Quan l’esperpent et ve a buscar a Granada

Via Alerta Solidària:

A dos quarts de tres de la matinada, una dotació de la Policia Nacional feia aixecar del llit en Vicent. Enmig de l’hotel granadí on està passant les vacances la persecució policial traspassava fronteres (pel moment autonòmiques) i la Brigada d’Informació de València ensenyava els seus tentacles… barroerament:

- ¿Es usted Vicente? Debe acompañarnos a comisaria.

- ¿Por qué?

- ¿No lo sabe usted?

- Me imagino que si pero…

- Pues ya sabe más que nosotros.

I d’aquí, a la Jefatura, sense cap explicació, sense cap mena de sentit. Detingut i a esperar la declaració que arribaria passades les dotze del migdia. Per dir-hi que no té res a declarar i que en tot cas ho farà als jutjats de València, com consta per escrit en el Jutjat d’Instrucció núm. 18 del Cap i Casal. Punt i final, o millor dit, punt i seguit culminat amb un esperpèntic: “pues muy bien. Queda usted en libertad”.


Detingut per participar en la vaga d’educació del 9 de maig

La Vaga d’educació del passat 9 de maig ja compta amb una vintena de detinguts, la majoria a València i rodalies i ara, un més a Andalusia. Abans de Vicent, li tocà el rebre a Pau: vegeu notícia clicant aquí.

L’obsessió de la Brigada d’Informació de València del Cuerpo Nacional de Policia ha fet que diversos implicats, que han manifestat que no tenen cap voluntat de declarar en comissaria però sí en seu judicial, hagin estat detinguts contravenint els principis de mínima intervenció i d’excepcionalitat que regeix la figura de la detenció. Així, la policia nacional, per orgull i prevaricant, ha procedit a la detenció, que ja no només citació, de diversos dels implicats en uns suposats aldarulls ocorreguts en el dia de la vaga d’educació. Així, la policia ha actuat desobeint les comunicacions dels serveis jurídics d’Alerta Solidària a través del Jutjat d’Instrucció número 18 i les personacions fetes a jutjats, i malgrat constar per escrit la voluntat dels implicats de declarar en seu judicial quan siguin requerits. Tràmit que per cert feu en Vicent el passat dijous, dia 18.

Alerta Solidària estudia ara la interposició d’una querella criminal contra la Policia pel que ha estat un evident abús de força, no ajustat a dret, i que ha pretès, infructuosament, acovardir un col·lectiu d’estudiants, alguns d’ells com en Vicent, membres del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, per frenar la creixent resposta a la precarització descomunal que pateix el sistema públic educatiu al País Valencià.


Suport internacionalista dels companys d’Andalusia

Encoratjador ha estat trobar la resposta immediata dels companys i companyes andaluses amb qui hem forjat ponts de camaraderia i amistat al llarg dels anys en afrontar conjuntament lacres que ens afecten a totes per igual sota el jou de l’estat espanyol com la tortura i la impunitat policial. Alerta Solidària agraeix mitjançant aquestes paraules l’efectiva i afectiva resposta rebuda per part de les companyes del Grupo 17 de Marzo, a la Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía, al Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) i també molt especialment al grup del 15M de Granada.


Les mostres d’agraïment les ha expressat també el mateix Vicent via tuiter que fem extensives a les moltíssimes mostres de solidaritat rebudes també d’arreu dels Països Catalans.



En la defensa de l’educació pública, gratuïta, laica, catalana i de qualitat, ni un pas enrere!

18 DE JULIOL. DIA DE LA RESISTENCIA ANTIFEIXISTA CASTELLÓ

La veritat és que a dia d'avui el feixisme segueix present en els carrers. Ara que es compleixen 82 anys d'un model polític, que va ser el primer a permetre una democràcia oberta i el vot de la dona, que va construir 10.000 escoles, va alfabetitzar a tot un país, a tota una classe obrera que no havia vist un llibre en la seua vida, va realitzar una reforma agrària per a uns 3 milions de camperols morts de fam, va reduir la jornada laboral a 8 hores, va incrementar els salaris, va donar cobertura asseguradora als treballadors, va desamortitzar els béns d'una església corrupta que en nom de déu deixava morir de fam als xiquets de les famílies humils i protegia als grans cacics, i que va ser aixafat per una sèrie de militars, terratinents, polítics feixistes, religiosos tradicionalistes i per classes adinerades, amb el suport d'Hitler ; és l'hora de fer alguna cosa, de plantar cara. N'hi ha prou amb passejar pels nostres carrers, per a que la història negra del feixisme caiga sobre el teu cap des de l'alt dels carrers, que homenatgen a assassins, genocides i falangistes. Ara que des dels mitjans d'informació de la dreta s'intenta justificar el colp d'estat, les atrocitats feixistes, la barbàrie d'Hitler. No deixarem construir cap estàtua més, posar cap carrer ni placa feixista, i restablirem els valors que ens van robar aquells éssers sense escrúpols. Ells tenen els diners, l'educació privada, les facilitats. Però nosaltres tenim l'amistat, la unitat i l'amor a uns carrers que entre llàgrimes ens van veure créixer, i que porten molt temps esperant que se'ls lleve aqueix nom que les indigna i deshonra. ELS CARRERS SÓN NOSTRES PERQUÈ SÓN ELS NOSTRES BARRIS!!!, NI LA POLICIA , NI ELS JUTGES, NI ELS BANQUERS, NI ELS POLITICS VAN A TRAURE Al FEIXISME DELS CARRERS, TU SI POTS! DIJOUS 18 DE JULIOL 21:30H. PLAÇA ISABEL LA CATÒLICA. EIXIM AL CARRER A RECLAMAR LA FERRALLA!!! FORA SIMBOLS FEIXISTES DE CASTELLÓ!!!

Comunicat arran la detenció, per part dels cossos repressius de l'estat espanyol, ahir a València

Durant el matí del passat dijous, el nostre company Pau, militant del SEPC del nucli de la Universitat de València, ha estat detingut acusat d'uns presumptes desordres i danys ocorreguts durant la darrera vaga estudiantil convocada a València el 9 de maig per l'Assemblea Interuniversitària. Aquesta detenció és un exemple més de l'escalada repressiva que està patint el moviment estudiantil organitzat a la ciutat de València. Són ja més de 20, les persones que han estat citades per un sumari obert per presumptes delictes comesos durant l'última jornada de vaga.

 

El passat 9 de Maig, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans no vam convocar a nivell nacional la vaga del sector educatiu http://www.sepc.cat/continguts/contingut/vaga9M.php. Tanmateix, a València, les militants del SEPC, tot i no convocar com a tal, vam participar a títol individual activament d'aquesta mobilització i jornada de lluita. I ho vam fer amb la legitimitat que tenia la convocatòria feta des de l'Assemblea Interuniversitària, de la qual en formem part. I que amb un discurs netament anticapitalista i en defensa de l'educació pública, es desmarcava clarament tant de la convocatòria com del discurs oficial de la vaga promoguda per sindicats tals com, CCOO, UGT o Sindicato de Estudiantes. I es per tot això, que vam eixir, com a part del moviment estudiantil que som, a defensar la Universitat Pública als nostres centres i als carrers de València.

 

Davant d'això, cap a les 18 de la vesprada, més de 40 persones s'han concentrat davant de Jefatura de Policia de València pèr mostrar la solidaritat amb Pau i intentar l'alliberament del nostre company. Durant la concentració de suport, la policia ha practicat diverses identificacions arbitràries i s'ha amenaçat amb la dissolució de manera violenta. Cap a les 19:30, i davant la notícia del trasllat a Jutjats, part de la gent ha continuat demanant la posada en llibertat davant del Jutjat de Guàrdia, cosa que ha passat cap a les 21:30 de la nit.

 

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària volem condemnar aquesta detenció sense fonaments, amb una actuació totalment desorbitada de la policia que respon únicament a un intent de criminalitzar les lluites estudiantils i juvenils i amedrentar i fitxar els seus membres. Sense cap tipus de lògica jurídica ni arguments possibles, la policia i la mal anomenada justícia espanyola busquen l'aniquilament de qualsevol resposta al carrer i a les aules. De la mateixa manera volem felicitar a tota la gent que ha mostrat el seu suport davant aquesta nova agressió, element que ha sigut definitiu per accelerar la posada en llibertat del company detingut.

 

València, Països Catalans a divendres 5 de juliol de 2013

Manifest en motiu de la Diada LGTB del 28 de Juny

 Avui, 44 anys després de que les companyes de Stonewall prenguessin els carrers de Nova York per dir que ja no podien donar ni un pas enrere en els drets de les persones, als Països Catalans la lluita per l’alliberament sexual continua tenint el mateix sentit objectiu.

 

I és que, com hem dit, 44 anys després i en un context on semblava que s’havien assolit les màximes quotes d’alliberament per a totes les persones LGTI, just el contrari del que qualsevol de nosaltres podia pensar, l’ofensiva contra els nostres drets s’ha intensificat.

 

Una ofensiva engegada per la dreta més rància de l’estat, una ofensiva que carrega en tots els nostres drets, com a poble, com a classe, i també i com sempre hem denunciat contra els nostres cossos i sexualitats.

 

Una ofensiva que pren moltes formes; declaracions de bisbes homòfobs i ministres que continuen sacsejant l’opinió pública tractant-nos de malaltes, atacs contra les poques mesures que ens equiparaven legalment a tota la població en tant que lesbianes, gais i transsexuals, atacs contra el que ja era una minsa i insuficient educació per la diversitat sexual a escoles i instituts, retallades en matèria de prevenció sexual i en programes dirigits a les persones amb VIH, reformes legislatives contra el dret a decidir de les dones, i boicots com el del PP i CIU al principat a la llei contra l’homofòbia, una llei que tot i que sabem que no cobreix totes les problemàtiques que ens afecten, comença a afrontar-les.

 

En definitiva, una ofensiva contra tot allò que podia desprendre un cert aire a drets de totes les persones, i contra les formes de vida que no concorden amb el nacionalcatolicisme del PP.

 

Però no ens enganyem, aquesta ofensiva no ve de nou, fa massa anys que patim la duresa del patriarcat i de l’heternormativitat. Un sistema que ens obliga a seguir uns cànons relacionals sexo-afectius des que som ben petites, que ens diu com ens hem de comportar i vestir, que construeix de manera monolítica els nostres gèneres i sexualitats. Un règim ideològic que a dia d’avui continua matant i assassinant arreu del món, que continua perseguint les sexualitats dissidents, que invisibilitza les lesbianes obviant-les a ulls de la societat, que patologitza les qui no encaixem en els paràmetres del binomi home-dona i que, en un pla diferent, ens intenta encaixar en els circuits del consum rosa, eliminant qualsevol rastre de contingut revolucionari de les nostres identitats.

 

Lluny de sentir-nos víctimes, avui 28 de juny i sempre, agafem el relleu de totes les lluitadores de Stonewall, de totes les companyes que prenien els carrers als anys 70 a Barcelona jugant-se en molts casos la seva integritat, de les insubmises marikes que cridaven que cap exèrcit ens faria iguals, de les que apostataven front l’església i la cultura de la por, i que plantaven cara a l’assimilació del capitalisme rosa.

 

Avui denunciem i cridem que cap ofensiva ultra-catòlica ens farà retrocedir, que cap govern feixista retallarà les nostres sexualitats, que cap sistema reaccionari ens farà obeir la seva aparent normalitat.

 

Avui desobeïm i diem que són temps de lluita al carrer, de banderes roses onejant al vent, d'escratxs feministes i per l’alliberament sexual, de plantar cara, de visibilitzar les nostres sexualitats dissidents, de construir els nostres gèneres com vulguem i on vulguem.

 

Conscients que qualsevol procés d’alliberament nacional o social que no inclogui un alliberament integral de les nostres sexualitats, mai no serà un procés real d’alliberament, perquè un poble mai serà lliure si la seva gent no ho és.

Visca el 28 de juny!

 

NI MALALTES NI OBEDIENTS, SEXUALITATS DISSIDENTS!

VISIBILITZEM-NOS!

Crònica del judici del cas del 29m Les Corts

Els cinc acusats han vist amb sorpresa com el tancament del judici es feia sense variar ni una coma les acusacions inicials. Malgrat les nombroses contradiccions i manca de proves, la fiscalia, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han ratificat les peticions de més de cinc anys fins a més de set de presó per a cada una d'elles.

A preguntes dels mitjans de comunicació Alerta Solidària ha denunciat la recepta repressiva de l'administració. Front a la fractura social que viu el nostre país, l'Estat, Generalitat i Ajuntament aposten per mantenir peticions contra manifestacions més greus de les que és produïen en temps del franquisme. Per volcar dos contenidors i tallar el carrer no és decent demanar 7 anys de presó. Només la por a perdre els seus privilegis els pot portar a justificar aquesta aberració.

Judici vist per sentència i sentència solidària

Mentre a dins dels jutjats penal número 5 de Barcelona desfilaven mossos, pèrits, veïnes i manifestants vaguistes, a fora, al carrer, es transpirava el nerviosisme pels companys jutjats però també la satisfacció de la feina ben feta i la solidaritat immensa. Amb més de dues-centes persones concentrades al migdia, amb la colla castellera de l'Esquerra Independentista amb l'ajut dels Castellers de Sants fent tres pilars i amb la presència destacada dels diputats de la CUP, David Fernández i Isabel Vallet, l'entrada principal de la Ciutat de la Justícia bullia d'efervescència. Pancartes d'Arran i d'Alerta Solidària. Entrepans fets per l'assemblea de Sant Andreu. Cartellets individuals amb el lema "Absolució 29M Les Corts" fets per l'assemblea de Sants... Fins i tot la cap de seguretat de les instal·lacions judicials ha felicitat l'organització i la resposta solidària. Foto de família a la una i aplaudiments i abraçades a la sortida del judici. Crits de ràbia i també certa alegria, que el pitjor ja havia passat. Eren les tres de la tarda passades i enrere quedava la vista a l'espera de la sentència. L'organització Arran ha complert i l'avís és clar: Al marge del que digui la jutgessa, per molts altres judicis que hagin de venir, res podrà aturar el jovent en lluita per un futur digne.

"Estètica antisistema"

Els Mossos han seguit fil per randa l'atestat inicial presentat el dia de les detencions. Les acusacions no han considerat rellevant que la marxa del piquet es fes en jornada de Vaga General. I el pèrit dels contenidors no ha identificat de quins estàvem parlant.

Un agent de paisà va donar l'ordre de detenir alguns dels manifestants que corrien després de la càrrega policial. L'ordre va ser donada per telèfon al responsable de la Brimo que havia carregat provocant així els veritables desordres públics. El criteri per detenir? L'estètica antisistema. Preguntat més concretament el perquè es deté una noia i no una altra la resposta és que s'havia de detenir la que duia faldilles perquè era la que hauria volcat els contenidors. Entre els cinc detinguts, efectivament, una noia. El problema, les fotografies demostren que vestia pantalons texans.

Contradiccions alhora de situar els carrers. Un contenidor que va començar a cremar quan els 5 ja estaven a comissaria. Danys causats a dos contenidors junts de vidre quan el pèrit de l'Ajuntament afirma que mai n'hi ha dos de vidre junts...

Els testimonis de la defensa, com els mateixos acusats, han afirmat la no responsabilitat o la no autoria dels fets. Però han remarcat que sí, que una cosa havien fet "malament". Havien sortit al carrer a defensar els nostres drets laborals i socials en un dia de Vaga General.

Tres dels cinc detinguts són membres de l'organització Arran. Un d'ells, en Genís, és d'Olot. Els altres, Ariadna i Joan, de Les Corts. Els dos restants també d'aquest antic poble ara barri de Barcelona. La solidaritat, vinguda des d'arreu dels Països Catalans.

14 brimos citats a declarar per petar un ull el 29M a cop de bala de goma i 300 migrants (#Som300) a judici pels desallotjaments de les naus del Poblenou han acabat de donar tensió i color a un divendres diferent a la Ciutat de la Justícia.

La Laura i la Núria de la CGT. Els companys anarquistes del Clot. Els de la CUP del Vendrell. En Pau Andalús. Tots presents. Tots represaliats. Tots disposats a teixir solidaritat i unitat popular per evitar la follia repressiva i d'aquí poc vèncer.

No ens van tocar aïlladament i no respondrem aïlladament.

(Via Alerta Solidària)

Dinar en suport al Casal Popular de Castelló

Salutacions,

des del Casal Popular us convidem a assistir al dinar que organitzem aquest dissabte, 8 de juny, a les 14h, a la plaça l'Ereta (Isabel la Catòlica).

Com bé sabreu, el Casal Popular sempre enfronta problemes econòmics de cara a l'estiu, és per això que us demanem que col·laboreu a mantindre l'espai obert assistint al "Dinar en suport al Casal Popular".

Menú:

Primer: Gaspatxo de remolatxa
Segon: Fideuà de boleutus + humus
Postres: Fruita del temps
Beguda inclosa

Preu:10€ Podeu aconseguir el tiquet a la barra del Casal Popular.

Us hi esperem!

-- 

Casal Popular de Castelló

c/ d'Amunt, 167. 12001 - Castelló de la Plana 

(La Plana Alta - Països Catalans)
casalpopulardecastello@gmail.com

L'últim rectorat. Article d'opinió.

 A la pel·lícula l'Última Fortalesa (The Last Castle), la construcció d'un mur dins una presó de militars als EUA, es converteix en l'eix central d'enfrontament entre els presos, dirigits per l'ex-coronel Irwin i els carcellers, dirigits per un dement coronel Winter, que cerca la humiliació i deshumanització constant dels reclusos. En un dels seus imaginatius càstigs, decideix que els militars han de construir aquest mur, però, el que en un principi havia de ser el símbol de la seva reclusió es converteix en allò que els torna a fer recuperar l'orgull, en allò que els torna a humanitzar.

 En aquest últim mes de lluita, a l'Autònoma també hem tingut el nostre propi Mur, entorn al qual s'ha evidenciat un conflicte, un xoc entre interessos corporativistes per part de les capes altes dins la jerarquia universitària, i els interessos de les majories, defensats pels estudiants ocupants, amb el suport de PAS i PDI. Aquest símbol, no ha sigut cap altre que el Rectorat, i la seva ocupació. El propi edifici ja diu molt del que representa. Com si es tractés d'un castell medieval, observa des d'un pujol tot el Campus, i el seu interior és prou més luxós que la majoria de Facultats. Els que han fet ús dels seus lavabos durant un mes, poden fer comparacions prou gràfiques de com fins hi tot cagar, pot ser una qüestió de classes.

 

De la mateixa manera que els soldats de la Última Fortalesa, els estudiants en cap cas han sigut tractats com a persones, i les seves demandes no han sigut presses en consideració. Tot el contrari des de bon principi, es va titllar d'absurdes les seves reivindicacions. Posteriorment van ser tractats de poc més que criminals infantils, de nens desvergonyits. Una torba histèrica, ignorant i sobretot: incomprensible. Ras i curt, el que es coneix comunament com xusma, qualificació d'altra banda que normalment prové d'ambients elitistes i decadents. Només els va faltar criticar la manca de modals per haver-se estat quatre setmanes menjant al terra en lloc de a taula.

 

I qui són aquests dos grups que s'han format? D'una banda parlem d’uns estudiants vius, amb empenta, perseverança i amb prou força com per estar-se un mes dormint al terra i a l'altre uns estudiants infantilitzats, porucs, acomodats i sense més esperit que el que els deixa tenir l'Equip rectoral. També tracem una línia que va separa a uns treballadors del PAS que pateixen dia a dia la precarització i un PAS acomodat, el fidel gos de l'amo, els quals van ser hàbilment batejats com “aristopas”. I finalment l’abisme existent entre uns catedràtics juràssics i un PDI, dinàmic i maltractat per la institució universitària. Aquests diferents grups van anar formant un “Poble/Comunitat Universitària”, que donava suport a l'ocupació i una “Elit Universitària”, que era contrària.

 

Segurament aquests dos grups de forma abstracte ja existien, però ha sigut aquesta situació la que ha permès que sortíssin a la llum de forma inequívoca. És l'ocupació del Rectorat el que marcarà un abans i un desprès en aquest sentit i en molts d’altres.

 

I marcarà un abans i un desprès, perquè malgrat que el programa de reivindicacions dels ocupants no s'han realitzat, s’ha fet palès que l’Equip de Govern ha estat totalment superat. La seva manca de visió, va fer que es centressin justament en el que els estudiants volien, en el programa sobre mocions, sense donar-se conta de que no acceptant aquestes reivindicacions, justament evidenciaven, el que els estudiants volien evidenciar: que les institucions de governança no funcionen , i de retruc que els de l'Equip Rectoral no són gaire vius... I això ultim ho vam veure amb l'estratègia que van seguir.

 

Primerament amb constants crits a la calma, i al suport a unes institucions caduques no han sigut més que la manifestació de la feblesa de l'Equip Rectoral. El fet d'utilitzar els mateixos arguments tecnocràtics, que negarien el vot a les caixeres de supermercat, és el que fa servir qualsevol grup que veu que si la resta comença a dir la seva perdran els seus privilegis. Desprès la segona estupidesa comesa per aquesta Élit universitària, va ser la de mirar d'invocar a Comunitat Universitària, justament a aquesta Comunitat que se li estava rebel·lant. Això no va fer més que posar en evidència com d'allunyats d'aquesta estaven, i donar-li força com a conjunt oposat a ells.

 

Finalment va arribar l'ús de la força. Però fins hi tot això, els va sortir malament. El fet que el rectorat rebutgés negociar la sortida, i els estudiants es mantinguessin ferms, fins hi tot davant l'amenaça d'un desallotjament violent, va fer aixecar fum de solidaritat per les xarxes socials. Igual que a l'Última Fortalesa, fins i tot els Mossos d'Esquadra van decidir no participar de la demència d'en Ferran Sancho i na Sílvia Carrasco, de la mateixa manera que la Guàrdia Nacional no va participar de la demència del coronel Winter.

 

Al final és el mateix Winter qui dispara i mata a l'ex-coronel Irwin, però aquest aconsegueix hissar la bandera cap per avall, demostrant que el fort havia caigut, fent pública la ineptitud de Winter fora dels murs de la presó. Els estudiants ja no hi som al Rectorat, però hem posat de manifest que no estem sols, que PAS i PDI són al nostre costat, que som una Comunitat. Hem posat de manifest que hi ha una Elit que posa els seus interessos davant dels de tots, que actua de forma superba i no estan preparats ni per defensar la Universitat Pública ni per representar a la Comunitat Universitària.

 

Ells podran haver tornat, però el Rectorat mai més tornarà a ser el seu Castell, d'ara en endavant serà la nostra Fortalesa.

 

Miquel Vila - Militant del SEPC