El dimecres passat va finalitzar la vaga de 48 hores que s’havia convocat des de la plataforma Estudiants9N, de la qual el SEPC forma part. Aquesta es convocà a totes les universitats i Instituts públics de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC a partir d’ara). L’anunci d’aquesta vaga es va fer fa temps: quan el Tribunal Constitucional encara no havia suspès cautelarment la Consulta, Estudiants9N ja havia comunicat que convocaria una vaga tant bon punt això passés. D’aquesta manera, dimecres va acabar la segona –que no última- mobilització (la primera va ser la jornada de lluita del dijous 2 d’octubre), amb un missatge clar: volem que es desobeeixin les suspensions del Decret de Convocatòria de la Consulta i de la Llei de Consultes i que es convoqui la Consulta prevista pel proper 9 de novembre. Entenem que la Consulta mai no serà possible dins del marc legal espanyol, per tant pretenem forçar la celebració d’aquesta obeint únicament a la legalitat catalana.
Aquests darrers dos dies, les estudiants hem demostrat ser un agent actiu dins del context polític que viu la CAC, hem sabut donar resposta a la situació actual i donar un missatge clar i unitari. S’han consolidat assemblees d’Estudiants9N a totes les universitats públiques del Principat i a tots els instituts on el SEPC hi té presència, obrint el debat polític als centres educatius i fent de les estudiants protagonistes d’aquest moment.
Les universitats: centre de refelxió i mobilització arreu de la CAC
Totes les universitats públiques de la CAC van participar de la vaga dels passats dies 7 i 8 d’octubre, que va tenir un ampli seguiment arreu del territori. D’aquesta manera, totes les ciutats amb presència d’universitats públiques van ser escenari de mobilitzacions. Durant les jornades de vaga, a més, es van realitzar nombrosos actes descentralitzats en el sí de les Facultats, amb l’objectiu d’obrir el debat entre les estudiants de diverses temàtiques, com pot ser el model educatiu que volem o sobre la necessitat de la mobilització popular per poder votar el 9N.
A Barcelona, les universitats públiques -UAB, UB, UPC i UPF- van convocar vaga els dos dies, aconseguint aproximadament un 75% de seguiment i, en alguns casos, aturant completament l’activitat lectiva de les Facultats. D’aquesta manera, es van aturar completament les activitats docents a la Facultat del Raval de la UB, a la Facultat de Lletres de la UAB o al Campus de Ciutadella de la UPF.
Es van realitzar diferents actes en diverses universitats. El matí del dimecres, les estudiants van tallar de forma pacífica l’Avinguda Diagonal, amb urnes i pancartes amb l’objectiu de visualitzar la voluntat de les estudiants de desobeir per materialitzar al consulta. A d’altres facultats de la ciutat, es van instal·lar urnes permanents, convidant a les estudiants a votar quin model universitari volien, reclamant així el dret a decidir en tots els àmbits de la nostra vida. També es realitzaren debats temàtics oberts, com al Campus de Poblenou de la UPF, o actes amb presència de diputats i polítics de diferents partits, com és el cas de la Facultat del Raval que va realitzar una Taula Rodona sobre les estratègies a seguir d’aquí al 9 de novembre.
A Barcelona, Secundària també va prendre un paper important. Varen ser forces els instituts que van convocar la vaga i que van buidar les classes per mobilitzar-se el dia 7 al migdia. Darrere de la pancarta, que reclamava una “educació digna en una terra lliure”, les estudiants de secundària van passejar pels carrers de Barcelona, des dels Jardinets de Gràcia fins a la Plaça Sant Jaume, on es va llegir un manifest. Durant el recorregut van passar per davant de la Delegació Espanyola, on un fort dispositiu policial rodejava l’edifici.
Les mobilitzacions a Barcelona van finalitzar amb una manifestació unitària el dimecres al vespre pels carrers del centre de la ciutat, on més de 7000 estudiants van exigir poder votar el 9N, també per “decidir-ho tot”. La manifestació estava encapçalada per una fila d’estudiants amb una màscara blanca i la boca tapada, simbolitzant la falta de llibertats democràtiques a la que ens condemna l’Estat espanyol. Darrere hi caminava la pancarta amb el lema: “Aturem les classes, activem la democràcia”. Durant el recorregut de la manifestació es van sentir, a més a més, càntics com “no a la privatització” o “educació pública i de qualitat”, a la vegada que múltiples estudiants reclamaven la independència per als Països Catalans. La manifestació va acabar a Plaça Sant Jaume, on es va llegir el manifest final. Abans d’entrar a la plaça es van cantar els “Segadors
A Girona la vaga també va tenir una alta participació. A la Universitat de Girona van aprofitar la primera jornada de vaga per fer la presentació, a l’estudiantat i a la premsa, de l’Assemblea Estudiants9N. A la nit van fer un sopar popular a la Universitat i es van quedar a dormir.
La manifestació unitària a Girona es va celebrar el dia 8, i va sortir a les 11h de davant del Rectorat de la UdG. A la manifestació, a part de les estudiants universitàries, s’hi van sumar membres del PAS i del PDI. Unes 750 persones van passejar per la ciutat. Amb càntics com “tant sí com no, desobediència” o “llibertat pel poble català” van arribar a la Subdelegació del Govern espanyol, on militants de la CUP s’hi havien tancat a dins en un acte de protesta per la suspensió de la Consulta.
Les estudiants de secundària també van participar activament de les dues jornades de vaga, tot i que alguns només van poder realitzar un dia de vaga per secundària, com és el cas de l’Institut Jaume Vicens Vives (tot i que a Batxillerat sí que es van convocar els dos dies). Aquest institut i el de Jaume Sobrequés van organitzar columnes des del seu centre educatiu fins davant del Rectorat de la UdG per unir-se a la manifestació unitària, de la que també van participar moltes estudiants de secundària d’altres instituts.
A Lleida també es varen desenvolupar diverses activitats en el context de la vaga estudiantil. La Universitat de Lleida va protagonitzar diferents activitats, com una xerrada sobre la necessitat de desobeir o el passi d’un documental a l’aire lliure. A més, van tallar la carretera nacional a l’altura del Pont de Suert durant mitja hora com a acte de protesta. La manifestació unitària es va celebrar a les 12h del migdia, després d’una concentració davant del Rectorat de la UdL.
A Tarragona, les estudiants de la Universitat Rovira i Virgili van col·locar una urna al Campus Catalunya durant tot el dia perquè l’estudiantat pogués votar sobre l’educació que volia, activitat realitzada també pel l’Institut tarragoní Martí Franquès. També es varen realitzar murals reivindicatius a diferents Campus de la URV.
Secundària, l’altra gran protagonista
Unes de les grans protagonistes de les jornades han estat les estudiants de Secundària. A més de participar de forma multitudinària de les mobilitzacions de les quatres ciutats amb Universitats públiques i de fer una manifestació únicament per Secundària a Barcelona, han permès que la vaga arribés arreu del territori de la CAC, portant la mobilització a ciutats i viles diverses. L’autoorganització estudiantil en Instituts ha permès que el crit unànime de la vaga s’escampés més enllà de les ciutats principals.
Han estat molts els instituts d’arreu del territori que comprèn la CAC que han organitzat mobilitzacions i activitats diverses durant aquests dos dies de vaga. És el cas dels instituts de Calella, Arenys i Mataró, que s’han coordinat per mobilitzar-se junts. Durant els dos dies de vaga es van realitzar piquets a diferents instituts de les tres viles. El segon dia, les estudiants es van reunir a Mataró per fer una manifestació, que va sortir a les 12h des de Pl. Espanya i va reunir unes 300 estudiants. Després, a la tarda, van fer una columna per baixar fins a Barcelona i unir-se a la manifestació de la Plaça Universitat.
Va haver-hi també altres ciutats properes a Barcelona que van realitzar mobilitzacions pròpies el dia 8 al matí i que després van fer columnes fins la ciutat. És el cas de Terrassa, que va aconseguir mobilitzar centenars d’estudiants pels seus carrers, o el de Badalona, que es van concentrar a les 17.30h a la Plaça de la Vila per dirigir-se, a continuació, a la ciutat veïna.
Una altra ciutat que va presenciar mobilitzacions, va ser la ciutat de Vic. Allà, unes 350 persones es van concentrar a les 11.30h a la Plaça de l’Estudiant i a partir d’aquí van concórrer els carrers de la vila, deixant clar que “la Consulta i l’autodeterminació són irrenunciables”. A aquesta manifestació també s’hi van afegir les estudiatns de Manlleu.
A Igualada el dia de més mobilització va ser el 8, en el que es van realitzar piquets ben d’hora al matí, fet que va comportar algunes identificacions per part dels Mossos d’Esquadra, intimidant a les estudiants que feien vaga aquell dia. Més de 250 estudiants es van mobilitzar a partir de les 11h del matí, hora en la que va començar la manifestació davant de l’Institut Joan Mercader.
A Palamós, les estudiants de secundària van aprofitar la jornada de vaga per realitzar la presentació pública del SEPC-Palamós, i a Figueres les estudiants es van concentrar a les 18.30h del dia 8, moment en el que van aprofitar per llegir el manifest de la vaga. A Cervera es va instal·lar una urna per reivindicar el vot a favor del dobre el Sí el pròxim 9 de novembre, i altres ciutats, com Olot, Manresa, La Seu d’Urgell o Vilafranca del Panadès, van presenciar també diverses mobilitzacions a favor del Dret a Decidir i apostant per la desobediència com a premissa per poder exercir el dret a l’autodeterminació el pròxim 9 de novembre. A Sant Sadurní d’Anoiaalgunes classes s’han aturat completament.
Mostres de suport més enllà de la CAC
Des d’altres punts dels Països Catalans s’han donat mostres de suport per part de les estudiants catalanes. En els darrers temps hem pogut veure com la solidaritat entre territoris del nostre país és creixent. En són exemple la lluita contra el TIL i la gran onada solidària que va despertar arreu o les protestes en solidaritat amb el tancament del Canal 9.
Pel què fa a la vaga que ens ateny, la de 48H, hem pogut veure com les estudiants de Mallorca han vinculat la pròpia lluita contra l’anticatalanisme visceral del Partit Popular mallorquí amb la defensa del dret a decidir al nostre país. Anant al cor de la béstia, la Conselleria d’Educació, el SEPC Secundària Mallorca va entrar-hi dins i hi va desplegar una estelada juntament amb un cartell de la campanya “No a la seva imposició, defensem la nostra educació”, que s’està portant a terme a les Illes.
Així mateix, des d’altres punts de l’Estat espanyol van arribar també diferents actes de solidaritat, conformant així tot un exemple d’internacionalisme i germanor entre els diferents pobles oprimits per l’Estat espanyol. Des de Galícia un grup d’estudiants es concentraren amb una pancarta en “Solidaritat amb les estudiants catalanes”, i a Euskal Herria es donà un acte similar on es mostrà una pancarta defensant un sistema educatiu públic i al servei del poble.
La lluita continua
Des del SEPC creiem que dos dies de vaga aïllats no són suficients per tal de forçar la convocatòria de la Consulta, per aquesta raó deixem clar que la vaga ha estat un pas més en el cicle de mobilitzacions obert el passat dijous 2 d’octubre. El nostre compromís ésseguir lluitant i mobilitzant-nos en front aquesta prohibició, deixant clar que apostem per la desobediència com a única via per materialitzar la Consulta i, d’aquesta manera, permetre exercir el dret a l’autodeterminació a una part del poble català.
També fem una crida a la societat catalana que participi de les nostres mobilitzacions, de la mateixa manera que ens comprometem a participar de les mobilitzacions que es proposin des de la resta de la societat catalana organitzada, doncs som conscients que, de la mateixa manera que va ser la mobilització de les classes populars catalanes la que va permetre convocar la Consulta el passat 19 de setembre, també serà aquesta la que permetrà desobeir a la suspensió del TC i convocar-la igualment.
Per altra banda, repetim el nostre compromís en seguir lluitant, més enllà de la Consulta i més enllà del 9 de novembre, per construir una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat, una educació del poble i per al poble i un marc educatiu únic per als Països Catalans. Entenem, per tant, que la independència de la CAC és un pas necessari en la nostra lluita, però en cap cas l’objectiu final d’aquesta.