- El passat desembre, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fèiem públic el nostre posicionament davant la proposta de data i pregunta del referèndum d’autodeterminació de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC); posicionament que volia ser alhora un compromís amb les estudiants i el poble treballador català en la lluita per la construcció d’una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat als Països Catalans.
Al nostre anàlisis ja ho anunciàvem: som plenament conscients que el model educatiu que volem construir no té cabuda dins dels marcs legals i l’status quo espanyol: estructura que només respon als interessos de les oligarquies autonòmiques, estatals i europees. Nosaltres som les que decidim fugir d’aquest carreró sense sortida iautodeterminar-nos, emancipar-nos, alliberar-nos-en i empoderar-nos en la construcció de l’educació del poble treballador català i per al poble treballador català. La formulació de la proposta de data i pregunta del referèndum de la CAC cal ser vista com una oportunitat per fugir de totes aquestes estructures que fa anys que legislen en contra de la nostra educació (Pla Bolonya, l’EU2015, Europa 2020, la LOMQE, el TIL…).
El context actual està obligant a tots els col·lectius i agents en lluita a posicionar-se sobre aquesta qüestió. Ja no és possible restar al marge d’un dels elements més confrontadors i que més qüestiona les entranyes del règim del 78. Entenem que el Moviment Estudiantil tampoc pot ser-ne aliè, ja que aquest necessita de l’exercici de la sobirania com a premissa per a construir l’educació del poble i pel poble. Dins d’aquesta conjuntura, valorem que el doble sí és l’única resposta proposada que respon als interessos de les estudiants i el poble treballador de la CAC. És per això que fem pública la nostra decisió de preparar la ruptura i d’organitzar la desobediència des d’una òptica estudiantil. Conscients de la funció històrica que estudiants i joves de classes populars hem tingut en moments de canvi, treballarem per tal de dotar l’actual d’un discurs que considerem irrenunciable i que entén que aquest és un procés que per interessos econòmics i partidistes obvia qüestions bàsiques com la territorialitat completa de la nostra nació o el nou model de societat a construir.
Preparant la ruptura: enfortim un Moviment Estudiantil Nacional
La mobilització popular ha sigut la que ens ha dut a la cruïlla històrica de tensió en què ens trobem actualment. És el poble organitzat el què ha forçat la confrontació amb les estructures i elits de l’Estat espanyol i n’ha qüestionat d’arrel la pròpia existència; i el poble organitzat és l’única garantia que pot fer que aquest procés culmini: evitant tot pacte, tota transició, tota independència que no suposi canviar-ho tot.
És per això que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans considerem que la nostra tasca és, entre d’altres, la d’enfortir un Moviment Estudiantil d’àmbit Nacional que treballi en les dues direccions mencionades: preparar la ruptura i organitzar la desobediència. En tant que les estudiants en lluita per una educació pública i de qualitat als Països Catalans som part activa del moviment popular per la independència, entenem que cal que aquest Moviment Estudiantil s’empoderi i es doti d’estructures sòlides d’àmbit nacional.
Ja tancat l’últim darrer cicle de mobilització post-Bolonya, el Moviment Estudiantil està visquent un procés de reconfiguració que determinarà el seu futur de mobilitzacions, els seus objectius i apostes tàctiques i estratègiques. El SEPC valorem que actualment cal organitzar les estudiants entorn a les grans qüestions i necessitats que tenen avui en dia des de la base i la lluita sindical, fent visible la necessitat i utilitat d’organitzar-se; així com la defensa del pensament crític amb l’objectiu de crear espais de contrapoder reals dins els centres educatius i ser una eina útil en la lluita del moviment popular català que el prepari per fer front a una ruptura.
Només amb una ruptura total podrem construir una educació al servei de les classes populars, podrem evitar un pacte entre elits autonòmiques i estatals que vulgui frenar el procés, podrem fer que aquest transgredeixi fronteres imposades… Així doncs, seguirem reivindicant i construint a diari un Moviment Estudiantil d’àmbit Nacional que dibuixi de manera natural els Països Catalans tal i com fa la nostra organització nombroses vegades cada curs acadèmic.
Des de les aules, organitzem la desobediència
L’immobilisme del Govern i les elits espanyoles s’aguditza a mesura que els mesos passen, fent que cada cop sigui menys agosarat afirmar que un xoc de trens és inevitable: són múltiples les vegades que s’ha assegurat taxativament que no es pensa permetre la celebració del referèndum. Cal ser conscients que aquest moment de confrontació és cada cop més imminent i que cal que el poble estigui preparat per desobeir massivament a tota prohibició i aconseguir materialitzar el referèndum. Si ha estat la voluntat popular la que ens ha dut on som, serà només aquesta la que ens salvarà de qualssevol pacte entre elits autonòmiques i estatals, d’interessos partitocràtics i particulars que busquin un pacte que satisfaci els seus interessos econòmics… i posarà el procés al servei del poble català.
És per això que apostem perquè tota estructura que vertebri un Moviment Estudiantil Nacional ha de dotar d’eines, polititzar i conscienciar les estudiants d’arreu dels Països Catalans, incidint als centres educatius i universitats i treballar arreu perquè es desobeeixi un cop es materialitzi la més que possible prohibició del referèndum. Els centres educatius són nuclis de formació, però també de batalla quotidiana. Compartir espai de lluita amb el nostre subjecte polític, les estudiants de classe treballadora catalana, cal ser vist com una oportunitat per tal de treballar per fer veure el nostre àmbit nacional real i la necessitat de centrar el debat en el nou model educatiu a construir.
És per això que socialitzarem, desplegarem i ampliarem la Carta Catalana de les Estudiants, el Document de Mínims que presentàvem a la I Trobada d’Unitat Popular, l’ILP de l’Assemblea Groga com a punt de partida per a una nova educació en un nou país… i totes aquelles propostes que reflexionin en clau rupturista sobre quina educació volem per a un possible nou futur país.
La territorialitat completa de la nostra nació és un element irrenunciable de tot aquest procés. Entenem que els objectius a perseguir són els mateixos arreu del nostre país: la construcció d’un marc educatiu únic i d’una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat arreu dels Països Catalans. Considerem que cal enfortir la lluita per la independència arreu, i que la reivindicació del Dret a Decidir per part del poble -també de les estudiants, també en educació- és no sols l’únic garant de la llibertat i la supervivència de la nació davant els atacs que s’està rebent per part del Govern central i autonòmic, sinó que és l’única via de ruptura amb el règim espanyol i que ens durà a la construcció d’una educació al servei de les necessitats del poble.
Cal entendre i socialitzar que la desobediència és el pas previ a l’empoderament. Així ho veiérem amb la campanya “Les estudiants decidim desobediència”, aturant totes aquelles reunions i espais on es planificava l’expulsió de les classes populars de les universitats; les tancades d’AMPAs contra els tancaments de línies en valencià al País Valencià o els més de 700 alumnes que no van realitzar les Competències Bàsiques per posar l’atenció en les retallades dels seus centres i van aconseguir que la Consellera Rigau fés referència a les retallades massives que està duent terme el Govern de la CAC.
Així doncs: desobediència massiva contra la prohibició, però també desobediència arreu del país contra les fronteres imposades, contra les polítiques educatives genocides al PV, contra les mesures antisocials – també en educació; desobediència que posi de manifest que la independència ha de ser la voluntat manifesta del poble treballador català per obrir un procés que respongui als seus interessos.
Sí a una educació digna. Sí a una terra lliure!
Educació digne en una terra lliure és segurament la millor consigna que condensa el moment actual en què ens trobem, amb aquesta doble eclosió d’indignació social i nacional present als centres educatius del nostre país.
La idea fonamental que volem posar de manifest és la defensa de que és impossible una reforma educativa sense un canvi de règim, i que un canvi de règim és impossible sense un procés de ruptura independentista amb l’estat Espanyol i amb la Unió Europea. En aquest sentit, la independència només la pot aconseguir el poble mobilitzat i organitzat, i per tant han de ser les forces populars organitzades les que liderin el procés d’independència, entenent que aquest només és possible per via d’un procés de ruptura popular, i que per tant cal que el poble no només sigui un subjecte actiu en la lluita sinó també en la direcció del procés.
D’aquesta manera, els següents mesos el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans treballarem per socialitzar aquestes idees dins la comunitat educativa i organitzar la lluita del moviment estudiantil en clau nacional i rupturista per tal de que aquest sigui un integrant més del moviment popular català.
