X Jornades contra la hipocresia política

X Jornades contra la hipocresia política

X Jornades Contra la Hipocresia Política

Convalidable per un crèdit de Lliure Configuració o ECTS.

Totes les xerrades es realitzaran al Saló de Graus de la Facultat de les Ciències Jurídiques i Econòmiques (2n pis, zona central)

Inscripció gratuïta.

Enviar un correu electrònic a uji@sepc.cat abans de l'11 de març indicant:
- Nom i cognoms
- DNI
- Correu electrònic


Dimarts 12 de març:
- 16.00h.- CASAL POPULAR DE CASTELLÓ. Una eina per als moviments socials
- 18.00h.- MEMÒRIA HISTÒRICA. Temps de Guerra Civil i postguerra.

Dimecres 13 de març:
- 16.00h.- UN ANY DE LA PRIMAVERA VALENCIANA. Amb un estudiant de l'IES Lluís Vives.
- 18.00h.- FRACKING ALS PORTS I AL MAESTRAT

Dijous 14 de març:
- 16.00h.- EL NOU CONVENI DE LA CERÀMICA. A càrrec d'un membre de la CGT.
- 18.00h.- OPERACIÓ GARZÓN. Documental amb la presència de persones que la van sofrir.

Dimecres 20 de març:
- 16.00h.- LA LLUITA CONTRA ELS DESNONAMENTS. A càrrec d'un membre de la PAH.

Dijous 21 de març:
- 16.00.- CIE's, ELS NOUS CAMPS DE CONCENTRACIÓ. A càrrec d'Actio Juristes.
- 18.00.- INTERNACIONALISME. LA LLUITA DE CLASSE A ANDALUSIA. Amb Andrés Bódalo Secretari General del SAT

Divendres 22 de març:
- 17.00.- MUNICIPALISME, L'ENTRADA AL PARLAMENT. Amb Quim Arrufat, diputat de la CUP-AE al Parlament de Catalunya.

Dissabte 23 de març:
FESTA INTERNACIONALISTA. Per la desena edició de les JCHP organitzarem una festa d'agermanament dels Països Catalans amb Andalusia al Casal Popular de Castelló.

Dissabte 9 de març, enllaça't per la llengua!

 

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans s'adhereix com a signant a l'iniciativa "Enllaçats Per la Llengua" en defensa de la llengua catalana.

 

 

El proper dissabte, 9 de Març, es convoca una jornada general d'acció per llengua, amb mobilitzacions enllaçades i simultànies.

 

Enfront dels atacs contra la llengua catalana arreu dels nostres territoris, orquestrats principalment pel Partit Popular, les entitats signants d’aquest manifest:

 

• Ens refermem en la lluita per aconseguir el plens drets lingüístics i el dret irrenunciable a poder viure plenament en la llengua pròpia d’aquest país.
• Defensem polítiques lingüístiques d’equitat que passen per avançar en la normalització de l’ús i el coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les Administracions, a l’escola , als mitjans de comunicació, etc., i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social.
• Denunciem que tractar de forma igual les dues llengües oficials a l’ensenyament, com pretén el ministre Wert, en el context actual, resulta injust, ja que és l’únic àmbit en què es pot garantir el dret dels ciutadans a conèixer la nostra llengua. Encara queda molt camí per fer per a la plena normalització lingüística.
• Reivindiquem la necessitat de fer del català la llengua vehicular a l’educació, afavorint la immersió lingüística en contextos sociolingüístics adversos, alhora que volem capacitat en el coneixement i ús de diverses llengües els nostres alumnes. Defensem, així mateix la necessitat de fer del català la llengua vehicular en els mitjans de comunicació públics, l’administració, la justícia i els cossos de seguretat.
• Volem aconseguir el ple coneixement del català per a tota la ciutadania, ja que és un acte de justícia amb la llengua i amb totes les persones que tenim el dret al seu ús i coneixement.

 

Argumentem que la construcció d’una comunitat lliure i cohesionada només és possible sobre la base de garantir el coneixement per a tothom, sigui quin sigui el seu origen social o cultural. Per tots aquests motius, les entitats i els moviments civils que hem liderat socialment les diferents respostes en defensa de la nostra llengua davant cada agressió i en cada lloc, creiem que ara és el moment d’una gran resposta general en tot l’àmbit de la nostra comunitat lingüística.

 

Enllaçats per la llengua, proposta nascuda a les Illes enfront dels intents de minoritzar el català a les escoles i les Administracions públiques, és avui una expressió que ens convoca a la unitat en la defensa de la llengua que ens és pròpia, més enllà de les Illes, també a la Franja, a la Catalunya Nord, al País Valencià i al Principat de Catalunya.

 

Amb aquest lema, doncs, hem convocat el dia 9 de març a una jornada general d’acció per la llengua, amb mobilitzacions enllaçades i simultànies.

 

Per la dignitat i la igualtat!

El poble resisteix, visca la revolució bolivariana! Chávez, el millor homenatge la victòria.

El valent poble de Veneçuela s’enfronta avui a un dels majors reptes des que va iniciar el seu camí cap a la llibertat. Ha mort el seu president, el de totes nosaltres: Hugo Rafael Chávez Frías. Un més, sempre fidel als anhels de llibertat dels qui el van nomenar president per primera vegada l’any 1998 i l'han continuat referendant durant 13 eleccions i referèndums consecutius al llarg d’aquests 14 anys.

 

 Ho ha dit aquell a qui Chávez va confiar l’enorme responsabilitat de donar la cara pel poble d’ara endavant: sentim un dolor immens. Però seria injust abandonar-nos a aquest sentiment d’orfandat que ens envaeix, injust per la brava gent de Veneçuela, les veritables líders d’aquesta revolució irreversible que començava a caminar amb el Caracazo de 1989. Aquells dies, mentre l’esquerra mundial es quedava quasi sense referents, l’embrió del Poder Popular començava a gestar-se als carrers de Caracas, enfrontant les mesures neoliberals que condemnaven el poble a la misèria extrema i batallant per arrancar la malmesa sobirania nacional de les urpes de l’imperialisme. Ell va cridar “qui vulgui Pàtria, que vingui amb mi!”, i allà hi vam ser totes les oprimides del món; allà hi va ser la gent del seu poble, que tan fermament va acabar amb aquell cop d’Estat l’11 d’abril del 2002 amb què la dreta neoliberal, amb l’inestimable suport del nostre comú opressor -l’Estat espanyol- i amb la immensa complicitat de molts mitjans de comunicació, el va voler derrocar.

 

Però la Revolució Bolivariana no la fa una persona, ni tan sols un partit, sinó els homes i les dones que lluiten, els moviments polítics i populars veneçolans, i res no l'atura. És un procés imparable de construcció socialista, de transformació democràtica, de creació d’una nova cultura política, de presa de consciència col•lectiva, que ha esdevingut esperança i exemple per a la resta del continent llatinoamericà.

 

No tenim cap dubte que la mort del Comandante serà un revulsiu per al procés veneçolà cap al socialisme. Ara és el moment d’anar més enllà, d’aprofundir en els canvis i processos en marxa, en la construcció d’un Poder Popular real que emani de la màxima participació política, que posi cada parcel•la de decisió en mans del poble sobirà. És el moment de defensar i de mantenir el llegat polític de Chávez, bastint i impulsant el II Plan Socialista, retornant tots els recursos a les veneçolanes, deslliurant-se dels darrers vestigis de l’imperialisme i del capitalisme; construint un model de veritable justícia social i econòmica.

 

Alhora, sabem que l’assetjament polític i mediàtic de les oligarquies occidentals cap al legítim govern veneçolà augmentarà de forma extrema en els dies que vénen. Ara mateix, el soroll de les mentides que emeten mitjans de comunicació com Globovisión, l’ABC o El País és eixordador. Intenten, com sempre han fet, ocultar les fites assolides en el camp de la sanitat, l'educació, la inclusió social, la participació política, la sobirania popular, econòmica, alimentària i energètica d'aquests 14 anys de transformació democràtica. Proven, inútilment, d’evitar que els pobles del Sud d’Europa prenguem l’exemple i el camí del veneçolà, fent passar Chávez per un dictador sense el suport majoritari social i institucional que en realitat sempre ha tingut.

 

Des de l’Esquerra Independentista, volem reafirmar avui més que mai el nostre suport al poble i al govern bolivarià, als moviments polítics, socials i ciutadans que conformen la base de la Revolució Bolivariana, i animar-vos a assistir a les concentracions que es realitzaran arreu dels Països Catalans en defensa de la sobirania nacional de Veneçuela.

 

Els imperialistes -empresaris, governs, mitjans- es freguen les mans ingenus, apel•lant a una “transició” que, malauradament per ells, només pot ser cap a un horitzó socialista. Perquè per sobre dels individus, dels noms, hi ha els anhels de llibertat de la classe treballadora i de la resta de les classes populars, de les dones i homes, de tots els pobles oprimits del món.

 

Avui hem perdut Chávez, però demà guanyarem la llibertat.

 

Visca la bonica Revolució Bolivariana!

 

Visca la Pàtria lliure i socialista!

 

 

 

 

 

 

 

Països Catalans, 6 de març de 2013

 

Brigada Catalana Veneçolana Alí Primera, CUP, Endavant (OSAN), MDT, Arran, SEPC, COS i Alerta Solidària

Manifest Unitari de l'Esquerra Independentista pel Dia Internacional de les Dones Treballadores

 

Les dones constituïm la meitat de la població mundial. Realitzem les dues terceres parts del treball que es fa al món. Guanyem el 10% dels salaris totals i només disposem d'un 1% de la propietat mundial. Aquestes dades evidencien que avui, 8 de març del 2013, Dia Internacional de les Dones Treballadores, el sistema patriarcal continua reforçant les seves cadenes i enforteix la seva opressió fent còmplices els homes i el conjunt de la societat d’aquesta injustícia.

 

El sistema patriarcal i capitalista ens imposa rols, ens ensenya a acceptar i obeir segons els interessos masclistes, que no qüestionen ni l’explotació ni la dominació que patim, sinó que les propicien, afavorint tot tipus de violència contra nosaltres. Aquesta violència i aquesta dominació es fan visibles cada dia en els actes més quotidians, i en la valoració que fa la societat del nostre rol com a dones, mares, amants, companyes i treballadores.

 

L'economia submergida, els salaris més baixos, l’augment de l’atur en sectors de treball històricament feminitzats; l’exposició de més dones a l’explotació sexual, no cotitzar a la Seguretat Social, no accedir a pensions de jubilació ni subsidis de cap mena, no tenir les mateixes oportunitats d'accés al mercat laboral que els homes; l’augment de famílies monoparentals on les dones s’han de fer càrrec de les filles totes soles, la qual cosa en dificulta l’accés al treball; la invisibilització de la feina que es realitza a la llar... Tots aquests elements, i tants d'altres, fan que la situació de les dones sigui molt precària en molts àmbits de les nostres vides.

 

Aquest sistema capitalista i patriarcal és extremadament violent, i se serveix dels màxims espais personals, socials, econòmics i institucionals per perpetuar-se.

El desmantellament de l'Estat del Benestar esdevé un complex procés anomenat “crisi de cures” que suposa l’augment del retorn obligat a la llar de les dones. Les retallades en tots els serveis públics bàsics (educació, sanitat, serveis socials, cultura...), la supressió de la Llei de Dependència, les insuficients lleis sobre violència de gènere (que reforcen el paper de dona-víctima i no proposen solucions reals) i moltes altres mesures que afecten les dones dels Països Catalans, adoptades pel govern de l’Estat espanyol i pels governs autonòmics, ens aboquen sense remei al paper de l'eterna cuidadora, sustentadora i reproductora, obligada a mantenir l’estructura social de manera gratuïta allà on l’estat no se’n fa càrrec.

 

El sistema patriarcal establert reprimeix qualsevol forma de resistència amb agressions com la reforma de la llei de l'avortament, les ordenances cíviques vers el treball sexual (que criminalitzen i estigmatitzen, majoritàriament, les dones migrades), o l'ofensiva espanyola i catòlica en matèria d'educació, que potencia valors religiosos i sexistes en el currículum educatiu, i adoctrina per a la perpetuació de la família tradicional com a únic model vàlid. Com si això fos poc, socialment es manté el matrimoni com a única institució legal vàlida de convivència familiar per poder tenir certs drets. Tot això afecta directament la nostra llibertat com a dones, perquè estableix que el model de sexualitat tradicional i heterosexual és l'únic vàlid, que controla i veta la nostra sexualitat i capacitat reproductiva, com si fóssim éssers incapaces de decidir sobre el nostre cos amb criteri propi.

 

El canvi necessari per acabar amb aquest sistema de dominació i opressió ha de començar per nosaltres mateixes i per respondre amb la desobediència a les agressions diàries que patim; desobediència als nostres llocs de treball, en les nostres pràctiques sexuals, en el nostre rol a la llar, en el nostre rol de mares, en el control del nostre propi cos i en la nostra participació social.

 

Responem dient NO a les imposicions que ens empresonen com a dones perquè la vertadera revolució feminista s’ha de fer a la plaça, al llit i a casa, fent partícip tota la societat.

 

Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!

Festes populars i alternatives de la Magdalena

Per vore tota la informació: http://magdalena2013.medialabcs.org/