Més de mil persones s'han autoinculpat

 Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària, fa un mes, vam iniciar la recollida de signatures d'autoinculpació en mostra de suport als cinc independentistes imputats per les denúncies de Rosa Díez. A dia d'avui, tanquem la recollida de signatures havent-ne recollit més de mil. Més de mil persones són les que han decidit manifestar que també eren allà a l'acte d'UPyD i que també són culpables de protestar contra l'espanyolisme més ranci i recalcitran.

 

 Des del SEPC i Alerta Solidària volem donar les gràcies les més de mil persones que han mostrat la seva solidaritat amb els encausats, recordant una vegada més que aquests delictes als quals s'enfronten formen part de l'orquestració del feixisme institucional per intentar eliminar qualsevol expressió de lluita en la defensa de la nostra llengua i cultura als Països Catalans.

 

Més de mil persones són les que es reafirmen en que l'acte de propaganda electoral espanyolista a la Universitat Autònoma de Barcelona no era més que una provocació a les estudiants que volem viure plenament en català tot i que l'estat espanyol i la seva justícia intentin negar-nos-ho. Una protesta impulsada pel SEPC en el marc de la lluita per la defensa de l'educació pública, popular, de qualitat i en català, lluita que el temps ha demostrat del tot encertada i necessària... I que seguirem impulsant, perquè tant se val que es digui Rosa Díez, José Ramon Bauzá, Francisco Camps o Jose Ignacio Wert, des del SEPC seguirem mostrant la nostra inconformitat contra aquells que intenten apedaçar la nostra llengua i la nostra cultura.

 

Seguim i seguirem mostrant la nostra solidaritat a les imputades perquè defensar la llengua NO ÉS cap delicte!

 

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, a 25 de gener de 2013

Contra les retallades i la privatització: NO PAGUEM! Joves, Defensem el transport públic!

En un moment de crisi social, econòmica i ambiental com en el que ens veiem immerses, el transport públic hauria de ser un servei de fàcil accés per al jovent del nostre país, per tal de poder moure’ns pel territori d’una manera ràpida, eficient i respectuosa amb el medi ambient. Malgrat tot, en comptes d’intentar satisfer els veritables interessos de les classes populars, els nostres polítics i governants es dediquen a buscar el benefici personal i de les empreses a les quals s’ha adjudicat el servei, o redueixen les partides de finançament dedicades al transport públic. Aquesta és la pràctica que duen a terme els nostres polítics i governants de manera reiterada, amb la falsa i demagògica excusa de la crisi econòmica.

Ja fa anys que, per culpa de la deixadesa de les administracions, les xarxes de transport públic del nostre país es troben en un estat de precarietat. Encara que la situació ja era per si mateixa prou rudimentària, l’any 2012 es va aplicar un desorbitat increment del preu del transport públic, adduint l’excusa que les usuàries només paguen un 25% del cost real del servei, i que en moments de crisi les administracions no poden sufragar aquesta despesa. Es tracta d’arguments demagògics i classistes que obvien que les classes populars ja paguen el transport públic mitjançant els impostos que abonen a les administracions cada any, de manera que al pagar el bitllet simplement s’està refinançant el servei. Per si amb les pujades de l’any passat no n’hi hagués hagut prou, amb el començament de l’any 2013 les nostres administracions tornen a apujar el preu del bitllet entre un 3,1 i un 4,1%. És a dir, que tornen a encarir el cost del bitllet, i fins i tot ho fan per sobre del nivells de IPC. Tot això sempre deixant de banda les reivindicacions de les usuàries i sense tenir present la gran davallada que ha patit el servei.  

A les àrees metropolitanes del Països Catalans, sobretot de Barcelona, València i Palma, les insuficiències financeres estan a l’ordre del dia: al transport públic i la mala gestió del servei fan que utilitzar el transport públic s’hagi convertit en un veritable luxe per al jovent de les classes populars. Un dels afers més flagrants és el cas de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) –empresa pública que gestiona el servei de metro i bus de l’àrea metropolitana barcelonina–, que des de fa anys va reduint cada vegada més tant la freqüència de pas dels combois, com el número de línies de bus i metro; al mateix temps que està aplicant increments sistemàtics del preu del bitllet. Afegit a tot això, TMB té 300 alts càrrecs amb sous de més de 80.000 euros anuals, i efectua nombroses reunions en què es paguen suculentes primes als polítics de l’àrea metropolitana perquè hi concorrin. N’és un exemple l’alcalde barceloní Xavier Trias, que ha arribat a guanyar 36.000 euros per assistir a 3 o 4 reunions.

A Palma, les noves tarifes de l’Empresa Municipal de Transport (EMT), modificades per l’actual Ajuntament de la ciutat –presidit per Mateo Isern–, de mitjana s’han augmentat els preus dels autobusos un 23%, així com se n’ha reduït la freqüència de pas i s’han eliminat línies “innecessàries”. Aquestes mesures afecten a milers de treballadores, joves i estudiants, que depenen dels serveis de transport públic –especialment de l’autobús– per desplaçar-se cada dia. Així doncs, una vegada més, l’Ajuntament del PP aposta per un model de mobilitat basat en el transport privat no respectuós amb el medi ambient. Cal dir que a la ciutat de Palma els nivells de contaminació superen diàriament els 40-55 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic, xifra que supera el límit legal permès, concentració que ha patit un augment significatiu en els darrers anys. 

A més, les comarques interiors i rurals dels Països Catalans, que no estan vinculades amb els serveis de les àrees metropolitanes, es troben que aquest servei és encara molt més limitat. Moltes comarques no disposen de línies ferroviàries, i les que ho fan solen tenir freqüències molt baixes que en dificulten l’ús. En aquestes comarques el servei de bus comarcal i intercomarcal, que en molts casos és l’únic tipus de transport públic que s’hi pot utilitzar, se sol trobar en un estat paupèrrim: alts preus dels bitllets, freqüències horàries més que insuficients, mala connexió entre línies i retards habituals en l’arribada i sortida dels busos. De manera que en aquestes comarques el desplegament precari del transport públic provoca que no existeixin connexions amb molts pobles i ciutats propers. Això dificulta la mobilitat del jovent que no disposa o bé de permís de conducció, o bé de diners per pagar-se un vehicle privat propi, cosa que n’obstaculitza l’accés a llocs de treball o d’estudi.   

Cal tenir en compte que aquesta descarada pujada de preus que s’està aplicant a totes les xarxes de transport públic del país, està condicionada per la privatització progressiva dels transports públics que s’està duent a terme arreu dels Països Catalans. La més gran i important d’aquestes privatitzacions és la de RENFE, que ja ha provocat diverses vagues i mobilitzacions de les treballadores d’aquesta empresa, que denuncien que la privatització comportarà una reducció de plantilla i de freqüència de pas dels combois, així com nous augments del preu del bitllet. Com a usuàries, les joves sabem que la progressiva privatització del transport públic només pot provocar un major deteriorament del servei.

Encara que els nostres polítics ens vulguin fer creure que aquest procés de privatització s’imposa per reduir els alts nivells de dèficit públic provocats per la crisi econòmica, les privatitzacions tenen un marcat caràcter ideològic. La conversió del capital públic en capital privat pretén fer-nos avançar cap a un model econòmic de capitalisme salvatge en què s’ometen el interessos de les classes populars i l’únic motor de l’economia és el benefici dels grans capitals privats. Amb el pretext de la crisi econòmica, les grans fortunes guanyen cada vegada més poder, i ens forcen a avançar cap a un model de capitalisme basat en la privatització de tot tipus de serveis públics bàsics (educació, sanitat, transport públic, etc.), i així reduir al mínim el paper de l’Estat. D’aquesta manera, s’elimina progressivament el rastre de l’estat del benestar, que per nosaltres ja era insuficient.

Com a joves estudiants hem vist reduït cada cop més el nostre poder adquisitiu i capacitat d’autonomia econòmica. Primer, amb la imposició del Pla Bolonya que, degut al model d’avaluació continuada, ens impedia compaginar feines precàries amb els estudis. A més a més, el curs passat vam veure augmentada la nostra matrícula fins a un 67% provocant l’endeutament de les estudiants amb les entitats bancàries. A aquestes reformes per excloure la classe treballadora de les aules se li afegeixen totes les que pretenen augmentar la carestia de la vida, i, ara, li hem d’afegir aquest nou augment del transport públic.

Tenint en compte que la majoria de nosaltres estudiem fora del nostre lloc de procedència i que necessitem el transport públic dins les capitals on es troben les nostres facultats, aquest augment del bitllet s’afegeix a tots els insostenibles costos per accedir a la educació superior. Sumant-hi la reducció de les beques de mobilitat atorgades a les estudiants que necessitaven  desplaçar-se fins on s’impartien els seus estudis, aquest augment del cost del transport públic no pot anar sinó en detriment, un cop més, de l’accés de les classes populars al tipus d’ensenyament que vulguin escollir.

I és precisament aquest camí a l’insult humà el que consciencia el jovent i ens fa pensar que el pitjor encara ha d’arribar. Les exigències de contenció del dèficit públic que ens imposa dictatorialment la Unió Europea, a les quals es suma l’imminent rescat a què haurà de sotmetre’s l’estat espanyol, només comportaran un tsunami privatitzador de tot els serveis públics, inclòs el transport, que provocaran un empitjorament de les condicions del servei i un encariment del que pagaran els usuaris.

Des d’Arran i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), entenem el transport públic com una eina al servei de les classes populars, allunyat dels interessos privats, i que ha d’afavorir la cohesió territorial i social entre els diferents indrets del nostre país. També apostem per un model de transport públic respectuós amb el medi ambient i accessible per a tot el jovent del nostre país, allunyat de projectes elitistes com el TAV (Tren d’Alta Velocitat).

Per aquest motiu, animem al jovent del nostre país a plantar cara contra la pujada de taxes del transport públic, ja sigui mitjançant accions de protesta o bé mostrant la seva insubmissió utilitzant el servei sense sufragar el preu del bitllet.

Contra les retallades i la privatització: No paguem! Defensem el transport públic!

Arran, organització juvenil de l'Esquerra Independentista - www.arran.cat

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil de l'Esquerra Independentista - www.sepc.cat

5 militants de l'Esquerra Independentista imputats de nombrosos delictes per defensar la llengua

El 5 de març de 2.010 el partit Unión, Progreso y Democracia va organitzar un acte de propaganda espanyolista a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB consistent en una conferència de la líder del partit Rosa Díez. Davant d’això un centenar de joves i estudiants, molts d’ells independentistes, van accedir a l’Aula Magna on s’anava a produir l’esdeveniment i mitjançant crits i càntics van palesar el seu malestar.

La tensió va anar en augment per les discussions dels estudiants amb els militants d’UPyD i el degà de la facultat, el professor Salvador Cardús, fins que aquest darrer decidí anul·lar la conferència davant la impossibilitat de la seva realització a l’Aula Magna. Tanmateix i ajudats per la seguretat privada i policies de paisà, Rosa Díez va poder exposar el seu programa polític en una altra sala davant d’una vintena de militants del seu partit, això si escridassats en tot moment des del passadís adjunt per desenes d’estudiants.

 

Unión, Progreso y Democracia encapçala un moviment espanyolista que treu el seu rèdit electoral mitjançant la catalanofòbia amb actes i campanyes com el que es va realitzar a la UAB. Les seves propostes polítiques giren al voltant d’un estat uniforme i centralista a nivell polític i l’assimilació cultural hispànica de la nació catalana. No se’ls han caigut els anells a l’hora de demanar la il·legalització de partits polítics independentistes i la persecució dels seus partidaris, la supressió de les comunitats autonòmiques i el retorn de les competència a l’Estat o l’eliminació de les polítiques de normalització lingüística de les llengües minoritzades com el català, el basc o el gallec.

 

Les actuacions d'Unión, Progreso y Democracia només són un exemple més del full de ruta que ha dissenyat l'Estat Espanyol per espanyolitzar llengua i cultura als Països Catalans. En aquell 5 de març de 2.010 ja estava força madur l'embrió de la política espanyolista que ara intenta aplicar el Ministre Wert amb la proposta de reforma de la Llei Orgànica d'Educació, entre d'altres. Tots i totes hem sentit com el Ministre Wert ha dit per activa i per passiva que el seu objectiu com a màxim responsable del Ministeri d'Educació és espanyolitzar als i a les alumnes catalanes.

 

Arran de la denúncia presentada pel partit de Rosa Díez han imputat a cinc companyes els següents delictes: delicte de provocació a l'odi i a la violència contra grups i associacions, delicte per impedir el legítim us de les llibertats de reunió o manifestació, delicte de coaccions i un delicte de desordres públics demanant-se, per la totalitat de tots ells, 6 anys i mig de presó i una multa de 22 mesos per a cadascuna de les companyes, superant, entre totes, més de 30 anys de presó. Davant d'aquesta situació, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem exposar les següents consideracions:

 

- El moviment espanyolista del que forma part UPyD i Rosa Díez utilitza l’odi contra la nació i la llengua catalana com a instrument electoral a canvi d’enfrontar i crispar la ciutadania.

 

- L’acte realitzat a la UAB forma part d’aquesta campanya de crispació i no tenia cap mena de rigor acadèmic, més enllà de la propaganda electoral espanyolista. Les autoritats de la universitat davant de l’intent de provocació d’UPyD haurien d’haver denegat el permís per a la seva consecució.

 

- Aquesta causa torna a palesar que la justícia espanyola persegueix descaradament els activistes independentistes i que resta al servei de l’espanyolisme més ranci i recalcitrant.

 

Des del SEPC i Alerta Solidària presentem la campanya "Defensem la llengua" en demanda de la retirada dels càrrecs als nostres companys. Trobareu més informació a: http://defensem-la-llengua.blogspot.com.es/

 

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària

El SEPC s'adhereix a la Plataforma per la llibertat d'Alfon

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans fem pública la nostra adhesió a la Plataforma per la Llibertat d'Alfon, jove de Vallecas empresonat des de l'última vaga general, el 14 de novembre, quan es dirigia al piquet del barri. Volem mostrar tota la nostra solidaritat amb el company de Castilla que pateix la repressió de l'Estat Espanyol i com tantes d'altres persones joves i activistes es veuen afectades pels mecanismes de control i coacció juríca a la qual tots i totes n'estem subjectes. Emplaçem a tota la societat civil catalana i d'arreu dels pobles i nacions de l'Estat Espanyol a mobilitzar-se per demanar la llibertat de l'Alfon així com la retirada de tots els càrrecs i l'immeditada absolució per tots els companys que també han estat víctimes de diversos muntatges policials. 

 

El proper 28 de desembre, la manifestació a Barcelona serà al c/ Mallorca 278 a les 19h. 

MANIFEST UNITARI DE LA PLATAFORMA PER LA LLIBERTAT D'ALFON

 

La vida de un joven de 21 años se consume entre los barrotes de una prisión. Alfonso Fernández salió de su casa el pasado 14 de noviembre para ir junto a su novia a uno de los piquetes de su barrio, Vallekas. A escasos metros de su domicilio fueron detenidos y llevados directamente a la Brigada de Información, donde sufrieron interminables interrogatorios extrajudiciales por parte de varios policías encapuchados que no pararon de amenazar, utilizando incluso posibles consecuencias contra su familia, novia y amigos con el fin de buscar información o una autoinculpación de un delito que no han cometido. Ambos son acusados de tenencia de explosivos, delito para el que el artículo 568 del Código Penal establece penas de 4 a 8 años. Al margen de las contradicciones y diferentes versiones policiales para demostrar que portaban algo que en realidad nunca llevaron encima, en el material explosivo que supuestamente les requisaron no han encontrado ni una sola huella de ninguno de los dos detenidos, como ratificó en propio fiscal ante el juez, y eso que fueron muchas y minuciosas las pruebas que realizaron. Tampoco encontraron nada que sostenga esta acusación en los registros a ambos domicilios, en los que la Brigada de Información, siempre encapuchados, volvió a atosigar a las familias, como si no tuvieran bastante con ver a sus hijos tratados como verdaderos terroristas.

 

Estas detenciones fueron utilizadas como excusa para registrar uno de los puntos de reunión de Bukaneros, grupo de seguidores del Rayo Vallecano al que solía acudir Alfon para animar al equipo de su barrio. Tampoco encontraron nada que pudiera argumentar la acusación de tenencia de explosivos, pero ya había logrado la Delegación del Gobierno criminalizar a un colectivo cuyas reivindicaciones sociales están alcanzando cada vez más notoriedad pública. Perfecto montaje para matar varios pájaros de un tiro.

 

Aún así, y pese a todas las evidencias de tratarse de un nuevo montaje policial, Alfon no sólo no es puesto en libertad (como su novia, a la espera de juicio), sino que tras presiones de instancias más altas el juez decide enviarlo a prisión preventiva. El propio fiscal reconoce que no existe riesgo de fuga, ya que el joven tiene arraigo familiar y cumple con las premisas para no poder ser aplicado el riesgo de fuga, pero entonces se sacan de la manga una supuesta “alarma social”, que no sólo es absolutamente falsa, sino que también es ILEGAL, ya que no consta en la ley de enjuiciamiento criminal para aplicar la prisión preventiva, siendo el único detenido el 14-N en toda Europa en esta situación.

 

Pero no sólo les basta con secuestrarlo, sino que a los pocos días (en la prisión de Soto del Real de Madrid, en la que se encuentra preso) le aplican el régimen FIES (Fichero de Internos de Especial Seguimiento), que supone entre otras muchas cosas la intervención de todas las comunicaciones, incluidas las que tiene con la familia y abogado, restricciones severas, hostigamientos… Una cárcel dentro de la cárcel, declarado ilegal no hace mucho y denunciado por numerosos organismos de nivel mundial. La escalada represiva va más allá, dedicándose la Brigada de Información a acudir a domicilios, a puestos de trabajos y a hacer seguimientos a varios amigos de Alfon por el simple hecho de haberle escrito a prisión.

 

La Audiencia ha rechazado el recurso contra la prisión preventiva, aceptando la ilegalidad de la “alarma social” como principal motivo, pero inventándose ahora el de “riesgo de fuga”, el mismo que el propio fiscal reconoció no existir desde el principio. No sólo existe montaje policial alimentado por intereses políticos, sino cobertura judicial para llevarlo a cabo.

 

Es muy fácil encarcelar y torturar a un joven de clase obrera, mientras políticos y empresarios corruptos gozan de total impunidad o mientras el estado indulta a miembros de las fuerzas de seguridad acusados de torturas.

 

Es por todo ello que familiares, amigos y compañeros de Alfon, así como todas las organizaciones y colectivos firmantes, exigimos su libertad inmediata y la absolución de todos los detenidos el 14N.

 

Por ti, por mí, por todos los presos políticos!

 

¡ALFON LIBERTAD! ¡STOP MONTAJES POLICIALES!

 

http://alfonlibertad.wordpress.com/

Manifest conjunt de les principals associacions estudiantils catalanes en favor del català

L'esborrany de la llei orgànica de millora educativa que ha preparat el govern espanyol, encapçalat pel Ministre José Ignacio Wert, és l’atac més gran a la nostra llengua dels darrers 35 anys. L'immersió lingüística és un projecte que ha permès a diferents territoris dels Països Catalans garantir la mínima supervivència de la llengua catalana, a més de l'èxit educatiu i de cohesió social que ha suposat per la societat.

 

L’esborrany preveu la divisió de les matèries a l’escola en troncals, específiques i d'especialitat. Les primeres han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari lectiu, les segones com a màxim el 50% de l'horari, i les terceres no tenen assignat un temps mínim. Com que el català és considerat matèria d’especialitat, queda per darrere en importància al currículum de la llengua castellana i de la primera llengua estrangera (troncals), però també de la segona llengua estrangera que és "específica". Per tant, la llei converteix el català en una llengua de quarta categoria.

Als instituts, la llei també divideix les assignatures en troncals, específiques i d'especialitat, i el català formaria part del tercer bloc. Aquest fet provocaria que per obtenir el títol d'ESO no calgués examinar-se de català, atès que només seria necessari examinar-se d'una assignatura d'especialitat.

 

Si no n'hi ha prou, una disposició addicional de la llei estableix que les dues llengües cooficials han d'estar "equilibrades en el nombre d'hores lectives", tot i que reserva per a les administracions educatives autonòmiques la possibilitat de determinar aquesta proporció mentre es mantinguin les condicions de "normalització lingüística". Però mentre els diferents govern autonòmics del país no determinin aquesta proporció, els pares podrien escollir la llengua vehicular i a qualsevol centre, sigui públic o privat, i a càrrec de l’administració.

 

Les entitats sotasignants, veient que l’estat espanyol mai ha vist la diversitat lingüística com un actiu per potenciar i conservar i continua essent un agressor crònic cap a la nostra llengua, tant a Catalunya com a la resta dels Països Catalans, demanem que s’acceleri el procés per exercir el dret a l’autodeterminació, atès que és la única via real per preservar el català i la cohesió social. Ens vam adherir a la convocatòria de Somescola.cat del passat 10 de desembre, a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona, sota el lema: “Per un país de tots, l’escola en català” o a la celebració dissabte del 80è aniversari de les Normes de Castelló. Així mateix, també hem donat suport a tots els actes i concentracions que s’hagin realitzat o que es preveuen els propers dies arreu dels Països Catalans en defensa de l’escola i llengua catalana.

 

No hi haurà un pas endarrere, si fem un pas endavant.

 

A l’Escola, en català.

 

Organitzacions sotasignants:

 

Acontracorrent, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Bloc d’Estudiants Agermanats, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Joves de Mallorca per la Llengua i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

I ara què? Desobediència o mort!

 Un cop vist el projecte de llei d'educació ens trobem en un escenari històric als nostres centres educatius. Aquest cop, han anat encara més enllà de l'elitització de l'ensenyament i la seva devaluació. Aquesta vegada el punt de mira del Ministre Wert l'ha situat sobre els nostres pilars de lluita: Un ensenyament públic, popular, no jerarquitzat i en català. Val a dir però, que la seva intenció d'espanyolitzar-nos ja ve d'enrere; i es que el Sr. Wert ja va declarar les seves intencions quan va dir que el sistema educatiu català propiciava l'independentisme... Aquesta ofensiva, juntament amb les polítiques d'austeritat, privatitzen el sistema públic educatiu, en devaluen la qualitat a les classes populars i afavoreixen un flux cap a la privada que segueix gaudint dels mateixos privilegis . Això cal que tothom ho sàpiga.

L’avantprojecte de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) és l'esborrany de modificació d’una llei – malaltissa, dogmàtica i desigual - que en cas d’aplicar-se, suposaria la fi de la immersió lingüística ja tocada de mort pel tribunal constitucional espanyol, així com la degradació del “català” a “matèria d’especialitat”, relegant-la a tercera llengua per darrere del castellà i l’anglès ja que, la nostra llengua, deixaria de ser d'obligada docència i un requisit no avaluable al passar de ser troncal a ser optativa.

 

Cal que la població sàpiga que la immersió lingüística ha sigut l'únic èxit palpable que ha tingut la mal anomenada transició espanyola. Va ser creada l'any 1985 i no és cap sorpresa dir que un català del Principat nascut a partir dels 80 domina perfectament dos idiomes i es defensa en una tercera. En canvi al País Valencià, sense aquesta eina enriquidora, s'ha vist com el català ha esdevingut la llengua minoritzada i, fins i tot, menystinguda. També cal recordar que: mentre al Principat 20 famílies demanaven escolarització en castellà (0,001% de l'alumnat) al País Valencià són més de 125.000 les persones que demanen una escolarització en català sense que aquest hagi provocat ni un sol gest d'atendre tal demanda.

 

Tanmateix, aquest projecte de llei no es centra tant sols en la llengua, va més enllà. Pretén introduir la religió (catòlica) als centres públics i retornar així al passat més fosc i condemnable de l'Estat Espanyol. Sí sí, en ple s. XXI. En un estat laic. En un estat democràtic. Reflexionem-hi.

 

Tot això sumat al que ja veníem denunciant: Extinció de la democràcia als consells de govern -que passaran a ser idèntics als d'una empresa en quan a criteris i funcionament vertical intern-; a la desigualtat entre els centres -ja que hi haurà centres de primera, de segona i tercera, seguint criteris mercantilistes i mai academicoculturals -; canvi de les beques públiques a beques privades -les quals haurem de tornar amb interessos a l'entitat bancària de torn-; augment de la ràtio d'alumnes per aula; l'augment d'hores docents del professorat -acompanyat d'una reducció de sous, eliminació de pagues extra i la no cobertura de baixes laborals comunes-; l'adoctrinament d'alumnes amb assignatures amb finalitats polítiques com la “Educación Cívica y Constitucional” que s'impartirà amb finalitats ideològiques ben marcades, etc.

 

Com venim denunciant des de fa molts anys, progressivament i a cop de decrets i lleis, ens estan imposant un model educatiu on el sedàs cada volta aposta més per l’elitització, la desigualtat i la destrucció de l'ensenyament públic.

 

L'escenari és crític arreu dels Països Catalans però som conscients que la lluita és l'únic camí per assolir les nostres fites. Així ho hem demostrat amb les vagues de fam organitzades pels germans de les Illes, enllaçant-nos per la llengua, amb la insistència d'Acció Valenciana, amb la denúncia ciutadana, amb la perseverança de les famílies de la Catalunya Nord i la solidaritat entre els diferents territoris del nostre petit-gran país....No en tinguem cap dubte: El nostre poble guanyarà. Guanyarem perquè, dels més xics fins als més grans, som conscients que han tocat l'eina vertebradora en la qual ens regim i la que ens permet expressar la nostra manera de veure el món (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).

 

Així doncs, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans volem encoratjar la comunitat educativa a desobeir qualsevol mesura que acabi amb la immersió lingüística, que ens privatitzi l’educació o que ens faci a totes més precàries, també volem animar les estudiants a participar de les mobilitzacions per una educació catalana i socialment justa arreu dels Països Catalans. Només amb la solidaritat i la lluita invertirem l'espiral.

 

Desobediència o mort.

 

"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense." (Ovidi Montllor)

 

S.T. Portaveus - Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Diverses entitats d’arreu dels Països Catalans es reuneixen a Castelló per coordinar accions en la defensa de la llengua

 

       Entitats de Catalunya, de Illes Balears i del País Valencià s'han reunit a Castelló de la Plana per coordinar les estratègies en la defensa de la llengua catalana davant les continues agressions que pateix, la més recent de les quals ha estat la provocada pel projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) presentada pel govern espanyol. La reunió s'ha fet en el marc dels actes convocats per Castelló per la Llengua, que han reunit milers de persones en aquesta ciutat.

        Totes aquestes entitats socials, culturals i sindicals han coincidit que, davant dels atacs a la llengua i al model d'escola propi, cal donar una resposta comuna de tots els territoris de parla catalana en considerar que la unitat ens farà més forts per defensar la nostra llengua. Per això, han decidit convocar accions el proper dia 19 de desembre en diverses ciutats dels Països Catalans, coincidint amb la reunió de la Conferència Sectorial d'Educació.

 

        A més, també s'ha acordat impulsar accions coordinades amb Galiza i Euskal Herria, territoris que també estan patint agressions a la seua llengua i al seu model d'escola, i convocar una nova reunió en les properes setmanes per dissenyar i acordar un full de ruta per fer front a les polítiques que volen que català, gallec i basc siguen unes llengües subordinades al castellà. A més de les accions a tots els territoris, també es proposaran actuacions davant dels organismes internacionals.

 

Castelló de la Plana, 16 de desembre de 2012

 

 

 

Acció Cultural del País Valencià, Castelló per la Llengua, CIEMEN, Comissions Obreres (CCOO), Escola Valenciana, Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), Obra Cultural Balear, Plataforma per la Llengua, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), STEPV – Intersindical Valenciana, Sindicat de Treballadores i Treballadors de les Illes Balears – Intersindical (STEI-I), USTEC-STES (IAC).