En un moment com aquest, en el qual ja no sabem què més ens poden retallar; moment de pujades d'IVA, de retallades i privatitzacions en sanitat, educació... d’enduriment de les lleis repressives i de control social; de pèrdua constant de drets laborals. Quan ens desnonen i cada cop és més difícil tenir accés a un habitatge digne; quan ens encareixen l'accés a la cultura; quan cada vegada és més difícil plantejar-se anar a la universitat; quan cada dia tenim menys possibilitats d'accedir a un lloc de treball, etc. Llavors, ens imposen una regressió de 40 anys en matèria d'avortament, “reformant, de nou, una llei que tant havia costat que fos lleugerament millor que la del 1985 de supòsits... això no és casualitat. Cal entendre què representa aquesta mesura, simbòlicament i en la pràctica, per a ser conscients de la magnitud de la seva gravetat.La dreta ultracatòlica i el capital, de la mà del patriarcat, sempre han intentat per tots els mitjans mantenir les dones oprimides i sota control, aropiant-se de la nostra sexualitat, negant-nos-la i reduint-la a la nostra capacitat reproductora, controlant els nostres desitjos, fent-nos creure que la màxima aspiració d'una dona ha de ser la de procrear i tenir cura de la família. Ens arraconen a l'àmbit privat, precaritzen els oficis més feminitzats, castigant-los amb poc reconeixement social i ara amb més retallades.
Donar a les dones el dret a decidir plenament sobre el seu propi cos resulta massa arriscat per aquest sistema pervers. I ja ni tan sols es molesten amb petites quotes de llibertat no plena, que és el que ens oferia l'antiga reforma feta pel PSOE el 2010. Ara ni tan sols es maquillen amb reformes descafeïnades, sinó que retallen brutalment la nostra autonomia i es plantegen castigar-nos si decidim avortar fora dels límits que establiran.
El PP vol robar-nos les poques conquestes fetes en matèria d'avortament. La dreta més rància en el poder només vol recordar-nos quins són els drets i deures de cada persona dins el sistema patriarcal, i quin rol de submissió i obediència tenim les dones... i, més encara, si som treballadores.
Volem remarcar el cinisme de la mesura. Volem tenir dret a decidir no tenir un fill o una filla, però també volem tenir dret a decidir tenir-ne. Si ens prenen els recursos, els drets i les garanties socials, si desmantellen el poc que queda del seu “estat del benestar”, com podem plantejar-nos tenir fills i filles, i mantenir-les en un context com l'actual? La hipocresia del sistema ens prohibeix decidir no tenir fills/es, quan a la pràctica no ens en dóna possibilitats.
Aquesta llei contribueix, com tantes d'altres contrareformes i retallades, al retorn de les dones a la llar per a realitzar les tasques que el patriarcat i el capitalisme ens té assignades, gratuïtament.
Provoca la pèrdua de la nostra independència econòmica i emocional com a dones, i propicia la violència masclista en un moment de crisi com l'actual.
La Reforma del Codi Penal de 1985 preveia la legalitat de l'avortament sota tres supòsits: greu perill de la salut física i psíquica de la dona embarassada; en embarassos provocats per una violació dins un termini de dotze setmanes; sota la previsió de grans tares físiques o psíquiques en el fetus dins un termini de vint-i-dues setmanes. El 2010, el PSOE va apedaçar la llei amb minses millores. Amb la prevista contrareforma Gallardón, no només es retorna a la llei de supòsits del 85, sinó que és la més restrictiva que mai hi ha hagut als PPCC i l’Estat espanyol. Es redueixen les setmanes en què la dona pot avortar, tant per violació com per perill físic i/o psíquic de la mare. S'elimina el supòsit d'anomalies incompatibles amb la vida del fetus. No hi ha possibilitat d’avortar simplement per embaràs no desitjat durant les primeres setmanes de gestació. Es modificarà el Codi Penal per tal que l’avortament practicat fora dels supòsits marcats per la nova llei sigui
considerat delicte, tant per part de l'equip mèdic, com per part de la dona. Es contempla la possible supressió del lliure accés a la píndola del dia després o d'altres contraceptius; o l’anul·lació de qualsevol política i/o programa d’educació sexual.
La contrareforma prevista ens aboca a parts no desitjats i a avortaments en condicions sanitàries precàries, molts cops de manera clandestina, que posen en perill la vida de moltes dones que no tenen recursos per a procurar-se una Interrupció Voluntària de l’Embaràs – IVE, en millors condicions.
Què exigim? El DRET A L'AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT. Per a totes les dones, autòctones o
migrades, i cobert per la sanitat pública. Volem una educació sexoafectiva amb perspectiva de gènere que inclogui accés real i efectiu a informació pel que fa a la sexualitat, així com la gratuïtat de la píndola del dia després i d'altres mètodes anticonceptius.
Parir és una decisió, no una imposició!
Dret a l'avortament lliure i gratuït!
28 de setembre de 2012
Manifest unitari de l'Esquerra Independentista
