment la nostra autonomia i es plantegen castigar-nos si decidim avortar fora dels límits que establiran.
El PP vol robar-nos les poques conquestes fetes en matèria d'avortament. La dreta més rància en el poder només vol recordar-nos quins són els drets i deures de cada persona dins el sistema patriarcal, i quin rol de submissió i obediència tenim les dones... i, més encara, si som treballadores.

Volem remarcar el cinisme de la mesura. Volem tenir dret a decidir no tenir un fill o una filla, però també volem tenir dret a decidir tenir-ne. Si ens prenen els recursos, els drets i les garanties socials, si desmantellen el poc que queda del seu “estat del benestar”, com podem plantejar-nos tenir fills i filles, i mantenir-les en un context com l'actual? La hipocresia del sistema ens prohibeix decidir no tenir fills/es, quan a la pràctica no ens en dóna possibilitats.
Aquesta llei contribueix, com tantes d'altres contrareformes i retallades, al retorn de les dones a la llar per a realitzar les tasques que el patriarcat i el capitalisme ens té assignades, gratuïtament.
Provoca la pèrdua de la nostra independència econòmica i emocional com a dones, i propicia la violència masclista en un moment de crisi com l'actual.

La Reforma del Codi Penal de 1985 preveia la legalitat de l'avortament sota tres supòsits: greu perill de la salut física i psíquica de la dona embarassada; en embarassos provocats per una violació dins un termini de dotze setmanes; sota la previsió de grans tares físiques o psíquiques en el fetus dins un termini de vint-i-dues setmanes. El 2010, el PSOE va apedaçar la llei amb minses millores. Amb la prevista contrareforma Gallardón, no només es retorna a la llei de supòsits del 85, sinó que és la més restrictiva que mai hi ha hagut als PPCC i l’Estat espanyol. Es redueixen les setmanes en què la dona pot avortar, tant per violació com per perill físic i/o psíquic de la mare. S'elimina el supòsit d'anomalies incompatibles amb la vida del fetus. No hi ha possibilitat d’avortar simplement per embaràs no desitjat durant les primeres setmanes de gestació. Es modificarà el Codi Penal per tal que l’avortament practicat fora dels supòsits marcats per la nova llei sigui
considerat delicte, tant per part de l'equip mèdic, com per part de la dona. Es contempla la possible supressió del lliure accés a la píndola del dia després o d'altres contraceptius; o l’anul·lació de qualsevol política i/o programa d’educació sexual.
La contrareforma prevista ens aboca a parts no desitjats i a avortaments en condicions sanitàries precàries, molts cops de manera clandestina, que posen en perill la vida de moltes dones que no tenen recursos per a procurar-se una Interrupció Voluntària de l’Embaràs – IVE, en millors condicions.

Què exigim? El DRET A L'AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT. Per a totes les dones, autòctones o
migrades, i cobert per la sanitat pública. Volem una educació sexoafectiva amb perspectiva de gènere que inclogui accés real i efectiu a informació pel que fa a la sexualitat, així com la gratuïtat de la píndola del dia després i d'altres mètodes anticonceptius.

Parir és una decisió, no una imposició!
Dret a l'avortament lliure i gratuït!


28 de setembre de 2012
Manifest unitari de l'Esquerra Independentista

dilluns, 17 de setembre del 2012

La reforma de la llei d’educació: una eina de control ideològic i de segregació social


El Govern Central ha anunciat avui el borrador del text de la nova reforma educativa del ministre Wert, la qual han anomenat -irònicament- “Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa”.
Aquest text implica canvis estructurals, d’organització, de competències i de currículum. Amb l’augment de competències del govern central sobre els continguts dels plans d’estudi es fa palesa una clara voluntat d’homogeneïtzació de l’ensenyament a tot l’Estat. El caràcter centralista del PP es visualitza amb claredat a cop de reforma -o contrareforma-.
Que l’ensenyament és l’eina de control ideològic per excel·lència, al costat dels mitjans de comunicació, és sabut per totes. Per al Govern Central és la millor manera de garantir la legitimació de la seva línia ultraconservadora i neoliberal. A tall d’exemple, als nostres centres educatius començarem a estudiar “educació cívica i constitucional”, dos conceptes que passen a definir com ha de ser l’alumne: cívic, tenir un comportament exemplar, per la via de la seva idea de correcció, i constitucional, que no qüestioni les bases de la “democràcia” espanyola. Així evitaran que els surtin brots de joves crítics amb el règim espanyol capitalista o, encara pitjor, radicals i separatistes.
A més de tot aquest muntatge pel control ideològic de les noves generacions, es veurà afectat de forma estructural el sistema educatiu. Es torna a instaurar el que ells anomenen “cultura de l’esforç”, perduda per culpa de la implementació, segons afirmen el precursos de la nova llei, de noves metodologies que, en resumides paraules, formaven generacions de ganduls. La millor forma de remuntar la taxa de fracàs escolar a l’estat espanyol -d’un 25% aproximadament- és establint més barreres. Establint noves proves de revàlida al final de cada etapa educativa -donem les gràcies que han descartat establir-ne al final de l’educació primària-. Amb aquest filtre i sense incentivar la motivació de l’alumnat amb una docència de qualitat, la frustració de l’alumna anirà en increment en trobar-se constantment sota la pressió d’haver de demostrar la seva capacitat una, una altra i una altra vegada.
Parlam de la qualitat com a característica inexistent no en va, sinó perquè tot aquest entramat reformador va acompanyat de forma inexcusable d’una mà de retallades a l’educació pública. Començant pel professorat, pel que se’n va al carrer i pel que es queda, amb més hores lectives, menys salari, amb una cobertura de baixes de mínims i sense rebre gairebé formació continuada. Si a menys professorat, més cansat i castigat, hi sumam, com a conseqüència indestriable, més alumnes per aula, tenim un resultat rebel·lador: menys fracàs escolar?
Per acabar, no podem deixar de fer referència a la clara voluntat privatitzadora de tots aquests moviments fets des del govern central del PP -i, és clar, des de la complicitat i ratificació dels governs autonòmics-. La devaluació extrema del servei públic afavoreix clarament el sector privat. El finançament públic al sector privat ha augmentat, segons dades de l’INE, un 30% entre 2005 i 2010. Amb l’excusa del dèficit i la incapacitat de l’administració de fer una bona gestió dels serveis públics, l’entrada d’empreses als centres educatius és ja una realitat, de fet, el model de gestió i governança dels centres universitaris s’està transformant per esdevenir igual que el d’una empresa, eliminant així els pocs mecanismes de “democràcia” interna de què gaudien aquests. El sistema educatiu es troba cada vegada més al servei de l’empresa. Tant és així que el govern “incentivarà”, no els centres amb més necessitats, sinó aquells més competitius.
Tota aquesta cursa privatitzadora persegueix el retorn a un ensenyament encara més elitista. On les alumnes siguin classificades quan abans millor entre aptes o no aptes i on, per classificar-te entre les persones aptes, hauràs d’haver nascut en una família benestant, ja que hauràs de pagar la matrícula pública a preu de privada i dedicar-te íntegrament als estudis -és a dir, sense treball remunerat, ja sigui perquè és incompatible amb el teu pla d’estudis o perquè és impossible que trobis una feina- .


Més informació a: www.11x12.wordpress.com

14 de setembre, 2012
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

dijous, 13 de setembre del 2012

Una onada solidària fa front a la repressió a Castelló

La repressió contra el moviment estudiantil s'ha fet notar de forma notable a la nostra ciutat en els darrers dies. Davant de les últimes mobilitacions contra els enemics de l'enesenyament públic les forces d'ocupació han actuat de forma desmesurada, detenint a un company i identificant-ne a prop d'una vintena, cosa que ha generat una resposta popular contundent.

En primer lloc la concentració de suport als encausats per la protesta contra la visita d'Alberto Fabra a la nostra universitat, convocada per al passat dimarts 11 de setembre, va superar les espectativ
es, convocant a més d'un centenar de persones que, de manera improvisada, van iniciar una marxa cap al domicili particular del cap del Consell, per dirigir-se més tard cap al consistori de la ciutat, on es trobava reunida part de la corporació municipal. Durant la marxa, que va ocupar els carrers de la ciutat, es van cridar consignes demanat l'absolució dels encausats i en contra de l'actuació policial. A pesar de que la marxa va transcórrer sense cap incident ressenyable cal destacar la forta presència d'agents de paisà que es van dedicar a grabar als assistents, tot provocant els manifestants. Així mateix també cal denunciar l'estat policial que es va viure a la ciutat durant les hores posteriors, quan tres patrulles de la policia nacional van cercar la zona de bars on es trobava un grup d'assitents a la concentració i un nombrós grup d'agents de paisà vigilaven la zona, identificant a una persona i amenaçar de detindre'n una altra.

Les mostres de solidaritat continuaren al dia següent, quan un militant del nostre nucli va ser jutjat arran d'uns incidents ocorreguts el passat febrer i pels quals l'aleshores viceportaveu del Consell de l'Estudiantat va denunciar falsament el nostre company per “injúries i amenaçes”.

Al voltant de les onze del matí prop d'una quarantena de persones es van concentrar a les portes de la ciutat de la justícia, on tenia lloc el judici, per mostrar la farsa del procediment i els suport al company repressaliat. Davant d'això els membres de la Guardia Civil presents en aquell moment van reaccionar impedint-los el pas i tancant les portes frontals d'acces, deixant únicament oberta la porta lateral, en la qual van esperar l'eixida del nostre company per mostrar-li tot el suport.







   

dimarts, 11 de setembre del 2012

Manifest unitari contra la repressió estudiantil a l'UJI

Davant la visita del “Molt Honorable” president de la Generalitat, Alberto Fabra, així com la delegada del Govern Paula Sánchez de León –responsable de les càrregues policials a estudiants del Lluís Vives-, la Consellera d’Educació Maria José Català –qui va aprovar amb nocturnitat i alevosia el polèmic Decret de trilingüisme-, la comunitat 
universitària –tant moviment estudiantil com treballadors de la universitat- ens havíem aplegat als voltants de l’edifici Espaitec II, en el dia de la seua inauguració, per tal de mostrar el nostre rebuig front aquestes personalitats i les seues accions contràries al caràcter públic de l’ensenyament.

La concentració transcorria pacíficament fins a l’aparició dels cossos repressius de l’Estat, els quals, en un primer moment, anaven de paisà i es trobaven fotografiant als assistents. Posteriorment, han accedit quatre vehicles de la policia autonòmica amb una quinzena de membres de la policia nacional al seu interior. Denunciem aquest fet, ja que vulnera l’autonomia i la inviolabilitat dels centres universitaris, i que estableix un perillós precedent. Lamentem profundament doncs, el tracte rebut per part del rectorat, el qual ha demostrat que desconfia de la comunitat universitària i ha contribuït a l’agressió cap a l’estudiantat en el moment que ha permés l’accés al Campus Universitari dels cossos policials.

Des del Consell de l’Estudiantat, així com des de les organitzacions signants, condemnem enèrgicament la desmesurada i injustificada actuació de la policia, talcom evidencien els més de deu parts de lesions, i exigim la posada en llibertat, sense càrrecs, del company detingut.

Així mateix animem a tota la societat castellonenca a participar en la concentració de suport convocada per avui dimarts dia 11 de setembre, a les 19.30 enfront de la subdelegació del govern (Pl Maria Agustina).


L’ensenyament és un dret; defensar-lo un deure!
La solidaritat és la nostra millor arma!


Consell de l’Estudiantat
Front d’Estudiants per la Universitat Pública 
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans 
Acontracorrent-UJI

divendres, 7 de setembre del 2012

Contra l'augment de les taxes! Fora Fabra de la universitat!

El proper dilluns 10 setembre a les 17,30 h visitarà la nostra benvolguda Universitat el president de la Generalitat Valenciana N’ Alberto Fabra amb motiu de la inauguració de l’edifici Espaitec II.

El Consell de l’Estudiantat de l’UJI condemna aquesta manca de respecte cap a la comunitat universitària, més especialment cap a estudiants i treballadors.

Aquest govern està continuant la progressiva privatització de l’ensenyament públic començada amb el procés de Bolonya, fent-lo cada volta més inaccessible per a la clas
se humil de la nostra ciutat i territori.

Considerem aquesta privatització completament intolerable, de tal manera que us convoquem a tots a assistir a la inauguració de l’Espaitec II, que tindrà lloc el dilluns en el citat edifici, per tal de demostrar que la comunitat universitària no vol aquestes provocacions totalment despreciables. L'acte començarà a les 18h, però, amb tal de donar-li la benvinguda al nostre benvolgut president, us animem al fet que assistiu a les rodalies de l'edifici a les 17:30h.

A més, volem fer públic que el Consell de l’Estudiantat de l’UJI declara oficialment que:
DECLAREM PERSONA NON-GRATA A EN JOSÉ IGNACIO WERT, MINISTRE D’EDUCACIÓ I GRAN RESPONSABLE DEL MAJOR ATAC A L’EDUCACIÓ PÚBLICA.

DECLAREM PERSONA NON-GRATA A N’ALBERTO FABRA, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA, CÒMPLICE DELS ATACS REBUTS CONTRA LA EDUCACIÓ PÚBLICA.