Construïm l’educació del poble per al poble. El 6, 7 i 8 de maig: els Països Catalans ens mobilitzem!

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, trobant-nos ja en el final del curs acadèmic 2013-2014, veiem la necessitat de convocar tres dies de mobilització nacionals arreu del nostre País: el 6, 7 i 8 de maig.

Portem a l’esquena un any acadèmic d’aprofundiment de la precarització dels diferents sistemes d’educació pública que conviuen sota els diferents marcs legals que estructuren actualment el nostre País. Pràcticament a les acaballes d’aquest curs, ens veiem amb l’obligació de recordar el TIL a les Illes Balears i Pitiüses, la LOMQE a nivell de l’Estat Espanyol, el tancament de les línies en valencià al País Valencià, les agreujants conseqüències de la LEC al Principat, la consolidació del Pla Bolonya i la propera Estratègia Universitat 2015. Mesures que tenen com a objectiu últim l’elitització de l’educació: aquest gruix d’hostils i llunyanes decisions que deixen a les classes populars del nostre País fora del sistema educatiu. Un altre pilar fonamental que no cal oblidar és l’espanyolització de l’estudiantat català i per extensió, la seua desculturització.També ens veiem obligades a recordar i fer memòria davant els intents de silenciar un poble que dia a dia resisteix els embats que el volen invisibilitzar. La vaga de docents a les Illes, les llargues vagues contra la LEC per part del professorat de la CAC, les tancades d’AMPAs als centres educatius del PV contra els tancaments de línies… són mostres de que la resistència a tots aquests atacs segueix més viva que mai.

Així també, és el cas de la lluita per l’ensenyament públic i en català de cada territori dels Països Catalans, un ventall de situacions a diferents nivells de l’ensenyament que porten com a objectiu una unitat de base i de lluita per defensar les aules, els centres i les Facultats de la peülla del capital i la bota espanyolista; la qual pretén anul·lar una realitat i unitat com són els Països Catalans i la manera de parlar català en cada territori del País.

Davant d’aquesta conjuntura, el Moviment Estudiantil dels Països Catalans està sent capaç de superar traves a les que ha de fer front a diari i que ataquen l’essència més profunda del sistema educatiu: les aules, els centres, el professorat, la llengua… L’organització estudiantil local està sent capaç de superar certes adversitats, com hem pogut veure en nombrosos casos arreu del País. La lluita ofensiva i el treball de base han ser la nostra bandera en un moment d’agudització de les contradiccions dels grans plans de reforma amb la voluntat i la fermesa de totes aquelles estudiants i treballadores del món educatiu que veuen com se’ls pren allò més bàsic per realitzar la seva tasca docent i d’aprenentatge.

D’aquesta manera, hem vist com l’organització estudiantil als diferents centres educatius d’arreu dels Països Catalans ha intentat fer front als atacs que han anat rebent, i en el marc de la Campanya Nacional “Educació Digna en una Terra Lliure”, la lluita local ha servit per anar enfortint el Moviment Estudiantil i l’ha anat preparant per poder fer front a totes les adversitats que com a estudiants ens anem trobant al llarg de la nostra vida estudiantil. És necessari, doncs, construir, crear nuclis de contrapoder a nivell local a cada Institut, Facultat i classe que siguin capaços d’aconseguir canvis tangibles i reals a cada realitat.
Les decisions dels rectors, dels equips directius i d’altres organismes de govern estan supeditades als interessos de la classe governant, que necessita controlar el sistema educatiu per tal de fer sobreviure els seus interessos de classe. Aquesta classe governant ha ignorat les nostres reivindicacions, fent-nos veure que l’única manera que aquestes siguin escoltades és per mitjà d’una lluita diària estudiantil i de la resta de sectors en lluita de l’educació.

Cal, doncs, canalitzar tota aquesta organització progressiva del Moviment Estudiantil en un enfortiment que el faci capaç de construir l’educació que els Països Catalans necessiten. És per això que decidim convocar una mobilització de tres jornades de lluita arreu dels Països Catalans: per coordinar lluites i esforços en el nostre marc territorial, per visibilitzar opressions que són comunes i per tal d’unificar un discurs que assenyali els veritables culpables de la precària situació actual. És essencial continuar amb la lluita a cada centre per seguir guanyant revindicacions locals i d’aquesta manera anar construint l’educació del poble i per al poble.

Tres dies de mobilització que visualitzin que un país sencer lluita coordinadament per fer passos cap a la construcció d’un sistema educatiu públic d’àmbit nacional que sigui emancipador, que prengui els Països Catalans com a marc educatiu únic, basat en els principis d’Unitat Popular. Tres dies que serveixin perquè cada centre educatiu traci una estratègia mobilitzadora que li permeti avançar en la seva lluita local així com per a analitzar aquest curs, que ha estat farcit de petites victòries i exemples de lluita. Veiem important aprofundir aquests tres dies de mobilitzacions en el doble eix: lluita local i capacitats de lluita, i anàlisi local i perspectives de lluita. Així afrontarem el curs vinent i arribarem a la fi del curs com el començàrem: amb voluntat constructiva i transformadora, mobilitzades, sense por i amb presència arreu.

Cridem, convidem i impulsem a col·lectius, assemblees i organitzacions a ser-hi i sumar, considerant aquest moment com una cruïlla als Països Catalans, on trobem exemples de lluita amb vertader potencial per aturar i capgirar decisions que com a estudiants, treballadores i joves ens afecten frontalment, i sols d’arrel i des de la base podran ser enderrocades!

Per una educació del poble i per al poble.
Els Països Catalans ens mobilitzem per una EDUCACIÓ DIGNA EN UNA TERRA LLIURE!