Les dades sobre violències masclistes entre la joventut són alarmants. Els i les adolescents mostren una mentalitat envers les relacions sexoafectives basada en el control i la dependència, reforçada greument a través de les xarxes socials. La violència psicològica és tan o més devastadora que les agressions físiques i cal que estiguem atentes a les aules per combatre-la amb contundència. Sabem que l'educació és la principal eina per combatre les violències masclistes d'arrel. Per això, el feminisme és una de les principals apostes polítiques del SEPC. Cal que impregnem les aules de feminisme. Com a sindicat, exigim l’aplicació real de les mesures en matèria educativa que s’inclouen a les lleis d'igualtat entre dones i homes, les persones LGTBI i en contra les violències masclistes aprovades arreu dels Països Catalans. Per un ensenyament coeducatiu que trenqui amb els rols de gènere que ens imposen la debilitat, la feblesa i la dependència emocional a les noies i l'agressivitat i la impulsivitat als nois.
Apostem per combatre les violències masclistes a les aules, a casa i al carrer.
Davant l’emergència social que estem vivint arreu dels Països Catalans és imprescindible que els centres educatius de secundària realitzin classes d’educació sexoafectiva on aprenguem noves maneres de relacionar-nos basades en la igualtat i el respecte mutu i que trenquin amb l'heteronormativitat i la cisnormativitat que se'ns inculca a les joves. Cal trencar el mite de l’amor romàntic del qual totes hem begut de pel•lícules, llibres i sèries; a casa, a l'escola i amb els amics i que aprenem a viure les relacions sexoafectives de manera sana i lliure on l'amor sigui quelcom que valgui l'alegria i no la pena. Deixar de sentir-nos princeses destinades a esperar un príncep blau que ens protegeixi. Deixar de sentir-nos prínceps a la recerca d’una princesa que admiri les nostres gestes.
En conseqüència, ens mostrem fermes en la desobediència cap a la LOMCE en tots els seus àmbits. Una llei retrògrada que ens retorna a la mentalitat franquista maquillada d’emprenedoria i neoliberalisme amb el retorn de la religiositat a les aules, la subvenció amb diner públic de la segregació per sexe de l’alumnat i la supressió d’assignatures que permetien tractar la igualtat de gènere i les sexualitats dissidents a les aules. Deixant enrere la coeducació, la promoció de la igualtat de gènere i mesures reals per la prevenció de les violències masclistes i LGTBIfòbiques. No tolerarem cap retrocés en la nostra educació i seguirem lluitant per millorar-la.
Des del SEPC apostem per combatre les violències masclistes a les aules, a casa i al carrer. Necessitem protocols de prevenció, detecció, actuació contra les violències masclistes a tots els centres educatius. Protocols que vagin més enllà dels casos d'assetjament laboral i que acullin a tot l'estudiantat. Protocols que siguin realment efectius: coneguts per totes les estudiants, amb un sistema de sancions que no victimitzi a les dones i assenyali als agressors i que regulin també les agressions LGTBfòbiques. Protocols que es basin en la prevenció com a principal mesura: formant a tota la comunitat educativa en la detecció de les violències masclistes, adonant-nos que totes les dones les podem patir el nostre dia a dia i que tots els homes podem exercir-les sense ser-ne
Lluitarem colze a colze amb totes aquelles estudiants, treballadores i òrgans institucionals en defensa de la igualtat
Tanmateix, la lluita serà llarga. Som conscients que la majoria d'equips directius i de rectorats prefereixen dur a terme la política del silenci. De cara enfora tot són declaracions de bones intencions envers el tema, però sabem que visibilitzar un protocol és evidenciar que existeixen violències masclistes entre els membres de la comunitat educativa. És qüestionar el professorat masclista que reforça els rols de gènere dia a dia amb els seus comentaris i actituds. És demostrar la manca de formació i d'interès envers la temàtica que té part del professorat.
L'estratègia no és oposar-se a les propostes feministes, sinó deixar-les en segon pla, sense fer soroll, fent algun acte de tan en tant per guardar les aparences i destinar el gruix del pressupost a altres qüestions de més rellevància. No ens enganyaran amb el seu paper mullat per mantenir una falsa excel•lència, necessitem tempestes d’evidències que sacsegin les consciències de tota la comunitat educativa.
El SEPC lluitarem colze a colze amb totes aquelles estudiants, treballadores i òrgans institucionals en defensa de la igualtat de gènere dels centres educatius que apostin pel feminisme com a eina per eradicar les violències masclistes. Perquè ens volem vives i amb unes vides sense violències masclistes, unes vides dignes de ser viscudes. Serem el malson de tots aquells que intentin perpetuar el masclisme a les aules i arreu. Perquè si l’educació és l’arma revolucionària a llarg termini, aquesta serà feminista o no serà.
Per unes aules lliures de violències masclistes,
Per uns protocols efectius a tots els centres educatius,
Per eradicar el masclisme de les aules, les llars i dels carrers.
Per uns Països Catalans feministes!
