El 1er de Juny...Que es foti la Troika!

El passat 23 de febrer va suposar una data que va anar molt més enllà del típic record a la quimera de la mal anomenada Transición Española. El temps ja s'ha encarregat de donar la raó a les que no hem cregut mai en aquesta banalitat... Així doncs, vam considerar que era essencial aprofitar l'esmentat blasme al calendari contemporani per passar a la proposta ferma. Aprofitant aquesta data més que simbòlica de l'autoritarisme encobert, del germen de la política de la por i la manipulació del règim (des del règim i al servei del règim); va néixer un nou espai aglutinador dels sectors castigats per la darrera ofensiva cíclica i, per tant, endèmica del sistema capitalista: la “Coordinadora fem-los fora. Juntes podem!”.

 

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) apostem, juntament amb les altres assemblees que hi participen, per la conquesta dels nostres drets mitjançant la desobediència i al marge dels sindicats majoritaris que, com hem vist, no estan ni capacitats ni disposats a canviar l'ordre establert. De fet, ja fa temps que van trencar la corda que els enllaçava amb el poble treballador -la dualitat entre dialèctica política i pràctica política-, fins al punt de pactar unes reformes laborals amb les empreses i governs neoliberals, anclats en el bipartidisme d'extrem centre, que destrossen l'estabilitat socioeconòmica de les nostres llars afavorint acomiadaments, precaritzant sous, augmentant jornades de treball, exterminant la sanitat per a tothom, elititzant l'accés a l'ensenyament públic i de qualitat...etc. Totes aquestes mesures repercuteixen i coaccionen l'entorn familiar de les classes populars conduint-los a la sobreexplotació, l'exclusió social i, en els pitjors dels casos, el suïcidi.

 

Més enllà del context polític actual, volem remarcar també que la nostra sobirania rau en el subjecte polític que, dins el marc dels PPCC1, és el poble treballador català. No és cap ens abstracte, ni pertany a cap interès econòmic privat, com tampoc a cap conglomerat transversal interclassista. La terra és per a qui la treballa! I en aquesta línia assenyalem a tot el qui pretén fer recaure el pes del crack econòmic capitalista sobre les classes populars. Ens organitzem per a trencar amb el dogma del pedaç i la tisora...sempre amb el bri de la proposta, sota la premissa de la doble tallant: pedagogia i fermesa en la resposta contundent a qualsevol agressió de la classe dominant vers la dominada.

 

Així doncs, en aquesta línia, vam proposar la campanya “Desobediència contra la misèria”. Una campanya on hi participem moviments socials, des d'on es visualitza el conflicte estudiantil -més enllà del mateix-, des d'on hem pogut palpar d’aprop i compartir altres problemàtiques socials, així com conèixer la lluita dels diversos sectors (professorat interí; personal sanitari; treballadors del sector cultural, etc.) per a esdevenir-nos-en partícips.

 

Són tot aquest seguit d'arguments, tot aquest seguit de neguits, els que ens han portat a conformar activament la jornada de l'1 de juny: “Que es foti la Troika!”. Una campanya que, com he dit, pretén trencar amb el pensament únic i intransmutable, com ho faria l'osmosi2 vers la llei de la gravetat de Newton, on tot flux és naturalment descendent a no ser que s'hi exerceixi una pressió conjunta.

L'1 de JUNY...QUE ES FOTI LA TROIKA!

 

“I si encara dura la vida dura, doncs un altre cop de part dels bons i fins a la mort!”3

 

 

 

 

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Països Catalans, 15 de maig del 2013.

 

 

 

 

 

 

 

 

 _______________________________________________________________________________________________________________________________

1* Països Catalans. Territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. Comprèn les zones de la Catalunya nord (fins a l'estany de Salses), el Principat d'Andorra, la Comunitat Autònoma de Catalunya, la Franja de Ponent (comarques de l'Alta Rivagorça, la Rivagorça, Llitera, Baix Cinca i Matarranya), el País Valencià, la comarca del Carxe (Regió de Múrcia), l'arxipèlag de les Balears (que inclou les Pitiüses).

2* Pressió osmòtica. Força que fa cadascun dels líquids que posseeixen una concentració desigual de soluts quan estan separats per una membrana semipermeable per a aconseguir l'equilibri.

3* Fragment del tema d'Ovidi Montllor “Les meues vacances”, del disc “A Alcoi” [1974].