dimarts, 30 d’abril del 2013

La governança de la desobediència


La governança de la desobediència

En els darrers dies hem vist l'acceleració de la protesta estudiantil, que significa un petit pas endavant en el llarg i progressiu empoderament dels estudiants. En el marc d’aquest llarg procés, res els ha aturat i un exemple del seu poder és la legalització del cop d'estat a les universitats. La futura aprovació del nou sistema de governança universitària no és només una expressió de la carta blanca i burgesa a les nostres universitats, sinó també de la importància de mantenir el coneixement i la recerca sota el seu poder. És per això que cal destruir tots els seus mecanismes d'apropiació, alienació, dominació o deshumanització durant el procés de producció del coneixement. Aquesta és, però, una llarga confrontació, que en última instància té per objectiu subvertir les relacions de poder més enllà de les fronteres de les universitats.
 
Un primer pas és observar que la mà visible dels mercats mou les universitats. Indra, Banco Santander, Banc Sabadell o Applus + SA en són alguns exemples. El poder de la classe dominant a les universitats es personifica a través d'Esteban Morcillo Sánchez, Roberto Fernández Díaz, Francesc Xavier Grau o Josep Joan Moreso. La seva violència s'institucionalitza al Ministeri d'Educació, passant pel ( mal anomenat) Departament d'Economia i Coneixement al Principat i arreu del país a través dels diferents Consell Socials de cada una de les nostres universitats. La representació del que ells anomenen “la societat” no es queda al marge del procés de reforma de la governança de les seves universitats. Són aquests llops els que únicament han participat en l'elaboració d'un informe fet a mida a través del qual han creat literalment “La universitat de Patronat”, per si havíem oblidat les relacions d'explotació a les que ens sotmeten diàriament.
 
Han abandonat definitivament la màscara que amagava la tirania que regia al govern de les universitats. Ni tan sols tenen cura a l'hora de diferenciar la participació dels membres externs i interns de la universitat en els diferents òrgans. Concentren el poder en la figura del Rector, que ja ni tan sols serà escollit des de les aules. Potencien encara més la representació de les altes esferes del professorat i ridiculitzen la participació de la comunitat universitària al que s'anomenarà “Senat”. Però aquest procés encara necessita d'una segona aprovació de la Comissió de Governança fins arribar al Parlament. Malgrat es realitzin petites modificacions aquestes no canviaran el sentit de la proposta, atès que configura el segon pas del full de ruta de privatització de l'educació, l'EU2015 (Estratègia Universitat 2015). Així doncs, es despulla la dictadura del capital i ho fa, aquest cop, a través del sistema de governança universitari, de la mateixa manera que ho podríem exemplificar amb el finançament.
 
A l'altre extrem trobem estudiants, que conformen el poder dels desposseïts, dels seus antagònics, dels que es personifiquen en milions i no disposen de representació institucional. La seva proposta de govern evidencia la seva voluntat de marginar-nos de qualsevol espai de decisió. En definitiva representa la nostra feblesa en aquest joc d'escacs, davant del seu nou atac en aquesta llarga lluita. És per això que la nostra resposta serà la de guanyar terreny en “l'oasis” on ara actuen amb impunitat. La única resposta, i el punt de partida de la nostra praxis revolucionària, és la desobediència sistemàtica. Aquesta ha de ser entesa en la seva màxima expressió, present a tots els nivells i a tots els camps. Comença amb les primeres contradiccions que et fan trepitjar la teva primera assemblea. Continua amb la creació d'una subjectivitat dins la pròpia universitat que pretén recuperar un espai, procés, temps que ens han robat els mateixos que en un futur s'apropiaran de la nostra força de treball. S'accentua a cada passa que fas en una manifestació o acció, amb aquella convicció que et fa alçar el puny i brillar els ulls .
 
És aquesta la desobediència netament revolucionària, la que a la vegada que ens humanitza constitueix la nostra arma defensiva. És l’escut en aquest conflicte on l'únic govern que regeix els estudiants d'avui és el de la desobediència. Cap reforma, com la presentada a la Comissió de Governança, impedirà la nostra incidència en el futur de les universitats. Nosaltres conformem la resistència de les persones que s'autogovernen, que tenen una força immensa, capacitat i voluntat transformadora. Estem disposades assumir les nostres debilitats renunciant a qualsevol victòria ràpida. Participem d'un conflicte prolongat en el que ens assegurarem les condicions indispensables pel que serà la victòria final. I d'aquesta, se'n recolliran els fruits des de cada barri, vila o ciutat.
 
Helena Vázquez,
Militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

divendres, 26 d’abril del 2013

1 de MAIG: MANIFESTACIÓ i TROBADA POPULAR



11:00 - MANIFESTACIÓ · plaça Mª Agustina 
13:00 - Trobada popular · plaça l'Ereta 
parlaments polítics i paella popular acompanyat de la millor música 
17:00 - Presentació de la "Caixa de Resistència de Castelló 
La Cosa Nostra · carrer Sant Miquel, 2 

[CASTELLÓ DE LA PLANA] 




MANIFEST: 
Contra el capital, lluita obrera i popular

Aquest 1r de maig de 2013, com els darrers anys, la classe treballadora ens tornem a manifestar en un context de continues retallades laborals i socials, però també de lluites i, com a resposta de l'estat capitalista, de repressió. Avui volem expressar la nostra indignació i la nostra decisió de continuar lluitant pels nostres drets. Volem manifestar què som classe treballadora i tenim consciència de ser-ho, que els nostres interessos i objectius són contraris als de l'oligarquia que avui ens domina. Entre ells i nosaltres no hi ha res en comú, per això som contraris a les polítiques de consens i pacte social. Fa anys comprovem com cada dia milers de treballadores i treballadors ens veiem abocats a la precarietat i a l'atur, mentre l'Estat es doblega submís als interessos dels poderosos. Veiem com es retallen els drets i s'eliminen conquestes que es van aconseguir amb dècades de lluita. En l'últim any eixa destrucció de drets s'ha accelerat, mentre s'agreujava la crisi capitalista. La taxa de pobresa se situa en un 21,8% de la població de l'Estat espanyol. Ha augment de la desigualtat social: la diferència entre les rendes més altes i les més baixes s'ha incrementat un 30% des de 2006. Ha crescut l'atur, que afectava ja a més de 80.000 persones a les nostres comarques i ha superat els 6 milions en tot l'estat, tot i que quasi un milió de treballadores i treballadors han emigrat en els darrers dos anys. A l'empara de la darrera reforma laboral, els efectes comprovats de la qual són els què ja denunciàvem fa un any, es multipliquen els Expedients de Regulació d'Ocupació (EROs) i es degrada la negociació col·lectiva, mentre continuen els desnonaments i augmenten les famílies sense ingressos i les persones en la pobresa extrema. Baixen els salaris i les pensions mentre pugen els preus i s'aproven repagaments que fan pagar per serveis que fins fa poc eren gratuïts, s'exclou del dret a la sanitat a centenars de milers de persones i s'endureixen les condicions per poder jubilar-se. El govern del PP continua i aprofundeix la política de submissió al capital de l'anterior govern del PSOE. Part d'eixa política és privatitzar i mercantilitzar els serveis públics; eixe és el un dels objectius i dels efectes de les retallades, aconseguir que tot puga ser objecte de negoci; també allò que, com l'educació, la sanitat o les pensions es consideraven fins no fa molt un dret. En l'últim any ha avançat la privatització de la sanitat i amb la LOMQE i l'EU 2015 es dóna un pas més en la de l'ensenyament, mentre amb la FP dual es regala mà d'obra gratuïta a les empreses. Aquestes polítiques erosionen el consens social d'abans de l'esclat de la crisi capitalista, que afavoria el pacte social. Ara l'explotació ja no pot basar-se en un consens cada vegada més precari, si no que necessiten fer ús de la repressió. Denunciem l'escalada repressiva des dels aparells de l'estat contra la mobilització popular i l'intent de criminalització de la lluita amb una nova legislació contra la mobilització social, al temps que ens solidaritzem amb les víctimes de la repressió, tant laboral com de la lluita social i política, que s'ha incrementat en l'últim any, raó per la que ens sumen a l'exigència de dimissió de l'actual subdelegat del govern. Moltes persones pensen ingènuament que el que està passant és temporal, que en un temps tornarem a la situació anterior. Nosaltres considerem que no és així, que els drets que ens arrabassen ja no se'ns retornen, que la història no té marxa enrere, que el capitalisme sols podrà sobreviure augmentant l'explotació, destruint drets i saquejant pobles. Per això lluitem per defensar els nostres drets, però no ens conformem amb reclamar allò que teníem, perquè el nostre objectiu no és humanitzar un sistema, el capitalisme, basat en l'explotació, que s'ha mostrat incapaç de garantir un futur digne per a la majoria; d'ací l'orientació anticapitalista de la nostra lluita. És l'hora de recuperar allò que és nostre, la nostra dignitat, el dret a decidir sobre les nostres vides, d'organitzar-nos i construir l'alternativa: un sistema just on totes i tots puguem participar de les decisions que ens afecten i en que la paraula explotació siga un mal record del passat. 

TREBALLADORES, ATURADES, JUBILADES, ESTUDIANTS, UNIM-NOS PER CONSTRUIR EL NOSTRE FUTUR! 
CONTRA EL CAPITAL, LLUITA OBRERA I POPULAR! 
VISCA EL 1r DE MAIG! 


Organitza:
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
http://coordinadora-repartim-treball-riquesa.blogspot.com/

dimarts, 23 d’abril del 2013

DES DE LA UNITAT POPULAR, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS. EL 25 D'ABRIL DIADA DEL PAÍS VALENCIÀ.


DES DE LA UNITAT POPULAR, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS. EL 25 D'ABRIL DIADA DEL PAÍS VALENCIÀ.

 
Unides som més fortes.
 
El calendari ens porta, com cada any, el 25 d'abril. Aquesta data, que recorda la batalla d'Almansa i l’ inici de l'ocupació espanyola serveix per recordar-nos que 306 anys després de la derrota els motius per a eixir al carrer no han deixat d'augmentar i que la resistència és el primer pas cap a la victòria, al País Valencià i a la resta dels Països Catalans.
 
 Els Països Catalans, com bona part dels països enriquits, es troba immers en la pitjor crisi del sistema capitalista des de la fi de la II Guerra Mundial. Però la fallida d'aquest ordre econòmic i polític no ha implicat la seua caiguda, sinó una reestructuració que s'està acarnissant amb les classes populars -i especialment amb les dones- d'aquesta part del planeta amb retallades socials, privatitzacions, acomiadaments, desnonaments i la repressió: a casa nostra, a Grècia, a Portugal o a Xipre la recepta és la mateixa.
 
Davant aquesta situació, l'Esquerra Independentista torna a assenyalar que cap reforma del capitalisme servirà per acabar amb l'explotació. La nostra proposta, inequívocament anticapitalista, no és altra que l'alternativa socialista: una economia al servei del poble i sota el seu control, basada en el principi de sobirania. Els ajustos que les institucions autonòmiques, estatals, europees i mundials estan fent als seus engranatges no són cap altra cosa que pedaços que perpetuen la dominació i la injustícia.
 
Enmig d'aquesta crisi, la nova ofensiva centralitzadora de l'Estat espanyol ha topat amb una onada popular sobiranista. I si bé cal destacar que, almenys a la Comunitat Autònoma de Catalunya, ha sigut la societat organitzada la que ha portat els partits polítics cap a postures independentistes - almenys formalment i sense qüestionar els límits autonòmics ni el capitalisme-, no podem oblidar que aquest procés porta implícits tots els perills que suposaria un major esquarterament dels Països Catalans. Per això, atés que no ens conformem amb la nostra divisió en tres Estats- l’andorrà, l'espanyol i el francès- l'Esquerra Independentista, tampoc ens podem acontentar amb el nostre trossejament en quatre i és per això que reafirmem hui, Diada del 25 d'abril, el nostre compromís amb la lluita per l'alliberament nacional, social i de gènere dels Països Catalans, sense cap renúncia.
 
En aquest sentit, celebrem el clam que el passat mes de març, amb la convocatòria d'Enllaçats per la llengua, va traure al carrer milers de persones arreu de tots els Països Catalans per cridar ben fort que ja n'hi ha prou d'atacs al català. No podem oblidar que va ser la primera vegada en molts anys que una mobilització d'aquest tipus es feia de manera simultània arreu de la nostra geografia. I, així mateix, també volem aprofitar per saludar, amb satisfacció, el naixement de Som Països Catalans, una iniciativa de construcció nacional que des del treball de base i el coneixement de la realitat diversa del nostre territori està contribuint i contribuirà de manera decisiva al redreçament del nostre poble i a la construcció dels Països Catalans.
 
Aquest 25 d'abril ve, a més, acompanyat d'altres dues efemèrides. D'una banda, el passat mes de març es va complir el vintè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés, la veu del poble. El seus versos, nascuts de la consciència nacional i popular del poeta són un patrimoni irrenunciable de tots els Països Catalans i l'EI vol aprofitar aquesta diada per a reivindicar la seua figura cívica. De l'altra, fa uns dies vam commemorar els 20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador. La seua memòria ens ha de servir per a recordar la impunitat del feixisme a casa nostra, l´ ús que en fa l'Estat espanyol i la necessitat de plantar-li cara cada dia. Perquè honrar el Guillem és honrar també Miquel Grau, Gustau Muñoz, Pedro Álvarez i totes aquelles vides arrabassades per l'extrema dreta i els aparells policíacs.
 
 
Per tots aquests motius, convidem les classes populars dels Països Catalans a participar en la manifestació que aquest 27 d'abril recorrerà els carrers de la ciutat de València i en la resta d'actes organitzats per les organitzacions combatives arreu del país per commemorar aquesta data tan significativa.
 
 
Ara bé, la lluita contra tot aquest sistema no s’ha de limitar a una manifestació a l’any. Cal que ens autoorganitzem com a treballadores, com a joves, com a estudiants, com a dones, com a aturades... per l'alliberament del nostre poble, perquè volem ser lliures en una terra lliure. I l' Esquerra Independentista som l'eina per fer-ho: som l'eina per lluitar contra aquest sistema, més que injust, capitalista i patriarcal que ens oprimeix com a poble, com a persones, com a dones.
 
 
Ja ho va deixar escrit Estellés "NO PODRAN RES DAVANT UN POBLE UNIT ALEGRE I COMBATIU"
 
 
 
 
25 d'abril de 2013
València, l'Horta, Països Catalans

diumenge, 21 d’abril del 2013

Crònica de la Xa Trobada d'Estudiants dels Països Catalans a Baó


Els darrers dies 28, 29, 30 i 31 de Març es va celebrar la desena edició de la TEPC, la Trobada d’estudiants dels Països Catalans, organitzada i autogestionada pel SEPC. Enguany, s’ha celebrat a Baó, a la Catalunya nord, amb la voluntat de reivindicar la territorialitat del nostre poble i d’acostar les nostres propostes a un lloc on ara mateix, el jovent de l’esquerra independentista no hi té estructures pròpies després de la desaparició dels nuclis de Maulets i del SEPC.
Partint de l’anàlisi de que el sistema educatiu té per finalitat resoldre les necessitats del mercat de treball, legitimar i reproduir la ideologia dominant i generar beneficis com a sector propi, la Trobada d’enguany s’ha bastit al voltant de la idea d’educació popular.
 
La programació ha comptat amb l’experiència de diverses metodologies pedagògiques revolucionàries del nostre territori i d’arreu, la realitat dels diferents models educatius existents (des de les escoles lliures a les escoles en català a la Catalunya nord) i un recull històric dels plantejaments en matèria educativa de les diferents tendències del moviment obrer. També hem gaudit de la participació constant d’un membre de la Universitat Comunista dels Països Catalans i  de diferents activistes de la lluita estudiantil a Amèrica llatina. Alhora, hi ha hagut un espai per a la cultura popular i la coneixença del lloc, amb la participació dels Castellers del Riberal (Baó) i una ruta per Perpinyà. Amb l’assistència de més d’una vuitantena de persones, i a través de la combinació de diferents metodologies de treball (taules rodones, dinàmiques de grup, tallers, conferències, video-tallers, teatre, debats..), la Trobada ha servit per a aprofundir en debats complexes que, pel caràcter reactiu del moviment estudiantil, queden generalment fora del nostre abast.

 
El moviment estudiantil es troba en un moment de creixent tensió als centres educatius: retallades i contrareformes, augment de les taxes i disminució de la qualitat, i un ritme de mobilitzacions constants cada cop més combatives.
 
En aquest context, des del SEPC defensem que ara més que mai és necessari bastir-nos d’una alternativa programàtica que deixi enrere les deficiències de les propostes reactives que fins ara han caracteritzat el moviment estudiantil, els ritmes del qual ens obliguen a copsar qualsevol projecte complex com a quelcom obert, retroactiu i permanent.
 
Aquesta reflexió, que des del SEPC fa temps que fem, és el que fa néixer el projecte de la Carta Catalana dels Estudiants, aposta que reafirmem després de la Trobada. Aquesta, és el document polític en procés de redacció que recull tot allò que defensem i proposem per a l’educació als Països Catalans, i del qual la TEPC en serà l’actualització anual.
 
El redactat de la Carta Catalana és, per al SEPC i pel conjunt de l’esquerra independentista, una aposta imprescindible. Alhora, som conscients que qualsevol projecte educatiu revolucionari ha de fugir del sectorialisme, i per això estem treballant amb propostes de confluència de les lluites del sector públic (bàsicament sanitat, educació i transport).
 
Els debats de la Trobada ens reafirmen amb la concepció que com a part activa de la militància del Moviment Català d’Alliberament Nacional, hem de defensar que qualsevol proposta emancipadora en matèria educativa ha d’anar lligada a un projecte de país, ja que l’educació està estretament lligada a l’estructura econòmica i productiva, i en última instància no és res més que el reflex necessari i fatal dels interessos i aspiracions de les classes dominants en cada moment històric. És per això que des del SEPC configurem com a tasca prioritària dur la lluita de classes a la universitat, treballant, des d’ara, per a que les assemblees de facultat esdevinguin vertaders òrgans de poder popular i siguin aquests els únics espais legítims de presa de decisió en la construcció de la unitat popular. Per què les decisions que afecten el conjunt de la societat només poden ser preses, en efecte, pel conjunt de la societat.
 
Aprofitem també per a reivindicar, una vegada més, l’absurditat de creure en l’existència d’una educació neutral: l’escola sempre ha estat una escola de classe. Després de la desena Trobada d’Estudiants, hem conclòs no amagar les nostres intencions, cal que la nostra proposta defensi, sense concessions, els interessos de les classes populars. Així, davant la lògica mercantilista d’exclusió, adoctrinament i homogeneïtzació de l’educació del capital pel capital, defensem l’educació del poble i per al poble que, parafrasejant al pedagog Peter McLaren, ha d’ensenyar que la propietat privada, l’acumulació capitalista, l’apropiació de l’excedent laboral i la cerca de guanys, no són fenòmens naturals de la vida, sinó pràctiques socialment condicionades que dificulten el progrés i que bloquegen el lliure desenvolupament dels individus.
 
 
Una nova educació s’està gestant.

         
 

divendres, 19 d’abril del 2013

Les estudiants decidim desobediència


 
Dia rere dia veiem com, malgrat que les retallades s’executen a les nostres Universitats, en realitat, s'ideen des dels governs autonòmics o des de Madrid. Veiem com als passadissos dels nostres centres, lloc on hi fem vida, s'hipoteca el nostre futur. Sovint veiem com a aquells mateixos que ens fan classe i que de forma pública es pronuncien en contra de les retallades, no els tremola el pols a l'hora d'aprovar plans docents i pressupostos que accepten acomiadaments, que accepten augments de taxes, que accepten l'exclusió de les classes populars de l'accés de l'Educació.
 
Aquestes imposicions locals que vivim en el nostre dia a dia s’executen sempre sota l'excusa de que no hi ha alternativa, de que no s'hi pot fer res, que estan complint ordres “de dalt”. La Història però, ens ha ensenyat que aquests arguments s'han fet servir sempre per justificar els actes més perversos comesos contra la humanitat, que aquests arguments s'han fet servir per tapar la covardia i la connivència amb certes pràctiques immorals per afavorir els seus interessos personals. És per això que des del SEPC denunciem i volem fer explícita la hipocresia dels equips deganals i rectorals, que mentre clamen contra les retallades, són els responsables d’aprovar-es a les juntes, els claustres i els consells de govern.
 
Així, també volem recordar una altra lliçó que ens ha donat la Història: sempre hi ha alguna cosa que a fer. En aquest sentit, si no ens deixen triar quina Educació volem, si ens manlleven les regnes del nostre destí, si no som nosaltres les que podem decidir com ha de ser el nostre futur, el primer que hem de fer és no permetre que ningú ho faci tampoc per nosaltres. En el context general actual, la democràcia és presonera d’institucions que tenen tot el poder a les seves mans quan es tracta d’atacar els interessos i les necessitats de les classes populars, però, en canvi, no el tenen quan cal defensar-les.
 
A la Universitat, això es personalitza en òrgans institucionals com el Consell de Govern o les Juntes de Facultat. Nosaltres, l’últim esglaó dins la jerarquia universitària hem decidit, doncs, que volem recuperar la nostra sobirania i el nostre dret com a persones de decidir el que volem per les nostres vides. Des del SEPC entenem que les classes populars som una sola classe, i que, per això, ens hem d’unir contra els que ens imposen els seus interessos, allà on tinguem força per fer-nos escoltar, que és en els nostres espais locals de cada dia; les nostres universitats.
 
Davant d'aquesta situació les estudiants no ens quedarem de braços creuats i des d’aquests espais començarem a revertir la dinàmica del seu poder. Hem arribat a un punt en el qual l'única manera de salvaguardar la democràcia i la sobirania del poble és impedir el funcionament de les institucions ideades per la burgesia. Per això, hem decidit desobeir i aturar qualsevol espai de decisió on es vagin a aprovar pressupostos que porten a la misèria, a acomiadaments, a desmantellar el nostre present i futur. Per això, serem a cada universitat, a cada Consell de Govern, a cada acte on es convidin als culpables de la nostra decisió; hem decidit que podem decidir.
 
Aquest text vol ser una crida a la desobediència, una crida a l'apoderament de les classes populars, a l'apoderament de les estudiants i les treballadores a les universitats; una crida a no permetre que les elits decideixin el futur del poble. Aquest text vol ser una declaració ben clara: les estudiants no permetrem l'aprovació de cap pressupost o pla docent contrari als interessos del poble treballador.
 
Visca la terra, i mori la mala governança!

dijous, 11 d’abril del 2013

Comunicat del SEPC davant la sentència del TSJC sobre la immersió lingüística


Ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictaminar que la Generalitat de Catalunya haurà d’introduir el castellà a les aules dels alumnes que així ho demanen. Això significa que la voluntat d’una minoria s’imposarà per sobre de la resta de l’estudiantat, escolaritzat amb LA immersió lingüística. Tan sols la petició d'un/a estudiant per classe serà motiu perquè el castellà passi a ser la llengua vehicular. Més de trenta anys d'un model inclusiu del qual se n'ha provat l'èxit i que ha evitat la segregació per raons de llengua serà tombat per la voluntat de 17 famílies (les que enguany han demanat l'escolarització en català al Principat) i 28 dels 135 diputats del Parlament.
 Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans considerem que aquest és un nou atac de l'ofensiva espanyolista cap a la nostra llengua, el català. Des de l’Estat espanyol s’ataca contínuament el model d’immersió lingüística, sota l’excusa de protegir la "lengua común de todos los españoles". Però la immersió no és toca, és un requisit indispensable i de provada eficàcia per assolir la normalització del català al Principat. Cal recordar que actualment si no fos per l'escola moltes persones no aprendrien la nostra llengua, mentre que tots els catalanoparlants sabem parlar castellà, encara no tots els castellanoparlants saben parlar en català. Tots els anys de prohibició encara passen factura i la colonització cultural espanyolista provoca que els usos socials del castellà dominin sobre els del català. Sense la immersió la fractura social està servida.
 
No oblidem tampoc que la nostra és una llengua minoritzada arreu dels Països Catalans, per això rebutgem enèrgicament agressions com aquestes. A les Illes Balears i al País Valencià els atacs són continus contra totes aquelles que es volen expressar en català. A més aquestes agressions als drets de les persones catalanoparlants s'intensifiquen en territoris com al Franja de Ponent o la Catalunya Nord, on no és ni oficial. Aquesta situació ens fa augmentar el grau de combativitat cap a aquells que dia rere dia ens ataquen com a poble i ens impedeixen teixir un projecte nacional.
 
Des de el SEPC:
- Encoratgem a tota la comunitat educativa a defensar la nostra llengua davant les agressions espanyolistes.
- Fem una crida a la desobediència. No acatem ni acatarem sentències que pretenen minar la nostra llengua
 
Des de les aules defensem el català als Països Catalans. Ni un pas enrere!
 
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans a la URV, a 11 d'abril de 2013

dissabte, 6 d’abril del 2013

Pública o privada, lliure o condemnada


El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans davant els expedients sancionadors incoats a estudiants per la seva implicació en la defensa d'una educació pública i popular durant aquests darrers anys
 A dia d'avui, a les universitats del nostre país, els òrgans de govern d'aquestes continuen expedientant als estudiants que es mobilitzen i lluiten per aconseguir una educació pública i de qualitat per a totes.
 
Fou en l'època de la implantació del procés de Bolonya quan a la Universitat Autònoma de Barcelona s'expedientaren a 28 estudiants. En aquests expedients l'instrucció proposava l'expulsió dels estudiants entre 1 i 11 anys en base a un Reglament Disciplinari franquista de l'any 1954. La defensa per una educació pública, que poc a poc s'estava privatitzant, ja era castigada.
 
Actualment, els expedients segueixen. A la UAB un estudiant d'història, veí de Santa Coloma de Gramanet, ha sigut sancionat per continuar la lluita denunciant el paper que juga l'Estratègia Universitària 2015. A n'aquest estudiant se li ha prohibit assistir i examinar-se de tres assignatures de les que ja ha estat matriculat sols per explicar els canvis que està patint i patirà l'ensenyament públic al nostre país, que està passant a mans de les empreses. La mercantilització de la Universitat ja és una realitat, allò que anunciàvem amb el procés de Bolonya, pel qual els equips de govern han volgut expedientar-nos, i que ha estat reconegut uns anys després, està tornant a succeir. Els mateixos òrgans directors que ens sancionaven ara ens donen la raó, han reconegut que el nostre anàlisi sobre el que suposaria el procés de Bolonya ha estat una realitat, però, tot i així, continuen amb la seva política repressiva.
 
Ja fa quatre anys del procés de Bolonya i encara seguim mobilitzant-nos per una Universitat lliure, on totes les persones hi tinguin accés, però segueixen condemnant-nos, negant-nos el dret a rebre una educació, expulsant-nos dels nostres centres i, ara, prohibint-nos l'assistència i aprovació d'assignatures.
 
Tot i així, nosaltres seguim i seguirem lluitant per l'educació en la que creiem, i es demostrarà altre cop que el que hem estat anunciant serà una realitat i que està en les mans de tot l'estudiantat del país que les universitats públiques no caiguin en mans de les empreses i l'ensenyament sigui només accessible per uns pocs. Només mobilitzant-nos podrem construir una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat. El temps ens està donant la raó, atura tu també la privatització.