Si observem la classificació fonamental de les universitats, ens trobem amb universitats públiques i privades. I si ens fixem en les polítiques dirigides a l'ensenyament es divideixen, a grans trets, en polítiques per a la privatització i polítiques contra ella.
Des dels inicis del Procés de Bolonya, des del SEPC ens hem oposat. Ho vam fer amb la LOU (Llei Orgànica d'Universitats), llei que va fer el govern del Partido Popular, per a adaptar l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) a l'Estat espanyol, i a la qual es van oposar radicalment el PSOE i els seus grups afins a la universitat. En canvi amb el govern del PSOE, es va aprovar la LOMLOU (Llei Orgànica que Modifica la LOU), amb aquesta nova llei, que a trets generals era equivalent a la anterior, ja que se seguia buscant la mercantilització de l'ensenyament, va tindre un gran suport dels grups afins al PSOE dintre de la universitat.
Després d'aquest fet ens hem continuat oposant a tota la normativa que desenvolupava la LOMLOU, tant a nivell estatal com autonòmic, així com als reglaments de l'UJI, favorables a la implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Hem sigut i som la única associació que es presenta a les eleccions oposant-nos a aquest procés de mercantilització.
Els que donen suport a la reforma diuen que hi ha que apropar la universitat a la societat, ells que parlen amb eufemismes diuen?entrada de capital privat a la universitat?, nosaltres que parlem clar, en diem privatització.
Exemples d'aquesta mercantilització són: professors de Dret Penal i Mercantil treballant per a Marina d'Or;desaparició d'assignatures d'història en els estudis de Magisteri per no resultar rentables?; la
Fundació Universitat Empresa que s'ocupa de facilitar a les empreses trobar treballadors precaris amb l'excusa de les pràctiques.
Un dels punts de l'EEES és la competència entre les universitats.Això s'està portant a terme per mitjà del Campus d'Excel·lència, títol que crea universitats de primer, segon i tercer nivell, per exemple, el mateix grau a l'UJI i a la Universitat Pompeu Fabra no té el mateix prestigi, ja que la UPF té el Campus d'Excel·lència .
Com aquests exemples ens podem trobar molts més, i més ens trobarem amb el temps, sobretot quan arriben els efectes de la Estrategia 2015, encarregada de desenvolupar el tema més espinós de l'EEES, el finançament de les universitats.
