La diada nacional d'enguany s'esdevé en una nova conjuntura política marcada per l'erosió de la legitimitat de l'Estat i el seu ordenament jurídic. D'una banda, l'aparició a mitjans de maig del conegut com a moviment dels indignats, ha permès confluir tota una agregació de demandes subjacents a la crisi del model social i alhora aflorar un espai polític autònom disposat a impugnar els vincles constituents de l'Estat. D'altra banda la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ensorra el model català d'immersió lingüística, ha provocat una ràpida reacció de la societat catalana amb manifestes crides a la insubmissió del govern autonòmic i la comunitat educativa. S'ha obert doncs una escletxa per la rauxa, un imperi de la desobediència civil contra el comandament espanyol. L'oportunitat històrica per apuntalar les contradiccions de l'Estat i accentuar la conflictivitat social està davant nostre.
Les crides a la desobediència vers les sentències del Suprem espanyol han donat fruit, i ja ha penetrat a la nació catalana la idea que aquesta és l'única resposta possible davant d'un atac de tal magnitud. Alhora necessitem que la plataforma SomEscola.cat s'erigeixi en un pol contrahegemònic que aglutini tots els agents, de dins i fora de la comunitat educativa, disposats a plantar cara per la immersió lingüística. Els estudiants catalans ens organitzarem disposats a tot per tal d'aturar aquesta ofensiva contra la normalització lingüística i la cohesió social als nostres centres educatius. En aquest procés, nosaltres, els estudiants independentistes, tenim el repte de fer entendre a la nació catalana que la única garantia per salvar a mig termini el model d'immersió lingüística és l'assoliment del marc educatiu català.
No podem oblidar que l'ofensiva que pateix l'educació va més enllà del conflicte antagònic entre la nació catalana i l'Estat espanyol. Des de fa uns quants anys l'escola pública pateix la voraç ofensiva neoliberal que pretén destruir les institucions de benestar sorgides de la lluita dels treballadors al llarg del segle passat. En l'actual context d'economia global, la classe dominant ha concentrat el seu poder en òrgans transnacionals que harmonitzen i imposen l'agenda política de tots els Estats d'ordre liberal. Les necessitats d'una reorganització econòmica a Europa han empès una reforma global del sistema educatiu per tal d'adaptar-lo a les necessitats de flexibilitat i competitivitat que exigeix el mercat laboral. Per si fos poc, la crisi econòmica accentua l'esquinçament de la despesa pública en educació delmant greument els sectors més desfavorits. El resultat és d'una banda la segregació acadèmica dels centres d'estudi en diferents categories que reprodueixen fidedignament un model social caracteritzat per la desigualtat i l'exclusió. De l'altra, el desenvolupament i transferència del coneixement s'efectuen majoritàriament sota condicions de rendibilitat empresarial.
Nogensmenys les classes subalternes semblen des de la primavera disposades a presentar batalla al comandament neoliberal. L'eclosió del moviment 15-M ha qüestionat d'una banda la legitimitat democràtica de totes aquestes mesures i de l'altra la vàlua d'un establiment polític disposat a claudicar i engreixar-se les butxaques. El crit “ningú ens representa” ha desplaçat l'esquerra dòcil i el sindicalisme pactista de l'agenda mediàtica i les mobilitzacions socials; i alhora ha fet convergir tota una multitud activista en una ferma voluntat de desobediència civil cap a l'èxode popular. El desplegament d'una xarxa autoorganitzada arreu del territori permet a les forces antagòniques construir un moviment d'abast global. Els estudiants hem d'establir sinergies amb aquest moviment, fent entrar l'esperit de la indignació als centres d'estudi i acostant les reivindicacions i mobilitzacions estudiantils cap a les assemblees de barris, pobles i viles.
Tenim per davant un escenari on els estudiants caldrà que posem mans i mànigues per canalitzar les pràctiques desobedients en direcció a la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol. D'altri els estudiants independentistes i revolucionaris han de fer un pas endavant i assumir el compromís amb el procés construcció nacional i sumar-se a l'eina que disposa l'Esquerra Independentista: el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, l'organització que assegura el combat estudiantil.
ARA MÉS QUE MAI, INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!
ARA MÉS QUE MAI, LA LLUITA ÉS L'ÚNIC CAMÍ!
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, setembre de 2011
