dijous, 28 de febrer del 2013

Un 80% de seguiment a la primera jornada de vaga universitària a Castelló


ENRIC SENDRA 27/02/2013
Els i les estudiants de la Universitat Jaume I de Castelló, convocats pel Consell de l'Estudiantat, han començat avui el primer dia de vaga en el marc de les 48 hores d'aturada previstes. Segons el Rectorat de la pròpia universitat, la vaga hauria rebut el suport de quasi un 80% de l'alumnat. Per demà s'espera un seguiment encara més ampli i unes mobilitzacions molt participatives.
La jornada ha estat marcada pels bloquejos de les entrades al campus universitari, on hi havien piquets que dificultaven l'entrada de vehicles i impedien el pas al recinte. Els estudiants han desplegat pancartes reivindicatives, així com realitzat diversos cerca-aules per animar la resta d'alumnes a secundar la vaga. A les facultats de Ciències Jurídiques i Econòmiques i a l'Escola Superior de Tecnologia el seguiment ha estat proper al 75%, mentre que a la Facultat de Ciències Humanes i Socials s'ha situat en el 90%.
Demà continuarà la jornada i estarà marcada per les mobilitzacions en defensa de l'ensenyament públic. La manifestació eixirà a les 11h des de l'Àgora de la universitat i continuarà a les 12h des de la Plaça de la Independència (la Farola), on s'hi sumarà l'estudiantat de secundària.

dissabte, 23 de febrer del 2013

Vaga estudiantil 27 i 28 de febrer

En el Ple del Consell de l’Estudiantat del 13 de febrer es va aprovar recolzar la convocatòria de vaga estudiantil per als propers dimecres 27 i dijous 28 de febrer, assumint-ne la convocatòria de 48h a la nostra universitat. El Consell de l’Estudiantat considera que la vaga estudiantil és la millor eina que tenim els estudiants per fer front a l’avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMQE), considerant que constitueix un dels atacs més greus que ha rebut l’educació, dotant-la d’un caràcter elitista i segregador, distingint als alumnes que tinguen “més possibilitats”, dirigits a la universitat, i altres “amb menys potencial”, condemnats a ésser mà d’obra desvaloritzada, segons el seu poder adquisitiu. Ens sobren els motius:

-La LOMQE crea dos modalitats de 4t d’ESO: la primera dirigida a la universitat, la segona dirigida a la FP dual.

-Creació d’una FP dual que permetrà cursar fins un 85% de les hores en empreses, aportant mà d’obra precària seguint el model alemany.

-La LOMQE minoritza les llengües cooficials de l’Estat, catalogant-les com a matèries optatives.

-La LOMQE establirà rànquings entre centres, generant instituts de primera categoria i instituts de segona.

A més a més, els estudiants ens veiem especialment afectats per les contínues retallades dels nostres dirigents, els quals pretenen carregar sobre la nostra classe la seua crisi econòmica:

-33% de pujada de les taxes univesitàries al País Valencià.

-Retallades de 12 milions d’euros a l’UJI.

-Supressió de les beques d’intercanvi Sèneca per estudiar a altres universitats de l’Estat.

-Supressió de les beques ME per estudiar a l’estranger.

També volem aprofitar aquestes jornades de vaga per lamentar l’activitat del Rectorat, claudicant davant l’atac a la universitat pública, aplicant les retallades i permetent la repressió de la lluita estudiantil.

Des del Consell de l’Estudiantat de l’UJI vos cridem a lluitar per l’educació de tots i totes, per l’educació pública, defensar els nostres drets és una obligació moral.


EL POBLE DEFENSA LA PÚBLICA!
PER UNA NOVA EDUCACIÓ AL SERVEI DEL POBLE!

dimarts, 19 de febrer del 2013

El SEPC convoca vaga d'estudiants arreu dels Països Catalans el proper 28 de febrer


El SEPC convoca vaga d'estudiants arreu dels Països Catalans el proper 28 de febrer

 
El proper 28 de febrer el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans convoquem vaga arreus dels instituts i universitats del nostre territori. Entenem que després d’un primer semestre on les assemblees d’estudiants i tot el teixit associatiu ha anat gestant un clima crític en quant a la situació actual de l’educació, cal fer un pas endavant i tornar a buidar a les aules i sortir al carrer.
 
 
L’any passat ja en varen ser moltes les protestes i aquest any l’educació segueix en constant degradació i és per això hem de seguir al peu del canó per tal de seguir defensant la integritat de l’educació pública, popular i de qualitat. La Llei Wert, els pressupostos que anuncien noves retallades i eliminació de beques als ensenyaments post-obligatoris, l’augment de les taxes universitàries, la pèrdua de democratització als òrgans de govern dels instituts i universitats, el constant atac que rep el català arreu del territori... Els motius, una vegada més ens sobren. I no només als estudiants, sinó també als i a les treballadores dels nostres centres educatius. Els retallen el sou i els acomiaden i així fins provocar el gran desmantellament als serveis públics que patim les classes populars catalanes.
 
Ara és l’hora dels estudiants, ara és l’hora que conquerim l’educació pública i popular i gestem una nova alternativa al seu negoci que ens arruina i ens esclavitza.
 
El proper 28 de febrer sortirem al carrer arreu dels Països Catalans i seguirem lluitant per una educació pública, popular, antipatriarcal, catalana i de qualitat.

La seva crisi ens arruïna! Conquerim l'educació pública i popular!
 
 
 
Podeu seguir les convocatòries aquí:
 
- Barcelona: 12:30h a Pl. Universitat.
- València 12:00 a la Facultat de Geografia i Història (VAGA DE 48H).
- Mallorca 19:00 davant la Delegació de Govern.
- Tarragona: 12:00h Davant l'IES Martí Franqués.
- Girona: 12:00h davant el Rectorat.
- Lleida: 12:00h davant el Rectorat.
- Castelló 12:00 a La Farola (VAGA DE 48H).
- Alacant 13:00 a La Mà.
- Igualada: 17:15h a Pl. Castells.
- Reus: 19:00h a Pl. del Mercadal.
- Berga: 17:00h a Pl. Sant Pere.
- Manresa 11:00h a Crist Rei.
- Cervera 12:15h a Pl. de la Universitat.
 
 
18 de febrer del 2013
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

dimarts, 12 de febrer del 2013

Les claus de la Llei Wert


Les claus de la Llei Wert

1. Privatització i mercantilització de l'educació
 
2. Adoctrinament ideològic neoliberal
 
3. Submissió per via de l'exclusió
 
4. Desempoderament
 
5. Homogeneïtzació per via de l'espanyolització
________________________________________________________________________________________________________
 
 
A l'Estat Espanyol s'han aprovat dotze lleis orgàniques d'educació des del 1970. Aquestes successives reformes en matèria d'educació demostren que el sistema educatiu espanyol és fràgil, inestable i predestinat a contínues reformes en funció del canvi de govern. Alhora es tracta d'un sistema clarament polaritzat a nivell social, peça clau per a la perpetuació d'una societat de classes; la reforma plantejada pel govern del PP no fa res més que evidenciar aquests aspectes.
 
 
Aquesta reforma avança cap a la concepció única del coneixement com a eina de progrés econòmic i, per tant, el reformula i el converteix en un mer bé mercantil. La llei ho materialitza en algunes definicions tals com la conversió del dret a l'educació en un servei o en la privatització d'algunes etapes educatives. Però sobretot ho podem veure en la transformació del centre educatiu a imatge i semblança d'una empresa. Això comporta la promoció de la competitivitat entre els centres i la construcció d'un format empresarial, amb mesures com la redefinició de la figura de director en favor d'un gestor i la concentració de poders d'aquest, la concepció de les mares i pares com a meres usuàries o l'eliminació de competències vinculants del Consell Escolar. Aquesta concepció del coneixement s’allunya de qualsevol contingut i mètode pedagògic que fomenti l'esperit crític, el lliure desenvolupament de la persona, l'aprenentatge de valors socials i/o culturals o l’avanç cap a la consciència col·lectiva.
 
 
En la mateixa línia, s’imposen mesures per agreujar l’estratificació social com en el sistema alemany: decisió prematura entre continuar la via acadèmica o la professional. Empitjorant, en aquest cas, la situació sudeuropea. Però també amb la cursa d'obstacles que s'imposa al final de cada etapa educativa, que suposen, entre d’altres, traves al pas de les persones amb dificultats que necessiten d'una atenció especial. Alhora, les conseqüències del finançament asimètric i la competitivitat que es planteja entre centres desprotegeix els centres educatius d’àrees amb rendes més baixes. I això, complementat amb els projectes educatius de qualitat, la possibilitat d'escollir l'alumnat o l'especialització dels centres demostra la voluntat de voler perpetuar i augmentar les diferències de classe, concebent l'educació com una eina clau per dur-ho a terme. Tot això, amb la subvenció pública d'escoles segregadores per sexes.
 
 
Per últim, la reforma trenca amb la immersió lingüística al Principat. La nostra llengua és tractada com una “especialitat”, no considerant-la indispensable en el procés educatiu de l'alumnat. A més, a través de la subvenció de l'ensenyament privat en castellà es produeix una elitització de l'educació castellana.
 
 
Lluny de tractar-se d'un projecte que cerca una millora en l'educació pública, el que vol és aprofundir en el procés de privatització i mercantilització. Aquest cop, però, ens trobem amb el fet que aquesta mesura és intencionalment impregnada d’una càrrega ideològica. La qual és més agressiva que altres reformes educatives.
 
 
La idea que es vol introduir a la mentalitat dels i les estudiants, és que si no són riques i tenen èxit és perquè no tenen esperit emprenedor, perquè no s'esforcen prou. I, un cop siguin treballadores, l’odi de classe continuarà. El que passa és que aquesta vegada la ràbia cap als superiors serà agreujada per no haver estat “prou bones” o per no esforçar-se. Una idea de fracassades totalment errònia que raurà en l’empobriment de les classes populars pel benefici a les classes benestants.
 
 
La qüestió nacional està estretament relacionada amb aquesta lògica. El fet d'allunyar les llengües que no són el castellà del món de la ciència i la cultura no té més voluntat que demostrar que són llengües inferiors, que no serveixen per triomfar al món dels negocis i que, a diferència del que comentàvem abans, en aquest cas no es vol la submissió del català, sinó la seva desaparició. Condició totalment necessària pels interessos del capital espanyol i pel procés de reestructuració que està vivint, dins el procés de reestructuració global del capitalisme (crisi), en què les elits espanyoles necessiten dotar-se d'una base forta i estable per poder ser rellevants dins el conjunt de la burgesia europea. Això està portant a l'augment de les tensions amb les elits d'altres parts de l'Estat, com és el cas del Principat de Catalunya, que les porta a mirar d’instrumentalitzar la nostra lluita d'alliberament nacional en funció dels seus interessos de classe.
 
 
És la lògica i l'objectiu que vol començar l’esborrany presentat per Wert. Davant aquest horitzó, no podem fer res més que plantejar al conjunt d’estudiants que ja és hora que acabin els enganys i que és el moment de plantar cara. Que és el moment de no deixar que continuïn prenent-nos les nostres vides, el nostre dret a ser poble i a ser persones. I recordant que, una vegada més, l'única certesa que podem tindre ben segura és que aquest dret no ens el donarà ningú, sinó que lluitant l'aconseguirem nosaltres mateixes.
 
 
Fes click aquí per accedir al document d'anàlisi complet.

divendres, 8 de febrer del 2013

El SEPC es solidaritza amb el Casal Tio Cuc d'Alacant. Eliminem el feixisme dels nostres carrers!


El SEPC es solidaritza amb el Casal Tio Cuc d'Alacant. Eliminem el feixisme dels nostres carrers!

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem mostrar, més que mai, el nostre més sincer suport al Casal Popular Tio Cuc d'Alacant arran de les accions d'intolerància, persecució policial i odi que rep aquest col·lectiu per part de col·lectius feixistes que, com molts de nosaltres sabem, al País Valencià gaudeixen d'impunitat institucional (ja portin placa o bé esvàstiques a la solapa).

El passat dissabte 2 de febrer, a la matinada, el Casal va ser objecte d'un altre atac feixista. Els companys i companyes es van trobar una pintada amb marcat discurs d'odi, silicona al pany de la persiana i una ferrada d'oli llençada davant del local. Aquest és el darrer acte de molts, marcats també per un control policial i un dia a dia afectat per la intransigència d'alguns a tot el que representa el nostre estatus de classe treballadora i compromesa dins el marc territorial dels Països Catalans. I és que no poden suportar veure com el nostre projecte, mitjançant la praxis, la solidaritat i el suport mutu tira endavant més fort i decidit que mai. Els horroritza el fet que la societat comenci a comprendre d'on venim i qui volem ser. No poden acceptar el fet que s'accepti (des de la seva perspectiva de residu imperialista) que som un poble oprimit, una cultura amagada, una llengua maltractada i que el marc espanyol és, i serà, una imposició nascuda de la força militar i no pas un convenciment popular.
Es per tot això que animem a assistir a la Concentració del proper dissabte 9 de febrer, a les 12:00 a la Plaça de la Muntanyeta d'Alacant, així com a participar activament del Casal Popular Tio Cuc, una iniciativa d'associacionisme conscient, de feina de base i exemple de treball solidari.
La nostra força rau en aquesta tendresa, la de lluitar dia a dia fins a aconseguir el que molts no volen tolerar: Assolir, mitjançant el poder de la paraula i la convicció del treball fidel, el reconeixement i la normalització dels nostres drets com a poble i classe.
VOSALTRES, FEIXISTES, SOU ELS TERRORISTES!
 Aspecte de la persiana. Foto realitzada unes hores després.
Sindicat d'Estudiants del Països Catalans, 7 de febrer del 2013.

“Vostra raó es va desfent! La nostra és força creixent!” (Ovidi Montllor)
- Vídeo de la convocatòria. Feu clic aquí.
- Per a més informació sobre la notícia podeu consultar el bloc del Casal Popular Tio Cuc.