divendres, 11 de setembre del 2015

11S. Països Catalans: en marxa cap a la llibertat

Enguany, els i les estudiants dels Països Catalans ens trobem davant una altra Diada de Catalunya que tornarà a estar marcada per una multitudinària mobilització popular. La manifestació convocada a la Meridiana de Barcelona, amb el suport de múltiples actors polítics i socials del nostre país, pretén que la mobilització popular continuï essent un dels motors del procés independentista al Principat.
Com a estudiants sabem que va ser aquesta mobilització popular, i no els partits polítics que porten anys intentant dilatar la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol, la clau per iniciar aquest procés i l’única manera que es produeixi una ruptura i un veritable procés constituent beneficiós per les classes populars del Principat. Així, és necessari que com a estudiants continuem impulsant aquesta mobilització popular i l’allunyem del discurs del fals transversalisme promogut, principalment, per CiU i ERC, i la dotem d’un marcat caràcter social que permeti construir un model social i productiu allunyat de les estructures del capitalisme.
Som conscients que la independència, per si sola, no ens portarà a construir un sistema educatiu popular, públic, antipatriarcal i de qualitat. Per tant, és imprescindible associar la independència amb la justícia social i l’alliberament de gènere perquè aquesta culmini en el començament d’unprocés constituent que ens permeti avançar cap a un sistema social just i igualitari.
A més, enguany, l’11 de Setembre també ve marcat per les eleccions convocades en clau plebiscitària el 27-S. Aquests comicis, en principi, han de substituir el referèndum que les prohibicions de l’Estat espanyol i la falta de coratge i compromís d’alguns autoanomenats independentistes van impedir. Els estudiants de les classes populars sabem que unes eleccions, per si mateixes, mai ens duran a un escenari nítidament rupturista ja que els poders econòmics i fàctics imposaran els seus beneficis milionaris sobre la voluntat democràtica de la nostra societat. Un exemple recent d’aquest fet és el cop d’estat encobert que la Troika i la Unió Europea han realitzat sobre la voluntat del poble grec, expressada en referèndum, de no acceptar les condicions del rescat sobre l’economia grega que condemnaven a la pobresa a milers de persones d’aquest país.
Per tant, ara més que mai és imprescindible que els estudiants ens organitzem i creem estructures de contrapoder que ens permetin lluitar contra aquells qui volen aniquilar el nostre present i negar-nos un possible futur. Tot i així, com a SEPC animem a tots els estudiants a votar la Candidatura d’Unitat Popular: l’única candidatura que representa un programa de veritable ruptura amb l’Estat espanyol i de transformació social, l’única opció per a governar-nos nosaltres mateixos.
Finalment, cal destacar que el SEPC, com a organització estudiantil que defensa la independència dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i la construcció d’un marc educatiu únic arreu del nostre país, sabem els perills i les virtuts que pot representar el procés independentista del Principat respecte la resta de territoris dels Països Catalans. És essencial que continuem defensant que el nostre marc d’acció política són els Països Catalans: no oblidem els atacs perpetrats contra la nostra identitat, comuna, que prenien la forma de la “Llei de Senyes d’Identitat” al País Valencià, de la “Llei de Símbols” a les Illes Balears, o que intentaven relegar en l’oblit la llengua catalana a la Franja. Som conscients que la independència del Principat és només un petit pas en defensa de la independència, el socialisme i el feminisme al conjunt de la nostra nació.
Així, l’11 de setembre encoratgem a tots els i les estudiants del nostre país a participar als actes i manifestacions convocats per l’esquerra independentista arreu del territori i a l’eix educatiu de la manifestació de la Meridiana.
Per una educació digna en una terra lliure!
Felanitx, 26 d’Agost del 2015

divendres, 21 d’agost del 2015

NO AL TTIP-TISA

Recull fotogràfic de l'eixida conjunta de l'Esquerra Independentista de la Plana contra el TTIP-TISA dimecres passat.
Comunicat conjunt de l'Esquerra Independentista: http://arran.cat/…/ttip-tisa-unio-europea-otan-la-dictadur…/


dijous, 20 d’agost del 2015

Posicionament del SEPC UJI davant l’empar al Sionisme del Rototom i del govern del País Valencià

El festival Rototom Sunsplash ha decidit tornar a convidar al cantant sionista Matisyahu després d’haver cedit temporalment a la pressió del grup internacional de boicot a l’Estat d’Israel BDS del País Valencià, que va fer que el retiraren del cartell i que alguns grups musicals decidiren no actuar en el cas que aquest cantant actuara finalment al festival. El cantant ha defensat en diverses voltes el govern israelià i ha manifestat la inexistència de Palestina.

Per aquest motiu, des del SEPC UJI volem denunciar la nova actitud del festival de tornar a convidar al cantant sionista, que el mostra com el que realment és, una empresa que baix la mascareta de “Peace revolution” es deu a interessos econòmics i polítics de l’imperialisme capitalista. Així mateix, denunciem també el posicionament del govern del nostre país considerant “d’apartheid” el veto al cantant. Un règim d'Apartheid és el que està sofrint el poble palestí pel govern sionista de l’estat israelià.

Recordem que el Sionisme va més enllà de la religió jueva, la qual forma part irrenunciable de la nostra història als Països Catalans. El sionisme és una ideologia racista, xovinista i marcadament de classe que busca l’extermini del poble palestí a través del bloqueig a Gaza, construcció de colònies il·legals a Cisjordània o operacions militars com la Plom Fos que va causar milers de morts a la franja de Gaza.

dijous, 16 de juliol del 2015

Sobre la final de Wert com a ministre d’Educació

Ahir al vespre vam saber la notícia que el ministre José Ignacio Wert era retirat del seu càrrec al capdavant del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans entenem que aquesta decisió respon a un objectiu electoralista.
Les polítiques del ministre han tingut una forta oposició per part de la comunitat educativa. Durant l’etapa Wert hi ha hagut una retallada en educació i cultura de 4000 milions d’euros, que s’ha materialitzat en l’empitjorament de les condicions de treball dels docents i dels treballadors en educació i en una greu reducció de la qualitat educativa.
Cal destacar, també, la polèmica LOMQE, llei a la que des del SEPC ens hi hem oposat des d’un primer moment degut al seu contingut espanyolista, mercantilista, segregador i privatitzador. La comunitat educativa s’ha posicionat unànimement en contra d’aquesta llei i ha impulsat nombroses vagues educatives en els darrers cursos. També l’anomenat decret 3+2 ha suposat una forta oposició a les universitats, que han protagonitzat també múltiples mobilitzacions, sovint amb el recolzament de deganats.
Tota aquesta oposició és la que ha forçat a Rajoy a desplaçar el ministre Wert del seu càrrec, veient que les eleccions s’acosten i que necessita netejar el seu govern. Aquesta decisió, però, no ens pot fer relaxar. El projecte educatiu del PP segueix en peu, i amb el canvi de ministre, ben viu. Íñigo Méndez de Vigo, el nou ministre, de qui ja hem vist algunes intervencions fora de to, representa una nova cara però amb els mateixos objectius que l’anterior ministre.  
En aquesta nova etapa, el SEPC ens comprometem a seguir lluitant per defensar la nostra educació dels atacs que rep, i per construir una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat.
CIYLJhXWcAA29p0
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,
Països Catalans, 16 de juliol de 2015

diumenge, 28 de juny del 2015

Als Instituts i Universitats dels Països Catalans: som lesbianes, som gais, som transsexuals, som bisexuals, som interssexuals!

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans deim un any més prou a l’homofòbia, a la lesbofòbia, a la bifòbia i a la transfòbia. Dia 28 de Juny, dins el marc del dia mundial de l’alliberament LGTBI, aprofitam l’oportunitat per reivindicar-ho un cop mésorgulloses de ser com som i d’estimar com estimam.
L’homosexualitat, la bisexualitat, la transexualitat i la intersexualitat són una realitat entre les estudiants dels Països Catalans i d’arreu del món, però tot i així encara patim greus discriminacions per part de la societat heteropatriarcal i dels seus ciutadans.
Les escoles, els instituts i les universitats, com a institucions exerceixen una violència, una discriminació i una opressió estructural sobre les persones amb sexualitats dissidents, a través del sistema heteronormatiu i binari mitjançant el qual ens adoctrinen. No ens ensenyen que es pot estimar d’una altra manera, que es pot gaudir d’una altra manera, que ens podem sentir d’una altra manera i que podem ser d’una altra manera. Cal recordar que d’allò que no se’n parla, no existeix. El problema el té la societat que ens discrimina i ens intenta ficar dins capses prefabricades, totes iguals, sense cap llibertat per ser com som.
Totes les que en sentim orgulloses de ser qui som, sabem, perquè ho hem patit, que els seus passadissos acaben sent un escenari perfecte pels abusos, les vexacions i les burles, per part d’aquells que haurien de ser els i les nostres companys i companyes produïdes per la intolerància i la falta d’empatia que han aprés; i per la indiferència o la manca de recursos, tant educatius com formatius, del28Jprofessorat. En aquest sentit, creiem que mesures legislatives com la “Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia” recentment aprovada a la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) són una eina imprescindible per combatre les discriminacions que patim, també al sistema educatiu, àmbit on la Llei hi dedica una especial atenció. Vetllarem pel desenvolupament d’aquesta llei, tant pel que fa a prevenció com de resposta i sanció, a les aules de la CAC i per dur a terme mesures similars a la resta dels Països Catalans. Com sempre hem defensat, l’educació sexoafectiva a les aules dels instituts des d’unaperspectiva coeducativa ha de ser la principal aposta del sistema educatiu per fer front als atacs i discriminacions que patim quan no encaixem en els seus paràmetres. De la mateixa manera, les universitats i instituts han de disposar de protocols de prevenció i actuació davant les més que freqüents agressions que es donen en la normalitat de les nostres aules.
Les estudiants estam fartes del fet que se’ns discrimini, se’ns insulti, se’ns assenyali, se’ns qüestioni, se’ns agredeixi i se’ns invisibilitzi (especialment a les dones) per una opció sexual que fa tremolar els pilars de l’heteronormativitat i de l’heterocentrisme, per la nostra identitat de gènere que trenca el gènere assignat al néixer, és a dir, amb la cisexualitat, o pels nostres genitals no normatius ni binaris. Avui, volem cridar al món un cop més que estam orgulloses de ser com som i d’estimar com estimam.
Per aquests motius i mil més les estudiants dels Països Catalans cridam: Als instituts i a les universitats som lesbianes, som gais, som bisexuals, som trans i som intersexuals! No estem sols ni soles, per una educació que realment ens emancipi com a persones!

diumenge, 1 de febrer del 2015

Defensar la pública és defensar el futur. El 26F VAGA estudiantil: diem NO al 3+2 i a l’EU2015!

Són innumerables les vegades que el Moviment Estudiantil i la Comunitat Educativa hem sortit al carrer per denunciar els infinits atacs que les autoritats europees, espanyoles i franceses i autonòmiques han perpetrat contra l’educació dels nostres centres. Són també molts els cops que hem posat sobre la taula que la motivació d’aquests atacs no és conjuntural ni conseqüència de la crisi com fan entendre, sinó que cal encabir-les en un procés de reforma estructural del sistema educatiu que fa anys que es va iniciar.
La lluita contra el Pla Bolonya ja ho va posar sobre la taula: les estudiants passem a ser usuàries d’un servei, l’educació passa a estar regida per la lògica del model productiu i el mercal laboral i s’allunya de servir les necessitats reals del nostre país per subordinar-se als beneficis d’uns pocs. Amb l’aplicació de Bolonya ja finalitzada a nivell europeu, han estat molts els Governs estatals (els mateixos que el van promocionar) que han reconegut que ha sigut nefasta i ha dut unes conseqüències que ja es van preveure: l’elitització, la manca de finançament, l’expulsió de les aules de l’alumnat de classes populars, la incompatibilitat estudis-feina i el model del “full-time student”… A l’etapa final de la implementació de l’EEES a l’Estat espanyol, el Govern de llavors va dissenyar el què es va anomenar Estratègia Universitat 2015 (EU2015): la culminació a nivell estatal d’aquest procés de reestructuració i reformes.
Ahir dia 30 de febrer el Consell de Ministres va obrir la porta a la primera reforma que inclou l’EU2015: la reestructuració dels graus en un format 3+2: tres anys de grau i dos de màster per afavorir, teòricament, l’especialització i la competitivitat internacional. El 3+2 ens afecta tant a nosaltres, estudiants, com al personal de les universitats. D’una banda, s’accentua la percepció dels graus com a estudis generals, insistint en la necessitat de cursar màsters com a fase posterior i necessària d’especialització. Tres anys d’estudi “bàsic” i dos d’especialització i preparació obligades per optar al pas al mercat laboral. La duplicació de la durada dels màsters ve acompanyada d’un conseqüent encariment dels estudis, que es sostenen en tan sols un 35% d’oferta pública, actualment. D’altra banda, la fusió de graus i facultats derivarà en una retallada a les plantilles laborals, precaritzant de forma encara més aguda l’accés i les condicions laborals del personal a les universitats.
Si el Pla Bolonya es centrava en l’homogeneïtzació i reforma de l’estructura de titulacions amb l’establiment dels graus, l’EU2015 ens imposarà la reforma de la governança, la potenciació del finançament mixt primant cada cop més el d’origen privat, la ja mencionada reforma del 3+2… Aquest canvi és el més visible de tots els que volen aplicar, el primer d’un conjunt de mesures que s’hauran d’anar aprovant de manera descentralitzada i que acabaran transformant de manera definitiva el sistema universitari tal i com el coneixem avui en dia. No cal dir que aquesta directiva no ha estat redactada amb la participació (ni decisòria ni consultiva) d’estudiants, professorat o treballadores del món educatiu.
Vaga26FLes lluites contra el Pla Bolonya van posar un conjunt de qüestions i reivindicacions sobre la taula que Rectorats, Conselleries i Governs autonòmics i estatals van ignorar; decidint obviar el què era un clam social (no iniciar la destrucció del sistema d’educació superior) prioritzant els interessos de les úniques persones que es veien beneficiades de la reforma: empresaris, fundacions, etc. Un cop l’EEES ja va ser aprovada, aquestes mateixes persones que havien criminalitzat la lluita de la comunitat educativa van acabar donant-li la raó assumint que aquest Pla havia sigut un fracàs absolut i que en cap cas ens permetia avançar cap un sistema d’educació superior de qualitat.
Els aprenentatges de la lluita contra el Pla Bolonya ens fan veure la necessitat de recollir els fruits de la feina de base, diària i constant que el Moviment Estudiantil duu als seus centres i d’avançar un pas més i aturar, aquest cop sí definitivament, l’aplicació de l’Estratègia Universitat 2015 als Països Catalans. S’ha demostrat que els nostres avisos no eren en va, sinó que totes les previsions fetes s’han acabant complint. Així doncs, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) prenem la decisió de convocar VAGA ESTUDIANTIL el dia 26 de febrer arreu dels territoris que conformen el nostre país i ens posarem al costat de totes aquelles plataformes, assemblees d’estudiants i col·lectius que posin sobre la taula la perversió d’aquesta reforma per tal de començar un camí de lluita en comú.
La necessitat de convocar un dia de vaga és la lògica subjacent a aquest conjunt de reformes: en si mateixa, la desregularització del funcionament de l’educació superior, arribant a una situació de competitivitat entre Universitats -ja sigui pel finançament, les titulacions… Aquest fet duu a una situació de desconcert en tant que l’aplicació d’aquest conjunt de reformes es farà de manera descentralitzada i diferent a cada Universitat mitjançant packs de reformes estructurals. Ho veiem així, per exemple, en la imminent reforma dels Estatuts de la UB o en l’aprovació del Pla Estratègic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Així doncs, ens trobem que tot i que la lògica de fons és la mateixa, les conseqüències de l’EU2015 poden ser diferents arreu. El nombre de lluites i experiències passades que duem a l’esquena ens fan arribar a la conclusió que cal que el Moviment Estudiantil s’empoderi a nivell local per fer front a aquelles reformes locals però que cal que es coordini amb la resta perquè l’enemic a combatre és el mateix. Totes les problemàtiques locals tenen causes globals i es fa necessari, doncs, emmarcar en un discurs global totes aquelles reivindicacions locals; connectar i visualitzar de forma conjunta les diferents lluites per denunciar els verdaders causants d’aquesta situació –que són comuns.
El dia 26 de febrer es planteja com a dia de lluita descentralitzada per una educació digna en una terra lliure: per aconseguir una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat. Una lluita que s’ha de dur a terme entre tota la comunitat educativa, amb l’organització de tots els agents que hi participen: professorat, estudiantat, pares i mares, serveis administratius, etc. I també amb tota la societat en general. L’única manera de poder prosseguir amb la nostra lluita és començar a replantejar-nos els privilegis de la classe governant que es contradiuen de manera flagrant amb els nostres drets com a estudiants. Per això lluitarem perquè els equips de govern de les universitats es posicionin totalment en contra de les reformes impulsades i imposades des de la classe governant i es comprometin a congelar els plans de reforma ja iniciats.
Com a estudiants, com a membres de la comunitat Universitària i principals actors que patiran les conseqüències d’aquesta imposició; ens mostrem frontalment en contra del 3+2 i l’Estratègia Universitat 2015 i farem tot el què estigui a les nostres mans per tal d’aturar el setge que viu l’educació pública al nostre país.

EL 26F, VAGA d’ESTUDIANTS als PAÏSOS CATALANS

PERQUÈ DEFENSAR LA PÚBLICA ÉS DEFENSAR EL FUTUR

diumenge, 25 de gener del 2015

Reclamem un estatus digne pel català a la Franja

El Moviment Franjolí per la Llengua, col·lectiu que defensa a la xarxa la llengua catalana , pròpia de la Franja, davant la lamentable situació que s’ha esdevingut els últims dies, amb l’anul·lació per llei de les Corts aragoneses de l’esment que es feia al català com a patrimoni cultural, i als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d’avaluació oficials de l’alumnat anomenaven a l’assignatura de llengua catalana com a “Llengua oriental”, vol fer les següents consideracions:
  • Reclamem per a la llengua catalana un estatus digne, una consideració apropiada per a la llengua pròpia de la Franja i l’implement de polítiques lingüístiques que duguin a la plena normalització del català a l’escola, les institucions i els espais públics.
  • Creiem que el fet ocorregut a Mequinensa no és casual, per molt que la DGA l’hagi atribuït a una “errada informàtica”, sinó que respon a una calculada operació de descrèdit i negació de la llengua pròpia de la Franja, el català, que té com a objectiu l’arraconament del cFranjaatalà a les escoles i a la societat franjolina.
  • Aquesta situació contribueix a implementar la confusió vers les aptituds adquirides en llengua pels alumnes de la Franja, ja que aquesta denominació erràtica del català deixa dubtes a les famílies quan a la convalidació, o no, dels coneixements amb la denominació oficial de la llengua catalana.
  • Donem tot el suport a l’associació de pares i mares del Col·legi Maria Quintana de Mequinensa, que ja ha expressat públicament el seu rebuig a aquesta denominació, que titllen com a “aberrant”, fet que compartim totalment.
  • Palesem que a la Franja l’eterna situació de no normalització de la llengua pròpia ha esdevingut els darrers temps en un atac sistemàtic, on es nega la filiació catalana de la llengua des de les pròpies institucions, amb la denominació de “Lapao”.
  • Convidem totes les entitats, col·lectius i persones que defensin la llengua catalana, de la Franja i de la resta del domini lingüístic, a denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.
Moviment Franjolí per la Llengua, Gener 2015
ADHESIONS:
 
 
 
Intersindical-CSC

Enllaçats No Acatem (ENA)


Acció Cultural dels Països Catalans


Enllaçats per la Llengua


Col·lectiu de Músics Coordinadora Espiral 1999-2015


Associació Cívica per la Llengua El Tempir


Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL)


Plataforma Castelló per la Llengua


USTEC-STEs (IAC)_ Unió Sindical dels Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya


Bloc d’Estudiants Agermanats


Agrupació Borrianenca de Cultura


Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs


Plataforma pel Dret a Decidir_PDD


Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana_FOLC


STEI-intersindical_Illes Balears


Acció Cultural del País Valencià_ACPV


Plataforma per la Llengua 

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans_SEPC


Plataforma per la Llengua


Plataforma pel Dret a Decidir_País Valencià


Somescola.cat