En el context d’una acarnissada lluita per l’educació pública i de qualitat com és la de l’Assemblea de Docents i, en sí, la de tota la comunitat educativa de les Illes Balears i Pitiüses, un dels docents en lluita, Jaume Sastre, prengué el passat 8 de maig la dura decisió d’iniciar una vaga de fam en vistes a la decadent situació de l’educació, tot exigint al Govern i a la Conselleria d’Educació que escoltin el seu poble i les reivindicacions de l’Assemblea.
Són ja forces els mesos que han passat des que els docents decidiren iniciar la vaga indefinida a principis d’aquest curs acadèmic, sent l’impulsora de les majors mobilitzacions viscudes en tota la història de les Illes. La societat sencera es volcà en la lluita dels Docents i estudiants en vaga, però la resposta del Govern i la Conselleria d’Educació fou sempre la mateixa: ignorar un poble que s’aixecà dempeus per preservar no només la llengua catalana sinó també una educació pública i realment de qualitat. El Govern de les Illes Balears, encapçalat per Jose Ramón Bauzá, es limita a tancar els ulls front una realitat contundent: la gran lluita de la comunitat educativa i l’organització assembleària i de base ha aconseguit posar de manifest el gran fracàs que és el TIL, que gràcies a la desobediènciade les docents no ha pogut aplicar-se en tot el curs escolar. El Govern segueix ignorant aquesta realitat tot actuant amb normalitat, mentre que té una societat alçada en peu de guerra reclamant una educació al servei del poble, i no al servei d’una minoria tirànica. Una societat desobedient que, malgrat l‘aprovació de la Llei de símbols i la constant repressió, en forma d’expedients a Docents o detencions a joves organitzades, ni oblida les seves arrels ni cessa la seva lluita.
Front aquesta dura situació, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans donam tot el nostre suport al company de l’Assemblea de Docents, tot admirant la seva mostra de valentia i sacrifici per l’educació i per la nostra societat. Així, exigim també a la Conselleria d’Educació que reprengui les negociacions amb la comunitat educativa i escolti les demandes del seu poble.
En aquests moments de dura lluita, d’implacables agressions i d’orelles sordes; el teu coratge i fermesa ens animen i il·lusionen a creure que plegades podrem construir l’educació del poble i per al poble.
