Aquest darrer cap de setmana (28 i 29 de setembre) s’ha celebrat a Ulldecona la VIII Assemblea Nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, a la que ha assistit militància d’arreu del país. Després de 7 anys d’història del sindicat, producte de la confluència de l’Alternativa Estel i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC), el SEPC segueix participant activament en el moviment estudiantil d’arreu dels Països Catalans.
Aquesta VIII Assemblea Nacional s’ha produït en un moment d’efervescència del moviment estudiantil després de la davallada que va suposar el desgast de veure com s’aplicava el Pla Bolonya, contra el qual el SEPC va lluitar activament. Actualment aquesta situació s’està revertint. Ocupacions als rectorats de la UAB i la UB, el primer de més d’un mes de durada, el segon finalitzat amb un violent desallotjament per part dels Mossos d’Esquadra; la ocupació de la sala de graus de la URV, llarga i sostinguda força temps; la primavera valenciana, amb les conseqüents repressions policials, i l’activa mobilització en manifestacions com la del 27 de febrer tancaven un curs combatiu i actiu. L’inici del nou curs segueix la mateixa tendència. Així ho veiem amb la Vaga Indefinida contra l’aplicació del TIL, contra el decret de Convivència i la Llei de Símbols i contra tots els atacs que està rebent el sistema educatiu; les Illes Balears i les Pitiüses s’han aixecat pels drets de les estudiants i les docents, així com per defensar una educació de qualitat. A les Illes s’ha obert un nou horitzó en la lluita de les estudiants dels Països Catalans i així doncs, valorem aquesta vaga com el punt d’inici i de trobada per l’ensenyament que volem. Seguirem perquè la llengua, els símbols, el treball i l’educació no estan en venda ni romandran en mans dels botxins del capital i executors d’un nacionalisme espanyol, ranci i exclusiu.
És en aquest context on, fruit del debat de tota la militància, de forma assembleària i profundament democràtica, hem renovat el nostre compromís de lluitar per una educació pública, popular, antipatriarcal, de qualitat i en català. Davant l’auge de l’ultradreta espanyolista, sobretot al País Valencià, a la Catalunya Nord, i, últimament també a Barcelona, ens hem reafirmat com antifeixistes, marcant-nos com a objectiu combatre així el feixisme dins de les nostres aules i els nostres campus. També hem apostat per consolidar l’autogestió dels nostres nuclis per tal d’enfrontar-nos al poder i l’hostilitat espanyolista de manera autònoma. Davant la problemàtica ambiental en forma de pèrdua de la nostra sobirania alimentària, la contaminació que ens envolta i la manera de fer i de ser d’un sistema que ha deixat enrere les persones i el territori enfront del pur interès del capital, hem actuat ampliant el nostre compromís amb el nostre territori. L’autogestió i l’ecologisme són pilars que creiem essencials per tal d’assolir un ensenyament als Països Catalans que enalteixi l’autosuficiència i que defensi el territori. Sempre sent conscients, ara més que mai, que el model actual d’Universitat i d’ensenyament està en crisi, i noves lleis, com la LOMQE, i la progressiva implantació de l’Estratègia Universitària 2015, ens recorden que no ens podem permetre cap moment de descans en la defensa dels nostres drets com a estudiants.
Aquesta Assemblea Nacional ha estat tot un exemple de construcció crítica d’un projecte que vol i està arrelat a la realitat més directa de cada campus i de cada aula. El model assembleari i el debat han estimulat la millora en qualitat i en quantitat dels nostres objectius, de la nostra manera de crear i de construir: el nostre compromís per la lluita vertadera i necessària, per la de base i la diària. Ja deia Estellés que ‘mai no es canta en va‘ i així farem saber al poder més proper i al més llunyà que ens crea la misèria que les nostres assemblees no es celebren en va, que els nostres punys no s’alcen en va, que la nostra alegria no és en va i que la nostra contribució per l’alliberament dels pobles del món no serà en va.
El lema d’aquesta VIII Assemblea Nacional ha estat: ‘UN NOU IMPULS’. I és que sortim de dita Assemblea amb la voluntat de fer créixer el moviment estudiantil per així poder donar resposta a tots els atacs que està rebent l’educació pública -sempre des de l’alternativa anticapitalista- alhora de voler conscienciar al conjunt de la comunitat educativa de la necessitat de crear un altre model educatiu.
Il·lusionades és segurament l’adjectiu que millor defineix el sentiment de la militància després de l’Assemblea Nacional. Hem vist com aquesta ha augmentat considerablement des de la darrera Assemblea Nacional, i com aquesta nova militància ha entrat amb ganes. Hem pogut visualitzar l’obertura de nous nuclis, i l’expansió del Sindicat, sobretot al nivell d’educació secundària. Hi ha hagut una renovació amb gent de tot el territori, que permet reafirmar el SEPC com una organització estudiantil amb força i amb implantació arreu dels Països Catalans.
Voldríem acabar citant una frase de Malcolm X: l’educació és el nostre passaport cap al futur, ja que el demà pertany a aquells qui avui es preparen per ell. Per tant, com que només lluitant pel que és nostre ens assegurarem el futur, animem a participar arreu dels Països Catalans en les mobilitzacions futures i actes diversos per tal de construïr aquest projecte conjuntament.
Per uns instituts conscients i rebels,
per unes universitats protegides de les peülles del capital,
per uns campus sense empreses privades,
per uns centres de formació professional lliures d’explotació,
per uns passadissos lliures de sexisme,
per unes aules crítiques,
per unes docents que facin llegir i no creure,
i per un Moviment Estudiantil actiu i participatiu!
per unes universitats protegides de les peülles del capital,
per uns campus sense empreses privades,
per uns centres de formació professional lliures d’explotació,
per uns passadissos lliures de sexisme,
per unes aules crítiques,
per unes docents que facin llegir i no creure,
i per un Moviment Estudiantil actiu i participatiu!
Per l’educació pública, popular, de qualitat, antipatriarcal i en català!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, 2 d’octubre de 2013
