dissabte, 25 de maig de 2013

L'últim rectorat. Article d'opinió.



L'últim rectorat. Article d'opinió.

 A la pel·lícula l'Última Fortalesa (The Last Castle), la construcció d'un mur dins una presó de militars als EUA, es converteix en l'eix central d'enfrontament entre els presos, dirigits per l'ex-coronel Irwin i els carcellers, dirigits per un dement coronel Winter, que cerca la humiliació i deshumanització constant dels reclusos. En un dels seus imaginatius càstigs, decideix que els militars han de construir aquest mur, però, el que en un principi havia de ser el símbol de la seva reclusió es converteix en allò que els torna a fer recuperar l'orgull, en allò que els torna a humanitzar.
 En aquest últim mes de lluita, a l'Autònoma també hem tingut el nostre propi Mur, entorn al qual s'ha evidenciat un conflicte, un xoc entre interessos corporativistes per part de les capes altes dins la jerarquia universitària, i els interessos de les majories, defensats pels estudiants ocupants, amb el suport de PAS i PDI. Aquest símbol, no ha sigut cap altre que el Rectorat, i la seva ocupació. El propi edifici ja diu molt del que representa. Com si es tractés d'un castell medieval, observa des d'un pujol tot el Campus, i el seu interior és prou més luxós que la majoria de Facultats. Els que han fet ús dels seus lavabos durant un mes, poden fer comparacions prou gràfiques de com fins hi tot cagar, pot ser una qüestió de classes.
 
De la mateixa manera que els soldats de la Última Fortalesa, els estudiants en cap cas han sigut tractats com a persones, i les seves demandes no han sigut presses en consideració. Tot el contrari des de bon principi, es va titllar d'absurdes les seves reivindicacions. Posteriorment van ser tractats de poc més que criminals infantils, de nens desvergonyits. Una torba histèrica, ignorant i sobretot: incomprensible. Ras i curt, el que es coneix comunament com xusma, qualificació d'altra banda que normalment prové d'ambients elitistes i decadents. Només els va faltar criticar la manca de modals per haver-se estat quatre setmanes menjant al terra en lloc de a taula.
 
I qui són aquests dos grups que s'han format? D'una banda parlem d’uns estudiants vius, amb empenta, perseverança i amb prou força com per estar-se un mes dormint al terra i a l'altre uns estudiants infantilitzats, porucs, acomodats i sense més esperit que el que els deixa tenir l'Equip rectoral. També tracem una línia que va separa a uns treballadors del PAS que pateixen dia a dia la precarització i un PAS acomodat, el fidel gos de l'amo, els quals van ser hàbilment batejats com “aristopas”. I finalment l’abisme existent entre uns catedràtics juràssics i un PDI, dinàmic i maltractat per la institució universitària. Aquests diferents grups van anar formant un “Poble/Comunitat Universitària”, que donava suport a l'ocupació i una “Elit Universitària”, que era contrària.
 
Segurament aquests dos grups de forma abstracte ja existien, però ha sigut aquesta situació la que ha permès que sortíssin a la llum de forma inequívoca. És l'ocupació del Rectorat el que marcarà un abans i un desprès en aquest sentit i en molts d’altres.
 
I marcarà un abans i un desprès, perquè malgrat que el programa de reivindicacions dels ocupants no s'han realitzat, s’ha fet palès que l’Equip de Govern ha estat totalment superat. La seva manca de visió, va fer que es centressin justament en el que els estudiants volien, en el programa sobre mocions, sense donar-se conta de que no acceptant aquestes reivindicacions, justament evidenciaven, el que els estudiants volien evidenciar: que les institucions de governança no funcionen , i de retruc que els de l'Equip Rectoral no són gaire vius... I això ultim ho vam veure amb l'estratègia que van seguir.
 
Primerament amb constants crits a la calma, i al suport a unes institucions caduques no han sigut més que la manifestació de la feblesa de l'Equip Rectoral. El fet d'utilitzar els mateixos arguments tecnocràtics, que negarien el vot a les caixeres de supermercat, és el que fa servir qualsevol grup que veu que si la resta comença a dir la seva perdran els seus privilegis. Desprès la segona estupidesa comesa per aquesta Élit universitària, va ser la de mirar d'invocar a Comunitat Universitària, justament a aquesta Comunitat que se li estava rebel·lant. Això no va fer més que posar en evidència com d'allunyats d'aquesta estaven, i donar-li força com a conjunt oposat a ells.
 
Finalment va arribar l'ús de la força. Però fins hi tot això, els va sortir malament. El fet que el rectorat rebutgés negociar la sortida, i els estudiants es mantinguessin ferms, fins hi tot davant l'amenaça d'un desallotjament violent, va fer aixecar fum de solidaritat per les xarxes socials. Igual que a l'Última Fortalesa, fins i tot els Mossos d'Esquadra van decidir no participar de la demència d'en Ferran Sancho i na Sílvia Carrasco, de la mateixa manera que la Guàrdia Nacional no va participar de la demència del coronel Winter.
 
Al final és el mateix Winter qui dispara i mata a l'ex-coronel Irwin, però aquest aconsegueix hissar la bandera cap per avall, demostrant que el fort havia caigut, fent pública la ineptitud de Winter fora dels murs de la presó. Els estudiants ja no hi som al Rectorat, però hem posat de manifest que no estem sols, que PAS i PDI són al nostre costat, que som una Comunitat. Hem posat de manifest que hi ha una Elit que posa els seus interessos davant dels de tots, que actua de forma superba i no estan preparats ni per defensar la Universitat Pública ni per representar a la Comunitat Universitària.
 
Ells podran haver tornat, però el Rectorat mai més tornarà a ser el seu Castell, d'ara en endavant serà la nostra Fortalesa.
 
Miquel Vila - Militant del SEPC