dimarts, 12 de febrer de 2013

Les claus de la Llei Wert


Les claus de la Llei Wert

1. Privatització i mercantilització de l'educació
 
2. Adoctrinament ideològic neoliberal
 
3. Submissió per via de l'exclusió
 
4. Desempoderament
 
5. Homogeneïtzació per via de l'espanyolització
________________________________________________________________________________________________________
 
 
A l'Estat Espanyol s'han aprovat dotze lleis orgàniques d'educació des del 1970. Aquestes successives reformes en matèria d'educació demostren que el sistema educatiu espanyol és fràgil, inestable i predestinat a contínues reformes en funció del canvi de govern. Alhora es tracta d'un sistema clarament polaritzat a nivell social, peça clau per a la perpetuació d'una societat de classes; la reforma plantejada pel govern del PP no fa res més que evidenciar aquests aspectes.
 
 
Aquesta reforma avança cap a la concepció única del coneixement com a eina de progrés econòmic i, per tant, el reformula i el converteix en un mer bé mercantil. La llei ho materialitza en algunes definicions tals com la conversió del dret a l'educació en un servei o en la privatització d'algunes etapes educatives. Però sobretot ho podem veure en la transformació del centre educatiu a imatge i semblança d'una empresa. Això comporta la promoció de la competitivitat entre els centres i la construcció d'un format empresarial, amb mesures com la redefinició de la figura de director en favor d'un gestor i la concentració de poders d'aquest, la concepció de les mares i pares com a meres usuàries o l'eliminació de competències vinculants del Consell Escolar. Aquesta concepció del coneixement s’allunya de qualsevol contingut i mètode pedagògic que fomenti l'esperit crític, el lliure desenvolupament de la persona, l'aprenentatge de valors socials i/o culturals o l’avanç cap a la consciència col·lectiva.
 
 
En la mateixa línia, s’imposen mesures per agreujar l’estratificació social com en el sistema alemany: decisió prematura entre continuar la via acadèmica o la professional. Empitjorant, en aquest cas, la situació sudeuropea. Però també amb la cursa d'obstacles que s'imposa al final de cada etapa educativa, que suposen, entre d’altres, traves al pas de les persones amb dificultats que necessiten d'una atenció especial. Alhora, les conseqüències del finançament asimètric i la competitivitat que es planteja entre centres desprotegeix els centres educatius d’àrees amb rendes més baixes. I això, complementat amb els projectes educatius de qualitat, la possibilitat d'escollir l'alumnat o l'especialització dels centres demostra la voluntat de voler perpetuar i augmentar les diferències de classe, concebent l'educació com una eina clau per dur-ho a terme. Tot això, amb la subvenció pública d'escoles segregadores per sexes.
 
 
Per últim, la reforma trenca amb la immersió lingüística al Principat. La nostra llengua és tractada com una “especialitat”, no considerant-la indispensable en el procés educatiu de l'alumnat. A més, a través de la subvenció de l'ensenyament privat en castellà es produeix una elitització de l'educació castellana.
 
 
Lluny de tractar-se d'un projecte que cerca una millora en l'educació pública, el que vol és aprofundir en el procés de privatització i mercantilització. Aquest cop, però, ens trobem amb el fet que aquesta mesura és intencionalment impregnada d’una càrrega ideològica. La qual és més agressiva que altres reformes educatives.
 
 
La idea que es vol introduir a la mentalitat dels i les estudiants, és que si no són riques i tenen èxit és perquè no tenen esperit emprenedor, perquè no s'esforcen prou. I, un cop siguin treballadores, l’odi de classe continuarà. El que passa és que aquesta vegada la ràbia cap als superiors serà agreujada per no haver estat “prou bones” o per no esforçar-se. Una idea de fracassades totalment errònia que raurà en l’empobriment de les classes populars pel benefici a les classes benestants.
 
 
La qüestió nacional està estretament relacionada amb aquesta lògica. El fet d'allunyar les llengües que no són el castellà del món de la ciència i la cultura no té més voluntat que demostrar que són llengües inferiors, que no serveixen per triomfar al món dels negocis i que, a diferència del que comentàvem abans, en aquest cas no es vol la submissió del català, sinó la seva desaparició. Condició totalment necessària pels interessos del capital espanyol i pel procés de reestructuració que està vivint, dins el procés de reestructuració global del capitalisme (crisi), en què les elits espanyoles necessiten dotar-se d'una base forta i estable per poder ser rellevants dins el conjunt de la burgesia europea. Això està portant a l'augment de les tensions amb les elits d'altres parts de l'Estat, com és el cas del Principat de Catalunya, que les porta a mirar d’instrumentalitzar la nostra lluita d'alliberament nacional en funció dels seus interessos de classe.
 
 
És la lògica i l'objectiu que vol començar l’esborrany presentat per Wert. Davant aquest horitzó, no podem fer res més que plantejar al conjunt d’estudiants que ja és hora que acabin els enganys i que és el moment de plantar cara. Que és el moment de no deixar que continuïn prenent-nos les nostres vides, el nostre dret a ser poble i a ser persones. I recordant que, una vegada més, l'única certesa que podem tindre ben segura és que aquest dret no ens el donarà ningú, sinó que lluitant l'aconseguirem nosaltres mateixes.
 
 
Fes click aquí per accedir al document d'anàlisi complet.