Enguany fa 300 anys d’un dels molts episodis que ens han arrabassat la nostra llibertat com a poble. La defensa heroica de Barcelona per part dels sectors populars, com la defensa de tantes viles i ciutats d’arreu dels Països Catalans, marca el nostre caràcter de poble rebel. També recordem que enguany fa 355 anys que el nord del nostre territori va ser incorporat a França, que en fa 307 que el País Valencià va ser sotmès per la força de les armes i de la repressió més descarnada i que en fa 299 que el darrer bastió dels Països Catalans, Mallorca, queia en mans del centralisme borbònic. Des d’aleshores els Països Catalans no hem deixat de lluitar. El poble treballador català ha estat protagonista de les lluites més avançades de cada moment, i a dia d’avui torna a estar a primera fila de la barricada.
La nostra submissió a Espanya i a França s’ha dut a terme mitjançant l’ocupació militar però s’ha perpetuat mitjançant la compra sistemàtica de les elits polítiques i econòmiques. Des de fa dècades hem vist com qui deien ser els nostres dirigents ens ha anat venent a canvi de pactes: els pactes de la Moncloa, els pactes dels estatuts, els pactes de la LOAPA, els del Majestic, protagonitzat pels que avui sabem que s’estaven embutxacant els nostres diners. Pactes fets per uns poders autonòmics corromputs i subordinats a l’estat central. Pactes com els de la transició, en que les elits dels diferents territoris van treballar a fons per a esquarterar el projecte de Països Catalans, fins a prohibir-lo constitucionalment.
Alguns d’aquests que han fet del pacte i del servei al poder econòmic la seva cultura política, ara diuen que volen encapçalar les reivindicacions populars. Però el que volen en realitat és evitar perdre el seu poder. Les elits econòmiques i polítiques d’aquest país ni volen ni poden materialitzar la independència. Només la força organitzada de les classes populars serà capaç de guanyar aquesta batalla. Cal destituir aquestes elits de la direcció política i econòmica dels Països Catalans.
La nostra gent, el poble treballador i les classes populars, estan patint durament els efectes del sistema capitalista. Les condicions de vida són cada vegada més dures i la diferència entre les classes dirigents i la classe treballadora és cada vegada més gran. El desmantellament dels drets socials va a tota màquina gràcies a la sintonia de CiU, PP i PSOE. Així mateix, també patim els efectes de polítiques retrògrades en matèria de drets lingüístics, de gènere, civils, etc. Un cop més, ens mantenim ferms i tornem a explicitar que desobeirem davant lleis imposades contra nosaltres. Lleis com la del ministre Wert que ens nega el nostre dret a l’educació del i per al poble català. Lleis com la de la reforma de l’avortament que ens nega el dret al propi cos.
Necessitem canviar de règim. Necessitem una República dels Països Catalans. Però també necessitem canviar de sistema. Necessitem la independència per canviar-ho tot. Volem independència, socialisme i feminisme per als Països Catalans.
En aquest camí cap a la llibertat tenim una cita important el proper 9 de novembre. I avisem: el poble català que no necessita permís per ser sobirans. Avisem, un cop més, que ja no acceptarem cap més pacte i que al Principat votarem, passi el que passi, el proper 9 de novembre.
La desobediència és imprescindible per a poder dur a terme qualsevol canvi social o polític en profunditat. Per tant, caldrà exercir la desobediència per a ser lliures.
ARRAN
Alerta Solidària
COS (Coordinadora Obrera Sindical)
CUP (Candidatura d’Unitat Popular)
ENDAVANT-OSAN (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)
MDT (Moviment en Defensa de la Terra)
SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Pasïsos Catalans)
