Ahir 24 d’octubre els Països Catalans van ser un clam conjunt en contra de la Llei Wert -la LOMQE- i per una escola pública i en català. Les mobilitzacions van ser multitudinàries i massives, amb participació de tot el conjunt de la comunitat educativa: estudiantat, famílies i professorat. Piquets, ocupacions i assemblees d’estudiants en els diferents centres educatius van ser el punt de trobada del moviment de base organitzat, visibilitzant-se arreu i fent palès que aquests espais de coordinació entre les bases són els qui realment duen les reivindicacions als propis centres. Després, massives manifestacions i concentracions a les principals ciutats d’arreu dels Països Catalans van demostrar com l’estudiantat autoorganitzat és un subjecte actiu capaç de dur a terme les seves pròpies lluites i de reivindicar els seus drets.
La comunitat educativa decidí convocar la vaga per a protestar contundentment contra els atacs que està rebent un sistema educatiu que, lluny d’estar al servei del poble, resta cada cop més sota el joc del capital i les dinàmiques del mercat.
Qui prengué el protagonisme en les mobilitzacions d’ahir fóren les estudiants de secundària, que reivindicaren una educació pública i de qualitat contra una llei educativa que arruïna el seu futur: segregant-les encara més de manera classista, separant-les per sexes, espanyolitzant-les… Les protestes tingueren diferents matisos segons la realitat del conflicte educatiu de cada territori dels Països Catalans.
Manifestació de Vic (foto d’osona.com)
A les Illes, una lluita que no s’atura
A les Illes es seguí amb la lluita contra el TIL (Tractament Integrat de Llengües), que com la LOMQE lluny de millorar la qualitat educativa, pretén espanyolitzar l’educació i posar- contra les cordes l’educació pública. Va ser precisament a les Illes on més seguiment hi va haver de la vaga de tots els Països Catalans. Encara amb el record de la vaga indefinida en ment, l’Assemblea de Docents va convocar a la vaga d’ahir mentre preparen noves mobilitzacions per donar continuïtat a la vaga indefinida que van finalitzar fa poques setmanes. D’aquesta manera, un 76% del professorat va seguir la convocatòria, demostrant un cop més que els moviments de base són capaços de superar les grans estructures sindicals i de mobilitzar al conjunt de la comunitat educativa. D’altra banda, el seguiment dels estudiants, convocat en part pel SEPC, no només va superar aquest 76%, sinó que va ser el protagonista de la jornada, realitzant diferents actes al llarg del dia.
Pancarta al Col·legi La Salle (Inca)
Accessos totalment tancats a la UA d’Alacant
Manifestació a Castelló
Bloc del SEPC Secundària a la manifestació al seu pas per Via Laietana
Part dels manifestants a la Subdelegació del Govern
A Mallorca, a primera hora del matí es van fer piquets als instituts, seguits de dos piquets unitaris a les 8.30h del matí, un a Palma i l’altre a Inca. Aquests van fer un recorregut per els principals instituts d’aquests municipis, fent difusió dels motius de la vaga mitjançant octavetes i pancartes. La jornada va ser seguida tant en centres públics com en centres concertats, demostrant que, tant la LOMQE com el 3 grans problemes segons la teoria del principal agent. , són àmpliament rebutjats pel conjunt de la comunitat educativa. Una gran concentració a les 12h davant la Conselleria d’Educació a Palma va aglutinar famílies, estudiants i professores. Finalment, a la tarda una gran manifestació va sortir del Passeig del Born a les 18.00h.
Piquet a l’IES Joan Alcover
A Eivissa unes 300 persones es concentraren al matí davant la Delegació d’Educació, on escridassaren la delegada quan aquesta intentà parlar, i a l’horabaixa a la Plaça de sa Graduada. A Menorca alumnat i professorat es concentrà a la Plaça Miranda i a Formentera a la Plaça de la Constitució a Sant Francesc Xavier.
Ampli seguiment al País Valencià
Al País Valencià hi va haver mobilitzacions a múltiples ciutats, on al conjunt de protestes de la comunitat educativa s’hi sumava unanova retallada al sou del professorat pactada entre el Conseller autonòmic d’Hisenda i Administració Pública Moragues i els sindicats de la Mesa General de la Funció Pública (menys l’STEPV-Iv), molts dels quals eren convocants de les manifestacions d’arreu dels PPCC, com els propis CCOO i UGT.
A la ciutat de València, la manifestació estava convocada a les 18:30h a la Plaça de Sant Agustí. A la pancarta incial s’hi llegia “Ni LOMQE ni retallades, més inversió, més qualitat, més valencià i més dignitat“. Darrera la pancarta s’hi aplegaven milers de manifestants, que van fer càntics durant tot el recorregut demanant la dimissió del ministre d’educació espanyol Wert i contra les retallades del propi govern autonòmic. Cal destacar l’àmplia participació de professorat d’etapes obligatòries i la de l’alumnat d’aquestes.
A Alacant el seguiment de la vaga de secundària va ser molt important, també a la UA on la participació va ser pràcticament total. Aquesta jornada de lluita i protestes van organitzar l’estudiantat de la ciutat i les rodalies d’aquesta de manera històrica, traduint-se en diferents accions que van dur el conflicte de la comunitat educativa al carrer i que van reforçar de manera important el moviment estudiantil de la zona.
De la mateixa manera que a aquestes dues ciutats, a Castelló les estudiants van buidar les aules dels instituts i de l’UJI, on el seguiment va ser amplíssim, així com a la UV-EG. La manifestació estava convocada a les 18:30h a la Plaça de Mª Agustina. Un ampli dispositiu policial va ser-hi present, però no va aturar les participants de la convocatòria a caminar decididament pels carrers de la ciutat rebutjant les polítiques educatives estatals i autonòmiques que ofeguen encara més la llengua catalana a les aules valencianes i precaritzen i mercantilitzen encara més l’educació pública. Al final de la manifestació un militant del SEPC de Castelló va llegir el manifest nacional de la jornada de mobilització.
Al Principat, contra la LOMQE i la LEC
Al Principat el rebuig a la LOMQE es va viure a la majoria de centres públics. La protesta, però, es va encarar també a la LEC (Llei d’Educació Catalana), contra la qual ja vam poder viure continuades vagues i mobilitzacions per part del professorat fa uns anys. La comunitat educativa en vaga recordava al govern autonòmic que la LEC també dista molt de construir una educació pública sinó que la desmantella progressivament. Al Principat el seguiment de la vaga va ser massiu, així com les diferents concentracions i mobilitzacions.
A Barcelona el dia es despertava amb piquets a molts instituts i a moltes facultats de les universitats de Barcelona, com la Facultat de Dret de la UB. Les aules de les escoles de secundària passaren el dia quasi totes buides, tant a centres públics com concertats. Moltes aules universitàries, on les diferents Assemblees de Facultats havien convocat vaga a algunes facultats, també restaren buides durant tota la jornada.
Al llarg del matí es van produir diferents actes i accions pels barris de Barcelona. Diverses columnes sortiren des de diferents punts de la ciutat per arribar a Plaça Universitat a les 12,30h, punt d’inici de la manifestació unitària. D’aquesta manera, mentre una columna universitària arribava a la plaça des de Zona Universitària, una de secundària convocada i organitzada pels mateixos nuclis de Secundària del SEPC de la zona hi arribava des dels Jardinets de Gràcia.
La manifestació de Barcelona va desbordar-se i mitja hora abans de l’inici d’aquesta la Plaça Universitat i tot el seu voltant estava ja plena de gom a gom. Segons els organitzadors, unes 170.000 persones segons els organitzadors varen participar d’aquesta multitudinària manifestació. Durant tot el recorregut famílies, professores i estudiants van mostrar el seu rebuig a les reformes educatives impulsades pel PP i CiU amb pancartes, crits i càntics. De la mateixa manera van fer-se accions en contra de bancs i caixes, així com la Jefatura Superior de Policia; assenyalant-los com a còmplices de la situació actual.
Durant la manifestació es va poder visualitzar, com també va passar en l’última vaga general d’educació del passat 9 de maig, un sector en desacord amb els sindicats majoritaris que encapçalaven la manifestació. D’aquesta manera, un bloc crític es va posar al capdavant de la capçalera amb una pancarta que deia “L’educació del poble, en mans del poble. Tot el poder a les assemblees” i una gran pancarta va ser despenjada de l’edifici on s’hi troben les seus principals de CCOO i UGT, que deia “Toxo i Méndez buròcrates, per un moviment de base i combatiu” firmada per la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública). De la mateixa manera, l’edifici va ser atacat amb ous de pintura. Un cop més s’ha pogut visualitzar el conflicte entre els grans sindicats pactistes i les assemblees o sindicats alternatius arrelats a les bases.
A Girona també hi va haver piquets a diversos centres educatius i als punts més simbòlics de la ciutat. Una mica més tard es va celebrar l’assemblea de docents a la plaça Constitució mentre que un grup d’estudiants estava finalitzant les pancartes que anirien a la manifestació.
Diverses columnes, com la que va sortirt del rectorat de la UdG, es van anar unint per iniciar la manifestació unitària, que començava a la Plaça de la Constitució. 7000 persones amb consignes i pancartes en contra de les reformes del ministre Wert i les retallades impulades pels diferents governs van recórrer el centre de la ciutat, fins arribar a la seu de la Generalitat on es va llegir el manifest amb el qual es donava per finalitzada la manifestació i on es van cridar càntics en contra de Wert, Mas-Colell i Rigau.
Part dels manifestants a la Subdelegació del Govern
A Tarragona la manifestació que s’havia convocat a les 18:00h a l’Imperial Tarraco va superar, i de molt, la participació de la -com ja hem dit- darrera vaga general d’educació del 9 de maig. Unes 3.000 persones, entre les que cal destacar la presència d’estudiants de secundària, van emetre càntics constants contra els responsables de la crítica situació de l’educació pública catalana. El rebuig es va fer palès al manifest que es va llegir al final de la mobilització, que carregava contra la LOMQE però també contra la LEC, les retallades, la precarietat imposada i la destrucció del sistema d’immersió lingüística.
A Lleida, un dels convocants de la vaga havia estat convocada per l’Assemblea d’Estudiants de Secundària, de la que participa el SEPC. Aquesta va realitzar múltiples activitats que s’iniciaven el dia 23 amb un sopar popular. Ahir al matí, com a la resta del país, es van realitzar piquets als instituts i a les 12.30h es van reunir davant del Rectorat, conjuntament amb les estudiants universitàries, per iniciar la manifestació. Durant el transcurs d’aquesta s’han realitzat diverses accions, com el desplegament de pancartes o lectura de manifests.
Secundària s’organitza contra les imposicions. Arreu dels PPCC responem amb mobilitzacions
Cal remarcar que, a part de les concentracions o manifestacions esmentades anteriorment, se’n van realitzar moltíssimes més en petites poblacions o altres municipis més allunyats d’aquelles ciutats més grans que tenen més ressó mediàtic. Aquestes altres concentracions havien estat únicament convocades pel SEPC o per assemblees d’estudiants i van demostrar com el moviment estudiantil en centres de secundària es troba cada cop més actiu i organitzat. És el cas de Tortosa, Celrà, Reus, Igualada, Manresa, Mataró, Vic o Cervera, entre molts altres municipis més.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans celebrem aquesta organització de l’estudiantat en aquesta fase de l’educació, ja que trobem que és molt necessari i imprescindible implicar-se al moviment estudiantil per prendre consciència del nostre context, els seus responsables, implicacions… i així construir un moviment estudiantil de base arreu dels Països Catalans.
Tot i la gran participació allà on hi havia mobilitzacions convocades, creiem que cal remarcar la posició del SEPC un cop finalitzada aquesta convocatòria. Entenem i compartim la majoria de reivindicacions dels grans sindicats del nostre país, però a la vegada expressem la necessitat d’anar més enllà i de fer un anàlisi més profund de com combatre els atacs que rebem.
Manifestació a Tortosa
No ens satisfà un discurs de mínims, i tenim clar que totes aquestes reformes formen part d’un procés de desmantellament dels serveis públics -per tant, de l’educació pública- als Països Catalans per part de la dreta neoliberal que ens governa. Considerem que tant les retallades com les reformes que empitjoren el nostre sistema educatiu han de ser combatudes i tallades d’arrel, pel que no ens podem limitar a moure’ns dins les regles del seu joc on hi tindrem sempre les de perdre. Entenem que cal combatre aquestes reformes, però que el problema és de fons sobre quin model educatiu volem construir.
Nosaltres, ho tenim clar. Seguirem apostant per la construcció d’un marc educatiu propi i d’una educació pública i en català, però també popular, antipatriarcal i de qualitat! Una educació del poble i pel poble.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,
25 d’octubre 2013
