Solidaritat a Barcelona, Palma i Alacant: tres ciutats, la mateixa llengua, el mateix país

Des de fa dos dies, les diferents seus d’Unión, Progreso y Democracia d’arreu dels Països Catalans han presenciat el rebuig a les seves polítiques criminalitzadores per part de les estudiants del SEPC.

Ahir, 28 de novembre, es va ocupar la seu d’Unión, Progreso y Democracia de Barcelona. Va ser una acció simbòlica i totalment pacífica que d’igual manera que la resta d’accions que a continuació reivindiquem forma part de la campanya “Defensar la llengua no és cap delicte”.

Cap a dos quarts de sis de la tarda una trentena d’estudiants va entrar de forma pacífica a la seu i va despenjar una pancarta amb el lema de la campanya. Una hora més tard, els Mossos d’Esquadra van identificar totes les estudiants que es trobaven dins, que van abandonar la seu de forma tranquil•la i es van concentrar davant de l’edifici mentre esperaven les companyes que encara eren dins. Crits i càntics com: “Si ens toquen a una ens toquen a totes” se sentien des de fora per donar suport a els cinc encausats.

Seu d’UPyD a Alacant

La solidaritat amb les estudiants de la UAB també arribà a Alacant. El dia 27 de novembre, estudiants del SEPC van atacar simbòlicament la seu d’UPyD tirant ous de pintura perquè prenguin consciència que la repressió té una conseqüència: la solidaritat, l’enfortiment dels vincles entre les que creiem en els Països Catalans i que els defensarem davant totes aquelles que en volen negar l’existència.

Les mostres de solidaritat també van arribar a les Illes Balears i Pitiüses. La seu d’UPyD de Palma també va sofrir l’esclat d’ous de pintura que els recordaven que, colze a colze amb les estudiants del Principat i del País Valencià, no ens aturaríem davant la seva repressió. D’igual manera que a Barcelona, s’hi va penjar una pancarta amb el lema de la campanya (Defensar la llengua no és cap delicte).

Pancarta davant la seu d’UPyD de Palma

Podem veure, d’aquesta manera, com les mostres de solidaritat són presents arreu dels Països Catalans. La campanya conjunta entre el SEPC i Alerta Solidària Defensar la llengua no és cap delicte! és fruit de la imputació de cinc companys després que el 5 de març de 2010 es fes boicot un acte d’UPyD a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquell dia, UPyD pretenia realitzar una acte que consistia en una conferència de la líder d’aquest partit, Rosa Díez. Totes coneixem la seva ideologia marcadament espanyolista i les seves declaracions demagògiques sobre la situació política actual. Sabem prou bé les intencions polítiques d’aquest partit: construir un estat uniforme i centralista a nivell polític i espanyolitzar els Països Catalans.

Com era d’esperar, UPyD -en sintonia amb la seva dinàmica habitual de persecució de l’independentisme català- va presentar una denúncia pels fets ocorreguts.

Actualment tenim cinc companys imputats, acusats de delicte de provocació a l’odi i la violència contra grups i associacions, quan són ells els que utilitzen l’odi contra la nació i la llengua catalana per obtenir rèdit polític; delicte per impedir el legítim ús de les llibertats de reunió o manifestació, quan és el moviment estudiantil el que contínuament pateix la repressió de les forces de seguretat i és criminalitzat en les seves mobilitzacions; delicte de coacció, quan vam veure aquell dia que les estudiants també van rebre coaccions dels militants d’UPyD i el deganat; i delicte de desordres públics, quan va ser una acció pacífica que no va causar cap mena de desperfecte.

Als cinc companys encausat els demanen 6 anys i mig de presó i una multa de 22 mesos per cadascun d’ells, sumant entre tots una pena de més de 30 anys de presó.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans rebutgem, amb aquestes accions, l’actuació d’aquest partit polític, que preténcriminalitzar el moviment independentista català, mentre veiem com les institucions i la justícia espanyoles segueixen reprimint-nos.

Exigim, per tant, la retirada de l’acusació als encausats i reafirmem el nostre compromís de seguir lluitant per una educació catalana, que es desenvolupi en el marc dels Països Catalans. I així, seguint l’esperit de la campanya Som Força d’Alerta Solidària, seguirem passant a l’atac contra tots aquells que ens criminalitzin, no estarem callades davant la repressió del moviment estudiantil ni davant els atacs a l’independentisme combatiu.

DEFENSAR LA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE!
SOM FORÇA PER PASSAR A L’ATAC!

Alerta Solidària

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Països Catalans, 29 de novembre de 2013

“Educació digna en una terra lliure”, nova campanya nacional

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fem pública la nostra nova campanya nacional, “Educació digna en una terra lliure”. Fruït d’un procés de reflexió i anàlisi de moviment estudiantil i la conjuntura social, econòmica i política que estem vivint actualment, se’ns ha fet necessari establir un full de ruta a seguir d’ara en endavant que respongui a les necessitats de les estudiants dels Països Catalans.

La dramàtica situació que vivim és ja coneguda per tothom. La crisi del capitalisme, l’estafa bancària, l’acumulació d’uns quants i la misèria de la resta: de totes aquelles qui, ofegades per les seves polítiques neoliberals, veiem com duen a terme les pitjors reformes sota el pretext que no hi ha cap altra solució viable mentre ignoren volguda i deliberadament les alternatives que es posen sobre la taula i que qüestionen d’arrel l’essència del problema.

Sabem que les nostres demandes i els nostres drets no seran ni escoltats ni presos seriosament. El model pel qual apostem vol trencar amb l’oligarquia econòmica que ens governa, la complicitat dels partits polítics en pro dels seus interessos i el pacte tàcit amb el full de ruta que duu per objectius la mercantilització i privatització. Som conscients que el contracte de venda de l’educació pública del nostre país fa temps que va ser signat, regalant el coneixement a les mans d’aquelles que es sotmeten als interessos del gran capital i que entenen l’educació com una eina de reproducció de les idees dominants que perpetuï les condicions favorables al seu joc polític.

Portem massa temps resistint i responent, massa temps aixoplugant-nos sota la reacció als seus atacs. Ha arribat l’hora de proposar i construir, de passar a l’atac a nivell local, canviant la realitat propera de cada Institut, de cada facultat, de cada centre educatiu d’arreu dels Països Catalans per fer realitat les nostres demandes. Per demostrar que són viables i necessàries; per fer realitat allò que demanem: apoderar-nos d’una vegada dels seus espais i fer-los nostres.

Perquè la rendició no entra dins els nostres plans. No restarem ni inactives, ni callades: serem subjecte actiu, insubmís i desobedient fins constuir un sistema educatiu del poble i pel poble. Necessitem un canvi social, un procés de ruptura amb l’Estat espanyol i les elits autonòmiques que fins ara han desmantellat l’educació pública i obrir un debat amb tota la comunitat educativa sobre com serà el nou model que necessitem.

Perquè tenim dret a decidir en tots els àmbits de la nostra vida, a reivindicar la sobirania a la que volen que renunciem.  Estem fartes de veure com la nostra veu és ignorada i oblidada. Davant d’aquesta situació, les estudiants decidim no aturar-nos davant el silenci al què ens condemnen, i és per això que durem les nostres reivindicacions a tots aquells espais on sigui necessari.

Dignitat i llibertat, compromís i lluita, organització fins construir un nou model educatiu.

Per una educació pública, lluny dels interessos privats que regalen la nostra educació,
Per una educació popular, a l’abast i al servei de les classes populars,
Per una educació catalana, amb els Països Catalans de marc i el català de llengua vehicular,
Per una educació antipatriarcal, que trenqui amb els rols de gènere i el binarisme sexual,
Per una educació de qualitat, allunyada de l’adoctrinament i que creï consciències crítiques;

PER UNA EDUCACIÓ DIGNA EN UNA TERRA LLIURE,
DIGNITAT AQUÍ I ARA!

Manifest unitari en motiu del Dia Internacional contra les violències a les dones i les nenes

Hora rere hora, dia rere dia, mes rere mes i any rere any, les dones patim els atacs de les violències patriarcals que encara imperen en la nostra societat. Any rere any, ens aixequem per la commemoració del Dia Internacional de la No Violència contra les dones i les nenes. És un dia de commemoració per totes les dones víctimes de les violències masclistes i patriarcals, que es mostren en la seva més cruel manifestació en l’assassinat de tantes dones i nenes. L’any 2012 van morir 15 dones als Països Catalans, en aquest 2013 ja són 11 dones les assassinades per l’únic fet de ser dones. La Carmen, la Karina, la Ioana, la Encarnación, la Yajaira, la Bolivia, l’Elisabeth, la Josefa, l’A.V.M, la Rosalia, la Ma Magdalena, l’Inge, la Carolina, l’Eva, la Concepción, la Raquel, la Larisa, la Margalida, la MªLuisa, la Marta, l’Alba, la Rosario no són només les víctimes dels seus assassins sinó que són també la punta de l’iceberg d’un sistema polític, el patriarcal, que provoca desenes de mortes cada any. Als Països Catalans durant el tercer trimestre del 2012 hi va haver 10.751 denúncies per violència de gènere.

No es tracta de fets aïllats, accidentals, propis de les idiosincràsies conjunturals, sinó que són mortes polítiques en aquest sistema econòmic i social, el capitalisme i el patriarcat, que les institucions catalanes continuen perpetuant a través del seu silenci i immobilisme. La naturalitat i normalitat amb què la societat assumeix les relacions de poder dels homes sobre les dones i els privilegis socials, legals i econòmics d’aquests, fa que la mort d’una dona per violència es vegi com un fet aïllat i no com la punta de l’iceberg d’un sistema de violència estructural i institucional. El sistema capitalista és sexista, per tal com se sustenta sobre el treball domèstic, de cures i reproductiu no remunerat que recau sobre les dones i que les relega a l’àmbit domèstic o a dobles i triples jornades laborals. El binarisme imposat del sistema patriarcal i els rols de gènere provoquen una violència estructural en contra d’aquelles dones que no segueixen els patrons que el model imposa: som així víctimes d’insults, discriminació, exclusió, marginalització, tocaments, maltractament psicològic, emocional i psíquic, violacions i irreversiblement víctimes d’assassinat. La mort de dones víctimes de la violència de gènere és un fet estructural del sistema heteropatriarcal, és terrorisme patriarcal, la por que pateixen milers de dones per la violència masclista. Cal que el combatem directament i sense més dilacions.

Per tal de combatre directament aquestes violències, hem de reconèixer que el seu espectre es llarg i ple de ramificacions: la seva ombra recorre la nostra societat i té rostre de publicitat sexista, d’agressió simbòlica, de reiterat atac contra el cos de les dones, de constant control sobre la sexualitat, d’atac al dret a la reproducció de mares solteres i lesbianes, de retrocés sobre el dret a l’avortament lliure i gratuït. Alguns d’aquests rostres sovint s’amaguen sota la màscara del progrés i apareixen desdibuixats darrera d’alguna llei pseudoprogressista: la proposta de reforma de la Llei de Violència del govern espanyol per incloure en les estadístiques no només les dones que han estat assassinades sinó també les que han estat hospitalitzades un mínim de 24 hores, no deixa de ser un insult a les dones agredides: i les dones que estan menys de 24 hores hospitalitzades? I les que no ho arriben a estar però són igualment víctimes de violència de gènere? Aquest criteri injust és doncs una clara mostra de la nul·la voluntat de canvi i la perpetuació de l’estat actual de vulnerabilitat.

No ens deixem enganyar, no volem pedaços, no volem cadenes de colors bonics que ens facin creure que no es pot avançar més, no volem més indults pels principals agents i culpables de les violències de gènere: les dones d’aquest país combatem tots els rostres de les violències heteropatriarcals, i ho fem teixint xarxes entre nosaltres, denunciant a cada minut qualsevol atac sexista, homòfob, racista, classista, que cadascuna de nosaltres patim o hem patit alguna vegada. L’ombra del sistema heteropatriarcal és gran i s’estén per tots els racons, però nosaltres som totes, i sabem que la nostra aliança en contra totes les violències de gènere és més poderosa que qualsevol intent de silenciar-nos.

Cap més dona silenciada, cap més dona maltractada, cap més dona humiliada, cap més dona violentada pels canons de bellesa tradicionals, cap més nena maltractada, cap més dona sense dret a decidir sobre el seu cos, cap més dona sense poder ser mare quan ella així ho decideixi. Des del record i el reconeixement de totes i cadascuna de les dones víctimes de les violències heteropatriarcals, lluitem totes contra aquesta estructura injusta i perniciosa que ens corromp, empoderem-nos un dia més per fer front al sistema patriarcal i homòfob i cridem ben fort:

Cap violència contra les dones,

Cap atac del sistema heteropatriarcal,

Visca la Lluita Feminista companyes!

“El patriarcat és violència. La resposta: autodefensa”

Xerrada sobre la violència de gènere

PRESENTACIÓ A L'UJI DE "EL SOMNI DELS HEROIS", DE JACOBO SUCARI.

Amb la col·laboració del Consell de l'Estudiantat, Front d'Estudiants, SEPC i Acontracorrent-UJI hem organitzat la projecció del documental "El somni dels herois", que versa sobre la militància política de l'esquerra revolucionària en els '60 i '70 a l'Estat espanyol i la seua influència (o no) en les lluites i resistències populars contemporànies.

Tindrà lloc dimecres que ve, dia 27 de novembre, a les 18:30 hores en l'Aula Magna de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. Contarem amb el director del documental.

Posicionament del SEPC davant la convocatòria de vaga el 20-N

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem donar a conèixer amb aquest comunicat el nostre posicionament respecte la vaga general educativa convocada pel “Sindicato de Estudiantes” el pròxim 20 de novembre. Des del SEPC no donem suport a aquesta convocatòria, ni a nivell universitari ni de Secundària.

Com a sindicat de base, entenem que el procediment seguit pel SE a l’hora de convocar aquesta vaga entra en flagrant contradicció amb la pràctica assembleària que realitzem i potenciem.

Un com més hem vist com un sindicat allunyat de les bases, que no té contacte amb la realitat de la comunitat educativa, convoca de forma unilateral una altra mobilització, sense comptar amb la resta de sindicats que treballen en l’àmbit de l’ensenyament. Tot i no rebre suport de cap altre sindicat, el “Sindicato de Estudiantes” ha seguit amb la convocatòria en solitari.

Rebutgem aquesta pràctica poc democràtica, entenent que és contrària als nostres principis d’assemblearisme i unitat popular. Comprenem que hi ha espais de coordinació sindical a nivell educatiu, i que és des d’aquests espais des d’on han de sortir aquestes convocatòries.

Cansades ja d’aquestes pràctiques reincidents que exclouen l’acció política que duen a terme estudiants, professorat i famílies, hem decidit no donar-hi suport.

Remarquem, però, que això no significa no recolzar les demandes i reivindicacions que emmarcaran aquest dia de vaga. Ans el contrari, precisament perquè estem fartes de les imposicions dutes a terme tant pel Govern Espanyol com pels diferents governs dels territoris que conformen els Països Catalans, apostem per una organització de les bases com a única via possible per fer-hi front. A més, ampliem les nostres reivindicacions, i apostem per la construcció d’un altre model educatiu pel poble i per al poble, entenent que hem de superar l’acció defensiva a les contínues reformes per iniciar un procés de proposició i construcció.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ens comprometem a seguir en peu de guerra contra totes aquestes pràctiques imposades, que ens oprimeixen cada dia més com a classe, com a estudiants i com a catalanes. Alhora, seguirem construint una alternativa educativa, que defensi un ensenyament públic, popular, antipatriarcal, català i de qualitat!

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

18 de novembre de 2013

Sopar popular

Aquest dissabte després de la manifestació antifeixista es realitzarà un sopar i posteriorment festa a La Cosa Nostra (Carrer de Sant Miquel, núm. 2)

El sopar té opció vegetariana i el preu serà de 4€.

Esteu convidades!

Contra el feixisme!

DISSABTE 23 DE NOVEMBRE DE 2013 MANIFESTACIÓ A LES 19:00H. PLAÇA LA INDEPENDÈNCIA

FRONT EL FEIXISME I LA REPRESSIÓ: ORGANITZACIÓ EN ELS BARRIS!!!

Una de les moltes coses que podem aprendre de l'experiència del antifeixisme militant parisenc dels 80, és que el carrer és un escenari polític, com afirmaven aleshores els Red Warriors. I com a escenari polític, és necessari i important actuar sobre ell. En els carrers dels barris de treballadors de les grans ciutats, és on es construeixen i se sostenen la majoria de les relacions socials que donen caràcter a la nostra classe social, i formen la seua cultura. És per açò que considerem que és necessari que els carrers dels nostres barris romanguen en les mans de la nostra classe. Perquè mantenir els nostres barris lliures de violència feixista i de relacions de dominació és necessari; només d'aquesta manera serem capaços de relacionar-nos de forma lliure. I com la història ens ha ensenyat innombrables vegades, ningú ho farà, a part de nosaltres: els treballadors, els immigrants, estudiants, dones, homosexuals, i antifeixistes.

El feixisme porta assassinant 100 anys, apareixent sempre com a punta de llança que salvaguarda els interessos de la burgesia quan aquesta es veu amenaça, i radicalitza les seues postures. L'estat aplica polítiques de caràcter racista i classista; els jutges accentuen la seua repressió i la policia la seua violència; els mitjans vomiten constantment mentides i manipulacions dirigides a mantenir en la letargia a la classe treballadora; i els carrers s'omplen de gossos de presa disposats a fer callar amb violència qualsevol veu que s'alce dissident contra la “normalitat” del sistema capitalista, la seua legalitat i la seua moralitat. Però malgrat ser només una de les facetes de l'ofensiva que la classe dominant exerceix contra la classe dominada, la violència feixista té un caràcter de cruesa i de brutalitat que l'assenyala com un element a frenar i a fer desaparèixer, com a forma de garantir la seguretat, la integritat i la pròpia vida de la nostra classe social.

Aquestes agressions cerquen crear un estat de pànic en la consciència col•lectiva dels moviments populars, com a mecanisme per a mantenir-los callats i submissos. És per açò que és necessari trencar amb aqueix efecte que cerca crear; mentre ells volen implantar la por entre la classe treballadora, la nostra responsabilitat és la de perdre-ho. Eliminar la seua major arma política ha de ser el primer pas en el camí que ens guie cap a la construcció de les relacions personals i de classe en llibertat i solidaritat que cerquem. Trencar amb la seua por per a crear la nostra força.
I per a fer açò, és necessari que del si de la nostra classe sorgisquen les organitzacions encarregades d'assegurar que la por es quede fóra dels nostres barris, fent desaparèixer la violència i els elements feixistes dels carrers que trepitgem tots els dies.

Només amb l'organització en el nostre mitjà natural: els centres de treball i els barris de treballadors; podrem enfrontar-nos de forma efectiva i decidida contra la por i la violència que els gossos de presa de la burgesia volen portar als nostres carrers. Demostrem que estem trepitjant aqueixes voreres, i que ho fem sense por, i amb la convicció que mitjançant l'organització i l'acció, podem trencar qualsevol jou que ens vulguen posar.
Per tot açò, fem una crida a tots els col•lectius antifeixistes a sumar-se a la convocatòria del pròxim dia 23 de Novembre, per a demostrar que en cada carrer, en cada barri, se li planta cara al feixisme.

CONTRA EL FEIXISME ORGANITZACIÓ EN CADA BARRI
BRIGADES ANTIFEIXISTES CASTELLÓ

25N - Dona rebel·la't!

Un any més ens trobem commemorant el dia internacional contra la violència de gènere.
Ho fem rendint homenatge a totes aquelles persones qui, per raò del seu gènere, pateixen l'opressió i la repressió tant del capitalisme com del patriarcat. Però també ho fem reivindicant-nos en la nostra lluita, de la que no defallirem mentre aquestes desigualtats segueixen existint.

Al llarg de l'últim any hem vist com des del govern s'ha llançat contra totes les dones diferents ofensives, la més recent la reforma de la llei de l'avortament robant-nos el dret a decidir sobre el propi cos i obligant-nos a parir fills que potser no podrem mantindre. Tanmateix, hem vist també com la legislació ha canviat la definició de violència de gènere, fent que només es puguen denunciar aquells casos en que la víctima requerisca estar més de 24h hospitalitzada, ignorant totes aquelles agressions psicològiques o que provoquen lesions internes o traumatismes no suficientment greus als ulls de les autoritats que dicten les lleis que ens oprimeixen, i que ens reprimeixen, dia a dia pel simple fet de ser dones.

No podem quedar-nos impassibles veient com el patriarcat guanya posicions a les noves generacions, i com tot i que la societat està cada dia més conscienciada continue sent condescendent amb els micro-masclismes i amb els mitjans de comunicació que reforcen els estereotips i patrons estètics, causa i conseqüència del masclisme dominant.

Per això volem encoratjar-vos a totes i tots a seguir lluitant per un futur en què el nostre gènere i la nostra sexualitat no siga un motiu de discriminació, mobilitzant-nos, participant dels moviment feminista i anticapitalista, i reivindicant la llibertat que totes tenim com a individus.

EL PATRIARCAT MATA, DONA REBEL·LA'T!

Preparades per vèncer

Des de la Caixa de Resistència de Castelló us convidem a assistir el pròxim dissabte 16 de novembre l’acte que es realitzarà al Casal Popular de Castelló, on comptarem amb un membre d’Alerta Solidària qui ens explicarà el treball que estan fent i la seua nova campanya “Preparades per vèncer“. Per altra banda, membres de la Caixa de Resistència actualitzaran i explicaran els casos de repressió que estem patint a Castelló. A més a més, gaudirem d’un menjar amb la millor companyia.

Us esperem companyes!

Perquè estem més que preparades per vèncer! Tot el suport a les víctimes de la repressió! Encenem la flama de la solidaritat!

* Acte emmarcat en les III Jornades Anticapitalistes organitzades per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa a Castelló de la Plana.

Crònica de la vaga del 8N a les Illes Balears i Pitiüses

El passat 8 de novembre, a Mallorca es tornà a presenciar amb força la ràbia de la comunitat educativa. Una nova vaga tragué la meitat de la comunitat educativa mallorquina al carrer de nou per a exigir la retirada del TIL i la derogació de la LOMQE. D’aquesta manera, unes 1.000 persones es concentraren davant la seu de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (Felib), on es celebrava una assemblea de batlles per a aprovar una moció a favor de l’escola pública. La moció no es va aprovar, ja que casi tots els batlles del Partit Popular que al ple del seu ajuntament havien votat a favor de la moció varen votar en contra de la de dijous, seguint així les directrius del seu partit i no del seu poble. Durant l’assemblea, els manifestants decidiren tallar el carrer General Riera, creant així un gran embós. Per la seva banda, les estudiants, com a afectades pels atacs del Partit Popular, s’aixecaren novament en peu de guerra realitzant una jornada de vaga combativa contra els atacs que rep l’educació pública a les Illes.

A les 8:15 del matí un piquet d’estudiants convocat pel SEPC es concentrà davant l’IES Joan Maria Thomàs, la direcció del qual telefonà la policia. Tanmateix, les estudiants iniciaren més tard una ruta que passà pels instituts IES Madina Mayurqa, IES Josep Maria Llompart, IES Ramon Llull i IES Joan Alcover, entrant dins cada centre recorrent els passadissos i les aules per demostrar de nou el seu rebuig al TIL i la LOMQE. A les 10h el piquet es sumà a la concentració convocada per l’Assemblea de Docents, on el SEPC realitzà un acte simbòlic per a denunciar la mercantilització de l’educació. Sota el lema de “Som estudiants, no mercaderies”, una desena d’estudiants vestits de verd s’agenollaren enterra amb un codi de barres al pit emmordassats i amb les mans fermades.

En sí, la jornada es centrà en la denúncia de la influència del Partit Popular, els mercats i les grans empreses al nostre sistema educatiu, que està passant de servir les necessitats de la societat a servir les necessitats dels poders espanyolitzadors i poders econòmics que volen transformar l’educació pública en una eina al seu servei i objectius polítics. El Govern de les Illes Balears no vol escoltar el poble, i segueix actuant de manera unilateral.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans lluitam per combatre aquest govern autoritari que es serveix de les regles d’un sistema antidemocràtic, reclamant així una educació per als pobles i per a les persones.

Per això, seguirem proclamant el nostre objectiu: l’educació pública, popular, antipatriarcal, de qualitat i en català.

Xenofòbia i neofeixisme a una Europa en crisi

El creixement de la intolerància en el discurs públic, en les polítiques d'immigració i les minories ètniques i socials, l'expansió del populisme xenòfob a Europa i l'emergència d'una criminalitat basada en el rebuig a la diversitat, són lamanifestació de la triple crisi que afecta a Europa i troba les seves causes en el desastre financer, el descrèdit cap als gestors públics i el desmantellament dels “estats del benestar”.

Observem com emergeixen posicions planetàries contràries a la
globalització dels drets humans i dels valors democràtics, al mateix temps que ressorgeixen integrismes i totalitarismes a gran escala que amenacen amb derrocar les conquestes democràtiques i socials de la Història de la Humanitat. Els símptomes són evidents i el diagnòstic ben clar: estem davant la MUNDIALITZACIÓ DE L'ODI.

Per això, l'ONG Movimento contra la Intolerancia, de la mà del
Rototom Sunsplash i el Consell de l’Estudiantat de la UJI, us conviden aquesta cita amb la reflexió per emprendre un camí cap a l'acció: la cerca d'un ferm compromís ètic, polític i intel·lectual contra el racisme, el feixisme i la mentida.

Lloc y hora: LLOTJA DEL CÀNEM .C/ Cavallers nº1. Castelló de la Plana
Dimecres 13 de noveembre a las 19:00h


El creixement de la intolerància en el discurs públic, en les polítiques d'immigració i les minories ètniques i socials, l'expansió del populisme xenòfob a Europa i l'emergència d'una criminalitat basada en el rebuig a la diversitat, són la manifestació de la triple crisi que afecta a Europa i troba les seves causes en el desastre financer, el descrèdit cap als gestors públics i el desmantellament dels “estats del benestar”.

Observem com emergeixen posicions planetàries contràries a la
globalització dels drets humans i dels valors democràtics, al mateix temps que ressorgeixen integrismes i totalitarismes a gran escala que amenacen amb derrocar les conquestes democràtiques i socials de la Història de la Humanitat. Els símptomes són evidents i el diagnòstic ben clar: estem davant la MUNDIALITZACIÓ DE L'ODI.

Per això, l'ONG Movimento contra la Intolerancia, de la mà del
Rototom Sunsplash i el Consell de l’Estudiantat de la UJI, us conviden aquesta cita amb la reflexió per emprendre un camí cap a l'acció: la cerca d'un ferm compromís ètic, polític i intel·lectual contra el racisme, el feixisme i la mentida.

Lloc y hora: LLOTJA DEL CÀNEM .C/ Cavallers nº1. Castelló de la Plana
Dimecres 13 de noveembre a las 19:00h

Seguim esperant la (in)justícia

Ahir, dia 5 de novembre de 2013, s’havia de celebrar la vista oral d’un procediment penal contra un company del nostre sindicat, però mitja hora abans que comencés, la jutgessa va decidit suspendre’l per la incompareixença d’un perit. Finalment, el judici tindrà lloc el 9 de maig de 2014. A aquest company se l’imputen uns fets que suposadament van succeir el febrer de l’any 2010, més enllà de les mentides perpetrades pels mossos d’esquadra i l’advocada de la Generalitat, més enllà de la denegació de proves, volem donar a conèixer la greu situació amb la que s’ha trobat el nostre company.

Quan el judici tingui lloc, ja hauran passat més de quatre anys d’aquell dia en el que unes quantes estudiants van voler mostrar el seu rebuig cap a l’exlehendkari Ibarretxe, cap a ell i cap a totes les persones que encobreixen la violació sistemàtica de drets humans. Han estat quatre anys d’esperes als passadissos dels jutjats, d’angoixes per saber com acabaria tot plegat…

Però nosaltres seguim i seguirem aquí, mostrant amb fermesa la més sincera solidaritat cap a aquelles companyes que són represaliades.

La seva repressió no ens aturarà!

Barcelona, 6 de novembre de 2013

Alerta Solidària i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Sobre la creació de nous nuclis del SEPC a Universitats i Secundària

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem fer pública l’entrada de nous nuclis al sindicat, tant pel que fa a Universitats com a Secundària. Darrerament podem veure com l’important creixement del moviment estudiantil arreu del país s’està traduïnt en l’entrada de nova militància que decideix organitzar-se i lluitar per l’educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat.

Pel que fa a universitats, celebrem la creació d’un nou nucli a la Universitat de Barcelona a més a més dels ja existents de l’UB-Raval, l’UB-Diagonal i l’UB-Mundet. Aquest nou nucli s’estableix a la històrica i simbòlica Facultat de Filologia i Matemàtiques, i passarà a anomenar-se SEPC UB-Central. El naixement d’aquest nou nucli respon al ferm objectiu del SEPC de potenciar un ampli moviment estudiantil, implantat a les diferents facultats de les universitats dels Països Catalans per tal de construir una base forta. I així, poder vehicular les demandes estudiantils al si de la comunitat educativa i crear un front de lluita contra els diferents atacs que estem patim i construir així l’educació que volem. Amb un gruix important de persones disposades a treballar i canviar la seva realitat més propera dins d’un moviment organitzat a nivell de Països Catalans, aquest nou nucli comença a plantejar noves campanyes per tal de batallar i així aconseguir victòries dins la pròpia Facultat.

En segon lloc, i després d’un profund debat fruit de les reflexions del conjunt de la militància del SEPC, comuniquem la creació d’un nucli a la Universitat de Vic. Mancada d’organitzacions d’estudiants al si de la mateixa i d’un moviment estudiantil propi local, el SEPC UVic neix amb unes reivindicacions clares i uns objectius molt concrets a perseguir. Entenem que l’obertura d’aquest nou nucli respon a unes necessitats concretes de les estudiants de la pròpia UVic, de les que va sorgir la iniciativa d’organitzar-se al si del SEPC.

La Universitat de Vic està actualment regida per una fundació totalment opaca, la Fundació Universitària Balmes. Al Patronat d’aquesta hi participen membres provinents del món públic, com el propi Ajuntament de Vic o la Generalitat de Catalunya. A diferència d’altres universitats concertades, el perfil de moltes estudiants de les que estudien a la UVic no decideixen matricular-s’hi per motius aliens a la docència (orientació ideològica d’aquesta, sistema d’accés…) sinó que entenem que gran part són persones d’origen proper a la ciutat que no poden pagar-se l’estança a altres ciutats com podria ser Barcelona. Aquest fet és un reflex d’un desequilibri territorial present al Principat de Catalunya, però també a la resta dels Països Catalans, en què moltes carreres universitàries del sistema d’educació superior s’oferten únicament en centres públics a ciutats molt concretes allunyades d’aquest estudiantat. Així doncs, els costos de matriculació i de desplaçament a un centre concertat com la UVic són inferiors als de pagar-se l’estança a una altra ciutat més llunyana on hi ha un centre públic.

Després d’aquest període de reflexió s’ha apostat per l’obertura d’aquest nou nucli, en tant que pot permetre canalitzar la veu de totes aquelles estudiants que exigeixen que la Universitat de Vic esdevingui pública, entenent que és font de dinamització territorial, que és l’única unviersitat d’aquella zona i que, per tant, ha de respondre a les necessitats socials del nostre país, garantint l’equilibri territorial del sistema universitari.

Cal entendre que aquesta reivindicació és fruit de la voluntat de les estudiants de recuperar allò del què se’ns està privant a marxes forçade en un moment on el mateix model d’universitat pública s’està desintegrant. Les constants reformes, com el Pla Bolonya o l’Estratègia Universitària 2015, configuren la universitat com una empresa i l’ensenyament com una mercaderia. I és per això que ens trobem en un moment on, ara més que mai, s’ha de defensar el model d’universitat pública, entenent-lo com l’únic model capaç d’oferir les necessitats educatives a les classes populars dels Països Catalans, alhora que cal rebutjar altres models de finançament universitari entenent que l’existència d’universitats concertades o privades implica un camí dual de formació que acaba duent a l’elitització de l’ensenyament i la competència entre centres universitaris.

D’aquesta manera, el nucli del SEPC- UVic neix amb el clar objectiu de denunciar el model concertat d’universitat, així com el destí de fons públics a mantenir institucions educatives que haurien de ser publiques però que es gestionen de manera gens transparent: són poques les persones que tenen coneixement del destí d’aquests diners ni de qui s’està lucrant amb la Fundació Universitària Balmes.

Aquesta lluita és paralel·la al compromís del SEPC-UVic per lluitar pels cinc eixos principals del SEPC -una educació pública, popular, antipatriarcal, catalana i de qualitat- i de construir un moviment estudiantil fort i de base. Entenem la creació d’aquest nucli com un repte, com una fita a aconseguir per millorar l’equilibri territorial dels Països Catalans i com un pas més en la construcció d’una xarxa d’universitats integrada en un marc educatiu propi dels Països Catalans.

Cal destacar també l’obertura de nuclis a diferents instituts, a Secundària. En són exemple el SEPC-Llavaneres i el SEPC-Mataró. Renovem, per tant, el nostre compromís amb l’etapa d’educació obligatòria i de batxillerats, creient que és també una etapa educativa que està patint enormes reformes, com la LOMQE, que pretenen canviar la lògica de fons de l’educació pública tal i com l’entenem. Creiem de vital importància l’autoorganització de les joves en aquests nivells educatius per tal de rebutjar aquestes noves reformes i reivindicar alhora un altre tipus de model educatiu que haurem de construir entre totes.

L’obertura d’aquests nous nuclis és una mostra més del nou impuls del moviment estudiantil en general i del nostre sindicat en particular, tal i com vam veure ja després de l’última Assemblea Nacional. Seguim reafirmant el nostre compromís de lluitar per aconseguir l’educació que volem arreu dels Països Catalans. No ens quedarem inactives davant el procés de desmantellament de la universitat pública ni de l’elitització de l’educació, doncs seguirem optant per una alternativa estudiantil anticapitalista, que s’anirà gestant arreu del nostre país i que sorgirà de les assemblees d’estudiants dels diferents centres educatius, és a dir, de la pròpia organització de les estudiants.

Per una educació pública, popular, antipatriarcal, catalana i de qualitat,

CONSTRUÏM UN MOVIMENT ESTUDIANTIL FORT ARREU DELS PAÏSOS CATALANS!

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Països Catalans, 5 de novembre de 2013

Posicionament del SEPC davant la situació final de les beques Erasmus

Ahir rebíem la notícia que el senyor Wert havia retirat l’ajut a aquelles estudiants que ja havien iniciat el seu curs universitari a l’estranger, denegant l’anomenada beca Erasmus a totes aquelles estudiants que no haguessin rebut la beca general del Ministeri espanyol l’any anterior. Aquest fet va provocar una alarma social dins la comunitat universitària, en veure com centenars d’estudiants veien com no se’ls facilitaria l’ajut amb què comptaven un cop ja iniciada la seva estança a l’exterior.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ahir ja vam fer pública la nostra posició respecte aquest tema, i ja vam denunciar i rebutjar aquestes noves mesures del Ministeri d’Educació. (http://sepc.cat/sobre-la-retirada-inesperada-de-la-beca-erasmus-a-bona-part-de-lestudiantat/)

Avui ens trobem, però, en que el ministre Wert s’ha fet enrere en part de les mesures ahir anunciades i ha assegurat que totes aquelles estudiants que ja han iniciat el seu curs universitari a l’exterior sí que podran disposar de les ajudes que se’ls havia promès. No ha fet massa referència, però, a què passarà de cares als cursos vinents; evitant la polèmica que aquest tema generaria.

Tot i això, cal remarcar que la situació que el futur depara a les estudiants dels pròxims cursos a qui se’ls denegui la beca general és preocupant, ja que, segons les declaracions del ministre Wert, no podran optar a la beca Erasmus. És per això que seguim rebutjant aquesta mesura, entenent que, tot i que s’ha allargat la pràctica d’aquesta, segueix sent totalment desproporcionada en tant que deixa moltíssimes estudiants fora d’aquest programa per motius estrictament econòmics.

Les condicions per poder accedir a la beca general del Ministeri d’Educació es van endurir considerablement dos anys enrere, reduint de forma notable el nombre d’estudiants becades. Es posava -entre d’altres- una nota mínima d’un 6’5 per tal d’optar a la beca, obviant que les estudiants que necessiten treballar i estudiar alhora o tenen altres ocupacions no poden dedicar-se a temps complet a seguir el ritme d’avaluació contínua que el Pla Bolonya va imposar. En aquell moment ja vam rebutjar aquest fet, i ara seguim fent-ho, entenent que totes aquelles estudiants amb problemàtiques econòmiques però que alhora no poden optar a beca general, tampoc podran optar a la beca Erasmus. D’aquesta manera veiem com cada cop més la universitat pública no permet oferir les mateixes possibilitats a totes les estudiants, independentment del seu nivell adquisitiu. No és erroni, doncs, afirmar de nou que ens trobem en un procés d’elitització de la universitat pública sense precedents.

El finançament insuficient a la investigació, l’alt atur juvenil… entre d’altres factors, contribueixen a agreujar la situació de les carreres universitàries. En un moment on l’obtenció del títol de grau ja no suposa un valor afegit, ens trobem que realitzar estades a l’estranger o cursar postgraus i màsters resulta un pràctica quasi obligatòria per a les estudiants universitàries de certs àmbits del coneixement. Aquesta necessitat entra en contradicció flagrant amb els preus dels màsters i postgraus, que n’exclouen a gran part de les estudiants degut als seus preus abusius. Per aquesta raó, no ens conformem amb la marxa enrere de Wert anunciada avui sinó que entenem que aquesta mesura, sumada a les de ja fa temps, potencia una educació de qualitat només per aquelles famílies adinerades mentre desbanca d’aquesta les classes populars del nostre país, el gran gruix de la població catalana. Entenem que aquesta és una petita victòria però un pas més en una llarga lluita que continua.  

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,

5 de novembre 2013

Sobre la retirada inesperada de la beca Erasmus a bona part de l’estudiantat

En relació a la publicació del BOE aquesta darrera setmana, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans condemnem la decisió del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports espanyol de retirar les ajudes Erasmus -de quantitats baixes i insuficients de per si- referents al curs 2013/2014 pels alumnes que no van rebre la beca general al curs que precedeix la seva estançainternacional. Aquesta quantitat passa a estar pressupostada en d’altres partides dels Pressupostos Generals de l’Estat, en els què s’inclouen partides com Defensa.

Aquesta decisió no només s’aplicarà als intercanvis que encara han de començar com aquells que s’inicien a l’inici del segon semestre universitari, sinó que també s’aplicarà  a aquelles persones que a l’inici d’aquest curs escolar ja van iniciar el seu intercanvi internacional suposant que comptarien amb aquesta ajuda econòmica per poder sufragar la seva estança.

Des de fa pocs cursos, les condicions per accedir a les beques generals s’han endurit i s’atorguen a capes més reduïdes de la població; sent totalment insuficients donades les diferents situacions econòmiques familiars per les què passen les classes populars dels Països Catalans. Així doncs, moltes famílies que tenen dificultats econòmiques però que destinen un percentatge molt elevat del pressupost familiar a sufragar els costos de l’educació superior es trobaran amb problemes seriosos per poder finançar aquests costos inesperats.

Un cop més veiem com el Ministeri espanyol aprova mesures frontalment oposades als interessos de les estudiants del nostre país. Per tot això, rebutgem aquesta mesura i seguim fermes en la decisió de lluitar per una educació pública i de qualitat; que garanteixi les prestacions i ajudes a totes les persones qui ho necessitin.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

4 de novembre de 2013

Campanya de solidaritat davat les amenaces del rectorat de la UJI

Presentació de la Plataforma Som Països Catalans