L’11 de setembre de 1714 les classes treballadores del Principat de Catalunya perdien la batalla contra les tropes borbòniques: queia la ciutat de Barcelona iniciant així tres llargs segles d’ocupació espanyola. Si bé l’esquarterament dels Països Catalans ja s’inicià anteriorment amb l’ocupació de la Catalunya Nord, aquesta data pren simbolisme especial per l’aferrissada lluita que dugueren a terme les habitants de la ciutat i del país sencer.
Enguany, a 2014, tornem a recordar la constant pèrdua de les nostres llibertats com a poble al llarg d’aquests temps. Durant tots aquests anys, tot i els esforços per no fer-ho possible, no han aconseguit silenciar-nos com a poble ni invisibilitzar-nos. Ans el contrari, hem demostrat ser un agent actiu que ha lluitat contra les imposicions que pretenien esborrar del mapa la nostra nació. D’aquesta manera, ens hem aixecat contra tots els pactes, tractats i lleis que ens han estat imposats per l’Estat espanyol i francès i els grans agents econòmics de la mà de les elits autonòmiques.
En els darrers anys s’han agreujat les agressions procedents de l’Estat espanyol, cosa que ha portat a una agudització de les contradiccions entre els poders fàctics de l’Estat i les classes populars catalanes. I és així com hem pogut veure, en els darrers temps, l’augment de la resposta a aquesta nova situació: materialitzada en la vaga de docents contra el TIL a les Illes Balears o en les massives protestes en contra el tancament del Canal 9 al País Valencià, entre molts d’altres exemples.
A la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC), aquesta ofensiva espanyolista ha generat unes mobilitzacions a favor de la independència que no ha deixat més opció a les autoritats de la CAC a iniciar un procés que ha d’acabar amb la independència del Principat. En les darreres Diades de l’11S hem vist com la mobilització popular pot canviar l’agenda política i desbordar els marcs autonòmics imposats, apostant per la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol i per l’exercici del fonamental dret a decidir.
Les estudiants catalanes volem ser i serem un agent puntal d’aquest context. Entenem que un “procés” així ha de ser liderat per la mobilització popular i encapçalat per les classes treballadores, i no regalar-lo ni subordinar-lo a les institucions –ni catalanes ni espanyoles– que no treballaran en benefici de les classes populars. Per això les estudiants entenem que hem de prendre un paper protagonista en aquest moment històric. L’educació ha sigut per l’Estat una eina per desenvolupar la seva política opressora: lleis com la LOMQE fan que la nostra educació quedi supeditada a un Estat que mai no potenciarà la llengua ni la cultura catalana, que ens menysprea com a poble. Hem hagut de defensar la nostra educació en contra dels atacs espanyolistes però també en contra d’una mercantilització i elitització creixent que ens deixa despullades com a estudiants. Una ruptura democràtica amb l’Estat és l’única via per les estudiants dels Països Catalans per construir l’educació de i per al poble català. Necessitem d’una organització estudiantil forta que estigui disposada a desobeir totes aquestes lleis però també a forçar la realització del referèndum, i a articular la desobediència un cop el Tribunal Constitucional prohibeixi la consulta.
És per això que en aquest moment històric inaudit, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans treballarem perquè les urnes surtin al carrer el 9 de novembre, practicant la desobediència civil en cas que ens neguin fer la consulta, i a favor d’una plena ruptura que ens permeti obrir la via cap a l’emancipació dels Països Catalans. Som plenament conscients que és la mobilització popular la que ens ha fet arribar on som ara, i que només serà aquesta la que ens permeti forçar la consulta un cop les autoritats catalanes, veient perillar els seus beneficis o interessos partidistes, es tirin enrere. En aquest sentit el SEPC convoquem a la V que omplirà els carrers de Barcelona el pròxim 11 de setembre (tram 69) per sumar-nos a una demostració de força popular que ha de ser l’inici d’un cicle de mobilitzacions continues. També cridem a anar a la manifestació convocada per l’Esquerra Independentista, que sortirà a les 18.30h de Plaça Tetuan, també a Barcelona.
Hem de sortir el carrer per exigir la independència. Però també hem de deixar clar que amb aquesta no en tenim prou. Un simple canvi de banderes contribuirà a la perpetuació dels beneficis d’aquells que porten anys governant en contra nostra. L’excercici del dret a decidir és una premisa indispensable per l’inici de la construcció de l’educació que volem: els fonaments antidemocràtics de l’Estat espanyol mai permetran el seu desenvolupament per atemptar contra una ficticia unitat nacional espanyola.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans serem un agent actiu i compromès amb el futur cicle de mobilitzacions del curs polític que s’inicia. I serem fermes el dia que es prohibeixi la consulta en l’únic camí restant per exercir el dret a decidir: la desobediència civil. És per això que ja anunciem que tant bon punt el Tribunal Constitucional materialitzi la prohibició de la consulta convocarem vaga a totes les universitats del Principat de Catalunya. Ens dotarem de totes les eines que siguin necessàries per tal d’obligar a l’actual Govern de Catalunya a desobeir la prohibició i materialitzar el referèndum.
De la mateixa manera, ens comprometem a seguir el camí de la lluita per una educació pública, popular, antipatriarcal, de qualitat i catalana a tots els territoris que conformen els Països Catalans. Així, seguirem treballant per consolidar el Moviment Estudiantil Nacional i avançar en el procés de construcció nacional dels Països Catalans i de les eines que les estudiants del nostre país necessiten.
SÍ A UNA EDUCACIÓ DIGNA,
SÍ A UNA TERRA LLIURE!
SÍ A UNA TERRA LLIURE!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,
2 de setembre 2014
2 de setembre 2014
