El SEPC amb la Vaga de Totes: les estudiants #femcorrerlavaga

Quan parlem de vaga totes acostumen a pensar en el mateix: aules buides, fàbriques buides, botigues buides, empreses buides… però realment, una vaga com les que coneixem dóna l’oportunitat a tothom a manifestar la indignació del seu dia a dia?Acostumem a oblidar què passa a les llars, els motius pels quals podem afirmar que precarietat és nom de dona. El treball majoritàriament assumit per la meitat de la població, les dones, no rep cap reconeixement ni remuneració a canvi: és el treball domèstic i de cura; netejar la llar, ocupar-se de les criatures, de la gent gran, de cuinar, i molt més. Un treball que es suma a la precarietat del mercat laboral i té com a conseqüència una doble-jornada de treball per a les dones i un seguit de desigualtats que les vagues productives tradicionals acostumen a oblidar.

La proposta de la Vaga de Totes pretén visualitzar aquest treball. Fer-nos adonar a nosaltres mateixes i a tota la societat de la seva importància amagada entre els llençols de la rutina i la quotidianitat. Els atacs al dret a decidir sobre la nostre maternitat i els nostres cossos que, malgrat la retirada de la contrareforma de l’avortament, continuen igual de vigents, les retallades als serveis públics i als nostres dres fonamentals com el de manifestar-nos.. són molts els motius que fan necessària una vaga; però volem que sigui diferent. Després de mesos de debats i trobades, el pròxim 22 d’octubre es planteja com una jornada de lluita cap a una futura vaga general que transcendeixi els clàssics patrons androcèntrics, és a dir, pensats per als homes i oblidant el dia a dia de la majoria de dones. Una vaga general que no només aturi els llocs de treball i els centres educatius denunciant les polítiques que ens condemnen a la precarietat, sinó que també serveixi per fer-nos adonar i visualitzar les desigualtats que patim les dones en tots els aspectes de la nostra vida, així com els nostres treballs invisibilitzats.

Des del SEPC, apostem per estendre la Vaga de totes a tots els centres educatius dels Països Catalans. Volem visualitzar, així, la diversitat d’opressions i desigualtats – i, per tant, lluites – que vivim i movem les dones del nostre país. Com a estudiants, volem que la Vaga de totes serveixi per ser més conscients i manifestar l’existència del patriarcat a les nostres aules i al sistema educatiu català.

Exigim un model coeducatiu que no reforci els rols de gènere entre nois i noies, que ens eduqui sense tabús i en llibertat pel que fa a les nostres sexualitats i que vetlli per eliminar els estereotips sexistes que dificulten a les noies a estudiar carreres d’àmbit científic i tecnològic. A més, volem que apareguin les dones en els nostres currículums escolars: volem científiques, historiadores, escriptores… i que se’ns inclogui en el llenguatge! Però no només ens conformem amb quatre canvis superficials, som conscients que el patriarcat a les aules també es manifesta en les condicions laborals de les nostres companyes treballadores, discriminades pel fet de ser dones. Alguna vegada us heu fixat amb el nombre de catedràtics i catedràtiques de la vostra Facultat i en la precarietat laboral de la majoria de professores? A què es deu aquesta diferència? I per què mai es parla de l’assetjament sexual als centres educatius, quan malauradament és una realitat ben present? I tot això, no només dins de les aules, som conscients de les discriminacions que patirem com a dones en el nostre incert futur laboral.

Ens sobren motius per exigir un canvi, moltes més desigualtats a visualitzar i moltes més propostes a reivindicar. Volem sumar-nos a un procés de mobilització diferent, més inclusiu, reconeixedor del treball domèstic i de cura i de les desigualtats de gènere que es donen en les mateixes organitzacions polítiques i moviments socials. Per això, donem veu i recollim les experiències i reivindicacions de dones, lesbianes, trans, treballadores domèstiques, migrades, precàries, jubilades… per un feminisme transformador, que ensorri els fonaments del capitalisme i obri pas cap a una societat verdaderament igualitària, la societat de totes.

El 22 d’octubre sortim al carrer i fem créixer la Vaga de Totes!  Des de les aules i els llocs de treball fins a les nostres llars i relacions personals, avancem cap a la Vaga de Totes!

 Per construir el feminisme als Països Catalans,

les estudiants FEM CÓRRER LA VAGA!

 

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

13 d’octubre 2014

Crònica de la vaga del 7 i 8 oct: BUIDEM LES CLASSES, OMPLIM LES URNES!

El dimecres passat va finalitzar la vaga de 48 hores que s’havia convocat des de la plataforma Estudiants9N, de la qual el SEPC forma part. Aquesta es convocà a totes les universitats i Instituts públics de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC a partir d’ara). L’anunci d’aquesta vaga es va fer fa temps: quan el Tribunal Constitucional encara no havia suspès cautelarment la Consulta, Estudiants9N ja havia comunicat que convocaria una vaga tant bon punt això passés. D’aquesta manera, dimecres va acabar la segona –que no última- mobilització (la primera va ser la jornada de lluita del dijous 2 d’octubre), amb un missatge clar: volem que es desobeeixin les suspensions del Decret de Convocatòria de la Consulta i de la Llei de Consultes i que es convoqui la Consulta prevista pel proper 9 de novembre. Entenem que la Consulta mai no serà possible dins del marc legal espanyol, per tant pretenem forçar la celebració d’aquesta obeint únicament a la legalitat catalana.

Aquests darrers dos dies, les estudiants hem demostrat ser un agent actiu dins del context polític que viu la CAC, hem sabut donar resposta a la situació actual i donar un missatge clar i unitari. S’han consolidat assemblees d’Estudiants9N a totes les universitats públiques del Principat i a tots els instituts on el SEPC hi té presència, obrint el debat polític als centres educatius i fent de les estudiants protagonistes d’aquest moment.

Les universitats: centre de refelxió i mobilització arreu de la CAC

Totes les universitats públiques de la CAC van participar de la vaga dels passats dies 7 i 8 d’octubre, que va tenir un ampli seguiment arreu del territori. D’aquesta manera, totes les ciutats amb presència d’universitats públiques van ser escenari de mobilitzacions. Durant les jornades de vaga, a més, es van realitzar nombrosos actes descentralitzats en el sí de les Facultats, amb l’objectiu d’obrir el debat entre les estudiants de diverses temàtiques, com pot ser el model educatiu que volem o sobre la necessitat de la mobilització popular per poder votar el 9N.

Tall de l’Avinguda Diagonal

A Barcelona, les universitats públiques -UAB, UB, UPC i UPF- van convocar vaga els dos dies, aconseguint aproximadament un 75% de seguiment i, en alguns casos, aturant completament l’activitat lectiva de les Facultats. D’aquesta manera, es van aturar completament les activitats docents a la Facultat del Raval de la UB, a la Facultat de Lletres de la UAB o al Campus de Ciutadella de la UPF.

Mural a l’UB-Raval

Es van realitzar diferents actes en diverses universitats. El matí del dimecres, les estudiants van tallar de forma pacífica l’Avinguda Diagonal, amb urnes i pancartes amb l’objectiu de visualitzar la voluntat de les estudiants de desobeir per materialitzar al consulta. A d’altres facultats de la ciutat, es van instal·lar urnes permanents, convidant a les estudiants a votar quin model universitari volien, reclamant així el dret a decidir en tots els àmbits de la nostra vida. També es realitzaren debats temàtics oberts, com al Campus de Poblenou de la UPF, o actes amb presència de diputats i polítics de diferents partits, com és el cas de la Facultat del Raval que va realitzar una Taula Rodona sobre les estratègies a seguir d’aquí al 9 de novembre.

Part de les estudiants de secundària a Sant Jaume

A Barcelona, Secundària també va prendre un paper important. Varen ser forces els instituts que van convocar la vaga i que van buidar les classes per mobilitzar-se el dia 7 al migdia. Darrere de la pancarta, que reclamava una “educació digna en una terra lliure”, les estudiants de secundària van passejar pels carrers de Barcelona, des dels Jardinets de Gràcia fins a la Plaça Sant Jaume, on es va llegir un manifest. Durant el recorregut van passar per davant de la Delegació Espanyola, on un fort dispositiu policial rodejava l’edifici.

Manifestació #Estudiants9N Barcelona

Les mobilitzacions a Barcelona van finalitzar amb una manifestació unitària el dimecres al vespre pels carrers del centre de la ciutat, on més de 7000 estudiants van exigir poder votar el 9N, també per “decidir-ho tot”. La manifestació estava encapçalada per una fila d’estudiants amb una màscara blanca i la boca tapada, simbolitzant la falta de llibertats democràtiques a la que ens condemna l’Estat espanyol. Darrere hi caminava la pancarta amb el lema: “Aturem les classes, activem la democràcia”. Durant el recorregut de la manifestació es van sentir, a més a més, càntics com “no a la privatització” o “educació pública i de qualitat”, a la vegada que múltiples estudiants reclamaven la independència per als Països Catalans. La manifestació va acabar a Plaça Sant Jaume, on es va llegir el manifest final. Abans d’entrar a la plaça es van cantar els “Segadors

Imatge aèria de la Manifestació #Estudiants9N Girona

A Girona la vaga també va tenir una alta participació. A la Universitat de Girona van aprofitar la primera jornada de vaga per fer la presentació, a l’estudiantat i a la premsa, de l’Assemblea Estudiants9N. A la nit van fer un sopar popular a la Universitat i es van quedar a dormir.

La manifestació unitària a Girona es va celebrar el dia 8, i va sortir a les 11h de davant del Rectorat de la UdG. A la manifestació, a part de les estudiants universitàries, s’hi van sumar membres del PAS i del PDI. Unes 750 persones van passejar per la ciutat. Amb càntics com “tant sí com no, desobediència” o “llibertat pel poble català” van arribar a la Subdelegació del Govern espanyol, on militants de la CUP s’hi havien tancat a dins en un acte de protesta per la suspensió de la Consulta.

Les estudiants de secundària també van participar activament de les dues jornades de vaga, tot i que alguns només van poder realitzar un dia de vaga per secundària, com és el cas de l’Institut Jaume Vicens Vives (tot i que a Batxillerat sí que es van convocar els dos dies). Aquest institut i el de Jaume Sobrequés van organitzar columnes des del seu centre educatiu fins davant del Rectorat de la UdG per unir-se a la manifestació unitària, de la que també van participar moltes estudiants de secundària d’altres instituts.

Capcelera de la Manifestació #EstudiantsDesobeïm Lleida

A Lleida també es varen desenvolupar diverses activitats en el context de la vaga estudiantil. La Universitat de Lleida va protagonitzar diferents activitats, com una xerrada sobre la necessitat de desobeir o el passi d’un documental a l’aire lliure. A més, van tallar la carretera nacional a l’altura del Pont de Suert durant mitja hora com a acte de protesta. La manifestació unitària es va celebrar a les 12h del migdia, després d’una concentració davant del Rectorat de la UdL.

A Tarragona, les estudiants de la Universitat Rovira i Virgili van col·locar una urna al Campus Catalunya durant tot el dia perquè l’estudiantat pogués votar sobre l’educació que volia, activitat realitzada també pel l’Institut tarragoní Martí Franquès. També es varen realitzar murals reivindicatius a diferents Campus de la URV.

Mural a l’URV “Activem la democràcia. Reconstruïm l’ensenyament!”

Secundària, l’altra gran protagonista

Unes de les grans protagonistes de les jornades han estat les estudiants de Secundària. A més de participar de forma multitudinària de les mobilitzacions de les quatres ciutats amb Universitats públiques i de fer una manifestació únicament per Secundària a Barcelona, han permès que la vaga arribés arreu del territori de la CAC, portant la mobilització a ciutats i viles diverses. L’autoorganització estudiantil en Instituts ha permès que el crit unànime de la vaga s’escampés més enllà de les ciutats principals.

Capcelera de la Manifestació comarcal (Mataró)

Han estat molts els instituts d’arreu del territori que comprèn la CAC que han organitzat mobilitzacions i activitats diverses durant aquests dos dies de vaga. És el cas dels instituts de Calella, Arenys i Mataró, que s’han coordinat per mobilitzar-se junts. Durant els dos dies de vaga es van realitzar piquets a diferents instituts de les tres viles. El segon dia, les estudiants es van reunir a Mataró per fer una manifestació, que va sortir a les 12h des de Pl. Espanya i va reunir unes 300 estudiants. Després, a la tarda, van fer una columna per baixar fins a Barcelona i unir-se a la manifestació de la Plaça Universitat.

Manifestació a Terrassa (Foto de Cristóbal Castro)

Va haver-hi també altres ciutats properes a Barcelona que van realitzar mobilitzacions pròpies el dia 8 al matí i que després van fer columnes fins la ciutat. És el cas de Terrassa, que va aconseguir mobilitzar centenars d’estudiants pels seus carrers, o el de Badalona, que es van concentrar a les 17.30h a la Plaça de la Vila per dirigir-se, a continuació, a la ciutat veïna.

350 persones pels carrers de Vic

Una altra ciutat que va presenciar  mobilitzacions, va ser la ciutat de Vic.  Allà, unes 350 persones es van concentrar a les 11.30h a la Plaça de l’Estudiant i a partir d’aquí van concórrer els carrers de la vila, deixant  clar que “la Consulta i l’autodeterminació són irrenunciables”. A  aquesta manifestació també s’hi van afegir les estudiatns de Manlleu.

A Igualada el dia de més mobilització va ser el 8, en el que es van realitzar piquets ben d’hora al matí, fet que va comportar algunes identificacions per part dels Mossos d’Esquadra, intimidant a les estudiants que feien vaga aquell dia. Més de 250 estudiants es van mobilitzar a partir de les 11h del matí, hora en la que va començar la manifestació davant de l’Institut Joan Mercader.

A Palamós, les estudiants de secundària van aprofitar la jornada de vaga per realitzar la presentació pública del SEPC-Palamós, i a Figueres les estudiants es van concentrar a les 18.30h del dia 8, moment en el que van aprofitar per llegir el manifest de la vaga. A Cervera es va instal·lar una urna per reivindicar el vot a favor del dobre el Sí el pròxim 9 de novembre, i altres ciutats, com Olot, Manresa, La Seu d’Urgell o Vilafranca del Panadès, van presenciar també diverses mobilitzacions a favor del Dret a Decidir i apostant per la desobediència com a premissa per poder exercir el dret a l’autodeterminació el pròxim 9 de novembre. A Sant Sadurní d’Anoiaalgunes classes s’han aturat completament.

Mostres de suport més enllà de la CAC 

Mostres de solidaritat des de Mallorca

Des d’altres punts dels Països Catalans s’han donat mostres de suport per part de les estudiants catalanes. En els darrers temps hem pogut veure com la solidaritat entre territoris del nostre país és creixent. En són exemple la lluita contra el TIL i la gran onada solidària que va despertar arreu o les protestes en solidaritat amb el tancament del Canal 9.

Pel què fa a la vaga que ens ateny, la de 48H, hem pogut veure com les estudiants de Mallorca han vinculat la pròpia lluita contra l’anticatalanisme visceral del Partit Popular mallorquí amb la defensa del dret a decidir al nostre país. Anant al cor de la béstia, la Conselleria d’Educació, el SEPC Secundària Mallorca va entrar-hi dins i hi va desplegar una estelada juntament amb un cartell de la campanya “No a la seva imposició, defensem la nostra educació”, que s’està portant a terme a les Illes.

‘Solidariedade co estudantado catalan”, des de Galiza

Així mateix, des d’altres punts de l’Estat espanyol van arribar també diferents actes de solidaritat, conformant així tot un exemple d’internacionalisme i germanor entre els diferents pobles oprimits per l’Estat espanyol. Des de Galícia un grup d’estudiants es concentraren amb una pancarta en “Solidaritat amb les estudiants catalanes”, i a Euskal Herria es donà un acte similar on es mostrà una pancarta defensant un sistema educatiu públic i al servei del poble.

“Hezkuntza sistema nazionalari herri askeari”. Bai eta bai, des d’Euskal Herria

La lluita continua

Des del SEPC creiem que dos dies de vaga aïllats no són suficients per tal de forçar la convocatòria de la Consulta, per aquesta raó deixem clar que la vaga ha estat un pas més en el cicle de mobilitzacions obert el passat dijous 2 d’octubre. El nostre compromís ésseguir lluitant i mobilitzant-nos en front aquesta prohibició, deixant clar que apostem per la desobediència com a única via per materialitzar la Consulta i, d’aquesta manera, permetre exercir el dret a l’autodeterminació a una part del poble català.

També fem una crida a la societat catalana que participi de les nostres mobilitzacions, de la mateixa manera que ens comprometem a participar de les mobilitzacions que es proposin des de la resta de la societat catalana organitzada, doncs som conscients que, de la mateixa manera que va ser la mobilització de les classes populars catalanes la que va permetre convocar la Consulta el passat 19 de setembre, també serà aquesta la que permetrà desobeir a la suspensió del TC i convocar-la igualment.

Per altra banda, repetim el nostre compromís en seguir lluitant, més enllà de la Consulta i més enllà del 9 de novembre, per construir una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat, una educació del poble i per al poble i un marc educatiu únic per als Països Catalans. Entenem, per tant, que la independència de la CAC és un pas necessari en la nostra lluita, però en cap cas l’objectiu final d’aquesta.

Capcelera de la Manifestació de Barcelona

Educació digna en una Terra Lliure.

Buidem les aules, emplenem les urnes!

 

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

Octubre 2014, Països Catalans

[Crònica] El 9 d’octubre, recuperem la nostra història!

Aquesta setmana, el País Valencià i, en concret, la ciutat de valència han viscut una jornada reivindicativa , el nou d’octubre, en la que tradicionalment es celebrava l’entrada de Jaume I a la ciutat de valència però que ja s’ha convertit en una diada de lluita pels nostres drets nacionals socials i de gènere. Front a la concepció electoralista que ha volgut donar a aquesta diada la comissió organitzadora, l’esquerra independentista i el SEPC hem participat aportant el nostre discurs i reclamant el que realment som els valencians.

El SEPC valencià ha participat activament en les mobilitzacions pel nou d’octubre amb actes com el del passat dimecres 8, en el que estudiants de la UV i la UPV van desplegar una estelada gegant des de la façana de la facultat de Filologia, traducció i comunicació de la UV, reivindicant així la unitat nacional dels PPCC i convocant a la manifestació que tindria lloc al dia següent. L’estelada gegant anava acompanyada per una pancarta amb el lema “Recuperem la història del País Valencià”, amb el qual volíem reivindicar que el nou d’octubre és, mes enllà de la simple rememoració de l’entrada d’un rei a la ciutat de valència, una diada en la que històricament els valencians han sortit al carrer per a reivindicar els seus drets. Aquesta acció ha tingut una gran repercussió mediàtica i social, ja que ha arribat a una gran part de l’estudiantat valencià i ha tingut gran presència a la premsa, en mitjans com l’Accent, El Punt/Avuí, Ara o La veu del País Valencià però també als mitjans de la caverna espanyolista com ABC, Las Provincias o Informativos Telecinco.

El SEPC va participar juntament amb la resta de l’esquerra independentista de la manifestació que va tindre lloc la vesprada del nou d’octubre. A pesar de que aquesta anava convocada per una comissió formada pel tripartit valencià que havia intentat convertir-la en una jornada electoralista, l’esquerra independentista va fer la seua pròpia convocatòria, sota el lema “Per canviar-ho tot, Desobeïm!”, que va agrupar mes de 500 persones de les 4000 assistents a la manifestació. Per la nostra part, el SEPC juntament amb Arran portarem una pancarta amb el lema “El jovent construïm un futur digne” amb la qual preteníem donar una visió juvenil a la diada. La pancarta de capçalera va anar precedida d’una estelada gegant i al llarg de la manifestació van haver actuacions de dolçainers i de muixerangues. El bloc de l’esquerra independentista es va aturar abans del final de la manifestació per a fer el seu acte polític per separat. En aquest acte de tancament es va fer un parlament a càrrec de Màrius Fullana, coordinador de les AMPA de Burjassot i es va llegir el manifest que signaven les organitzacions de l’esquerra independentista.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

València, octubre 2014

Manifestació 9 d'octubre

Xerrada internacionalista a Bilbo

[9 d'Octubre] Per canviar-ho tot: Desobeïm

Com cada any el proper 9 d’octubre l’Esquerra Independentista serem als carrers de València per convertir la diada del País Valencià en una jornada de lluita per la llibertat nacional, social i de gènere del nostre poble. Una diada on reivindiquem, més enllà de celebrar l’entrada de Jaume I a la ciutat de València, el conjunt de les lluites socials i nacionals que històricament ha desenvolupat el poble treballador dels Països Catalans en aquesta data.

Actualment ens trobem davant d’una situació d’urgència social que sol•licita una resposta immediata de manera col•lectiva.. Aquesta resposta vindrà de la mà de la construcció de la Unitat Popular com a únic camí per aturar l’empobriment massiu de les classes populars, l’emergència vivencial, la pèrdua de drets laborals i civils, la privatització encoberta dels serveis socials més elementals, l’enèsima ofensiva contra el valencià i l’escola per part de les institucions en el marc de construcció d’uns Països Catalans lliures de tota opressió.

I és que la transformació social no es produeix ni en parlaments ni en despatxos, perquè per més que s’apropen tot tipus d’eleccions hem de tindre clar que la batalla pels nostres drets es juga fonamentalment a les nostres aules, als nostres llocs de treball, les nostres places i carrers. És on hem de ser majoritaris, massius i desobedients per poder enderrocar el règim del 78, els estats que ens oprimeixen i el sistema que ens ofega, per fer fora la màfia que ens governa i començar a construir una societat radicalment democràtica que avance cap a la justícia social i l’alliberament de gènere.

Així, el camí ens el marquen les estudiants que prenen els carreres, les companyes del CEiP Cremona o del Pare Català, les companyes de la PAH amb la seua obra social, les vagues a les Illes o a Panrico, les lluites contra la llei mordassa i la reforma de l’avortament de Gallardon, les okupes de Can Vies o els centenars de milers de catalanes que prenen els carrers per la independència, entre molts altres exemples de dignitat al llarg i ample del nostre país. Perquè sabem que ningú no ens regalarà la llibertat i estem disposades a desobeir per a prendre-la.

En aquests moments tenim una tasca fonamental: bastir el país, des de barris, pobles i comarques, de eines que ens permeten agafar el control del nostre present per decidir el nostre futur. Un futur , on el poble tinga les estructures per decidir-ho tot, per portar a terme una revolució democràtica que ens permeta construir un país nou. Un país allunyat de la UE i l’OTAN, sense CIE’s ni fronteres militaritzades, on siga el poble treballador qui governe, sense cap tipus de desigualtats.

La nostra lluita mai no ha acceptat els Decrets de Nova Planta, ni els Pactes de la Moncloa ni les transicions. La nostra lluita sempre ha refusat els marcs legals imposat, les constitucions i els estatuts. La nostra lluita no entén de barreres ni cadenes mentals. La nostra lluita mai no ha acceptat lleis injustes. La nostra lluita sempre ha rebutjat les imposicions, vinguen de França, d’Espanya, o dels governs regionalistes. És la nostra lluita la que ens ha permès continuar ací, dempeus. És la nostra lluita la que ens ha permés que, després de més de 300 anys, no hagen aconseguit agenollar-nos. Per això, ara més que mai, cal continuar optant per la desobediència, per l’autorganització, per la lluita a tot arreu, per utilitzar tots els mitjans al nostre abast.

Sabem que la resposta col•lectiva no és possible ni impossible, és necessària. És l’hora del poble, de noves formes d’organitzar-nos i prendre partit, d’arriscar-nos, de desobeir. Desobediència contra l’apartheid lingüístic a què ens condemnen al País Valencià, on parlar i viure en valencià, el nostre català, és una lluita diària. Desobediència a les imposicions i les retallades en l’educació, com han fet i fan els i les docents a les Illes. Desobediència a les lleis masclistes que pretenen que les dones no puguem decidir sobre els nostres cossos. Desobediència a les lleis que ens retallen les llibertats de manifestar-nos. Desobediència als llocs de treball, desobediència per poder decidir quin model econòmic volem. Desobediència per poder votar i decidir què volem ser. Desobediència a la legalitat, espanyola i francesa, i desobediència també a les autonomies! Desobediència per dur a terme qualsevol canvi real i profund. Desobediència per ser lliures!

No permetrem que tot canvie per a que no canvie res. Eixe és el repte i el nostre compromís. Perquè no hi han excuses ni mirarem cap a altre lloc. Perquè ja no ens alimenten molles. Perquè ho volem TOT. Perquè no podem oblidar el nostre objectiu final: la Independència, el Socialisme i el Feminisme als Països Catalans.

Visca la Terra!

Correllengua 2014