El
Govern Central ha anunciat avui el borrador del text de la nova reforma
educativa del ministre Wert, la qual han anomenat -irònicament- “Ley Orgánica
de Mejora de la Calidad Educativa”.
Aquest text implica
canvis estructurals, d’organització, de competències i de currículum. Amb
l’augment de competències del govern central sobre els continguts dels plans
d’estudi es fa palesa una clara voluntat d’homogeneïtzació de l’ensenyament a
tot l’Estat. El caràcter centralista del PP es visualitza amb claredat a cop de
reforma -o contrareforma-.
Que l’ensenyament
és l’eina de control ideològic per excel·lència, al costat dels mitjans de
comunicació, és sabut per totes. Per al Govern Central és la millor manera de
garantir la legitimació de la seva línia ultraconservadora i neoliberal. A tall
d’exemple, als nostres centres educatius començarem a estudiar “educació cívica
i constitucional”, dos conceptes que passen a definir com ha de ser l’alumne: cívic,
tenir un comportament exemplar, per la via de la seva idea de correcció, i
constitucional, que no qüestioni les bases de la “democràcia” espanyola. Així
evitaran que els surtin brots de joves crítics amb el règim espanyol
capitalista o, encara pitjor, radicals i separatistes.
A més de tot aquest
muntatge pel control ideològic de les noves generacions, es veurà afectat de
forma estructural el sistema educatiu. Es torna a instaurar el que ells
anomenen “cultura de l’esforç”, perduda per culpa de la implementació, segons
afirmen el precursos de la nova llei, de noves metodologies que, en resumides
paraules, formaven generacions de ganduls. La millor forma de remuntar la taxa
de fracàs escolar a l’estat espanyol -d’un 25% aproximadament- és establint més
barreres. Establint noves proves de revàlida al final de cada etapa educativa
-donem les gràcies que han descartat establir-ne al final de l’educació
primària-. Amb aquest filtre i sense incentivar la motivació de l’alumnat amb
una docència de qualitat, la frustració de l’alumna anirà en increment en
trobar-se constantment sota la pressió d’haver de demostrar la seva capacitat
una, una altra i una altra vegada.
Parlam de la
qualitat com a característica inexistent no en va, sinó perquè tot aquest
entramat reformador va acompanyat de forma inexcusable d’una mà de retallades a
l’educació pública. Començant pel professorat, pel que se’n va al carrer i pel
que es queda, amb més hores lectives, menys salari, amb una cobertura de baixes
de mínims i sense rebre gairebé formació continuada. Si a menys professorat,
més cansat i castigat, hi sumam, com a conseqüència indestriable, més alumnes
per aula, tenim un resultat rebel·lador: menys fracàs escolar?
Per acabar, no
podem deixar de fer referència a la clara voluntat privatitzadora de tots
aquests moviments fets des del govern central del PP -i, és clar, des de la
complicitat i ratificació dels governs autonòmics-. La devaluació extrema del
servei públic afavoreix clarament el sector privat. El finançament públic al
sector privat ha augmentat, segons dades de l’INE, un 30% entre 2005 i 2010.
Amb l’excusa del dèficit i la incapacitat de l’administració de fer una bona
gestió dels serveis públics, l’entrada d’empreses als centres educatius és ja
una realitat, de fet, el model de gestió i governança dels centres
universitaris s’està transformant per esdevenir igual que el d’una empresa,
eliminant així els pocs mecanismes de “democràcia” interna de què gaudien
aquests. El sistema educatiu es troba cada vegada més al servei de l’empresa.
Tant és així que el govern “incentivarà”, no els centres amb més necessitats,
sinó aquells més competitius.
Tota aquesta cursa
privatitzadora persegueix el retorn a un ensenyament encara més elitista. On
les alumnes siguin classificades quan abans millor entre aptes o no aptes i on,
per classificar-te entre les persones aptes, hauràs d’haver nascut en una
família benestant, ja que hauràs de pagar la matrícula pública a preu de
privada i dedicar-te íntegrament als estudis -és a dir, sense treball
remunerat, ja sigui perquè és incompatible amb el teu pla d’estudis o perquè és
impossible que trobis una feina- .
Més informació
a: www.11x12.wordpress.com
14 de setembre, 2012
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
