Reclamem un estatus digne pel català a la Franja

El Moviment Franjolí per la Llengua, col·lectiu que defensa a la xarxa la llengua catalana , pròpia de la Franja, davant la lamentable situació que s’ha esdevingut els últims dies, amb l’anul·lació per llei de les Corts aragoneses de l’esment que es feia al català com a patrimoni cultural, i als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d’avaluació oficials de l’alumnat anomenaven a l’assignatura de llengua catalana com a “Llengua oriental”, vol fer les següents consideracions:

• Reclamem per a la llengua catalana un estatus digne, una consideració apropiada per a la llengua pròpia de la Franja i l’implement de polítiques lingüístiques que duguin a la plena normalització del català a l’escola, les institucions i els espais públics.
• Creiem que el fet ocorregut a Mequinensa no és casual, per molt que la DGA l’hagi atribuït a una “errada informàtica”, sinó que respon a una calculada operació de descrèdit i negació de la llengua pròpia de la Franja, el català, que té com a objectiu l’arraconament del català a les escoles i a la societat franjolina.
• Aquesta situació contribueix a implementar la confusió vers les aptituds adquirides en llengua pels alumnes de la Franja, ja que aquesta denominació erràtica del català deixa dubtes a les famílies quan a la convalidació, o no, dels coneixements amb la denominació oficial de la llengua catalana.
• Donem tot el suport a l’associació de pares i mares del Col·legi Maria Quintana de Mequinensa, que ja ha expressat públicament el seu rebuig a aquesta denominació, que titllen com a “aberrant”, fet que compartim totalment.
• Palesem que a la Franja l’eterna situació de no normalització de la llengua pròpia ha esdevingut els darrers temps en un atac sistemàtic, on es nega la filiació catalana de la llengua des de les pròpies institucions, amb la denominació de “Lapao”.
• Convidem totes les entitats, col·lectius i persones que defensin la llengua catalana, de la Franja i de la resta del domini lingüístic, a denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.

Moviment Franjolí per la Llengua, Gener 2015

ADHESIONS:

Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Casal Jaume I de Fraga_ACPV

CDFranja_Convergència Democràtica de la Franja

Associació Amics de la Bressola

 

STEPV-intersindical Valenciana 

 

Plataforma PROU

 

Òmnium Cultural de l’Alguer 

 

Intersindical-CSC

Enllaçats No Acatem (ENA)

Acció Cultural dels Països Catalans

Enllaçats per la Llengua

Col·lectiu de Músics Coordinadora Espiral 1999-2015

Associació Cívica per la Llengua El Tempir

Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL)

Plataforma Castelló per la Llengua

USTEC-STEs (IAC)_ Unió Sindical dels Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya

Bloc d’Estudiants Agermanats

Agrupació Borrianenca de Cultura

Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs

Plataforma pel Dret a Decidir_PDD

Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana_FOLC

STEI-intersindical_Illes Balears

Acció Cultural del País Valencià_ACPV

Plataforma per la Llengua 

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans_SEPC

Plataforma per la Llengua

Plataforma pel Dret a Decidir_País Valencià

Somescola.cat

Cercle Alfons Mias_Catalunya Nord

Associació Cultural L’olivera Grossa_La Vila Joiosa

Galeria d’art contemporani Marges-U_Cadaquès

Inicativa Animalista

GISC_Grup Informador Sardanista de Catalunya

Aturem l’Estratègia Universitària 2015!

Front els nous atacs que es preparen, a través de l‘Estratègia Universitària 2015, contra l’educació pública dels Països Catalans, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) volem manifestar la nostra més ferma oposició a aquesta directiva i les seves conseqüències.

Un cop més, l’educació pública dels Països Catalans corre perill: les Universitats públiques es veuen amenaçades per la implementació final de “L’Estratègia Universitària 2015“. Aquesta estratègia, que cal emmarcar dins de les transformacions ja engegades pel Pla Bolonya, l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i el “Pla Europa 2020”, pretén desenvolupar a nivell estatal tots els preceptes d’aquestes tres iniciatives. Uns preceptes que cerquen consagrar encara més el model Universitat-empresa i seguir aprofundint en la mercantilització, elitització i privatització encoberta de l’educació pública, en aquest cas l’educació superior. Cal assenyalar, a més, que l’EU-2015, com el Pla Bolonya, és una imposició -òbviament, no consensuada ni oberta a la participació de la totalitat de la Comunitat Universitària-; una imposició de la Unió Europea i l’Estat Espanyol, amb la connivència dels respectius governs autonòmics i dels equips de govern de les universitats públiques: un cop més, doncs, a més de l’educació pública també atempten contra uns drets democràtics bàsics com són els drets a participar i a decidir.

Els principis rectors d’aquesta nova ofensiva capitalista vers l’educació pública i les classes populars dels Països Catalans passen per externalitzar el govern de les Universitats; reduir la durada dels graus universitaris de quatre anys a tres, al temps que els Màsters augmenten la seva durada d’un any a dos (l’anomenat 3+2); ladestrucció i precarització de llocs de treball; i, per últim, potenciar el finançament privat de les universitats públiques.

L’externalització dels governs de les Universitats, perpetrada a través de lesreformes de governança,  suposa privatitzar indirectament i mercantilitzar les Universitats donant més poder a les empreses privades, que podran influir en les decisions que els òrgans de govern hauran de prendre. En aquest sentit, a més, les reformes de governança pretenen substituir o desvaloritzar els pocs òrgans mínimament democràtics de la Universitat per altres de caire jeràrquic i autoritari, com per exemple eliminant el Consell de Govern i potenciant el Consell Social, al mateix temps que es resten competències al Claustre.

La reforma del 3+2 suposarà un encariment de l’educació superior. Encariment que, com no pot ser d’una altra manera, suposarà l’elitització de l’educació i un impediment més per a l’accés a aquests estudis de les classes populars dels Països Catalans. La reforma preveu canviar la durada dels graus (de quatre anys a tres: de 240 crèdits a 180) i dels Màsters (d’un any a dos). L’encariment vindrà pel camí dels Màsters, doncs aquesta reforma porta inclosa la desvalorització dels graus (degut al caràcter “generalista” que se’ls vol atorgar) i l’especialització dels Màsters, cosa que de facto obligarà als estudiants a cursar-ne un si volen accedir a un lloc de treball relacionat amb els seus estudis; a tot això s’ha d’afegir que l’oferta de Màsters Públics és molt escassa (a Catalunya, per exemple, només és d’un 35%). A tot això cal sumar-hi la desaparició de graus “no productius” pel capital, com per exemple algunes carreres d’humanitats o lletres.

Amb la reforma del 3+2 (i la supressió, via fusió, de graus i facultats) i amb els nous criteris d’eficiència econòmica i pressupostària que contempla l’EU-2015, es destruiran llocs de treball de personal docent degut a l’excedent de plantilla que es crearà. La flexibilitat que contempla la reforma (lligada a l’eficiència), permetrà vulnerar drets socials i laborals dels treballadors i treballadores de les nostres universitats públiques, sobretot del personal d’Administració i Serveis (PAS).

Potenciar el finançament privat de les Universitats significa atemptar directament contra el principi d’autonomia universitària. Amb l’introducció del finançament privat s’aprofundeix encara més en el model Universitat-empresa americà, model en el qual les empreses privades, com passarà també amb la reforma de la governança, tenen encara més poder dins la Universitat, fent petar pels aires la poca democràcia interna que quedava en aquesta institució. A més a més, s’estableix un nou criteri per a rebre un major finançament públic: que el Campus universitàri en qüestió sigui nomenat Campus d’Excel·lència Internacional (CEI), cosa que fomentarà la competitivitat entre Campus i Universitats, enlloc de fomentar-ne la cooperació.

En definitiva, es tracta d’un atac frontal a l’educació pública i al dret a l’educació; un atac a les classes populars i als drets laborals i socials dels treballadors i treballadores de les Universitats i, per últim, un atac als nostres drets democràtics impedint l’exercici dels nostres drets a participació i a decidir el model d’educació i Universitat que volem.

Des del SEPC i la CUP exigim la paralització immediata de l’EU-2015 i l’aplicació de les següents mesures per tal de poder pal·liar mínimament la situació d’emergència que viu actualment l’educació pública als Països Catalans: l’augment de l’oferta de Màsters Públics, l’abaratiment de les taxes dels graus universitaris, garantir l’accés de tothom a l’educació superior mitjançant fons de beques propis de les Universitats, aturar les retallades en plantilles i garantir els drets laborals dels treballadors i treballadores i obrir un procés de participació de tota la Comunitat Universitària per tal de decidir conjuntament el model d’Universitat que volem. En aquest sentit, emplacem a tothom a col·laborar amb la recollida de firmes de la “ILP per una Educació Pública”, en la redacció del “Llibre Verd” a les Illes Balears i Pitiüses i a obrir processos participatius i constituents en matèria educativa arreu dels Països Catalans.

Finalment, el SEPC i la CUP volem deixar clar que el nostre model educatiu i d’universitat dista molt del que existeix actualment, encara que s’apliquéssin les mesures que en aquest comunicat exigim: l’educació del poble i per al poble només podrà ser si ens autogovernem nosaltres mateixos, les classes populars d’aquest país. És per això que ens reafirmem en la convicció que només podrem construir una educació al servei de les classes populars si trenquem d’una vegada amb la Troika, la UE, l’Estat espanyol i la màfia autonòmica que ens governa actualment als Països Catalans.

Per una Educació Digna en una Terra Lliure.

ATUREM L’EU2015!

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

I Congrés Nacional d’Història: 18-20 Febrer a València!

---

Després de XIII Congressos de Filologia Catalana a l’esquena, iniciativa sorgida del SEPC i les Assemblees de FilCat d’arreu del país; enguany tenim l’honor de presentar el I Congrés Nacional d’Història.

Compromeses amb la creació d’eines d’abast nacional per les estudiants dels Països Catalans, aquest I Congrés girarà entorn de la Transició i el seu relat oficial. Es celebrarà del 18 al 20 de febrer a la Universitat de València, a la Facultat de Geografia i Història.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem agrair la col·laboració de la Facultat i de la UV-EG i la de totes les ponents i col·laboradores que faran possible el Congrés. A continuació us deixem amb el programa detallat, així com més informacions sobre aquest:

• L’assistència a totes les activitats, debats i ponències és gratuïta
• La inscripció serà solament necessària per a aquelles que vulguen obtindre el certificat d’assistència
  • 10€ (certificat d’assistència)
  • 30€ (inscripció + certificat + àpats [no allotjament])
  • 45€ (certificat d’assistència + allotjament + menjar) Places limitades!
• Inscripcions obertes fins el 15 de febrer a través del correu electrònic (congreshistoria.sepc@gmail.com)

P R O G R A M A C I Ó

• • congreshistoria.sepc@gmail.com [gmail]