diumenge, 21 d’abril de 2013

Crònica de la Xa Trobada d'Estudiants dels Països Catalans a Baó


Els darrers dies 28, 29, 30 i 31 de Març es va celebrar la desena edició de la TEPC, la Trobada d’estudiants dels Països Catalans, organitzada i autogestionada pel SEPC. Enguany, s’ha celebrat a Baó, a la Catalunya nord, amb la voluntat de reivindicar la territorialitat del nostre poble i d’acostar les nostres propostes a un lloc on ara mateix, el jovent de l’esquerra independentista no hi té estructures pròpies després de la desaparició dels nuclis de Maulets i del SEPC.
Partint de l’anàlisi de que el sistema educatiu té per finalitat resoldre les necessitats del mercat de treball, legitimar i reproduir la ideologia dominant i generar beneficis com a sector propi, la Trobada d’enguany s’ha bastit al voltant de la idea d’educació popular.
 
La programació ha comptat amb l’experiència de diverses metodologies pedagògiques revolucionàries del nostre territori i d’arreu, la realitat dels diferents models educatius existents (des de les escoles lliures a les escoles en català a la Catalunya nord) i un recull històric dels plantejaments en matèria educativa de les diferents tendències del moviment obrer. També hem gaudit de la participació constant d’un membre de la Universitat Comunista dels Països Catalans i  de diferents activistes de la lluita estudiantil a Amèrica llatina. Alhora, hi ha hagut un espai per a la cultura popular i la coneixença del lloc, amb la participació dels Castellers del Riberal (Baó) i una ruta per Perpinyà. Amb l’assistència de més d’una vuitantena de persones, i a través de la combinació de diferents metodologies de treball (taules rodones, dinàmiques de grup, tallers, conferències, video-tallers, teatre, debats..), la Trobada ha servit per a aprofundir en debats complexes que, pel caràcter reactiu del moviment estudiantil, queden generalment fora del nostre abast.

 
El moviment estudiantil es troba en un moment de creixent tensió als centres educatius: retallades i contrareformes, augment de les taxes i disminució de la qualitat, i un ritme de mobilitzacions constants cada cop més combatives.
 
En aquest context, des del SEPC defensem que ara més que mai és necessari bastir-nos d’una alternativa programàtica que deixi enrere les deficiències de les propostes reactives que fins ara han caracteritzat el moviment estudiantil, els ritmes del qual ens obliguen a copsar qualsevol projecte complex com a quelcom obert, retroactiu i permanent.
 
Aquesta reflexió, que des del SEPC fa temps que fem, és el que fa néixer el projecte de la Carta Catalana dels Estudiants, aposta que reafirmem després de la Trobada. Aquesta, és el document polític en procés de redacció que recull tot allò que defensem i proposem per a l’educació als Països Catalans, i del qual la TEPC en serà l’actualització anual.
 
El redactat de la Carta Catalana és, per al SEPC i pel conjunt de l’esquerra independentista, una aposta imprescindible. Alhora, som conscients que qualsevol projecte educatiu revolucionari ha de fugir del sectorialisme, i per això estem treballant amb propostes de confluència de les lluites del sector públic (bàsicament sanitat, educació i transport).
 
Els debats de la Trobada ens reafirmen amb la concepció que com a part activa de la militància del Moviment Català d’Alliberament Nacional, hem de defensar que qualsevol proposta emancipadora en matèria educativa ha d’anar lligada a un projecte de país, ja que l’educació està estretament lligada a l’estructura econòmica i productiva, i en última instància no és res més que el reflex necessari i fatal dels interessos i aspiracions de les classes dominants en cada moment històric. És per això que des del SEPC configurem com a tasca prioritària dur la lluita de classes a la universitat, treballant, des d’ara, per a que les assemblees de facultat esdevinguin vertaders òrgans de poder popular i siguin aquests els únics espais legítims de presa de decisió en la construcció de la unitat popular. Per què les decisions que afecten el conjunt de la societat només poden ser preses, en efecte, pel conjunt de la societat.
 
Aprofitem també per a reivindicar, una vegada més, l’absurditat de creure en l’existència d’una educació neutral: l’escola sempre ha estat una escola de classe. Després de la desena Trobada d’Estudiants, hem conclòs no amagar les nostres intencions, cal que la nostra proposta defensi, sense concessions, els interessos de les classes populars. Així, davant la lògica mercantilista d’exclusió, adoctrinament i homogeneïtzació de l’educació del capital pel capital, defensem l’educació del poble i per al poble que, parafrasejant al pedagog Peter McLaren, ha d’ensenyar que la propietat privada, l’acumulació capitalista, l’apropiació de l’excedent laboral i la cerca de guanys, no són fenòmens naturals de la vida, sinó pràctiques socialment condicionades que dificulten el progrés i que bloquegen el lliure desenvolupament dels individus.
 
 
Una nova educació s’està gestant.