Des tots els racons dels Països Catalans, plantant cara
Ahir, 27 de febrer, es va desenvolupar una nova jornada de vaga en l’ensenyament de secundària, formació professional i Universitats. Aquesta jornada de vaga va traspassar els límits autonòmics i va unir les estudiants d’arreu dels Països Catalans en un nou clam multitudinari contra el sistema actual d’educació i a favor d’una educació pública, popular, catalana, de qualitat i antipatriarcal.
Múltiples ciutats, viles i pobles van presenciar mobilitzacions i activitats diverses, doncs la organització de les estudiants de secundària va permetre que la jornada es desenvolupés més enllà de les capitals i que més de 30 pobles i ciutats diferents fossin també protagonistes de la vaga, garantint la territorialitat completa dels Països Catalans. En els barris de les grans ciutats també es van desenvolupar diversos actes descentralitzats durant les primeres hores del dia.
Això respon també a l’enfocament que des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans hem donat a aquesta vaga, un pas més en la Campanya Nacional “Educació digna en una terra lliure”. Centrada en l’enfortiment i la organització del Moviment Estudiantil arreu per tal de guanyar lluites locals de cada centre o Facultat, el 27F ha sigut l’articulació de totes les lluites locals desenvolupades arreu, vehiculant-les mitjançant un discurs global que denunciï els veritables culpables de les problemàtiques amb les que ens trobem les estudiants dels Països Catalans en el nostre dia a dia.
Organització i mobilització de les bases
En la jornada d’ahir vam poder veure com l’organització de la base és l’única que permet que les protagonistes de la vaga no fossim més que nosaltres, les estudiants. I és precisament l’autoorganització de les estudiants la que va permetre que hi hagués un ampli seguiment de la vaga (en algunes ciutats de més del 70%) arreu dels Països Catalans, tot i que el professorat no hi estava convocat. Fóren múltiples lesmostres de suport que hem rebut des de sindicats de treballadores i professtorat, altres organitzacions estudiantils internacionalistes i organtizacions diverses.
Cal destacar aquest seguiment més enllà de les grans mobilitzacions a les grans ciutats: piquets matiners, xerrades i debats, classes al carrer, dinars i berenars populars, tallers de realització de murals o pancartes, presentacions de treballs de recerca de temàtiques socials d’estudiants de Batxillerat i altres activitats van omplir el llarg del dia als Instituts i Facultats de tot el territori.
També vam poder presenciar grans mobilitzacions a les grans ciutats, on diferents barris i pobles van confluir per participar en la manifestació unitària. Aquest és el cas de Barcelona, Girona, Castelló, València o Palma, entre d’altres.
De la desobediència a l’empoderament
El dia d’ahir va suposar un pas més dins la Campanya Nacional “Educació digna en una terra lliure”que enguany ha impulsat el SEPC. La voluntat de continuar treballant en l’enfortiment del Moviment Estudiantil a través de la feina local continua, i el 27F n’ha sigut un dia de visualització arreu i d’unió de forces a l’hora d’assenyalar els culpables que volen destruir l’educació pública als Països Catalans.
Són exemples d’aquests fets l’obtenció d’una Mesa de Negociacions entre la UPF i el Comitè de Vaga Local, que exigia un fons de beques públic, la gratuïtat dels crèdits de pràctiques (i/o la remuneració d’aquestes), l’augment dels màsters públics i el fraccionament de la matrícula. També, la convocatòria d’una assemblea oberta del Moviment Estudiantil de la Universitat de Lleida per plantejar com continuar treballant a nivell local i així fer més passos cap a l’obtenció de les seves reivindicacions pròpies i l’aturació del claustre de la UB on s’anaven a aprovar uns estatus que pretenien suprimir la democràcia interna dins la Universitat.
El moviment estudiantil al punt de mira
De nou, ja finalitzada la jornada de culminació de totes aquestes lluites, hem de tornar a denunciar la coacció que de facto exerceixen Equips Directius i cossos policials vulnerant el dret fonamental de vaga i manifestació.
Amenaces amb penalitzacions acadèmiques greus, mentides sobre els terminis legals de convocatòries, provocar la confusió obligant a fer tràmits que no són necessaris…. Alguns Equips Directius buscaven desmotivar l’organització estudiantil i en alguns llocs com l’IES Rafel Campalans d’Anglès (Girona) decidiren desobeir la prohibició i no no permetre la realització de les classes al no tenir permís per sortir del centre.
Pel que fa als cossos policials, segons dades d’Alerta Solidària, més de 150 persones fóren identificades i amenaçades en el dia d’ahir. Totes elles durant, abans o després de les mobilitzacions estudiantils: a Castelló, València, Tarragona, la Seu d’Urgell, Barcelona… La repressió subtil és poc visible per les baixes xifres en detencions però massiva per l’efecte intimidador i directe sobre les estudiants mobilitzades. L’actuació dels agents de la Brigada Mòbil, les Divisions d’Informació… són l’evidència de la por que tenen a l’auge de mobilitzacions i l’aposta clara per frenar-les.
