divendres, 28 de juny del 2013

Manifest en motiu de la Diada LGTB del 28 de Juny


Manifest en motiu de la Diada LGTB del 28 de Juny

 Avui, 44 anys després de que les companyes de Stonewall prenguessin els carrers de Nova York per dir que ja no podien donar ni un pas enrere en els drets de les persones, als Països Catalans la lluita per l’alliberament sexual continua tenint el mateix sentit objectiu.
 
I és que, com hem dit, 44 anys després i en un context on semblava que s’havien assolit les màximes quotes d’alliberament per a totes les persones LGTI, just el contrari del que qualsevol de nosaltres podia pensar, l’ofensiva contra els nostres drets s’ha intensificat.
 
Una ofensiva engegada per la dreta més rància de l’estat, una ofensiva que carrega en tots els nostres drets, com a poble, com a classe, i també i com sempre hem denunciat contra els nostres cossos i sexualitats.
 
Una ofensiva que pren moltes formes; declaracions de bisbes homòfobs i ministres que continuen sacsejant l’opinió pública tractant-nos de malaltes, atacs contra les poques mesures que ens equiparaven legalment a tota la població en tant que lesbianes, gais i transsexuals, atacs contra el que ja era una minsa i insuficient educació per la diversitat sexual a escoles i instituts, retallades en matèria de prevenció sexual i en programes dirigits a les persones amb VIH, reformes legislatives contra el dret a decidir de les dones, i boicots com el del PP i CIU al principat a la llei contra l’homofòbia, una llei que tot i que sabem que no cobreix totes les problemàtiques que ens afecten, comença a afrontar-les.
 
En definitiva, una ofensiva contra tot allò que podia desprendre un cert aire a drets de totes les persones, i contra les formes de vida que no concorden amb el nacionalcatolicisme del PP.
 
Però no ens enganyem, aquesta ofensiva no ve de nou, fa massa anys que patim la duresa del patriarcat i de l’heternormativitat. Un sistema que ens obliga a seguir uns cànons relacionals sexo-afectius des que som ben petites, que ens diu com ens hem de comportar i vestir, que construeix de manera monolítica els nostres gèneres i sexualitats. Un règim ideològic que a dia d’avui continua matant i assassinant arreu del món, que continua perseguint les sexualitats dissidents, que invisibilitza les lesbianes obviant-les a ulls de la societat, que patologitza les qui no encaixem en els paràmetres del binomi home-dona i que, en un pla diferent, ens intenta encaixar en els circuits del consum rosa, eliminant qualsevol rastre de contingut revolucionari de les nostres identitats.
 
Lluny de sentir-nos víctimes, avui 28 de juny i sempre, agafem el relleu de totes les lluitadores de Stonewall, de totes les companyes que prenien els carrers als anys 70 a Barcelona jugant-se en molts casos la seva integritat, de les insubmises marikes que cridaven que cap exèrcit ens faria iguals, de les que apostataven front l’església i la cultura de la por, i que plantaven cara a l’assimilació del capitalisme rosa.
 
Avui denunciem i cridem que cap ofensiva ultra-catòlica ens farà retrocedir, que cap govern feixista retallarà les nostres sexualitats, que cap sistema reaccionari ens farà obeir la seva aparent normalitat.
 
Avui desobeïm i diem que són temps de lluita al carrer, de banderes roses onejant al vent, d'escratxs feministes i per l’alliberament sexual, de plantar cara, de visibilitzar les nostres sexualitats dissidents, de construir els nostres gèneres com vulguem i on vulguem.
 
Conscients que qualsevol procés d’alliberament nacional o social que no inclogui un alliberament integral de les nostres sexualitats, mai no serà un procés real d’alliberament, perquè un poble mai serà lliure si la seva gent no ho és.
Visca el 28 de juny!
 
NI MALALTES NI OBEDIENTS, SEXUALITATS DISSIDENTS!
VISIBILITZEM-NOS!

dilluns, 17 de juny del 2013

Crònica del judici del cas del 29m Les Corts


Crònica del judici del cas del 29m Les Corts

Els cinc acusats han vist amb sorpresa com el tancament del judici es feia sense variar ni una coma les acusacions inicials. Malgrat les nombroses contradiccions i manca de proves, la fiscalia, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han ratificat les peticions de més de cinc anys fins a més de set de presó per a cada una d'elles.
A preguntes dels mitjans de comunicació Alerta Solidària ha denunciat la recepta repressiva de l'administració. Front a la fractura social que viu el nostre país, l'Estat, Generalitat i Ajuntament aposten per mantenir peticions contra manifestacions més greus de les que és produïen en temps del franquisme. Per volcar dos contenidors i tallar el carrer no és decent demanar 7 anys de presó. Només la por a perdre els seus privilegis els pot portar a justificar aquesta aberració.
Judici vist per sentència i sentència solidària
Mentre a dins dels jutjats penal número 5 de Barcelona desfilaven mossos, pèrits, veïnes i manifestants vaguistes, a fora, al carrer, es transpirava el nerviosisme pels companys jutjats però també la satisfacció de la feina ben feta i la solidaritat immensa. Amb més de dues-centes persones concentrades al migdia, amb la colla castellera de l'Esquerra Independentista amb l'ajut dels Castellers de Sants fent tres pilars i amb la presència destacada dels diputats de la CUP, David Fernández i Isabel Vallet, l'entrada principal de la Ciutat de la Justícia bullia d'efervescència. Pancartes d'Arran i d'Alerta Solidària. Entrepans fets per l'assemblea de Sant Andreu. Cartellets individuals amb el lema "Absolució 29M Les Corts" fets per l'assemblea de Sants... Fins i tot la cap de seguretat de les instal·lacions judicials ha felicitat l'organització i la resposta solidària. Foto de família a la una i aplaudiments i abraçades a la sortida del judici. Crits de ràbia i també certa alegria, que el pitjor ja havia passat. Eren les tres de la tarda passades i enrere quedava la vista a l'espera de la sentència. L'organització Arran ha complert i l'avís és clar: Al marge del que digui la jutgessa, per molts altres judicis que hagin de venir, res podrà aturar el jovent en lluita per un futur digne.
"Estètica antisistema"
Els Mossos han seguit fil per randa l'atestat inicial presentat el dia de les detencions. Les acusacions no han considerat rellevant que la marxa del piquet es fes en jornada de Vaga General. I el pèrit dels contenidors no ha identificat de quins estàvem parlant.
Un agent de paisà va donar l'ordre de detenir alguns dels manifestants que corrien després de la càrrega policial. L'ordre va ser donada per telèfon al responsable de la Brimo que havia carregat provocant així els veritables desordres públics. El criteri per detenir? L'estètica antisistema. Preguntat més concretament el perquè es deté una noia i no una altra la resposta és que s'havia de detenir la que duia faldilles perquè era la que hauria volcat els contenidors. Entre els cinc detinguts, efectivament, una noia. El problema, les fotografies demostren que vestia pantalons texans.
Contradiccions alhora de situar els carrers. Un contenidor que va començar a cremar quan els 5 ja estaven a comissaria. Danys causats a dos contenidors junts de vidre quan el pèrit de l'Ajuntament afirma que mai n'hi ha dos de vidre junts...
Els testimonis de la defensa, com els mateixos acusats, han afirmat la no responsabilitat o la no autoria dels fets. Però han remarcat que sí, que una cosa havien fet "malament". Havien sortit al carrer a defensar els nostres drets laborals i socials en un dia de Vaga General.
Tres dels cinc detinguts són membres de l'organització Arran. Un d'ells, en Genís, és d'Olot. Els altres, Ariadna i Joan, de Les Corts. Els dos restants també d'aquest antic poble ara barri de Barcelona. La solidaritat, vinguda des d'arreu dels Països Catalans.
14 brimos citats a declarar per petar un ull el 29M a cop de bala de goma i 300 migrants (#Som300) a judici pels desallotjaments de les naus del Poblenou han acabat de donar tensió i color a un divendres diferent a la Ciutat de la Justícia.
La Laura i la Núria de la CGT. Els companys anarquistes del Clot. Els de la CUP del Vendrell. En Pau Andalús. Tots presents. Tots represaliats. Tots disposats a teixir solidaritat i unitat popular per evitar la follia repressiva i d'aquí poc vèncer.
No ens van tocar aïlladament i no respondrem aïlladament.

(Via Alerta Solidària)

dimarts, 4 de juny del 2013

Dinar en suport al Casal Popular de Castelló


Salutacions,

des del Casal Popular us convidem a assistir al dinar que organitzem aquest dissabte, 8 de juny, a les 14h, a la plaça l'Ereta (Isabel la Catòlica).

Com bé sabreu, el Casal Popular sempre enfronta problemes econòmics de cara a l'estiu, és per això que us demanem que col·laboreu a mantindre l'espai obert assistint al "Dinar en suport al Casal Popular".

Menú:

Primer: Gaspatxo de remolatxa
Segon: Fideuà de boleutus + humus
Postres: Fruita del temps
Beguda inclosa

Preu:10€ 
Podeu aconseguir el tiquet a la barra del Casal Popular.

Us hi esperem!

-- 

Casal Popular de Castelló
c/ d'Amunt, 167. 12001 - Castelló de la Plana 
(La Plana Alta - Països Catalans)
casalpopulardecastello@gmail.com