I és una crisi que està provocant estralls en el nostre poble, amb un índex d’atur que ja supera el 24% en el País Valencià, amb una economia destroçada pel derrumbament del sector de la construcció, la desfeta ja fa anys de l’agricultura i la indústria, i una caiguda cada vegada més profunda del sector serveis. Els salaris es redueixen, no paren de tancar empreses i els EROs amenacen els llocs de treball de milers de valencians.
Al mateix temps des del govern de Madrid han alimentat amb fons públics el sector financer, als mateixos bancs i agents que han provocat una crisi económica mundial. S’han llençat amplies reformes de signe neoliberal com la reforma laboral, la reforma de les pensions i la reforma de la constitució. Entre totes les administracions; l’ajuntament, el govern autonòmic i el de Madrid s’estan acabant de carregar els serveis públics mitjançant la privatització i les retallades en els serveis socials bàsics com la educació, la sanitat o les prestacions per l’atur.
Una bona part del nostre poble se n’ha adonat del rerefons que té esta crisi, el model antidemocràtic d’estat i de govern, de la intervenció sota mà en els afers interns de l’estat espanyol dels agents econòmics com la CEOE o els grans bancs, i d’organismes internacionals com l’FMI, el Banc Mundial o la propia Unió Europea dirigida per Alemanya i França. De la vulneració dels drets polítics i socials de les persones, intrasigència dels polítics a qué les persones del carrer intervinguen en la vida política, i a la manca de transparencia i la corrupció.
I justament a casa nostra en sabem molt de tot això, sobretot pel que fa a la corrupció, que en els últims mesos ha desmantetllat gran part de la direcció del PP valencià, i que els ha obligat a posar a una titella com Carlos Fabra al càrrec de la Generalitat. Han canviat a un president acusat de corrupció, per un altre pertanyent al clan polític dels Fabra, el més corrupte i caciquista de tot el país, i que controla per estos mètodes i des de fa generacions les institucions de Castelló.
Però també en sabem molt, perquè tota la vida ho hem hagut de patir, de la vulneració dels nostres drets socials com a poble, i com a persones, especialment pel qué a la qüestió cultural i lingüística. En lo que portem d’any el govern de la Generalitat ha tallat les emisions de TV3 al País Valencià, ha proposat una llei per a l’eliminació de la línea d’ensenyament en valencià, ha assetjat continuament i amenaça amb carregar-se a entitats culturals com ACPV, i per suposat novament ha impedit que milers de xiquets valencians puguen estudiar en la nostra llengua per falta de places en valencià.
I este no és un problema exclussiu que ens afecte als valencians, sinó que és extensible arreu dels Països Catalans. A les Illes el govern del PP també amenaça amb eliminar la línea d’ensenyament en català i ha tancat mitjans de comunicació Radio Televisió de Mallorca, i al Principat de Catalunya el Tribunal Superior de Justicia ha ratificat una sentència per tal d’eliminar la inmersió lingüística, l’única garantia de que el català fora après i utilitzat donada la seua discriminació com a llengua d’ús quotidià al carrer, i la seua minorització respecte al castellà. Una situació que es veu agreujada en el cas de les Illes i del País Valencià.
La nostra llengua suposa un greuge, un atac a les essències del nacionalisme espanyol, una proba fefaent de que som un poble amb la seua propia identitat i les seues singularitats, i de que això està per damunt dels seus deliris de grandesa hispànica. És per això que necesiten atacar la nostra llengua, mantindre-la apartada de la vida pública, arraconada i menystinguda com un reducte folclòric sense importància, que no els amenace ni els faça ombra. I per això no poden permetre que el valencià siga elevat a la categoria de llengua nacional dels valencians, perquè no poden permetre que es dubte de la seua noció d’Espanya.
Però a nosaltres no ens interessa seguir rendint-li glòries a Espanya. No ens interessa, haver de mantindre per més temps un estat en crisi. Ni tampoc viure patint les polítiques antisocials dels seus governs i els desastres econòmics que generen. I ni molt menys ens interessa haver de suportar els traumes i les deficiències del nacionalisme espanyol reflectides en els atacs contra el nostre patrimoni cultural i lingüístic.
I perquè estimem el nostre país, perquè volem mantindre vives la nostra llengua i la nostra cultura, perquè aspirem a que este poble puga viure i treballar en unes condicions dignes i amb respecte als seus drets personals i col•lectius, governant-se a si mateix d’una manera autènticament democrática i participativa. Per tot això este 9 d’Octubre ixirem al carrer cridant ben fort: Defensem la llengua! Lluitem pel país!
Alerta Solidaria, CAJEI, COS, Endavant (OSAN), Maulets-JIR, SEPC
