![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGZyfh9iKUZafklpdEn2ufWAKGy5AY0l5rTs2evuhhPFtLlkq6WgrMzMSmMs9uFIg0ZN4XiY2Z56NGuhyrXAV0K5YvpAphCP3bWqGFXD8KennLz1Gs4K3RKO109YcLqBfFOQTnnZR4_BxA/s1600/12783641_923060797789487_4263023523878528624_o-212x300.jpg)
Des del SEPC sabem que totes som, hem sigut o serem estudiants. Justament per això, ens pertoca fer front i lluitar contra la reproducció dels valors patriarcals en tot àmbit i espai de formació de les joves. Les escoles bressol, les escoles d’educació primària, els instituts i les universitats són, juntament amb les llars, els principals espais de socialització i perpetuació d’aquest sistema binari. I la solució vendrà de la mà d’un canvi més profund, vendrà de fer visibles les desigualtats patriarcals inculcades mitjançant els rols de gènere que des que som nades ens ensenyen com a única opció vàlida i reconeguda socialment. Sabem que el canvi passa per canviar radicalment el nostre sistema educatiu exigint i reivindicant com a únic sist
ema legítim i vàlid la coeducació. Aquesta és la única que reverteix la segregació horitzontal, que marca des que som criatures els espais, jocs, carreres, professions, gustos, colors, etc. que pertoquen als nins i a les nines per tal de complir amb les expectatives socials de gènere, evidenciant-se de manera exagerada en la tria d’itineraris durant la secundària i en la tria dels graus a les universitats. Aquesta és la única manera de eliminar els currículums docents androcèntrics que fan que les nostres joves creixin sense referents forts femenins i que retroalimenten la segregació vertical, és a dir, el fet que com més es puja en la piràmide organitzativa dels llocs de feina menys dones hi ha, reservant pels homes les posicions de lideratge i per les dones les feines més invisibilitzades o de cures.
ema legítim i vàlid la coeducació. Aquesta és la única que reverteix la segregació horitzontal, que marca des que som criatures els espais, jocs, carreres, professions, gustos, colors, etc. que pertoquen als nins i a les nines per tal de complir amb les expectatives socials de gènere, evidenciant-se de manera exagerada en la tria d’itineraris durant la secundària i en la tria dels graus a les universitats. Aquesta és la única manera de eliminar els currículums docents androcèntrics que fan que les nostres joves creixin sense referents forts femenins i que retroalimenten la segregació vertical, és a dir, el fet que com més es puja en la piràmide organitzativa dels llocs de feina menys dones hi ha, reservant pels homes les posicions de lideratge i per les dones les feines més invisibilitzades o de cures.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsZTg-xT3xYQA0EFtD6dHmFUJAgfnCh3fL23JqqPEYTYs5xhyphenhyphenj58NF-gknIJ4UsKHhTb_GcY1wY80fHWQURgop2yPnhIJUU1ptVhjumur4gUB9_3jr-RBdxsRZIJsIEYoMS_Tz62aRIwAF/s320/382297_739448809490534_5267847350247467132_n.jpg)
Les dones patim agressions als instituts i a les universitats pel simple fet de ser dones; se’ns assetja sexualment, se’ns agredeix sexualment, se’ns hipersexualitza als espais d’oci i en la seva publicitat, es fan comentaris sobre les nostres parelles o pràctiques sexuals, se’ns considera menys vàlides als espais acadèmics, i un llarg etc. i la reacció de les institucio
ns és amagar el fet que aquestes agressions hagin passat: és fer-nos sentir avergonyides i culpables per haver deixat que passessin, és qüestionar la nostra credibilitat pública quan denunciam, és minar la nostra autoestima perquè ni nosaltres mateixes ens aixequem a defensar els nostres drets, perquè així, és com el sistema patriarcal guanya. Per això quan les estudiants ens hem trobat davant de casos d’assetjament a les universitats o instituts, tant per part de professors, com d’alumnes, no han tingut la resposta contundent i feminista que reclamam, tot el contrari, l’agressor ha estat amagat i protegit.
ns és amagar el fet que aquestes agressions hagin passat: és fer-nos sentir avergonyides i culpables per haver deixat que passessin, és qüestionar la nostra credibilitat pública quan denunciam, és minar la nostra autoestima perquè ni nosaltres mateixes ens aixequem a defensar els nostres drets, perquè així, és com el sistema patriarcal guanya. Per això quan les estudiants ens hem trobat davant de casos d’assetjament a les universitats o instituts, tant per part de professors, com d’alumnes, no han tingut la resposta contundent i feminista que reclamam, tot el contrari, l’agressor ha estat amagat i protegit.
Acualment la majoria d’instituts i universitats tenen protocols d’actuació davant de l’assetjament o agressions sexuals que puguin patir les seves treballadores o professores, quelcom que no fa més que demostrar-nos que se sap que les dones som assetjades, però tot i així, a les alumnes, el subjecte més vulnerable, som el que estam més desprotegides. Per tot això, avui, dia 8 de març, les estudiants dels Països Catalans deim prou a les violències masclistes als instituts i a les universitats i assenyalam a les institucions educatives com a còmplices de les agressions que patim dins les seves parets i que no fan res per combatre.