Violència de gènere, què és?Per parlar de violència de gènere creiem que el més coherent és, en primer lloc, saber a què fem al·lusió. De fet, en general, pensem conèixer-ne el significat, però en la pràctica algunes vegades no sabem delimitar fins on ha d’arribar el to d’una conversa, quin ha d’esser el límit del contingut d’unes paraules que fereixen, el de la carícia d’una mà per la qual sentim rebuig i on comença allò que anomenem violència de gènere. Tot just aquesta mateixa confusió entre què és i què no és ens fa veure que lanostra societat té aquest tipus de violència massa arrelada, massa assimilada, massa socialitzada, massa normalitzada… Però, realment, de què estem parlant? L’ONU la defineix com: "tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s’esdevé en la vida pública com en la privada".
D’aquesta manera, la violència de gènere és la punta visible de l'iceberg que constitueix la societat patriarcal en què vivim. No es tracta d’accions irracionals, de persones concretes en moments concrets, no. No són fets aïllats o circumstancials, no. Aquestes accions són el producte d’un problema molt més ampli: la construcció social patriarcal, la nostra encara societat masclista on la violènciade gènere només n’és la cara més greu i visible, una dura mostra del caràcter encara imperant d’aquest sistema anacrònic. Tot amb tot, per entendre-la i per poder fer el primer pas per donar-li solució, l’hemde concebre com el que és, com una qüestió estructural de la nostra societat. Perquè, no hem de passar per alt, que el problema de fons no és que un home pegue una dona, -aquesta seria una anàlisi ben simplista-, sinó que quan un home pega una dona ho fa perquè es creu amb poder sobre ella, de dominar-la, de sotmetre-la.
El patriarcat està caracteritzat per atorgar la màxima autoritat social i política a la figura de l'home adult i heterosexual, provocant l'establiment derelacions de dominació d'homes sobre dones, d'homes heterosexuals sobre homosexuals i transsexuals, de pares sobre fills i filles. Aquest sistema sexe-gènere que estableix el patriarcat, i que provoca una divisió sexual del treball reproductiu (dones) i productiu (homes), és doncs un fruit social que predetermina rols i estereotips a seguir. Aquesta socialització del gènere és l'expressió fàctica del que es coneix com patriarcat de consentiment, i és la forma més subtil de perpetuació d'aquest sistema dominat pels homes.
En el benentès que aquests estereotips i rols de gènere vénen definits pels diferents agents socialitzadors: la família, l'escola, la religió, els mitjans de comunicació o la cultura popular, entenem que és des d'ells per on s'han d'introduir els canvis que duguin a lafi de l'opressió de les dones en totes les seves formes més o menys visibles. La violència de gènere, com a expressió més notòria, no és un comportament natural, sinó un comportament après, socialitzat, i que, com a tal, es pot reaprendre, reeducar, resocialitzar. L’eina per fer-ho està a les nostres mans, i la solució n’és l’educació en majúscules. Calen projectes de coeducacció a les escoles, instituts i universitats que potenciïn i garanteixin la igualtat real d'oportunitats, l'eliminació de qualsevol discriminació per raons de sexe, i que sensibilitzin a la comunitat educativa en la perspectiva de gènere. Entre totes hem d'acabar amb la socialització del gènere, i promoure nous models de relacions sexoafectives que es desvinculin dels models tradicionals imposats per una cultura i religions patriarcals.
Per tot el que hem manifestat i, per tant, per a lluitar i alçar la veu contra aquesta societat sexista i patriarcal, el divendres 25 de novembre, ens veiem amb l’obligació d’eixir al carrer, cridar-hi ben fort i fer-ho, sobretot, per aquelles que ja no poden perquè les seues veus han estat anul·lades, apagades, silenciades per un home: algunes, per un temps; altres, per sempre.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
