dimecres, 23 d’octubre de 2013

ENS CRIMINALITZEN, I ALHORA ENS ENCORATGEN.

ENS CRIMINALITZEN, I ALHORA ENS ENCORATGEN.

Des del Consell de l'Estudiantat ens agradaria fer públic el nostre posicionament respecte Del conflicte sobre el cicle de conferències programat per a la Setmana de Benvinguda per part d'aquest Consell.

Durant tota la programació hi ha un marcat caràcter reivindicatiu i crític en la situació social actual Dintre d'aquesta hi trobem la conferència: "Música crítica: una història de repressió" els ponents de la qual són: Francesc Ribera (Titot) de "Brams", Nega de "Los chicos del Maíz" i Juan Ramón Rodríguez (Juanra) de "KOP".

Aquesta criminalització s’ha centrat en la participació de Juan Ramon Rodríguez, el cantant del grup KOP, en una xerrada sobre música compromesa. En cap moment s’ha previst una vessant distinta per a aquesta activitat, han sigut els mitjans qui l’han dotada d’un carácter diferent per tractar d’aturarla, parlant fins i tot de falta de seguretat quan ells mateixos han tractat d’escalfar l’ambient per evitar que es realitzés.

A més, el Rectorat, atenent a les crítiques vertides per part de les associacions Unió Universitària i Campus Jove i a la pressió exercida per la premsa de dretes i partits com UPyD o Noves Generacions del Partit Popular; ha pres mesures i ha censurat la conferència apel∙lant a la seguretat de les persones que pogueren assistir a l'acte.

Ja coneixem la tendència d'aquest equip rectoral per mantenir una aparença d’imparcalitat, còmplice de la situació que vivim, i per no alçar polseguera. En lloc de posicionarse del costat de la llibertat d'expressió, la reinserció i l'actitud reivindicativa de les injustícies actuals censura l'acte, per evitar debats, per evitar malestar i problemàtiques i seguir aparentant ser la universitat que no som.
Perquè no som una universitat de qualitat, ja que anem 200 persones per classe.
Perquè no som una universitat plural, ja que 800 persones han tingut problemes per mantener els seus estudis en aquesta universitat.
Perquè no som una universitat pública, ja que 2000 estudiants han tingut problemes per pagar la matricula.
Perquè no som una universitat crítica, ja que censurem xerrades d'expressos polítics, encara que haja pagat la seua pena i la xerrada no tinga res a veure amb aquesta temàtica.
La junta permanent del Consell de l'Estudiantat ens encoratgem amb aquesta repressió, i defensem la universitat com un espai de discussió i debat, com un escenari únic on tenen veu aquelles opinions que no tenen cabuda en els mitjans de divulgació.

Defensem el dret de totes les persones d'expressarse i donem l'oportunitat de ferho a aquells que menys possibilitats tenen. Juan Ramón Rodríguez, ha sigut criminalitzat per tots els mitjans possibles, quan aquest ha passat per la presó i ha complert la seua condemna.

Davant l’admirable creixement dels moviments socials i les respostes populars a l’època que estem vivint, la dreta més rància tracta de desacreditarles per a la resta de la societat amb criminalitzacions absurdes (associant fets inconnexos o apel∙lant a instints primaris) per amagar la seua total absència total de respostes davant les reivindicacions que plantegem. I aquesta dreta rància guia la línea editorial de la majoria de mitjans de comunicació. En l’intent de criminalitzar l’acte sobre Música combativa de la Setmana de Benvinguda hem vist un nou cas. Aquest intent de censura per part dels mitjans dretans, del Rectorat que ens retalla i de les Associacions pasives davant els atacs a l’universitat pública només ens dona més coratge per continuar amb la nostra lluita i amb la nostra subversio d’un espai fins ara servil a l’ordre com El Consell de l’Estudiantat.

A més, aquesta ponència va dirigida a totes aquelles persones que estiguen interessades en comprendre com ha evolucionat la música crítica i combativa al llarg dels anys. Des de la perspectiva d'una sèrie d'artistes amb un llarg recorregut i una ampla experiència.

Ningú no pot imperdir l’entrada a la universitat a cap persona i, per tant, el rectorat no ens pot impedir que continuem endavant en l’organització de l’acte.

Aquest òrgan no contempla altra opció que desobeir, plantarse davant aquesta opressió i continuar endavant amb la xerrada. Sense els recursos de la universitat, i als qual tenim dret com a Consell de l’Estudiantat, emprarem els nostres propis, recursos molt més poderosos, perquè la nostra voluntat va molt més enllà de les prohibicions i censures institucionals.

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, UNA UNIVERSITAT PLURAL I SENSE CENSURA!