El SEPC portarà la vaga general d'universitats convocada pel 17-N arreu dels Països Catalans

El passat 8 d'octubre la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) convocà una Assemblea General d'Universitats catalanes on s'abordà un debat al voltant d'una estratègia unitària de mobilitzacions. Els acords principals es situaren en la necessitat de generar un discurs que faciliti l'activació popular i la realització d'accions i mobilitzacions que escenifiquin la defensa de la universitat catalana com un servei d'interès públic. La iniciativa més aclamada fou la convocatòria pel proper 17 de novembre d'una vaga general a les universitats catalanes.

Durant aquests dies s'està desenvolupant una campanya de divulgació i sensibilització dels motius de la convocatòria per part de les diferents plataformes unitàries a cada campus. Tanmateix resulta capital la ratificació que en facin les Assemblees Generals d'Estudiants, PDI i PAS de totes les universitats.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització present a totes les universitats catalanes volem manifestar les següents consideracions:
- La convocatòria de vaga general s'ha de comprendre com l'inici d'un cicle de mobilitzacions per la consecució d'un model d'universitat vertitablement pública. Una primera etapa que pren els reptes de posar fre a les retallades pressupostàries que minven la qualitat acadèmica i precaritzen les condicions d'estudi i feina, però també de bloquejar les pretensions del teixit empresarial d'apoderar-se de la governança universitària.
- L'èxit de la mobilització rau en la materialització d'un conflicte obert entre la comunitat universitària i les autoritats acadèmiques i governamentals. És necessari doncs adoptar marcs d'interpretació propis i realitzar pràctiques d'acció col·lectiva combatives que possibilitin un escenari de ruptura amb l'actual sistema.
- La participació multitudinària de la comunitat universitària és cardinal a l'hora de decantar la correlació de forces, però també s'ha de comptar amb les futures generacions d'estudiants universitaris, és a dir, els nois i noies que ara mateix estan cursant estudis de secundària o cicles formatius.

Així doncs el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans anuncia l'adhesió a la convocatòria de vaga general d'estudiants llençada per la PUDUP. Tanmateix aquesta es farà extensiva a tot l'àmbit nacional dels Països Catalans amb la voluntat d'abastar totes les universitats, instituts de secundària i de cicles formatius. Ens comprometem a impulsar accions i mobilitzacions en el marc dels diferents espais unitaris de referència de cada centre d'estudis, tal com hem anat fent fins ara. En els propers dies facilitarem més informació sobre les convocatòries i documentació sobre la postura del SEPC en els temes d'actualitat universitària.

Finalment fem una crida a tots els estudiants dels Països Catalans a participar de la vaga general d'estudiants del proper 17 de novembre, així com a organitzar-se al seu centre d'estudis en espais democràtics i participatius.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 25 d'octubre de 2011

Front d'Estudiants per la Universitat Públic (FEUP)

Qui som?
El Front d’Estudiants per la Universitat Pública naix de la voluntat de l’estudiantat de la Universitat Jaume I d’unir-nos per construir un veritable ensenyament públic, on siguen els criteris acadèmics els que primen, i no els mercantilitzadors. Aquesta iniciativa ha sigut impulsada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Acontracorrent-UJI. Es tracta d’articular una resposta estudiantil forta i cohesionada davant la feble situació del moviment estudiantil a la nostra universitat.

Què volem?
Volem, des de la unitat dels estudiants de la UJI, vertebrar una proposta per la universitat pública, bastint un moviment d’oposició front a l’Estratègia Universitat 2015, que és la principal amenaça avui en dia. Entre altres mesures, els estudiants estan patint ja la pujada de taxes i la discriminació que suposa quedar-se fora del Campus d’Excel•lència.

Com funcionem?
El funcionament del Front d’Estudiants per la Universitat Pública és totalment participatiu i horitzontal, és a dir, tots els membres (tant col•lectius com individuals) prenen de forma conjunta les decisions i actuacions que s’han de dur a terme.


Per tot això convoquem a tots aquells que vullguen participar en aquest projecte, a una primera assemblea oberta que tindrà lloc el dimecres 26 d’octubre a les 13:00h. en l’aula HA1206AA de FCHS.

Està en joc la universitat pública, participa!

Crònica fotogràfica de la Setmana de Benvinguda

Activitats del SEPC a la setmana de benvinguda

Activitats del SEPC a la setmana de benvinguda:

Dilluns 17 d'octubre

12 h. Presentació del SEPC. Aula HA0006AA, Facultat d'Humanes
18 h. Taller de samarretes. Porta la teua samarreta i personalitza-la. Junt a la caseta de la fira d'associacions

Dimarts 18 d'octubre
12 h. Assemblea oberta. A l'Àgora

Dimecres 19 d'octubre
12 h. Mostra de cultura popular i begudes de la terra. A la caseta de la fira d'associacions
18 h. Mural reivindicatiu. A l'Àgora

Dijous 20 d'octubre
12 h. Documental "Reflexiones para la lucha. Revolución estudiantil a Chile". Aula Magna, Facultat d'Humanes
18 h. Performance. A l'Àgora

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC-UJI)

Castelló, a octubre de 2011

Defensem la llengua! Lluitem pel país!

Sovint quan commemorem una diada i eixim al carrer a manifestar-nos per reivindicar els nostres drets i protestar contra els atacs del govern, ja siga l’autonòmic o el de Madrid, ho fem amb la sensació d’estar repetint la mateixa historia de l’any anterior, sentim que estem en el mateix punt, veiem una situació d’estancament. Este any tanmateix, la diada del 9 d’Octubre arriba amb un estat de coses molt diferent. Tot s’està desestabilitzant, el panorama polític trontolla, tot està canviant, en unes ocassions per a bé i en la major part per a mal. Estem inmersos en una profunda crisi, però no només en una crisi económica, sinó en una crisi social, en una crisi de govern, en una crisi de model d’estat.

I és una crisi que està provocant estralls en el nostre poble, amb un índex d’atur que ja supera el 24% en el País Valencià, amb una economia destroçada pel derrumbament del sector de la construcció, la desfeta ja fa anys de l’agricultura i la indústria, i una caiguda cada vegada més profunda del sector serveis. Els salaris es redueixen, no paren de tancar empreses i els EROs amenacen els llocs de treball de milers de valencians.

Al mateix temps des del govern de Madrid han alimentat amb fons públics el sector financer, als mateixos bancs i agents que han provocat una crisi económica mundial. S’han llençat amplies reformes de signe neoliberal com la reforma laboral, la reforma de les pensions i la reforma de la constitució. Entre totes les administracions; l’ajuntament, el govern autonòmic i el de Madrid s’estan acabant de carregar els serveis públics mitjançant la privatització i les retallades en els serveis socials bàsics com la educació, la sanitat o les prestacions per l’atur.

Una bona part del nostre poble se n’ha adonat del rerefons que té esta crisi, el model antidemocràtic d’estat i de govern, de la intervenció sota mà en els afers interns de l’estat espanyol dels agents econòmics com la CEOE o els grans bancs, i d’organismes internacionals com l’FMI, el Banc Mundial o la propia Unió Europea dirigida per Alemanya i França. De la vulneració dels drets polítics i socials de les persones, intrasigència dels polítics a qué les persones del carrer intervinguen en la vida política, i a la manca de transparencia i la corrupció.

I justament a casa nostra en sabem molt de tot això, sobretot pel que fa a la corrupció, que en els últims mesos ha desmantetllat gran part de la direcció del PP valencià, i que els ha obligat a posar a una titella com Carlos Fabra al càrrec de la Generalitat. Han canviat a un president acusat de corrupció, per un altre pertanyent al clan polític dels Fabra, el més corrupte i caciquista de tot el país, i que controla per estos mètodes i des de fa generacions les institucions de Castelló.

Però també en sabem molt, perquè tota la vida ho hem hagut de patir, de la vulneració dels nostres drets socials com a poble, i com a persones, especialment pel qué a la qüestió cultural i lingüística. En lo que portem d’any el govern de la Generalitat ha tallat les emisions de TV3 al País Valencià, ha proposat una llei per a l’eliminació de la línea d’ensenyament en valencià, ha assetjat continuament i amenaça amb carregar-se a entitats culturals com ACPV, i per suposat novament ha impedit que milers de xiquets valencians puguen estudiar en la nostra llengua per falta de places en valencià.

I este no és un problema exclussiu que ens afecte als valencians, sinó que és extensible arreu dels Països Catalans. A les Illes el govern del PP també amenaça amb eliminar la línea d’ensenyament en català i ha tancat mitjans de comunicació Radio Televisió de Mallorca, i al Principat de Catalunya el Tribunal Superior de Justicia ha ratificat una sentència per tal d’eliminar la inmersió lingüística, l’única garantia de que el català fora après i utilitzat donada la seua discriminació com a llengua d’ús quotidià al carrer, i la seua minorització respecte al castellà. Una situació que es veu agreujada en el cas de les Illes i del País Valencià.

La nostra llengua suposa un greuge, un atac a les essències del nacionalisme espanyol, una proba fefaent de que som un poble amb la seua propia identitat i les seues singularitats, i de que això està per damunt dels seus deliris de grandesa hispànica. És per això que necesiten atacar la nostra llengua, mantindre-la apartada de la vida pública, arraconada i menystinguda com un reducte folclòric sense importància, que no els amenace ni els faça ombra. I per això no poden permetre que el valencià siga elevat a la categoria de llengua nacional dels valencians, perquè no poden permetre que es dubte de la seua noció d’Espanya.

Però a nosaltres no ens interessa seguir rendint-li glòries a Espanya. No ens interessa, haver de mantindre per més temps un estat en crisi. Ni tampoc viure patint les polítiques antisocials dels seus governs i els desastres econòmics que generen. I ni molt menys ens interessa haver de suportar els traumes i les deficiències del nacionalisme espanyol reflectides en els atacs contra el nostre patrimoni cultural i lingüístic.

I perquè estimem el nostre país, perquè volem mantindre vives la nostra llengua i la nostra cultura, perquè aspirem a que este poble puga viure i treballar en unes condicions dignes i amb respecte als seus drets personals i col•lectius, governant-se a si mateix d’una manera autènticament democrática i participativa. Per tot això este 9 d’Octubre ixirem al carrer cridant ben fort: Defensem la llengua! Lluitem pel país!

Alerta Solidaria, CAJEI, COS, Endavant (OSAN), Maulets-JIR, SEPC

El SEPC contra la concentració per la suspensió de la Festa de Benvinguda

Davant la concentració de dimecres passat en contra de la suspensió de la Festa de Benvinguda, el SEPC manifesta que:

Entenem que el motiu pel qual el Consell de l'Estudiantat es manifesta respon a un clar exemple de populisme amb la finalitat de treure'n rèdit polític en any electoral, més encara quan l'associació que n'està al capdavant ha mostrat en reiterades ocasions la seua negativa a la mobilització, per exemple, contra l'EEES o l'EU2015.

Les mobilitzacions, en un context com l'actual, han d'anar encaminades a defensar la universitat pública i a la denúncia dels efectes que l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior està tenint a les nostres universitats. Efectes que, d'altra banda, des del SEPC ja fa anys que venim advertint i que tenen el seu últim exponent en la pujada massiva de taxes.

Des de la nostra organització seguirem mostrant-nos, ara més que mai, contraris a les polítiques neoliberals adoptades i que contribueixen a l'empitjorament, entre altres àmbits, de l'ensenyament.

Per això animem a tot l'estudiantat a mostrar públicament el seu rebuig al veritable problema, el procés de privatització de les nostres universitats.



Perquè si no defensem la universitat pública ningú ho farà per nosaltres!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Castelló, 29 de setembre de 2011

Manifest per la diada nacional de Catalunya

La diada nacional d'enguany s'esdevé en una nova conjuntura política marcada per l'erosió de la legitimitat de l'Estat i el seu ordenament jurídic. D'una banda, l'aparició a mitjans de maig del conegut com a moviment dels indignats, ha permès confluir tota una agregació de demandes subjacents a la crisi del model social i alhora aflorar un espai polític autònom disposat a impugnar els vincles constituents de l'Estat. D'altra banda la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ensorra el model català d'immersió lingüística, ha provocat una ràpida reacció de la societat catalana amb manifestes crides a la insubmissió del govern autonòmic i la comunitat educativa. S'ha obert doncs una escletxa per la rauxa, un imperi de la desobediència civil contra el comandament espanyol. L'oportunitat històrica per apuntalar les contradiccions de l'Estat i accentuar la conflictivitat social està davant nostre.

Les crides a la desobediència vers les sentències del Suprem espanyol han donat fruit, i ja ha penetrat a la nació catalana la idea que aquesta és l'única resposta possible davant d'un atac de tal magnitud. Alhora necessitem que la plataforma SomEscola.cat s'erigeixi en un pol contrahegemònic que aglutini tots els agents, de dins i fora de la comunitat educativa, disposats a plantar cara per la immersió lingüística. Els estudiants catalans ens organitzarem disposats a tot per tal d'aturar aquesta ofensiva contra la normalització lingüística i la cohesió social als nostres centres educatius. En aquest procés, nosaltres, els estudiants independentistes, tenim el repte de fer entendre a la nació catalana que la única garantia per salvar a mig termini el model d'immersió lingüística és l'assoliment del marc educatiu català.

No podem oblidar que l'ofensiva que pateix l'educació va més enllà del conflicte antagònic entre la nació catalana i l'Estat espanyol. Des de fa uns quants anys l'escola pública pateix la voraç ofensiva neoliberal que pretén destruir les institucions de benestar sorgides de la lluita dels treballadors al llarg del segle passat. En l'actual context d'economia global, la classe dominant ha concentrat el seu poder en òrgans transnacionals que harmonitzen i imposen l'agenda política de tots els Estats d'ordre liberal. Les necessitats d'una reorganització econòmica a Europa han empès una reforma global del sistema educatiu per tal d'adaptar-lo a les necessitats de flexibilitat i competitivitat que exigeix el mercat laboral. Per si fos poc, la crisi econòmica accentua l'esquinçament de la despesa pública en educació delmant greument els sectors més desfavorits. El resultat és d'una banda la segregació acadèmica dels centres d'estudi en diferents categories que reprodueixen fidedignament un model social caracteritzat per la desigualtat i l'exclusió. De l'altra, el desenvolupament i transferència del coneixement s'efectuen majoritàriament sota condicions de rendibilitat empresarial.

Nogensmenys les classes subalternes semblen des de la primavera disposades a presentar batalla al comandament neoliberal. L'eclosió del moviment 15-M ha qüestionat d'una banda la legitimitat democràtica de totes aquestes mesures i de l'altra la vàlua d'un establiment polític disposat a claudicar i engreixar-se les butxaques. El crit “ningú ens representa” ha desplaçat l'esquerra dòcil i el sindicalisme pactista de l'agenda mediàtica i les mobilitzacions socials; i alhora ha fet convergir tota una multitud activista en una ferma voluntat de desobediència civil cap a l'èxode popular. El desplegament d'una xarxa autoorganitzada arreu del territori permet a les forces antagòniques construir un moviment d'abast global. Els estudiants hem d'establir sinergies amb aquest moviment, fent entrar l'esperit de la indignació als centres d'estudi i acostant les reivindicacions i mobilitzacions estudiantils cap a les assemblees de barris, pobles i viles.

Tenim per davant un escenari on els estudiants caldrà que posem mans i mànigues per canalitzar les pràctiques desobedients en direcció a la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol. D'altri els estudiants independentistes i revolucionaris han de fer un pas endavant i assumir el compromís amb el procés construcció nacional i sumar-se a l'eina que disposa l'Esquerra Independentista: el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, l'organització que assegura el combat estudiantil.

ARA MÉS QUE MAI, INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!

ARA MÉS QUE MAI, LA LLUITA ÉS L'ÚNIC CAMÍ!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Països Catalans, setembre de 2011