28-J Dia per l’alliberament LGTBI. Prou retallades ideològiques, sanitat sense discriminacions

Davant la política de retallades sistemàtiques a la sanitat pública als Països Catalans i la imposició d’un model sanitari que afavoreix la sanitat privada a base de privatitzacions de la gestió, lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex estem patint també retallades de caire ideològic que afecten la nostra salut.

S’estan violant els nostres drets fonamentals quan es prohibeix a lesbianes i dones solteres accedir a la reproducció assistida en la sanitat pública. Mesures contra la crisi? No, retallades lesbòfobes i masclistes al nostre accés a la sanitat pública! La situació econòmica s’està fent servir d’excusa per a imposar un model de família determinat i per excloure de certs serveis bàsics a aquelles persones que no encaixem en la norma heterosexual i de gènere. Accions, a més, del tot classistes que només s’entenen en un model sanitari en vies de privatització.

La LGBTIfòbia en l’àmbit sanitari no només precaritza les nostres vides sinó que ens imposa tot tipus de violències sobre els nostres cossos: intervencions quirúgiques a nadons intersexuals, diagnòstics de disfòria de gènere a trans… Se’ns patologitza quan no estem malaltes i no tenim accés a la sanitat pública quan sí que ho necessitem. Ni amb la reproducció assistida, ni amb l’avortament. La infecció per VIH, tot i els avenços científics, continua sent una malaltia sense cura que afecta especialment a homes gais i bisexuals i dones trans. Les retallades en la inversió pública per a combatre la malatia són una amenaça a la nostra salut. Retallar en prevenció, en l’accés als tractaments curatius i en la lluita contra l’estigma ens exclou a nosaltres i representa un problema per a tota la societat.

No volem només que s’aturin les retallades en sanitat, volem que els serveis de salut garanteixin el nostre dret a rebre l’atenció que necessitem. Exigim que es respecti la diversitat d’identitats sexuals i de gènere, que s’adaptin els protocols mèdics en ginecologia i urologia, que no se’ns patologitzi, que s’esborrin els esbiaixos que ens fan invisibles.

Aquest 28 de Juny ens volem manifestar contra les privatitzacions, llistes d’espera i exclusions a la sanitat pública del model sanitari actual i contra el mateix model que ens discrimina per la nostra sexualitat o identitat de gènere, ens exclou i precaritza la nostra salut, les nostres vides.
Volem una sanitat pública, universal i de qualitat sense discriminacions!

Prou retallades ideològiques a lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex!

28 de juny de 2014

Països Catalans

ARRAN

Alerta Solidària

COS (Coordinadora Obrera Sindical)

CUP (Candidatura d’Unitat Popular)

ENDAVANT-OSAN (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)

MDT (Moviment en Defensa de la Terra)

SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Pasïsos Catalans)

DAVANT LA MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA DE PERMANÈNCIA I PROGRÉS

Benvolguts companys, benvolgudes companyes

Des del Front d'Estudiants per la Universitat Pública ens plau comunicar-vos la xicoteta victòria aconseguida i que estat fruit d'una efectiva síntesi entre lluita institucional i pressió a nivell de carrer: el canvi de l'actual Normativa de Permanència i Progrés (NPP).

Aquesta setmana s'ha confirmat la modificació de la NPP després de mesos d'intenses negociacions als despatxos. Tanmateix la resolució més favorable als interessos de l'estudiant s'ha produït quan el FEUP ha decidit combinar les negociacions oficials i la pressió “des de baix”, en aquest cas a través d'un concentració i de l'ocupació que hem realitzat. Açò ens ha confirmat en els nostres principis, en la certesa de què és a través d'aquest síntesi entre la gestió institucional i la mobilització com podem defensar els interessos de l'estudiantat i assolir millores immediates i palpables.

La nostra oposició a la NPP ha estat sempre frontal, doncs consideràvem que es tractava d'una expressió clara del procés mercantilitzador de la Universitat encentat amb l'aplicació de les directrius establertes en l'Estratègia Universitat 2015 i que el moviment estudiantil més compromès ha denunciat des del cicle de lluites contra Bolonya. Tanmateix l'actual equip rectoral de la nostra universitat, orientat a establir un model d'universitat-empresa, n'havia fet una aposta personal malgrat les contínues denúncies. Al preàmbul de la NPP s'hi recull de forma explícita l'objectiu: la “racionalització” de l'ús dels béns públics, aplicant criteris de productivitat i eficiència. Uns criteris que estableixen si una corporació és rentable o no en funció dels costos i temps de producció, establint així una perversa analogia entre estudiants i mercaderies. Criteris propis d'una cadena de muntatge s'apliquen així a una institució que hauria de garantir un dret inalienable: el dret a l'educació.

L'equip rectoral primer dividí la NPP en dues part: per una banda una Normativa de Permanència i, per l'altra, una de Progrés. La primera estableix els criteris de matriculació i rendiment. Entre els canvis que hem aconseguit considerem el més important la no expulsió d'alumnes que incomplisquen el mínim de crèdits aprovats en un curs acadèmic. Aquests, en tot cas, passaran a ser considerats estudiants a temps parcial, modalitat creada per a l'estudiantat que – per motius laborals, familiars, personals o d'altres tipus- no pot cursar una carrera o realitzar estudis a temps complet, tot establint un mínim de crèdits per període lectiu inferior al de l'estudiantat que sí pot. Fins ara a la nostra universitat, i en base a l'antiga NPP, s'havia procedit expulsant l'alumne/a per un període de dos anys.

La Normativa de Progrés, en canvi, establia l'obligatorietat de matrícula en les assignatures no superades. Aquestes assignatures suspeses amb la contrareforma de les taxes s'encariren de forma exorbitant assolint quanties impossibles d'assumir en molts casos. Una assignatura podia arribar a suposar una despesa de 700 euros. Sense voler assumir la responsabilitat de posicionar-se clarament sobre la qüestió, l'equip rectoral va decidir que cada facultat adoptés una normativa pròpia, generant així la possibilitat de què s'establís un greuge comparatiu entre l'estudiantat de les distintes facultats i, per tant, minar la igualtat de drets i deures dels i les estudiants independentment d'allò que estiguen cursant (disposició recollida a l'Estatut de l'Estudiant).

Després de la convocatòria d'acampada per part del FEUP, i el nostre posicionament en contra d'aquestes maniobres del rectorat, les Juntes de Centre de la Facultat de Ciències Humanes i Socials i la de Salut decidiren no adoptar una normativa de progrés pròpia. En la de Jurídiques i Econòmiques es decidí aplaçar la decisió sense fixar un data concreta i a L'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, que apostava per l'aprovació d'una Normativa de Progrés més severa que l'existent fins ara, la Junta de Centre, després d'haver-hi traslladat l'acampada i haver escoltat els membres del FEUP presents a la reunió de dit organisme, decidí finalment adoptar un quadre d'incompatibilitats en lloc de l'obligatorietat de matrícula.

Ans al contrari de la resta d'associacions, que realitzaven un ús oportunista i electoralista de la reivindicació de canvi de l'actual NPP, el FEUP l'ha mantinguda i ha lluitat des de l'inici del curs per un canvi efectiu favorable a l'estudiantat. Aquesta normativa amenaçava el dret a l'educació i ja havia afectat a 400 companys i companyes, arribant a expulsar-ne 60. El FEUP teníem, per tant, 400 motius per lluitar i així ho hem fet des del principi i ho hem seguit fent després de les eleccions. Ara podem celebrar aquesta xicotet victòria, sens dubte un triomf més en la defensa d'una educació pública i del dret a estudiar.

Des del Front d'Estudiants per la Universitat Publica som conscients que aquesta xicotet victòria, que millora les garanties de permanència a la nostra universitat, ajuda a l'estudiant que no podia assumir l'elevat cost de matrícula i els criteris de permanència establerts per la NPP existent fins ara. L'experiència d'aquesta lluita que ha aconseguit millorar les condicions immediates de l'estudiantat ens confirma que aquest és el camí que hem de seguir si volem una universitat pública, gratuïtat i de qualitat per tothom, ajuda'ns a aconseguir-ho!

LES PETITES VICTÒRIES ENS ENGRANDEIXEN.

Durant aquesta setmana han tingut lloc les Juntes de Centre de totes les facultats:
A la Junta de Centre de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, després que les companyes del Front explicàrem que estaven cometent una il·legalitat, acceptaren que no era competència de les facultats decidir respecte a aquest tipus de mesures; la Junta de Centre de la facultat de Ciències de la Salut es va posicionar en contra de la Normativa de Progrés; a la Junta de Centre de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques es va decidir ajornar la decisió i, per últim, avui ha tingut lloc la Junta de Centre de l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, lloc on més temíem la seua aprovació, la proposta del Front d'Estudiants per la Universitat Pública ha sigut aprovada, tombant així la Normativa de Progrés.

Després d'aquesta setmana de lluita tan intensa en què hem estat acampades de dilluns a dijous al Hall de l'edifici de Rectorat i de dijous a divendres al Hall de l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals no podem tindre un altre sentiment que el de satisfacció, satisfacció per la feina ben feta.

Les companyes del FEUP no ens hem rendit fins a aconseguir la victòria: frenar una normativa que posaria en perill la Universitat Pública.
Aquesta petita victòria del moviment estudiantil de Castelló ens engrandeix, ens dóna forces per seguir endavant, ens fa entendre que l'única forma que tenim per a aconseguir un futur digne és lluitant.

Un dia com avui cal cridar fort i clar: RESISTIR ÉS VÈNCER.

Acampa a l'ESTCE!

Companyes i companys,

A causa que l'ESTCE és l'única facultat on encara no s'ha debatut la seua Normativa de Progrés, l'assemblea del FEUP ha decidit traslladar l'acampada al Hall de l'Escola per mostrar el rebuig de l'estudiantat a aquesta mesura.

Us convoquem a l'assemblea que se celebrarà al Hall de l'Escola a les 17:00h.

Resistir és vèncer!!

No a l'obligatorietat de matrícula!!

UNITS FEM FRONT!!

ACAMPEM AL RECTORAT. Volem decidir els nostres estudis!

ACAMPEM AL RECTORAT. Volem decidir els nostres estudis!


Cap estudiant expulsat de la universitat per motius econòmics.


NO a la proposta de la Normativa de Permanència i Progrés que imposa l'actual equi rectoral.


La comunitat universitària ha de decidir a través d'un referèndum vinculant.



RESISTIR ÉS VÈNCER.

ACAMPEM A RECTORAT!

Us animem a donar-nos tot el vostre suport i participar en les activitats que portarem a terme. Per ara tenim programades les següents:

16/06/2014
— 21.00 h | Sopar de pa i porta de germanor a l'Àgora de l'UJI
— 22.00 h | Acte explicatiu dels motius pels quals hem encetat aquesta lluita; en finalitzar farem assemblea oberta i conjunta on demanem la vostra participació

17/06/2014
— 21.00 h | Sopar de pa i porta i germanor a l'Àgora de l'UJI, mentre sopem es projectarà el documental “Universitat S.A.”

18/06/2014
— 21.00 h | Sopar de pa i porta i germanor a l'Àgora
— 22.30 h | Concert en primícia dels companys Jordi i Manel a la guitarra i a les veus i Albert a la caixa flamenca, els quals ens delectaran amb música reivindicativa

Us convidem a apropar-vos al Rectorat de l'UJI; les companyes i companys del FEUP romandrem a l'acampada durant tot el dia i la nit.


RESISTIR ÉS VÈNCER!

LA FILLA DE L'OBRERA A LA UNIVERSITAT!

[ACAMPADA-RECTORAT] Contra la normativa de permanència i progrés

Des del Front d'Estudiant per la Universitat Pública, i després d'un any de contínues negociacions amb l'equip directiu de la universitat per tal de modificar la normativa de permanència i progrés, volem comunicar que:

-L'equip rectoral ha traït les negociacions de manera unilateral, sense atendre a les demandes fetes pels representants de l'estudiantat.
-Després de complir tots aquells requisits que se'ns exigia als estudiants per dur a terme la nostra proposta (unitat de totes les organitzacions estudiantils, entregar una proposta alternativa, etc.), s'ha fet cas omís a la voluntat compartida de l'estudiantat.
-El Rectorat ha aprofitat la conjuntura de l'època d'exàmens per tal d'aprovar, en organismes no competents (Juntes de Centre) ni representatius de la totalitat de la Comunitat Universitària, aquesta Normativa a esquenes dels estudiants que defensaven els interessos dels discents en les negociacions.

I per tant, ens veiem en la necessitat de fer escoltar la veu de l'estudiantat a través d'una acampada indefinida en l'edifici de Rectorat que començarà el dilluns 16 a les 11h. L'acampada es mantindrà fins que no s'atenguen les exigències de l'estudiantat:

-Cap estudiant expulsat de la universitat per motius econòmics.
-No a la proposta de normativa de permanència i progrés que imposa l'actual equip rectoral.
-Que no s'incloga en l'ordre del dia la "Normativa de progrés" proposada pel rectorat a les Juntes de Centre. Ja que l'aprovació de la mateixa no és competència d'aquests òrgans de facultat, sinó del Claustre i del Consell de Govern.
-La possibilitat que la Comunitat Universitària decidisca sobre la "Normativa de permanència i progrés" entre ambdues propostes (la de Rectorat i la del Consell de l'Estudiantat), a través d'un REFERÈNDUM VINCULANT.

ES PREGA MÀXIMA PARTICIPACIÓ A L'ACAMPADA, PORTA LA TEUA TENDA. ENS VEIEM DILLUNS 16 A LES 11H A L'EDIFICI DE RECTORAT.

UNITS FEM FRONT!

L’Esquerra Independentista fa una crida a assistir a la marxa en defensa de l’escola en català del proper 14 de juny

L’Esquerra Independentista (CUP, Arran, SEPC, Endavant, MDT, COS i Alerta Solidària) hem convocat avui en roda de premsa a la manifestació per l’escola en català impulsada per la plataforma Som Escola que tindrà lloc el proper dissabte 14 de juny a Barcelona.

Totes les organitzacions han fet una crida a participar d’aquesta convocatòria sota el lema “Per uns Països Catalans de totes. Construïm l’educació que volem!” i han volgut emfatitzar així que la lluita per la defensa de la llengua catalana està vinculada a tots els territoris dels Països Catalans que amb reformes com la LOMQUE, el TIL o el tancament de línies en valencià veuen cada dia vulnerat el seu dret a utilitzar la llengua que els hi és pròpia.

La portaveu nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Mercè Amich, ha afirmat que “estem preparats per ser la porta de canvi que ens porti a una escola pública, popular, antipatriarcal, catalana i de qualitat” i ha afegit que “som aquí per dir prou a les vulneracions i atacs constants de l’estat de l’Estat francès i espanyol”.

Amich ha reiterat també, que, com a membre de la plataforma Som Escola, en la que treballen diferents col·lectius que tenen el marc de Països Catalans, criden a que “la mobilització del 14 de juny sigui un clam de tota la societat catalana contra les agressions del país per que permeti subvertir la situació d’avui en dia”, i ha definit el dia 14 de “jornada històrica”.

Per la seva banda, el diputat per la CUP-AE, Quim Arrufat, ha volgut emfatitzar que “el que està en joc, no és només la immersió lingüística, sinó l’escola pública democràtica i catalana”. Així, Arrufat ha considerat que la mobilització del proper 14 de juny és “la punta de l’iceberg contra les sentències”, que, considera, “si no reaccionem i passem a l’ofensiva, trencaran un marc de conquesta democràtica que ja es va perdre al País Valencià i que s’està perdent a les Illes”. “Ens estan obligant a passar a l’ofensiva democràtica i pacífica”, ha afegit el diputat, que, ha anunciat “ha de conduir a la desobediència que faci de l’escola en català una batalla política en la que la normalització lingüística ha de ser el marc de mínims”. Finalment, ha cridat a tota la societat a “sortir al carrer en defensa de la llengua catalana, l’escola pública, democràtica i de qualitat”.

La organització juvenil Arran ha afirmat que “és des del carrer des d’on s’ha de construir i lluitar pel futur”. Quim Espanyol, membre de l’organització juvenil, ha volgut reiterar així que, segons ells, “la mobilització i la lluita són l’únic camí per fer front a la situació de crisi, tan a casa nostra com arreu del món”.

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) ha considerat que “el model educatiu que s’està imposant amb reformes com la LOMQUE, la LEC o el decret de plantilles són mesures contra el sistema públic català i democràtic que volem per la nostra educació”. Així, Rai Collet, membre del sindicat ha animat a la societat catalana no només a defensar la llegua, sinó a “lluitar per un model públic, democràtic i de qualitat a les escoles”

Albert Vendrell ha defensat en nom del Moviment en Defensa de la Terra (MDT) el model d’immersió lingüística, però ha matisat que “no és suficient” i que les reformes que planteja el Govern de la Generalitat “formen part d’una estratègia global de l’ús del català en espais formals”. Així mateix, també han volgut aprofitar la roda de premsa per enviar “tot el suport” a la vaga de fam del docent de les Illes,Jaume Sastre, en defensa de l’escola en català.

La Organització Socialista d’Alliberament Nacional, Endavant (OSAN), ha assegurat que “defensar el català és defensar l’escola pública contra qui la vol mercantilitzar i posar-la al servei del mercat”. D’aquesta manera, Ausiàs Ferrer, membre de l’organització, ha considerat que tant l’Estat espanyol com la Generalitat “volen fer de la societat catalana una societat més classista fent entrar els interessos del mercat dins les aules” i ha cridat a tothom a la assistir a la manifestació en contra d’aquestes premisses.

D’aquesta manera, les organitzacions que conformen el moviment de l’Esquerra Independentista han emfatitzat que, més enllà de la defensa de la llengua, la manifestació del 14 de juny ha de servir per defensar l’escola pública i una educació per a les classes populars; és a dir, per a les persones amb menys recursos econòmics, que són la majoria social d’aquest país.

A més a més, han reiterat que aquest model educatiu ha de trencar també amb el model patriarcal d’ensenyament i s’han posicionaten contra de les retallades i de la poca inversió destinada a educació, assegurant que, els recursos destinats a aquest servei social han de garantir una escola “de qualitat”.

Per tal de visualitzar això, durant la roda de premsa s’han anat muntant unes caixes amb els símbols que defineixen aquest model d’ensenyament i que han volgut simbolitzar la construcció d’un model educatiu alternatiu a l’actual. A més a més, totes les organitzacions han fet una crida a participar del bloc liderat per Assemblea Groga (SOS Educació) a les 16:30 a Consell de Cent/Viladomat (Espai Germanetes) amb qualsevol tipus de demanda que pugui situar el focus més enllà de la defensa de llengua.

De cara a la manifestació, s’han organitzat més de 50 busos arreu del país i molts dels barris barcelonins acudiran en diferents blocs al punt central de convocatòria que serà a les 18.00 de la tarda a Passeig de Sant Joan amb Gran Via i que comptarà amb la participació de colles de cultura popular i geganteres que ompliran la marxa d’un caràcter festiu i reivindicatiu.

Per uns Països Catalans de totes. Construïm l’educació que volem!

Avui en dia, reivindicar els Països Catalans és fer un exercici de memòria col·lectiva: recordar una història marcada per la resistència, la dignitat i el coratge de totes i cadascunes de les persones del nostre país.

Fa ja 355 anys de l’esquarterament del nostre territori amb la signatura del Tractat dels Pirineus; que duplicava el jou que reposa sobre les nostres espatlles des de llavors. Són dos els Estats que ens oprimeixen i neguen la nostra identitat col·lectiva. D’un costat, el francès, amb les seves polítiques genocides de marginalització del fet català a les comarques de la Catalunya Nord. De l’altre, l’espanyol, que davant de la fallida de l’autonomisme com a mesura per frenar la voluntat del poble català de ser i existir aguditza les ofensives estatals i proposa mesures centífruges i recentralitzadores per silenciar-nos.

Parlar de la Catalunya Nord és parlar de resistència. De totes i cadascuna de les famílies que decideixen matricular les seves filles a La Bressola com a única opció d’escolarització en llengua catalana. De la Fundació Arrels, del Casal de Perpinyà, de’n Josep de Calassanç. De la mancança d’una oferta d’educació pública en la nostra llengua a una part del nostre país.

Parlar del País Valencià és fer un reconeixement a totes i cadascuna de les lluitadores del Sud, que incansablement batallen per la dignitat del valencià, el català de totes. D’Escola Valenciana, dels centenars de famílies tancades de fa mesos en centres d’educació secundària per defensar les Línies en valencià que el Govern autonòmic vol eliminar sota pretextos de manca de liquiditat pública.

Parlar de les Illes Balears i Pitiüses és parlar de dignitat. D’un exemple sense precedents: d’una societat que s’ha volcat en la defensa del seu sistema educatiu de manera aferrissada. És reconèixer la tasca de l’Assemblea de Docents, de l’heroic docent en vaga de fam Jaume Sastre; de tothom qui està conformant una marea verda imparable contra el Decret de Trilingüisme i la prepotència del Govern de Bauzá.

Parlar del Principat de Catalunya és no oblidar l’aberrant invenció del LAPAO a la Franja d’Aragó. És posar contra la paret tot governant que acatarà sentències injustes del TSJC contra la immersió lingüística, el model de cohesió social més fort i de consens que existeix al nostre país. Que no desobeirà totes aquelles lleis injustes perquè el seu servilisme, els seus interessos i privilegis són molt més forts que qualssevol demanda del poble. És recordar que aquest mateix Govern és el qui lloa la LEC, clara precursora de la Llei Wert, aprova el Decret de Plantilles o reprimeix les estudiants que desobeeixen les Competències Bàsiques.

Parlar de Països Catalans és parlar d’un projecte de país basat en les persones, en la justícia social, en la igualtat de gènere, d’unaeducació del i per al poble. Són molts els atacs que patim per part dels Estats opressors i el gran capital. Malgrat aquestes ganes d’esborrar el nostre poble, les seves habitants ens hem mantingut fermes en el què creiem: en els drets i llibertats que mereixem tots i cadascun de les ciutadanes dels Països Catalans. No van poder eliminar la nostra llengua durant el Franquisme ni ho podran fer ara si ens mantenim actives i organitzades, si mantenim viva la nostra llengua. Els Països Catalans i la llengua catalana sols tenen un destí que tard o d’hora esdevindrà realitat: la llibertat.

És per això que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i totes les organitzacions que conformen l’Esquerra Independentistadonem el nostre ple suport a la plataforma Som Escola i a la mobilització unitària del 14 de juny. Reafirmem el nostre compromís amb les docents en lluita, famílies en peu de guerra, estudiants organitzades i treballadores del món educatiu que han demostrat reiteradament que no pensen renunciar a un dels pilars de la nostra societat: l’educació en català.

Continuarem treballant perquè aquesta mobilització es tradueixi en coordinació i organització de tots els col·lectius en lluita dels Països Catalans. Perquè la lluita contra la LOMQE és comuna, com ho fou la lluita contra la LEC, el TIL, contra els tancaments de línies en valencià,  la inversió dels governs autonòmics en escoles gestionades per fundacions religioses com l’Opus Dei o la denúncia de la constant precarització de la situació laboral del professorat i treballadores del món educatiu… i només així, responent sempre com a classe i com a poble, farem passos cap a la construcció de l’educació que el nostre país i les seves habitants necessiten.

 

Per una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat.
Pels Països Catalans.

CONSTRUÏM L’EDUCACIÓ QUE VOLEM! #somescola14j

Juny 2014, Països Catalans

Finalitza el procediment legal contra les cinc militants del SEPC denunciades per UPyD

El passat mes de març es va celebrar als Jutjats de Sabadell el judici contra cinc militants del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans en motiu de la denuncia interposada pel partit polític Unión Progreso y Democracia.

Els fets de què se’ls acusava són els ocorreguts el 5 de març del 2010, dia en què UPyD va organitzar un acte de propaganda espanyolista a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB: una conferència de la líder del partit Rosa Díez. Davant d’això un centenar de joves i estudiants, molts d’ells independentistes, van accedir a l’Aula Magna on s’anava a produir l’esdeveniment i mitjançant crits i càntics van palesar el seu malestar.

La tensió va anar en augment per les discussions dels estudiants amb els militants d’UPyD i el degà de la facultat, el professor Salvador Cardús, fins que aquest darrer decidí anul·lar la conferència davant la impossibilitat de la seva realització a l’Aula Magna. Tanmateix i ajudats per la seguretat privada i policies de paisà, Rosa Díez va poder exposar el seu programa polític en una altra sala davant d’una vintena de militants del seu partit, això si escridassats en tot moment des del passadís adjunt per desenes d’estudiants.

Avui 13 de juny de 2014 s’ha fet pública la sentencia resolutòria del judici contra els cinc militants del SEPC. Després d’un procediment judicial que s’ha allargat innecessàriament en el temps durant quatre anys, finalment a quatre de les cinc imputades se les ha condemnat per un delicte de desordres públics, pel que tres d’elles hauran de satisfer una multa de 1050€ i l’altre de 1200€. Mentre que han estat absoltes de la resta de càrrecs: delicte de coaccions, delicte contra la integritat moral, delicte de provocació a l’odi i la violencia contra grups o associacions per motius ideològics i delicte d’impedir l’exercici de les llibertats de reunió i manifestació.

Davant de tot això, volem manifestar que:

• Rebutgem fermament la persecució que han patit les nostres companyes per part de la formació espanyolista liderada per Rosa Díez, així com la continua campanya de criminalització per part d’aquest grup cap a l’independentisme combatiu.

• Denunciem l’abús per part del Ministeri Fiscal i l’Acusació Popular d’UPyD pel que respecta a les seves acusacions, que en tot moment han volgut portar el codi penal molt més enllà i han utilitzat tota aquesta maniobra legal per fomentar l’odi contra aquelles que lluiten per una educació digna en una terra lliure.

• Volem denunciar l’admissió a tràmit d’unes gravacions en mal estat aportades per Rosa Díez, atès que no s’ha provat en cap moment l’autenticitat i l’autoria de les mateixes. Així com també, considerem injustificable la decisió d’admetre com a vàlides les identificacions produïdes per la Divisió d’Informació dels Mossos d’Esquadra, a partir d’uns fitxers de dubtosa legalitat.

• Considerem irraonable la interpretació que s’ha fet del delicte de desordres públics, en tant, que suposa una clara criminalització de la protesta, considerant que la simple participació en una protesta contra un acte polític suposa una greu alteració de l’ordre públic. A més a més, no s’individualitzen en cap moment les conductes concretes que van realitzar els acusats, així com tampoc es determina la rellevància penal de les seves actuacions.

• Entenem, per tot l’exposat, que la condemna és en tot cas desmesurada i que no respecta el principi de mínima intervenció del Dret penal i que la imposició de penes multa ha estat utilitzada per a alliçonar al conjunt de persones mobilitzades.

• La condemna en costes a l’acusació popular és una mostra de la criminalització desmesurada per part d’UPyD.

Aquesta sentència ens reafirma en la nostra voluntat de lluitar per l’emancipació i l’alliberament del nostre poble i contra la repressió de les persones mobilitzades de les capes populars.

Per una educació pública, popular, antipatriarcal, de qualitat i en català!

Defensar la llengua no és cap delicte. Som força per passar a l’atac!

6 de juny de 2014,  Barcelona, Països Catalans

 

Alerta Solidària

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans