dilluns, 17 de setembre del 2012

La reforma de la llei d’educació: una eina de control ideològic i de segregació social


El Govern Central ha anunciat avui el borrador del text de la nova reforma educativa del ministre Wert, la qual han anomenat -irònicament- “Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa”.
Aquest text implica canvis estructurals, d’organització, de competències i de currículum. Amb l’augment de competències del govern central sobre els continguts dels plans d’estudi es fa palesa una clara voluntat d’homogeneïtzació de l’ensenyament a tot l’Estat. El caràcter centralista del PP es visualitza amb claredat a cop de reforma -o contrareforma-.
Que l’ensenyament és l’eina de control ideològic per excel·lència, al costat dels mitjans de comunicació, és sabut per totes. Per al Govern Central és la millor manera de garantir la legitimació de la seva línia ultraconservadora i neoliberal. A tall d’exemple, als nostres centres educatius començarem a estudiar “educació cívica i constitucional”, dos conceptes que passen a definir com ha de ser l’alumne: cívic, tenir un comportament exemplar, per la via de la seva idea de correcció, i constitucional, que no qüestioni les bases de la “democràcia” espanyola. Així evitaran que els surtin brots de joves crítics amb el règim espanyol capitalista o, encara pitjor, radicals i separatistes.
A més de tot aquest muntatge pel control ideològic de les noves generacions, es veurà afectat de forma estructural el sistema educatiu. Es torna a instaurar el que ells anomenen “cultura de l’esforç”, perduda per culpa de la implementació, segons afirmen el precursos de la nova llei, de noves metodologies que, en resumides paraules, formaven generacions de ganduls. La millor forma de remuntar la taxa de fracàs escolar a l’estat espanyol -d’un 25% aproximadament- és establint més barreres. Establint noves proves de revàlida al final de cada etapa educativa -donem les gràcies que han descartat establir-ne al final de l’educació primària-. Amb aquest filtre i sense incentivar la motivació de l’alumnat amb una docència de qualitat, la frustració de l’alumna anirà en increment en trobar-se constantment sota la pressió d’haver de demostrar la seva capacitat una, una altra i una altra vegada.
Parlam de la qualitat com a característica inexistent no en va, sinó perquè tot aquest entramat reformador va acompanyat de forma inexcusable d’una mà de retallades a l’educació pública. Començant pel professorat, pel que se’n va al carrer i pel que es queda, amb més hores lectives, menys salari, amb una cobertura de baixes de mínims i sense rebre gairebé formació continuada. Si a menys professorat, més cansat i castigat, hi sumam, com a conseqüència indestriable, més alumnes per aula, tenim un resultat rebel·lador: menys fracàs escolar?
Per acabar, no podem deixar de fer referència a la clara voluntat privatitzadora de tots aquests moviments fets des del govern central del PP -i, és clar, des de la complicitat i ratificació dels governs autonòmics-. La devaluació extrema del servei públic afavoreix clarament el sector privat. El finançament públic al sector privat ha augmentat, segons dades de l’INE, un 30% entre 2005 i 2010. Amb l’excusa del dèficit i la incapacitat de l’administració de fer una bona gestió dels serveis públics, l’entrada d’empreses als centres educatius és ja una realitat, de fet, el model de gestió i governança dels centres universitaris s’està transformant per esdevenir igual que el d’una empresa, eliminant així els pocs mecanismes de “democràcia” interna de què gaudien aquests. El sistema educatiu es troba cada vegada més al servei de l’empresa. Tant és així que el govern “incentivarà”, no els centres amb més necessitats, sinó aquells més competitius.
Tota aquesta cursa privatitzadora persegueix el retorn a un ensenyament encara més elitista. On les alumnes siguin classificades quan abans millor entre aptes o no aptes i on, per classificar-te entre les persones aptes, hauràs d’haver nascut en una família benestant, ja que hauràs de pagar la matrícula pública a preu de privada i dedicar-te íntegrament als estudis -és a dir, sense treball remunerat, ja sigui perquè és incompatible amb el teu pla d’estudis o perquè és impossible que trobis una feina- .


Més informació a: www.11x12.wordpress.com

14 de setembre, 2012
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans